Fátima Al-Shahrour és cap de la Unitat de Bioinformàtica del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), on a través de l’anàlisi de dades, el seu grup desenvolupa eines per millorar el tractament del càncer. Gràcies a la col·laboració amb Manolis Kellis, del MIT, Fátima i el seu equip estudien els mecanismes responsables de la resistència a tractaments amb immunoteràpia per proposar alternatives terapèutiques a pacients amb càncer, en un projecte seleccionat a la 2a convocatòria del programa MIT-Spain ”la Caixa” Foundation SEED FUND.

Al-Shahrour va ser una de les organitzadores del congrés internacional CNIO-”la Caixa” Frontiers Meeting: Heterogeneity and Evolution in Cancer.

És possible reduir el consum d’energia sense que disminueixi la nostra qualitat de vida? Podem produir grans quantitats d’energia de forma sostenible? Gràcies a la recerca, la resposta a les dues preguntes ben aviat podria ser sí. La recerca en nous materials està avançant amb passes de gegant en la millora dels processos productius, és a dir, fer servir recursos més sostenibles i de forma eficient per a obtenir més béns i serveis.

Amb motiu del Dia Mundial de l’Estalvi Energètic, volem destacar dos projectes de recerca innovadora en aquest camp, ambdós seleccionats pel programa MIT-SPAIN ”la Caixa” Foundation SEED FUND. Aquest programa és una iniciativa conjunta de ”la Caixa” i el Massachusetts Institute of Technology (MIT) per impulsar la col·laboració entre grups de recerca espanyols i del MIT en la recerca de solucions als grans reptes del segle XXI en matèria d’energia,

Post escrit per Eva Aguiar, investigadora, i Ana Bonilla, del Servei de Comunicació i Divulgació, projecte MEDCLIC-SOCIB.

Bona part dels residus que generem van a parar a l’oceà. El seu màxim exponent és l’‘illa de deixalles’ del Pacífic nord, un abocador oceànic amb prop de vuitanta mil tones de plàstic atrapades en un gran remolí d’1,6 milions de km², és a dir, gairebé tres vegades la mida de França. 

També el Mediterrani pateix la presència d’aquest material tòxic. En un estudi recent amb participació del Projecte MEDCLIC, una col·laboració del SOCIB i ”la Caixa”, s’estima la presència de 752 milions de partícules,

En les darreres dècades, els impressionants i excitants avenços de l’exploració espacial han discorregut en paral·lel als no menys interessants avenços en la cosmologia i la física de partícules. I a mesura que hem entès millor què passa en cada camp, hem descobert les connexions entre l’univers extrem, el més proper i les interaccions fonamentals entre les partícules més petites que coneixem.

A la Setmana Mundial de l’Espai, volem donar valor a aquestes disciplines, que, partint d’experiments i estratègies diferents dels de l’exploració espacial, contribueixen a teixir una visió extensa i a la vegada precisa del nostre univers. Des de la cosmologia i la física de partícules, Matteo Martinelli,

La migranya és molt més que un mal de cap, és un problema de salut pública. 

Aquesta patologia afecta més de 4,5 milions d’adults a Espanya i, a escala mundial, és la discapacitat més important abans dels 50 anys –i, per tant, té un gran impacte en una etapa vital que sol ser de gran exigència tant en l’àmbit personal com en el professional. Tot i això, en molts casos el diagnòstic tarda més de dos anys, ja que ni els mateixos afectats la consideren una dolència que requereixi un tractament urgent. Així ho reflecteixen els resultats de l’enquesta duta a terme a Espanya, Atles de la Migranya 2018.