La comunicació entre les neurones és el pilar fonamental de la nostra capacitat per aprendre i recordar. Comprendre els mecanismes que hi ha darrere d’aquesta interacció neuronal és essencial per entendre com funciona el nostre cervell i podria obrir noves portes al desenvolupament de tractaments innovadors per als trastorns de salut mental.

En aquesta nova edició de News from the lab, us presentem un recent estudi publicat a Nature Communications, que ha estat dut a terme pel Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), el Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras (CIBERER) i la Universitat de Barcelona, amb el suport de la Fundació ”la Caixa” y el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

Óscar Llorca, del CNIO, i Manuel Palacín, de l’IRB Barcelona i la Universitat de Barcelona, líders de l’estudi, han desvelat l’estructura i el mecanisme d’actuació d’Asc-1, una proteïna que es troba a les neurones l’activitat de la qual està relacionada amb l’aprenentatge i la memòria, i també amb el desenvolupament de diversos tipus de malalties neurològiques. 

La proteïna Asc-1 actua com una mena de comporta que regula l’entrada i la sortida d’aminoàcids a les neurones. Els aminoàcids són components essencials per a la formació de les nostres proteïnes i, en concret, Asc-1 regula el pas dels aminoàcids que són necessaris per a diferents funcions cognitives. Les fluctuacions en el subministrament d’alguns d’aquests aminoàcids a causa d’alteracions en la funció d’Asc-1 s’han relacionat amb el desenvolupament de malalties com l’esquizofrènia, els infarts cerebrals, l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i altres malalties neurològiques.  

Fa temps que es treballa en el disseny de fàrmacs que regulin l’activitat d’Asc-1 per tractar aquestes malalties, fins ara sense èxit. No obstant això, el coneixement detallat de la seva estructura atòmica ofereix noves perspectives per al desenvolupament de tractaments innovadors per a aquestes malalties en el futur. «Conèixer la forma que té ajudarà a desenvolupar fàrmacs que s’hi uneixin i en puguin modificar l’activitat per poder tractar diversos tipus de patologies neurològiques», conclouen els investigadors.