Post de Michael Gachomba, investigador predoctoral amb una beca INPhINIT de ”la Caixa” a l’Institut de Neurociències (CSIC-UMH) – Centre d’Excel·lència Severo Ochoa.

Estàs caminant pel centre de la ciutat mentre vas al supermercat que més t’agrada. Hi ha diverses persones al teu voltant i dues d’elles et criden l’atenció. Estan aturades enmig del carrer estudiant acuradament el mapa de la ciutat, i de vegades miren al voltant com si busquessin alguna cosa. Semblen perdudes. Entens que volen arribar a algun lloc i que no estan segures de la direcció que cal seguir. Aleshores, decideixes aturar-te i preguntar-los si necessiten ajuda per trobar la direcció correcta.

Aquest és un exemple de comportament d’ajuda.

Post d’Eduard Sabidó, investigador del Centre de Regulació Genòmica (CRG); Carolina de la Torre, investigadora de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL); Eliandre de Oliveira, investigadora del Parc Científic de Barcelona (PCB), i Francesc Canals, investigador del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO).

Fotografia de Jordi Cabanes, Biocat

Els principals experts mundials en proteòmica es van reunir amb metges i investigadors locals els dies 7 i 8 de novembre passats a CosmoCaixa Barcelona dins el programa B-Debate “Clinical proteomics: towards personalized medicine and health” per impulsar l’ús de la proteòmica en medicina personalitzada.

Tradicionalment, la medicina s’ha basat en l’examen del pacient, la història mèdica i els paràmetres clínics disponibles per diagnosticar malalties i seleccionar tractaments.

Post de l’Obra Social ”la Caixa”

A pocs dies d’acabar l’any, us proposem fer una mirada enrere i comprovar com aquest 2018 ha estat un any intens per a CaixaCiència. Intens en talent, idees i resultats. En total, s’han publicat més de 70 articles, tots relacionats amb els avenços que la recerca ens proposa en diferents àmbits de la nostra vida: biomedicina i salut, medi ambient, ciència ciutadana i la promoció de la igualtat de gènere en la recerca, entre d’altres. El fil conductor de tots ells és que reben l’impuls de l’Obra Social ”la Caixa” (OSLC), que com a segona institució filantròpica d’Europa aposta decididament per la recerca,

Post de Eva Aguiar, investigadora, i Ana Bonilla, del Servei d’Educació i Divulgació, projecte MEDCLIC-SOCIB.

El sistema multiplataforma del SOCIB monitoritza el Mediterrani occidental.

Hi ha zones d’acumulació de plàstics a la Mediterrània? Si en aquest mar augmentés un grau la temperatura mitjana de l’aigua, cap a on migrarien les pesqueries? En quina posició hem de col·locar barreres de contenció per aturar un abocament tòxic? On hem de buscar un veler a la deriva? Ens caldrà un vestit sec per bussejar demà? Totes aquestes qüestions es poden resoldre d’una manera cada vegada més precisa i fiable, gràcies a la ciència i al desenvolupament de models de predicció oceànica.

Post de Michela Bertero, responsable d’Assumptes científics al Centre de Regulació Genòmica, i Ignasi Labastida, responsable de Suport a la recerca del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge de la Universitat de Barcelona.

Imatge: Biocat/B-Debate.

Per què una conferència sobre ciència oberta? La nostra motivació va ser reunir líders nacionals i internacionals clau que promouen la ciència oberta (Open Science) per iniciar un debat amb múltiples parts interessades i començar a redactar un full de ruta per a la implementació de la ciència oberta a Catalunya i Espanya, cosa que ja està passant en altres països europeus com els Països Baixos, França i Portugal.

Va ser un esforç conjunt de centres de recerca i universitats de Barcelona com el Centre de Regulació Genòmica,