La resistència terapèutica és el principal problema en la curació del càncer
Publicat el 18/05/2016

Post de Miquel Àngel Pujana, director del nou programa ProCURE contra la resistència terapèutica del càncer de l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Colíder científic del B-Debate sobre la «Resistència terapèutica del càncer: progressos i perspectives».
La resistència d’alguns tipus de càncer a les teràpies és el principal obstacle en la curació de la malaltia. A Catalunya, cada any es diagnostiquen uns 34.000 casos nous de càncer, dels quals el 30% desenvolupen resistència terapèutica als fàrmacs.
Diversos experts internacionals ens vam reunir a CosmoCaixa a principis d’abril de 2016 per discutir en un B-Debate, iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”, sobre les millors estratègies per combatre la resistència del càncer a les teràpies.
Principal obstacle en la curació del càncer
La resistència terapèutica és el principal obstacle per a la curació del càncer. En els darrers anys la medicina personalitzada o de precisió s’ha consolidat com l’estratègia terapèutica predominant per combatre el càncer: en el període 2010-2014 es van aprovar 45 nous fàrmacs adreçats contra lesions moleculars concretes. Aquest tipus de tractament, acompanyat de cirurgia, és capaç de reduir i controlar el tumor d’alguns pacients, però hi ha casos en què el tumor reapareix i la malaltia no respon a línies de tractament posteriors. En aquests casos, les cèl·lules tumorals s’adapten i recreixen tot i la medicació.
La supervivència ha augmentat
La resistència d’alguns càncers a les teràpies afecta en gran mesura la supervivència dels pacients. El 1990 només la meitat dels diagnosticats amb càncer seguia viu al cap de cinc anys; ara en sobreviu el 67%. El cas paradigmàtic és el del melanoma: fa uns anys la meitat dels pacients amb un càncer de pell amb metàstasi no sobrevivia més de sis o set mesos, i ara més de la meitat superen els dos anys de vida. L’escenari del càncer de pulmó és similar. En altres tumors, però, s’ha avançat menys. Per exemple, el càncer d’ovari es tracta de la mateixa manera que durant les tres últimes dècades i, per la seva biologia, l’aparició de resistència representa un problema clínic freqüent. En general, podem afirmar que entre el 10% i el 70% dels pacients oncològics patiran aquest problema (depenent de les característiques tumorals, el moment del diagnòstic o el tipus de teràpia aplicada, entre altres factors).

Un altre dels temes centrals en el camp de la resistència a les teràpies, a part de la supervivència dels pacients, és la despesa farmacèutica. A França, Alemanya, Itàlia, Espanya i el Regne Unit prop del 15% del pressupost en salut l’any 2014 es va destinar a medicaments oncològics. La despesa econòmica en fàrmacs s’ha incrementat pel fet que n’ha augmentat el diagnòstic precoç i que les teràpies duren més temps. En aquest context, segons els càlculs de l’ICO, que proporciona assistència oncològica al 50% de la població adulta a Catalunya, depenent del tipus tumoral, entre el 40% i el 70% de la despesa farmacèutica es dedica a combatre resistències.
Progressos en els tractaments oncològics
La immunoteràpia oncològica, escollida per la revista Science com l’avenç més important del 2013, és l’esperança dels nous tractaments oncològics: estimula el sistema immunitari propi perquè lluiti contra les cèl·lules cancerígenes. El primer fàrmac que aplica aquest tipus de teràpia es va aprovar per combatre el melanoma. Aquest tractament permetia que, per primera vegada, les pròpies defenses del malalt reconeguessin les cèl·lules tumorals i, per tant, poguessin lluitar-hi en contra, amb la consegüent millora de la supervivència dels pacients.
Més informació
B-Debate «Cancer Therapeutic Resistance. Progress and Perspectives»
Report: Synopsis B·Debate – Treating cancer: the fight against resistance