Cada any, el dia 4 de febrer és moment de trobada entre tots aquells que lluiten contra el càncer, ja sigui investigant o com a pacients, des de les institucions o com a ciutadans. Per a la Fundació ”la Caixa”, aquest dia també és una oportunitat per fer balanç de les estratègies contra el càncer que avancen amb el seu suport i per reconèixer la tasca dels equips que les lideren.

I si parlem de recerca i càncer, sens dubte, la col·laboració amb el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) és una de les més destacades, tant pel seu abast com per la seva continuïtat en el temps. Ja són més de 10 anys de lluita compartida contra aquest conjunt de malalties que s’agrupen sota la paraula càncer, que causen la mort d’uns 10 milions de persones cada any al món, i que a Espanya són la causa del 26,4 % de les morts.

Al capdavant d’aquesta institució hi ha el Dr. Josep Tabernero, un investigador el nom del qual és conegut més enllà de les nostres fronteres per les seves contribucions a l’oncologia, especialment en els càncers gastrointestinals i amb focus en la medicina de precisió. Però el Dr. Tabernero també és metge, perquè, segons comenta: “Ambdues professions estan molt relacionades i no n’entenc l’una sense l’altra.” És metge perquè sempre ha volgut cuidar les persones, i ser-ho el fa més bon investigador, perquè els nous tractaments neixen al laboratori.

Amb el Dr. Tabernero, i a l’avantsala del Dia Mundial contra el Càncer 2021, parlem de què hi ha en marxa en recerca i al VHIO, i de què podem esperar en un futur. 

Prevenció, diagnòstic i teràpies, un atac 360 al càncer

Els nous pacients diagnosticats i les morts, que encara són massa, sovint ens amaguen els missatges positius en la lluita contra el càncer. “L’última dècada, hem assistit a avenços científics sense precedents. Ara, diagnostiquem més bé i en fases més primerenques la malaltia, i la tractem de manera  més efectiva amb la medicina oncològica personalitzada, fins i tot quan el tractament estàndard ha deixat de funcionar”, comenta el Dr. Tabernero.

Les noves estratègies són moltes: teràpies adreçades a mutacions i altres alteracions genètiques, el monitoratge d’un tumor en temps real gràcies a una mostra de sang, el que anomenem biòpsia líquida, o la immunoteràpia, amb la qual ajudem el nostre cos a lluitar contra el tumor. Aquestes són les que destaca el Dr. Tabernero entre les fites que han marcat un abans i un després en el tractament del càncer. 

“En el nostre cas, i precisament amb el suport de la Fundació ”la Caixa”, també centrem els nostres esforços en el desenvolupament de models preclínics sofisticats, com ara els transgènics, els xenoempelts derivats de pacients i organoides o el desenvolupament precoç de fàrmacs”, explica Tabernero.

Tanmateix, insisteix, “tant o més important és posar el focus en la prevenció, el diagnòstic precoç amb els programes de cribratge i un estil de vida saludable per fer front a les probabilitats de tenir la malaltia”.

Viurem per veure la cura del càncer? Tabernero no dubta en la resposta: “Tots els qui ens dediquem a l’oncologia, tant des del vessant més assistencial com des de la recerca, el que volem és que arribi el dia en què disposem d’un tractament per a cada malalt de càncer i, així, curar o cronificar la malaltia. Potser nosaltres no ho veurem, però no descansarem fins a apropar-nos cada vegada més a aquest objectiu.” 

El repte no és fàcil, perquè si no millorem la prevenció, la incidència del càncer continuarà augmentant i podria assolir els 29,5 milions de nous casos el 2040. Aconseguir-ho depèn, doncs, de continuar apostant per la recerca.

El VHIO, un centre líder en teràpies oncològiques personalitzades

El model de recerca multidisciplinari i translacional del VHIO és pioner a Europa, i els ha permès participar en projectes amb altres centres de prestigi arreu del món. Des dels seus laboratoris i en un temps rècord, els últims descobriments en recerca es transformen en assaigs clínics precoços i, per tant, en noves oportunitats per als pacients. 

El VHIO funciona com un engranatge precís i eficient en què més de 400 persones –investigadors preclínics i clínics, oncòlegs i altres especialistes d’atenció mèdica, com ara dermatòlegs, cardiòlegs, oftalmòlegs i internistes, com també personal d’infermeria i professionals de suport a la recerca– treballen de manera coordinada per trobar nous tractaments eficaços per als pacients. 

Tabernero també destaca la importància de formar part del Campus Vall d’Hebron, seu d’un dels hospitals més grans d’Espanya. “Podem traslladar ràpidament als pacients els resultats dels experiments que fem als laboratoris, i analitzar les mostres de pacients amb tumors que responen i que no responen als tractaments.” Així, identifiquen biomarcadors que permeten conèixer la biologia i els mecanismes d’acció i resistència dels tumors. Actualment,  més del 30 % de tots els pacients oncològics de l’Hospital Vall d’Hebron estan inclosos en algun assaig clínic al VHIO, una dada sense precedents a escala mundial.  

En el cor d’aquest model, el 2010 va néixer la Unitat d’Investigació en Teràpia Molecular del Càncer (UITM) – CaixaResearch, que s’ha convertit en un referent internacional en el desenvolupament de nous tractaments oncològics i en la millora de les teràpies existents, així com en la selecció òptima dels pacients susceptibles de respondre a aquestes teràpies amb panels de diagnòstic molecular avançat. “En els ja més de 10 anys de funcionament, aquesta Unitat ha contribuït a l’aprovació de més de 30 fàrmacs que han permès millorar la supervivència al càncer i la qualitat de vida de molts pacients. A més, s’han iniciat nous dissenys d’assaigs complexos, que són precisament els que han comportat canvis importants en el paradigma del desenvolupament precoç de fàrmacs.” En el cas dels assaigs Basket, per exemple, s’inclouen en un mateix assaig pacients amb tumors de diferents localitzacions, és a dir, la selecció es fa segons les característiques moleculars del tumor, cosa que permet unificar el diagnòstic i optimitzar temps i procediments. 

De fet, la identificació del perfil molecular del tumor i la combinació de nous fàrmacs amb d’altres de ja existents són les dues línies de treball que caracteritzen els assaigs de la UITM en la recerca de noves dianes terapèutiques. “El pacient, la seva malaltia i les particularitats del seu tractament són l’epicentre d’aquesta unitat”, comenta Tabernero sobre la raó de ser, i de l’èxit, de la UITM. 

La majoria dels assaigs que es fan a la UITM són de fase I, i, per tant, representen el primer contacte d’una teràpia amb els pacients, i determinaran si un fàrmac pot continuar el seu desenvolupament. I aquí rau la força del model de la UITM VHIO – CaixaResearch, ja que, segons afirma el Dr. Tabernero: “Gràcies a la medicina personalitzada, les teràpies dirigides, la selecció molecular de pacients i la immunoteràpia, podem personalitzar la selecció del pacient (si serà candidat a l’assaig) i si tindrà resposta al tractament. És l’oportunitat de provar noves teràpies en tumors en què altres teràpies han fracassat.”

Els resultats es mesuren no només pel nombre de fàrmacs nous, sinó també pels temps fins que s’aproven. I les xifres, una vegada més, confirmen el model innovador del VHIO, ja que la UITM ha permès reduir fins a entre 2 i 5 anys el temps de desenvolupament, en lloc dels 8-10 anys que acostuma a tardar de mitjana l’aprovació d’un fàrmac.

En total, ja són més de 7.800 els pacients que han participat en aquests assaigs. “Per a ells és l’oportunitat d’accedir a una nova teràpia que potser permet controlar la malaltia o, fins i tot, fer que remeti. Una nova via que acullen amb molta esperança.” Les històries personals són úniques. Ara, molts d’aquests tractaments ja estan aprovats i comercialitzats, però com comenta el Dr. Tabernero: “Per a alguns dels pacients, entrar en els nostres assaigs va representar el salt de tenir una malaltia incurable a estar curats actualment.”

El 2021, la col·laboració entre el VHIO i la Fundació ”la Caixa” continua més forta que mai. En paraules del Dr. Tabernero: “El repte de continuar avançant en la recerca i aconseguir que tots els pacients amb càncer tinguin accés a les millors teràpies és compartit. Per a nosaltres, la col·laboració amb la Fundació ”la Caixa”, que és un dels patrons del VHIO, és fonamental. De fet, l’any passat vam signar un nou conveni en què vam ampliar la nostra col·laboració a tota l’activitat científica que fem al nostre centre.”

Càncer, present i futur

En temps de pandèmia, són moltes les veus que es pregunten si els efectes de la COVID-19 van més enllà dels que provoca directament el virus SARS-CoV-2. “A priori, els pacients oncològics són més vulnerables perquè poden tenir el sistema immune més debilitat, tant per la malaltia tumoral com pels tractaments que reben, però fins avui no disposem de dades fiables que ens diguin que aquesta malaltia és més perillosa per a un pacient amb càncer en general, excepte en alguns tipus de càncer com el de pulmó o alguns tumors hematològics.” 

Tanmateix, en el que insisteixen els experts és en la necessitat de no aturar els tractaments oncològics i de continuar diagnosticant els casos nous al més aviat possible. “En el cas del càncer, durant aquest any hem continuat amb les visites (moltes, virtuals) i els tractaments, com també amb intervencions urgents, però sí que hem vist un 12 % menys de primeres visites de pacients diagnosticats d’algun tipus de tumor i no s’han diagnosticat un 20 % de casos, que ens arribaran en una fase més avançada de la malaltia”, explica Tabernero. 

I com es presenta el futur? De moment, el Dr. Tabernero llança un missatge positiu per a totes aquelles persones que s’acaben d’assabentar que tenen càncer: “Aquesta malaltia ja no és sinònim de mort. En molts casos aconseguim que els pacients sobrevisquin si es diagnostiquen en fases inicials. A més, les noves línies de recerca ens permetran aprovar noves teràpies per lluitar contra el càncer. Malgrat entendre i compartir la teva preocupació, et diria que confiïs en els metges i que et cuidis tant físicament com emocionalment durant el procés que comença ara.”

I per als qui tenen nens petits a càrrec seu i els eduquen perquè creixin amb hàbits saludables, el missatge del Dr. Tabernero és clar: “Sou clarament el millor exemple a seguir. És fonamental prestar atenció a la prevenció del càncer, ja que s’ha demostrat que portar un estil de vida saludable ens ajudaria a reduir fins a un 40 % dels tumors que veiem a les consultes.” 

Reduir l’obesitat, tenir una vida activa, moderar el consum d’alcohol i no fumar, controlar l’exposició al sol i a tòxics i fer les vacunacions antivirals recomanades i els programes de cribratge del càncer que pertoquin. La llista sembla llarga, però els beneficis són molts. 

Amb una vida més saludable i amb més recerca aconseguirem, un dia, vèncer el càncer.