Catalan below

In recent years, the output from Portugal’s biomedical research has been steadily increasing. However, the innovation ecosystem is still developing and there are diverse systemic challenges to overcome to ensure the efficient translation of biomedical research into clinical applications.

On July 10, we organized an event in Lisbon that brought together some of Portugal’s top biomedical researchers and entrepreneurs, decision-makers and international experts to discuss the challenges and opportunities in bringing scientific discoveries from the lab to the clinic.

The event, inaugurated by Artur Santos Silva, Member of the Board of Trustees of ”la Caixa” Foundation and Fernando Alexandre, Portugal’s Minister of Education, Science and Innovation, included several keynote speeches and two roundtable discussions, with researchers-turned-entrepreneurs sharing their journeys and offering suggestions to bolster Portugal’s biomedical innovation ecosystem.

Here are the key takeaways from these discussions:

1. There is still huge untapped potential in biomedical innovation.

Portugal’s biomedical research has experienced remarkable growth in recent years. “Between 2010 and 2023, the number of research publications in biomedicine increased by 177%, outpacing Spain and other EU countries” explained Ignasi López, Director of Partnerships with Research and Health Institutions, ”la Caixa” Foundation. Yet despite this significant expansion, technology transfer and innovation have not grown proportionally (For more details, see his presentation summarizing key statistics on the growth and impact of biomedical research in Portugal from 2010 to 2023). “There are many structural problems that need to be addressed to increase Portugal’s output in innovation” said Manuel Heitor, Director of Technology Policy Lab and former Minister of Science, Technology and Higher Education in Portugal.

Lorena Diéguez, researcher at the Laboratorio Ibérico Internacional de Nanotecnología (INL), added that “there are numerous barriers preventing the translation of healthcare research”, elaborating that there is often a lack of incentives and support for researchers to transfer their discoveries. “Addressing these challenges is crucial to foster effective scientific advancement and innovation” she added.

The CaixaImpulse Innovation programme was designed to address this “valley of death” that many projects fall into but such initiatives are just the beginning. Portugal should take its cue from more developed innovation ecosystems abroad which have created a structured path that safeguards projects against failure. During the first roundtable discussion, Bruno Silva-Santos, researcher at the Instituto de Medicina Molecular (iMM), shared his experience of this. “Our company received around €300,000 in funding in Portugal but, once acquired by a UK company, it attracted €2 million from the first investor and they instantly set up a board of directors with experts in diverse fields, so the company couldn’t fail. It eventually received €98 million more in funding. The science was entirely Portuguese but it was the UK ecosystem that enabled it to thrive”. This underscores the need for Portugal to develop a robust ecosystem that supports not just excellent research but also scientific translation, with better funding and infrastructure.

2. The key to innovation lies in breaking down silos whilst maintaining diversity.

Many of the biggest challenges we face as a society are structural and we therefore need structural approaches, funds and solutions to address them. However, these structural issues also often hinder research and innovation output. Resolving such problems requires breaking down disciplinary silos and adopting a broader view of science to uncover new connections and approaches.

As Nuno Sousa, President of the Agência de Investigação Clínica e Inovação (AICIB), pointed out, “collaborations and partnerships, among both scientific and non-scientific entities, are essential in order to build capacity and achieve critical mass”. This is especially true in a country like Portugal, which has a population of just 10 million. Yet, at the same time, maintaining diversity through individual contributions and competition is equally crucial. “While Europe lags behind China and the US in scientific output, it boasts a more robust and diversified knowledge base than its counterparts. This should serve as a wake-up call for Europe. To maximise its innovative impact, Portugal must adopt an EU-level perspective on innovation, whilst also fostering diverse innovations locally” explained Manuel Heitor.

Even at a national and regional level, “collaboration and strategic mergers are important but Portuguese institutions must also pursue their own unique paths to ensure the ongoing cultivation of diverse ideas and innovations” said María Mota, Executive President of the Gulbenkian Institute for Molecular Medicine (GIMM).

3. It takes a village: the responsibility of biomedical innovation must be shared.

Traditionally, scientists have been expected not only to carry out research but also to bring their discoveries to the market single-handedly. “Scientists are expected to wear many hats” pointed out Cláudio M. Soares, from ITQB NOVA. However, starting up a company is extremely difficult and scientists need much more support — both financial and non-financial — as they focus on building their companies. Lorena Diéguez noted “I used to think that, if the science was great, someone else would take over the project and develop the startup. I now know the onus is on the scientist to push the prototype and convince investors. Without initiatives like the CaixaImpulse Innovation call, many projects would fail due to the enormous funding required from initial proof of concept to venture capital investment”.

The commercialisation of biomedical research should be a shared responsibility between scientists, healthcare systems, industry, government and other stakeholders. “We need to make it easier for scientists to hand off their knowledge to those capable of scaling it into successful enterprises” said Nuno Sousa. Even long before external entities come into the picture, research institutes need to provide infrastructures to support researchers interested in entrepreneurship. “Tech transfer offices at universities are crucial; without them, scientists might not even consider commercialising their research. When researchers know there’s institutional support to guide them through the applications, steps and processes, they’re more likely to attempt to transfer their results” said Bruno Silva-Santos. There should always be someone to demystify the journey for would-be entrepreneurs and assist them in taking the necessary steps. Experienced researcher-entrepreneurs can serve as crucial mentors for those embarking on or contemplating this path.

4. We need to give scientists more opportunities to train in entrepreneurship.

Scientists are inherently innovative but are primarily trained to carry out research, not to start up businesses. It’s therefore crucial to provide them with opportunities to participate in intensive tech transfer training schemes that teach entrepreneurship, such as the CaixaImpulse Innovation programme. Establishing an entrepreneurial culture should begin with early education, equipping students with the necessary tools to promote innovation. Inês C. Gonçalves, from the Instituto de Investigação e Inovação em Saúde (i3S) | Instituto de Engenharia Biomédica (INEB), Universidade do Porto, explained her own experience. “Twenty years ago, I took a course in entrepreneurship and it completely transformed my approach to science. Since then, I’ve consistently focused on translating research results into clinical applications”. Such training can also help combat the brain drain. “Many Portuguese PhD students go abroad and don’t return because conditions and opportunities for growth and support are better elsewhere” pointed out Cláudio M. Soares. Scientists desire the freedom to be creative but they also need excellent conditions and supportive infrastructure, whether they choose an entrepreneurial path or another career trajectory.

5. Long-term innovation requires a broad, sustained investment approach.

Long-term innovation depends on continuous investment in basic research. While tech transfer and immediate innovations are important, the breakthroughs of the future rely on today’s fundamental science. “The heart of this ecosystem is fundamental research — we can’t forget that” said Claudio Sunkel, Director of the Institute for Research and Innovation in Health (i3S) at the Universidade do Porto. “The system needs to be enlarged to provide the material to be translated; if the raw material isn’t there, there won’t be innovation” stressed Miguel C. Parreira Soares, from the Instituto Gulbenkian de Ciência (IGC).

Àngel Font, Executive Director of the CaixaResearch Institute and Research and Health in Portugal, added that “without excellent science, we can’t generate new treatments, technologies or solutions to society’s most important problems.”

“It’s important to collaborate closely with industry and develop a strategic roadmap for the next ten to twenty years” commented Catarina Resende de Oliveira, from the Center for Neuroscience and Cell Biology (CNC), University of Coimbra.

Pedro Pita, the BPI | Fundação “la Caixa” Chair in Health Economics at the Nova School of Business and Economics, in charge of the wrap-up session, summarized the key takeaways, emphasised the critical need to address the fragmentation of funding across various phases of innovation in Portugal. “How do we overcome this? It’s essential to have a clear vision of the path ahead and to strategically allocate limited resources among different research groups and areas. We need a more structured approach, rather than relying on luck” he stated.

“Establishing milestones that facilitate collaboration between researchers, entrepreneurs and industry is essential to promote innovation — and collaboration between academia, industry and government is paramount to achieving this” concluded Juan Ramón Fuertes, Deputy General Manager of ”la Caixa” Foundation.

 

Innovation will only thrive if we foster it together. For our researchers, innovation is about improving health, creating value for society and transforming ideas into life-saving solutions. For us, it’s clear: innovation is about building a better future for everyone. What does innovation mean to you?

“la Caixa” Foundation has been supporting research and innovation in biomedicine and health in Portugal since 2017 through its CaixaResearch Health and CaixaImpulse Innovation calls. Find out more about its impact in this video:

 

[Catalan]

Cinc idees clau sobre el futur de la innovació biomèdica a Portugal.

Els últims anys, la recerca biomèdica duta a terme a Portugal ha experimentat un creixement constant. Tanmateix, l’ecosistema d’innovació portuguès es troba encara en desenvolupament i presenta alguns reptes sistèmics que cal superar per garantir una transferència eficaç entre la recerca biomèdica i les aplicacions clíniques.

El 10 de juliol, vam organitzar un esdeveniment a Lisboa que va reunir alguns dels investigadors i emprenedors principals del sector biomèdic lusità, i també responsables polítics i experts internacionals, amb la finalitat d’analitzar els reptes i les oportunitats que planteja la translació dels descobriments científics des del laboratori fins a la pràctica clínica.

L’esdeveniment, inaugurat per Artur Santos Silva, membre del Patronat de la Fundació ”la Caixa”, i Fernando Alexandre, ministre d’Educació, Ciència i Innovació de Portugal, es va anar desplegant a través de diverses ponències i dues taules rodones, en les quals diferents investigadors esdevinguts emprenedors van compartir les seves experiències i van fer suggeriments per potenciar l’ecosistema d’innovació biomèdica de Portugal.

A continuació es detallen les conclusions principals d’aquestes taules rodones:

1. Hi ha encara un enorme potencial sense explotar en innovació biomèdica.

La recerca biomèdica duta a terme a Portugal ha experimentat un creixement important els últims anys. «Entre el 2010 i el 2023, el nombre de publicacions de recerca biomèdica va augmentar un 177 %, xifra superior a la d’Espanya i altres països de la UE», va explicar Ignasi López, director de l’Àrea de Relacions amb Institucions d’Investigació i Salut de la Fundació ”la Caixa”. Tanmateix, tot i aquest important desenvolupament, la transferència de tecnologia i la innovació no han crescut de la mateixa manera (per a més detalls, vegeu la seva presentació resumint estadístiques clau sobre el creixement i l’impacte de la recerca biomèdica a Portugal des del 2010 fins al 2023). «S’han d’abordar molts problemes estructurals perquè Portugal pugui produir més innovació», va indicar Manuel Heitor, director del Technology Policy Lab i exministre de Ciència, Tecnologia i Educació Superior de Portugal.

Lorena Diéguez, investigadora del Laboratorio Ibérico Internacional de Nanotecnología (INL), va afegir que «hi ha nombrosos obstacles que impedeixen la translació de la recerca sanitària». En concret, a més, va indicar que sovint falten incentius i ajuts perquè els investigadors puguin traslladar els seus descobriments a la pràctica clínica. I va concloure que «abordar aquests reptes és crucial per poder fomentar la innovació i els avenços científics d’una manera efectiva».

El programa CaixaImpulse Innovació s’ha dissenyat per posar remei a aquesta «vall de la mort» en què cauen molts projectes. Però aquestes iniciatives són només el principi. Portugal hauria de seguir l’exemple d’ecosistemes d’innovació més desenvolupats, existents en altres països, que han creat una estratègia estructurada per evitar que els projectes fracassin. Durant la primera taula rodona, Bruno Silva-Santos, investigador de l’Instituto de Medicina Molecular (iMM), va compartir amb el públic la seva pròpia experiència: «La nostra empresa va rebre prop de 300.000 euros de finançament a Portugal, però un cop adquirida per una empresa del Regne Unit, va atraure 2 milions d’euros del primer inversor i immediatament es va crear un consell d’administració, format per experts en diversos camps, per evitar que l’empresa fracassés. Al final, va rebre un finançament addicional de 98 milions d’euros. L’aportació científica era íntegrament portuguesa, però va ser l’ecosistema britànic el que va permetre que prosperés». Això subratlla la necessitat que Portugal desenvolupi un ecosistema sòlid que soni suport no sols a la recerca de qualitat, sinó també a la transferència científica per mitjà d’un millor finançament i infraestructura.

2. La clau de la innovació consisteix a trencar els grups estancs i mantenir la diversitat.

Com que molts dels reptes principals a què ens enfrontem com a societat són estructurals, ens calen enfocaments, finançament i solucions estructurals per abordar-los. Malgrat això, aquests problemes estructurals solen ser també obstacles per obtenir resultats en recerca i innovació. Per resoldre aquests problemes, s’han de trencar els grups estancs especialitzats i adoptar una visió més àmplia de la ciència per posar al descobert noves connexions i enfocaments.

«Les col·laboracions i associacions, tant entre entitats científiques com no científiques, són fonamentals per desenvolupar capacitats i aconseguir una massa crítica», va assenyalar Nuno Sousa, president de l’Agência de Investigação Clínica e Inovação (AICIB). Això és especialment cert en un país com Portugal, amb una població de tan sols 10 milions d’habitants. No obstant això, al mateix temps també es fonamental mantenir la diversitat a través de les aportacions individuals i la competitivitat. «Encara que Europa va després de la Xina i els Estats Units pel que fa a producció científica, té una base de coneixements més sòlida i diversa que els seus homòlegs. Això hauria de ser un crit d’atenció per a Europa. Per maximitzar el seu impacte en innovació, Portugal ha d’adoptar una perspectiva a escala de la UE en l’àmbit de la innovació, i també ha de fomentar les diverses iniciatives en innovació a escala local», va explicar Manuel Heitor.

Fins i tot a escala nacional i regional, «la col·laboració i les fusions estratègiques són importants, però les institucions portugueses també han d’aplicar les seves pròpies estratègies per garantir el progrés constant de la diversitat d’idees i innovacions del país», va indicar María Mota, presidenta executiva de l’Instituto Gulbenkian de Medicina Molecular (GIMM).

3. Cal tota una comunitat: la responsabilitat de la innovació biomèdica ha de ser compartida.

Tradicionalment, s’esperava que els científics no sols duguessin a terme investigacions, sinó que també traslladessin els seus descobriments al mercat sense l’ajuda de ningú. «S’espera dels científics que executin un gran nombre de funcions», va dir Cláudio M. Soares, de l’ITQB NOVA. Tot i així, crear una empresa és summament difícil, i els científics necessiten molt més suport (tant financer com no financer) a l’hora de posar en marxa les seves pròpies empreses. Tal com va indicar Lorena Diéguez, «jo em pensava que, si la ciència era de qualitat, hi hauria algú que es faria càrrec del projecte i desenvoluparia una empresa emergent. Ara sé que és responsabilitat del científic crear un prototip i convèncer els possibles inversors. Sense iniciatives com la convocatòria CaixaImpulse Innovació, molts projectes fracassarien a causa de l’important finançament que cal entre la prova de concepte inicial i la inversió de capital risc».

La comercialització de la recerca biomèdica hauria de ser una responsabilitat compartida entre els científics, els sistemes de salut, la indústria, les autoritats i altres parts interessades. «Hem de facilitar que els científics puguin transmetre els seus coneixements a les persones que siguin realment capaces d’aplicar-los a través d’empreses productives», va afirmar Nuno Sousa. Fins i tot molt abans que tercers entrin en escena, els centres de recerca han de proporcionar infraestructures per donar suport als investigadors interessats en l’emprenedoria. «Les unitats de transferència tecnològica de les universitats hi tenen un paper fonamental; sense aquestes unitats, és possible que els científics ni tan sols pensin en la comercialització dels resultats de les seves investigacions. Si els investigadors saben que tenen suport institucional per orientar-los en relació amb les sol·licituds, els passos i els processos, és més probable que intentin transferir els seus resultats», va explica Bruno Silva-Santos. Sempre hi hauria d’haver algú que desmitifiqués la complexitat del camí que cal recórrer als futurs emprenedors i que els ajudés a fer els passos necessaris. Els investigadors emprenedors amb experiència podrien tenir un paper cabdal actuant com a mentors dels que estan iniciant el camí o preveuen de fer-ho.

4. Hem de donar als científics més oportunitats per formar-se en emprenedoria.

Els científics són innovadors per naturalesa, però tenen una formació principalment investigadora, no empresarial. Per tant, és essencial oferir-los la possibilitat de participar en programes de formació intensius sobre transferència tecnològica que els permetin desenvolupar capacitats d’emprenedoria, com el programa CaixaImpulse Innovació. La creació d’una cultura emprenedora ja ha de començar en les primeres etapes educatives per tal de dotar els estudiants de les eines necessàries per fomentar la innovació. Inês C. Gonçalves, de l’Instituto de Investigação e Inovação em Saúde (i3S) | Instituto de Engenharia Biomédica (INEB) de la Universidade do Porto, va explicar la seva experiència en aquest sentit: «Fa vint anys vaig fer un curs sobre emprenedoria que va transformar completament la meva visió de la ciència. Des d’aleshores, m’he centrat sistemàticament en la transferència dels resultats de les meves investigacions a aplicacions clíniques». Aquest tipus de formació també pot ajudar a combatre la fuga de cervells. «Molts estudiants de doctorat portuguesos se’n van a l’estranger i ja no tornen, perquè les condicions i les oportunitats de desenvolupament i suport professional són millors en altres països», va dir Cláudio M. Soares. Els científics volen tenir la llibertat de ser creatius, però també necessiten unes bones condicions i una infraestructura que els doni suport, tant si escullen ser emprenedors com si es decanten per un altre tipus de trajectòria professional.

5. La innovació a llarg termini requereix una estratègia d’inversió àmplia i sostinguda.

La innovació a llarg termini depèn de la inversió contínua en investigació bàsica. Encara que la transferència de tecnologia i les innovacions immediates són importants, els autèntics avenços del futur depenen de la ciència bàsica que es dugui a terme actualment. «El centre d’aquest ecosistema és la investigació fonamental; no ho podem oblidar», va afirmar Claudio Sunkel, director de l’Instituto de Investigação e Inovação em Saúde (i3S) de la Universidade do Porto. «Cal ampliar el sistema per proporcionar el material que posteriorment es transferirà; si no hi ha primera matèria, no hi haurà innovació», va destacar Miguel C. Parreira Soares, de l’Instituto Gulbenkian de Ciência (IGC).

Àngel Font, director executiu del CaixaResearch Institute i d’Investigació i Salut a Portugal, va afegir: «Sense una ciència de qualitat, no podem generar nous tractaments, tecnologies o solucions per als problemes més importants de la societat».

«És important col·laborar estretament amb la indústria i desenvolupar un full de ruta estratègic per als 10-20 anys vinents», va indicar Catarina Resende de Oliveira, del Centro de Neurociências e Biologia Celular (CNC) de la Universidade de Coimbra.

Pedro Pita, que ocupa la Càtedra BPI/Fundació ”la Caixa” d’Economia de la Salut a la Nova School of Business and Economics, a càrrec de la sessió d’acabament, va resumir els takeaways clau, va destacar la necessitat crítica d’abordar la fragmentació del finançament que pateixen les diferents fases del procés d’innovació a Portugal. «Com podem superar aquest problema? És fonamental tenir una visió clara del camí que s’ha de seguir i assignar estratègicament els recursos, sempre limitats, entre els diferents grups i àrees de recerca. Ens cal un enfocament més estructurat, en comptes de confiar tan sols en la sort», va indicar.

«Establir fites que facilitin la col·laboració entre els investigadors, els emprenedors i la indústria és essencial per estimular la innovació, i la col·laboració entre el món acadèmic, la indústria i les autoritats és primordial per aconseguir-ho», va concloure Joan Ramon Fuertes, director general adjunt de la Fundació ”la Caixa”.

 

La innovació només es pot obrir pas si la fomentem entre tots. Per als nostres investigadors, la innovació té a veure amb millorar la salut, generar valor per a la societat i transformar idees en solucions que salvin vides. Per a nosaltres és ben clar: La innovació consisteix a construir un futur millor per a tothom. Què significa per a tu la innovació?

La Fundació ”la Caixa” ha donat suport a la recerca i la innovació en biomedicina i salut a Portugal des del 2017 a través de les convocatòries CaixaResearch d’Investigació en Salut i CaixaImpulse Innovació. En aquest vídeo pots descobrir l’impacte que ha tingut: