Post de ”la Caixa”

Valentí Fuster és un dels cardiòlegs més prestigiosos del món. Instal·lat als Estats Units des de fa més de quaranta anys, és Physician-in-Chief de l’Hospital Mount Sinai de Nova York, a més de ser el director general del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars Carles III (CNIC) de Madrid i fundador de la Fundació SHE, impulsada per ”la Caixa” i dirigida a reduir la prevalença de la malaltia cardiovascular en la població a través de tres enfocaments: la ciència, la salut i l’educació.

La seva tasca investigadora l’ha dut a publicar més de 400 articles sobre afeccions de les artèries coronàries, arterioesclerosi i trombosi. L’any 2018, el seu projecte sobre aterosclerosi va ser seleccionat a la Convocatòria de Recerca en Salut de ”la Caixa”. Parlem amb ell sobre les condicions necessàries, tant en l’àmbit social com personal, per forjar els investigadors del futur.

Com podem millorar la manera com fem ciència?

Perquè una recerca tingui èxit, penso que hi ha tres aspectes fonamentals. El primer és el sentit de la creativitat. És molt important per a la societat i per a l’economia d’una societat tenir una filosofia creativa, una filosofia que es mou amb el temps. El segon seria el leadership, que consisteix a motivar la gent, fer-los veure que ens necessitem els uns als altres. Qui són els líders? Jo crec molt en els sistemes horitzontals. En el meu equip de recerca, soc un més. La meva missió és diferent de la de la meva secretària, però bàsicament tothom té un paper molt important. Quin és el més important? Crec que no ho puc dir.

I el tercer aspecte?

El finançament. D’una banda, és fonamental obtenir finançament del govern i estar motivats amb una cultura governamental que va cap a la recerca. Però penso que els diners també poden venir de moltes altres fonts. L’exemple de ”la Caixa” per a mi és essencial. Avui dia, és la font de subvenció de la recerca més important que tenim a Espanya. El finançament ha de venir, a més, sempre amb un element crític i enfocat a subvencionar una recerca d’alta qualitat.

Com podem augmentar la qualitat de la ciència?

Es necessita un procés de tria dels millors investigadors i dels millors projectes. Nosaltres, amb la fundació SHE, anem a tot el sistema d’escoles d’Espanya i intentem identificar els nois, de quinze o setze anys, que es mostren més predisposats, més curiosos, amb un bon currículum. Els donem una beca i venen al Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars, on s’estan tres o quatre setmanes i es motiven. Ells seran els investigadors del futur.

¿I els que no són tan joves?

L’important és motivar les persones que tenen el talent. I preparar-les per lluitar contra l’adversitat, que desenvolupin resiliència. Tenir confiança en el talent d’un mateix i estar disposat a treballar d’una manera molt permanent, i acceptar que hi ha alts i baixos. Si no es té això, ser investigador avui dia és molt difícil.

Jo mateix acabo de treure una beca i probablement soc el que té més edat de tots els que l’han sol·licitat. Més enllà de l’edat, la ciència és vocació i entusiasme. Si un està motivat, què li importa l’edat que té? Per a mi, no hi ha edat.