Les formes fluides i abstractes de la natura tenen la capacitat d’inspirar tant un avenç científic com una obra d’avantguarda. La instantània d’aquest mes es mou precisament en aquesta frontera: una imatge que representa un descobriment clau en la regulació de la fertilitat humana, però que per a l’ull artístic evoca el creixement orgànic de les escultures de Jean Arp.

Per analitzar aquesta instantània, pertanyent a un estudi publicat a la revista Science, proposem un encreuament de mirades: l’artística i la científica. Aporten l’enfocament científic Eva González Suárez, directora de l’estudi, investigadora i cap del Grup de Transformació i Metàstasi del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), i Alejandro Collado, investigador del mateix grup i primer autor de l’estudi. I hi projecta la mirada artística Eva Camba Pérez, directora d’art associada de l’estudi Electric Square, on treballa en el desenvolupament de videojocs AAA; el 2019 va cursar un màster en Entreteniment Interactiu a la University of Central Florida gràcies a una beca de postgrau a l’estranger de la Fundació ”la Caixa”. 

Comencem amb l’artista. 

Eva Camba Pérez

Eva, a quina obra i corrent artístic et recorda aquesta imatge?

Eva Camba (E. C.): Em recorda el dadaisme, especialment les escultures orgàniques i biomòrfiques de Jean Arp, com Growth o Bust of Gnome. Els seus volums suaus i abstractes evoquen el creixement o la transformació d’un organisme viu. Arp creava formes inspirades en la natura (fulls, llavors o cèl·lules) sense representar-les de manera literal. Aquesta imatge transmet exactament aquesta mateixa ambigüitat entre formes biològiques i art abstracte. 

Growth, escultura de Jean Arp (1938) / Font: Guggenheim 

D’altra banda, la composició i els colors profunds sobre fons pla em recorden les pintures surrealistes de Joan Miró, una altra figura fonamental de les avantguardes que també s’inspirava en les formes fluides de la natura. 

Litografia de Joan Miró, pertanyent al llibre Le Lézard aux plumes d’or (1967), de Mourlot Editions, editat per Louis Broder / Font: Wright, Auctions of Art and Design

Què et transmet aquesta imatge?

E. C.: M’evoca evolució i natura en moviment; una transformació constant que jo anomenaria Devenir.

Continuem amb la investigadora i l’investigador. 

Eva, des d’una mirada científica, què representa aquesta forma verda?

Eva González (E. G.): La imatge (crèdits: Nozha Borjini i Rafael Fernández Chacón del Grup de Fisiologia Molecular de la Sinapsi de l’Institut de Biomedicina de Sevilla (IBiS, HUVR/CSIC/US) i CIBERNED) mostra en verd cèl·lules de la microglia i en blau els seus punts d’interacció amb neurones alliberadores de gonadotropines (GnRH), hormones que controlen la reproducció i la pubertat. La imatge de l’esquerra pertany a ratolins del grup de control, i la de la dreta, a ratolins sense proteïna RANK. Sense aquesta proteïna, les cèl·lules de microglia són més petites, tenen menys ramificacions i interactuen menys amb les neurones GnRH.

Eva González Suárez i Alejandro Collado / Crèdits: Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO)

I què heu descobert sobre el paper de la proteïna RANK? 

Alejandro (A): El descobriment principal és que la proteïna RANK, coneguda pel seu paper en els ossos i la mama, també és fonamental per a la fertilitat. En estudiar-la en animals, vam veure que la seva absència altera l’eix reproductor i redueix dràsticament les hormones sexuals (estrògens i testosterona), amb la consegüent disminució de la fertilitat tant en femelles com en mascles. A més, vam trobar mutacions en el gen de RANK en persones amb hipogonadisme hipogonatròpic congènit, una malaltia rara associada al desenvolupament sexual i la infertilitat, cosa que reforça la seva importància en la fertilitat humana

E. G.: Un altre descobriment clau és que aquest procés està controlat per la microglia, cèl·lules del sistema immunitari cerebral. Vam descobrir que, a més d’eliminar neurones danyades o actuar davant d’infeccions, tenen una altra funció: ajudar a regular les neurones alliberadores de gonadotropines (GnRH) de l’hipotàlem, encarregades de controlar la fertilitat. En concret, RANK regula l’activitat de la microglia, cosa que afecta la seva comunicació amb aquestes neurones i la seva funció. En resum, hem descobert que una proteïna coneguda pel seu paper en altres òrgans també és essencial per al control del sistema cerebral que regula la fertilitat.

Alejandro, quina incògnita resol aquest descobriment i com l’heu resolt?

A: Respon a la incògnita de com es controla l’inici de la pubertat i la fertilitat en els mamífers. Tot i que se sabia que hi ha una xarxa de neurones implicada en aquest procés, es desconeixia el paper de la proteïna RANK i que el sistema immunitari hi estava implicat. 

Per investigar-ho, vam utilitzar un enfocament combinat. Primer, vam fer estudis en models animals en què vam eliminar la proteïna RANK (a tot l’organisme o a la microglia) per observar-ne els efectes en el desenvolupament sexual i la fertilitat. A continuació, vam analitzar dades genètiques de pacients amb una malaltia rara que provoca infertilitat i vam trobar mutacions en el mateix gen. Finalment, vam estudiar com es comunica la microglia amb aquestes neurones per entendre el mecanisme que connecta tot aquest sistema.

Eva, quin impacte creus que tindrà aquest descobriment en la societat?

E. G.: Hem identificat un nou mecanisme biològic que connecta el sistema immunitari del cervell amb la fertilitat. Això obre la porta a noves vies de diagnòstic, com en l’hipogonadisme hipogonatròpic congènit, una malaltia la meitat dels casos de la qual no tenen causa genètica coneguda i en la qual vam detectar mutacions a RANK en el 1 % dels pacients. A llarg termini, i amb més investigació, aquest descobriment podria contribuir a desenvolupar teràpies contra la infertilitat modulant el sistema immunitari o la via de RANK. A més, obre una nova línia d’estudi per explorar si la microglia regula altres funcions de l’hipotàlem, com la gana, l’estrès o la temperatura, o patologies que van des de certes malalties degeneratives fins al càncer.

Com sempre, acabem amb una reflexió sobre la ciència i l’art. Eva, quina relació creus que hi ha entre tots dos?

E. C.: L’art i la ciència són dues cares de la mateixa moneda: la necessitat humana de comprendre el món. Sempre han estat estretament relacionats. Va ser en l’època moderna, per l’especialització del coneixement, que es van entendre com a disciplines separades. Avui, aquesta línia s’ha difuminat. En indústries creatives com l’animació o els videojocs, ser artista requereix coneixements de matemàtiques, informàtica o programació, i els equips integren, a més d’artistes que guien el concepte visual, enginyers i investigadors per desenvolupar programari capaç de representar imatges digitals realistes, cosa que sovint requereix coneixement científic i un estudi exhaustiu del subjecte que es representarà.