Cada any, a Espanya es diagnostiquen més de 5.000 persones de limfoma no Hodgkin B, una xifra que el converteix en el càncer de sang més freqüent al nostre país. Afortunadament, més del 60 % dels pacients el supera. No obstant això, la resta recau i, en alguns casos, l’afecció es torna resistent a les teràpies disponibles.

Des del desenvolupament de les primeres cèl·lules CAR-T l’any 1989, les recerques més innovadores a escala internacional han anat avançant el seu potencial en el tractament del càncer. Actualment, les teràpies d’immunoteràpia CAR s’han erigit com les més disruptives en el cas de càncers de la sang fins ara sense tractament. De fet, molts investigadors les presenten com un canvi de paradigma: aquestes teràpies ens estan donant solucions a reptes en el tractament del càncer que fins ara semblaven impossibles de resoldre.

En aquest context, ”la Caixa” i l’Hospital de Sant Pau enforteixen lligams per desenvolupar un assaig clínic pioner a Espanya per a pacients de limfoma no Hodgkin B que han esgotat les opcions terapèutiques. Amb una aportació de 2 milions d’euros repartida en 4 anys, ”la Caixa” farà possible investigar l’aplicació d’immunoteràpia CAR-T seleccionant els limfòcits T de memòria.

L’acord de col·laboració s’ha presentat avui en una roda de premsa liderada per Jaume Giró, director general de la Fundació Bancària ”la Caixa”, i Albert Salazar, director gerent de l’Hospital de Sant Pau. El projecte està coordinat pels doctors Jordi Sierra, cap del Servei d’Hematologia de l’Hospital de Sant Pau, i Javier Briones, cap clínic del mateix servei.

Atacar el càncer des de dins

Els limfòcits T de memòria són els encarregats de detectar i eliminar les cèl·lules canceroses del nostre organisme gràcies als anomenats receptors d’antígens situats a la seva superfície cel·lular. No obstant això, el nombre de limfòcits T de memòria del nostre organisme és molt baix i, a més, algunes cèl·lules canceroses tenen la capacitat d’amagar-s’hi al darrere i aconseguir que el tumor passi desapercebut i es continuï desenvolupant. És el cas, per exemple, del limfoma no Hodgkin B, que s’origina quan les cèl·lules conegudes com limfòcits B es reprodueixen de manera descontrolada i els limfòcits T no els aconsegueixen detectar.

La immunoteràpia CAR T té per estratègia la millora dels limfòcits T per fer-los més forts i nombrosos. Els investigadors extreuen aquestes cèl·lules del propi pacient i les modifiquen genèticament per enriquir els seus receptors d’antígens. Així, els ara anomenats receptors d’antígens quimèrics –abreujats com CAR, per les seves sigles en anglès– són més eficients i precisos a l’hora de localitzar les cèl·lules canceroses. Els limfòcits CAR T es multipliquen al laboratori i, una vegada reintroduïts a la sang del pacient, són capaços de reconèixer i, en molts casos, eliminar les cèl·lules del limfoma.

La clau de l’èxit: els limfòcits T de memòria

Un dels aspectes més innovadors de l’assaig clínic de l’Hospital de Sant Pau és l’ús exclusiu dels limfòcits T de memòria per desenvolupar la immunoteràpia. “Fins ara es feien servir tots els limfòcits T per aplicar la immunoteràpia CAR T”, comenta Javier Briones, responsable clínic del projecte. “Però hi ha molts tipus de limfòcits T, cadascun amb una capacitat diferent per eliminar un tumor. Ara sabem que els limfòcits T de memòria són els que millor ho fan. Quan ho vam descobrir, de seguida ens vam preguntar: i si en lloc de fer servir totes les cèl·lules T com estem fent fins ara, intentem seleccionar les que siguin més eficients?”.

“Amb aquesta immunoteràpia CAR T aconseguim que el sistema immunitari del propi pacient o, en alguns casos d’un donant sa, elimini les cèl·lules tumorals amb una potència 500.000 vegades millor, molt superior a qualsevol tractament aconseguit fins ara”, conclou Jordi Serra.

Gràcies a l’acord de col·laboració entre ”la Caixa” i l’Hospital de Sant Pau, enguany començarà la fase I de l’assaig amb pacients amb limfoma no Hodgkin B refractaris als tractaments i s’obrirà, així, una nova esperança contra el càncer limfàtic.