Sota el terme càncer s’agrupen més de 200 malalties diferents que són la segona causa de mort al món. Segons dades de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), es calcula que el càncer afectarà un de cada dos homes i una de cada tres dones al llarg de la seva vida. Davant d’aquesta crua realitat, la recerca té un paper crucial a l’hora de prevenir, curar o cronificar el càncer en el futur.

La investigació oncològica és una de les línies prioritàries d’actuació de ”la Caixa”. El 2018 s’han destinat més de 8,6 milions d’euros en ajuts a beques i a la recerca sobre el càncer. Això ha permès finançar 85 projectes de recerca i contractar 50 investigadors.

Amb motiu de la celebració del Dia Mundial contra el Càncer, parlem amb els responsables de tres projectes que obren la porta a tractaments innovadors i teràpies personalitzades per tal de lluitar contra aquesta malaltia.

Edició gènica

La Sandra Rodríguez és investigadora del CNIO i la responsable del projecte FuGe Therapeutics, seleccionat en la convocatòria CaixaImpulse 2018.

Aquest projecte té l’objectiu d’aplicar tècniques d’edició gènica sobre els gens de fusió, un tipus de gen híbrid que sol estar implicat en alguns tipus de leucèmia, càncer de colon i pròstata. La tecnologia d’edició gènica CRISPR/Cas9 permet manipular l’ADN de la cèl·lula tumoral i eliminar els gens de fusió responsables de la proliferació cel·lular descontrolada típica del càncer. “Amb aquesta eina tenim una eficiència molt superior a la que teníem amb eines anteriors: és molt dirigida, molt precisa i molt barata”.

L’aparició d’aquesta nova tecnologia permetrà desenvolupar noves teràpies. En un futur, s’espera aplicar-la a les anomenades malalties òrfenes, com ara el glioblastoma, que són molt agressives i que actualment no tenen tractament, o bé a aquelles malalties per les quals ja tenim un tractament, però que s’hi produeixen resistències.

Antiandrògens de nova generació

L’Eva Estébanez-Perpiñá és investigadora a la Fundació Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona. La seva recerca se centra en el paper que tenen els receptors d’andrògens en l’aparició de resistències durant el tractament del càncer de pròstata, el segon més diagnosticat en homes.

“La nostra recerca es basa en el receptor d’andrògens, perquè és la proteïna central en l’inici, el manteniment i el desenvolupament del càncer de pròstata”.

Els fàrmacs actuals per tractar el càncer de pròstata perden l’eficàcia als cinc anys. El projecte ARDIs, seleccionat també en la convocatòria CaixaImpulse 2018, es proposa desenvolupar fàrmacs contra el càncer de pròstata amb un nou model d’acció, capaç d’evitar la resistència als antiandrògens clàssics. 

Immunoteràpia

Per últim, l’Álvaro Teijeira és becari postdoctoral de “la Caixa” al Centro de Investigación Médica Aplicada de la Universidad de Navarra (CIMA-UNAV), on fa recerca en immunoteràpia. Concretament, estudia les interaccions entre les cèl·lules del sistema immunitari i les cèl·lules tumorals.

La seva recerca analitza, mitjançant l’observació directa amb tècniques de microscòpia, com es comporten les cèl·lules del sistema immunitari davant les cèl·lules tumorals, quins són els mecanismes pels quals aquestes últimes impedeixen l’acció del sistema immunitari i com actuen davant l’exposició a diferents fàrmacs. “Cal que els tumors que les cèl·lules del sistema immunitari no reconeixen siguin reconeguts com a agents patògens”.

La immunoteràpia està canviant el tractament del càncer, però encara no és eficient per a tots els pacients i, per tant, el gran repte de futur serà obtenir biomarcadors per desenvolupar una medicina personalitzada.