Viure més temps i amb més bona salut
Publicat el 27/05/2022
La possibilitat de viure més temps i amb més bona salut és un dels grans reptes de la medicina actual. Però entendre aquests processos és una mica complex i exigeix la col·laboració i el coneixement de molts àmbits de la biologia.
Per això, durant els dies 9 i 10 de maig, experts internacionals en la recerca sobre envelliment es van reunir en un nou CNIO-CaixaResearch Frontiers Meeting, el primer des del 2019, després de la pausa provocada per la pandèmia de la COVID-19.
La trobada, organitzada per Maria A. Blasco, directora del CNIO i cap del Grup de Telòmers i Telomerasa d’aquest centre; Alejo Efeyan, cap del Grup de Metabolisme i Senyalització Cel·lular del CNIO, i Thomas Rando, investigador de la Universitat de Standford (EUA), va reunir un total de 88 experts en la presentació de 22 ponències sobre especialitats relacionades amb l’envelliment i les malalties que s’hi associen.
«L’objectiu d’aquestes trobades és que hi assisteixin experts que, tot i que treballen en l’àmbit de l’envelliment, fan investigacions a diferents nivells biològics, i que es generi d’aquesta manera una interacció entre diferents disciplines, models de treball i metodologies», indicava Alejo Efeyan. Aquesta és la raó per la qual el congrés inclou experts en envelliment des dels punts de vista molecular, cel·lular i d’organisme complet. «Això permet tenir una visió global del procés d’envelliment i crear sinergies entre diferents grups de recerca», afegeix.
«L’envelliment és l’origen de la majoria de malalties que ens maten; només si entenem perquè envellim serem capaços de prevenir i de curar aquestes malalties, contra la majoria de les quals encara no hi ha tractaments efectius», apuntava Maria A. Blasco, que va exposar els resultats més destacats del seu grup de recerca.
- La relació entre l’escurçament dels telòmers i l’aparició de fibrosi pulmonar.
- L’ús de la telomerasa com a possible teràpia per a aquesta malaltia en humans, cosa que es coneix com a teràpia genètica amb telomerasa.
Precisament, Blasco va promoure a finals del 2020, juntament amb la també biòloga molecular Fàtima Bosch, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la creació d’una empresa derivada (spin off), Telomere Therapeutics, que va ser fundada pel CNIO i la UAB amb inversions d’Invivo Ventures i del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) —òrgan d’inversió en innovació de l’Estat espanyol—, amb l’objectiu de convertir aquests descobriments en tractaments per a malalties com la fibrosi pulmonar i la renal.
Entre els ponents hi havia també Pura Muñoz, investigadora del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) i de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, experta en regeneració del teixit muscular guardonada amb el Premi Nacional Santiago Ramón y Cajal d’Investigació en Biologia del 2021. La investigadora de la xarxa CaixaResearch va presentar els seus treballs sobre cèl·lules senescents del teixit muscular. «Les cèl·lules senescents produeixen un microambient d’inflamació, similar al que passa amb l’edat, que dificulta la regeneració. Entendre bé aquest procés ens pot permetre identificar fàrmacs que afavoreixin la regeneració muscular davant les lesions», va explicar.
Els mecanismes pels quals alguns mamífers viuen 200 anys
Alguns dels investigadors que van presentar els seus treballs en el congrés tracten de comprendre els mecanismes que fan que altres espècies animals visquin des de molt pocs mesos fins als 200 anys. «Si entenem els mecanismes que fan que algunes espècies de mamífers visquin més i evitin la malaltia, podrem desenvolupar fàrmacs que permetin als éssers humans viure més i amb més bona salut», explica Vera Gorbunova, de la Rochester University (Nova York, EUA), experta en l’estudi dels mecanismes que afavoreixen una vida més llarga en diferents espècies de rosegadors o en la balena de Groenlàndia, entre d’altres. «Aquests animals viuen molts anys i són “resistents” a la malaltia. No generen càncer, per exemple», va detallar aquesta investigadora.
En el procés d’envelliment hi estan implicats múltiples factors com la parabiosi, en la qual el científic Thomas Rando és un reconegut expert i sobre la qual va parlar en la seva ponència, centrant-se principalment en la manera en què la sang d’individus joves regenera els teixits d’individus vells.
D’altra banda, Jan H. J. Hoeijmakers, de l’Erasmus Medical Center de Rotterdam, expert en reparació de l’ADN i els seus efectes sobre l’envelliment i les malalties associades, va presentar els seus treballs sobre aquests mecanismes en el desenvolupament de malalties neurodegeneratives.
Hoeijmakers és pioner en l’aplicació del dejú o la restricció calòrica per endarrerir l’envelliment i les malalties que s’hi associen. Entendre les claus moleculars de la relació entre la nutrició, el metabolisme cel·lular i l’envelliment és la línia de treball d’altres ponents, entre els quals hi havia el mateix Alejo Efeyan (CNIO) i també Brendan Manning i William B. Mair, tots dos, investigadors a la Universitat de Harvard (EUA).
També van participar en aquest congrés els investigadors Juan Carlos Izpisúa, del Salk Institute de San Diego (USA), i Manuel Serrano, de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), que van parlar de revertir l’envelliment de diferents teixits amb els anomenats factors de Yamanaka.