***ENGLISH BELOW***

A finals del segle xix, el bacteriòleg Paul Ehrlich (Premi Nobel de Medicina 1908) va fer un descobriment revolucionari mentre duia a terme un dels seus famosos experiments de tinció. Va injectar un tint al torrent sanguini de ratolins que, sorprenentment, va tenyir tots els òrgans a excepció del cervell i la medul·la espinal. El que va evitar que el tint entrés al cervell va ser una estructura que avui en dia coneixem com a barrera hematoencefàlica. Formada per una capa de capil·lars, aquesta barrera només permet l’entrada al cervell de molècules concretes de la sang.

Alhora que impedeix el pas de patògens i toxines nocives, també bloqueja l’entrada de fàrmacs que podrien curar malalties cerebrals.

El desenvolupament de vacunes està vivint una nova era a causa de la irrupció de la COVID-19. Durant les últimes dècades, brots com el del SARS, l’ebola o el Zika han exigit que la comunitat científica i la indústria farmacèutica «pitgin l’accelerador», pel que fa al desenvolupament tant de tractaments per als afectats com de vacunes per evitar noves infeccions.

El nombre de contagis per COVID-19 continua augmentant arreu del món, molts països es troben ja en la tercera onada, i sembla que les estratègies de prevenció i mitigació funcionen amb moltes limitacions.

En un moment de tanta urgència mèdica, sorgeixen diversos interrogants al voltant de les vacunes i de la COVID-19.