Post de J. Mora y R. Fontelles, BCNscience Group. Smart. Tech. Knowledge

El passat mes d’abril van destacar al nostre canal de Twitter @CaixaCienciaCAT de manera rellevant els temes següents: la neuroimatge en la malaltia d’Alzheimer, el Dia Mundial de la Malària, el Sherpa-Everest 2017 Project i les últimes innovacions en STEAM.

La neuroimatge en l’Alzheimer

En un cervell afectat per Alzheimer es produeixen uns canvis estructurals pels quals les neurones responsables de la memòria i altres funcions deixen de respondre. L’Estudi Alfa de la Fundació Pasqual Maragall desplega tot un conjunt de tècniques de neuroimatge, com la ressonància magnètica i la tomografia per emissió de positrons,

Font imatge: IBEC / Obra Social “la Caixa”

Post de la Dra. Elisabet Engel, cap del grup Biomaterials per a Teràpies Regeneratives de l’IBEC i professora agregada de la UPC, i Pilar Jiménez, divulgadora científica al Departament de Comunicació de l’IBEC.

La ciència-ficció s’avança sovint a la recerca i imagina escenaris que semblen a priori inabastables. El cinema i els llibres futuristes ens sorprenen amb una illa habitada per clons que serveixen de banc d’òrgans de recanvi per als seus exclusius clients. Però què passaria si realment fóssim capaços de fabricar els òrgans?

La medicina regenerativa

És un camp que ha generat un gran interès científic gràcies als descobriments relacionats amb les cèl·lules mare,

Post del Dr. Jordi Miró, director de la Càtedra de Dolor Infantil URV – Fundació Grünenthal, Unitat per a l’Estudi i Tractament del Dolor – ALGOS, Universitat Rovira i Virgili.

Imatge del cicle de conferències «El futur de la medicina» en què es parla sobre dolor crònic infantil. Font: Obra Social “la Caixa”.

L’experiència de dolor forma part d’un complex sistema de protecció de l’organisme. En general, és un avís força precís que alguna cosa no funciona adequadament al nostre cos; un senyal d’alerta i, com a tal, imprescindible per a la supervivència de l’espècie. De vegades, però, el sistema no funciona adequadament i el dolor es manté tot i que el mal que el va ocasionar en primera instància s’hagi resolt satisfactòriament.

Post de Wolfram Hinzen, ICREA/Universitat Pompeu Fabra; Grammar & Cognition Lab, UPF/UB

El llenguatge humà és un dels temes més antics de la recerca científica. Va ser-ne una pedra angular a l’antiga Índia, molt abans que els grecs comencessin a considerar les lleis de la naturalesa física. Això va ser així per la intuïció que el llenguatge humà és com les matemàtiques en moltes coses: un sistema de coneixement subjecte a regles abstractes que regeixen un domini infinit, que no és un altre que totes les coses que podem dir, pensar, o entendre, per a les quals no hi ha cap límit. A Occident, en canvi, no va ser fins a mitjan segle xx que es va ressuscitar aquesta idea sota la forma d’una investigació de la base biològica del llenguatge humà,

Post d’Àngels Garau, divulgadora científica del Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (ICTS SOCIB).

Detall de la imatge promocional del cicle. Font: CaixaForum Palma / ICTS SOCIB.

El Mediterrani és molt més que un mar tancat entre tres continents. Les seves aigües han contemplat el desenvolupament de grans civilitzacions i l’esplendor de ciutats immenses que van sorgir de les rutes comercials. Avui dia, el Mediterrani, més enllà de ser un testimoni d’excepció de la història, allotja la diversitat biològica més gran d’Europa i també està sotmès a un tràfic marítim incessant, viu innombrables invasions biològiques, pateix pràctiques no sostenibles de pesca i s’enfronta a continus abocaments de residus.