Fa més de dos-cents anys, el doctor James Parkinson va descriure els primers símptomes motors de la malaltia que avui coneixem com a Parkinson. Des d’aleshores, tot i que s’han fet molts avenços en la comprensió de la malaltia i hi ha teràpies per a les etapes inicials, la recerca de nous tractaments per prevenir o, com a mínim, alentir el progrés del Parkinson i millorar la qualitat de vida dels pacients continua sent una necessitat urgent.

S’estima que entre 8 i 9 milions de persones al món tenen Parkinson, la segona malaltia neurodegenerativa més comuna després de l’Alzheimer actualment. A més, com que és una malaltia relacionada amb l’envelliment, se n’ha duplicat la freqüència els últims 25 anys a causa de l’augment de l’esperança de vida mitjana en la població mundial.

En el Debat CaixaResearch del 27 d’abril vam tenir el plaer d’escoltar tres investigadors que estan treballant per avançar en la comprensió de les causes del procés de neurodegeneració i poder millorar així el diagnòstic primerenc i desenvolupar nous tractaments: Miquel Vila, professor ICREA i director del grup d’investigació en Malalties Neurodegeneratives del Vall d’Hebron Institut d’Investigació (VHIR); Guglielmo Foffani, investigador i coordinador científic al Centre Integral de Neurociències (HM CINAC), i Salvador Ventura, professor i director del grup d’investigació de Plegament de Proteïnes i Malalties Conformacionals de l’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (IBB-UAB). Van ser moderats per Mayte Antona, redactora en cap de la secció de societat de l’agència de notícies Servimedia.

A continuació, t’oferim les principals idees tractades en el transcurs del debat:

Què és la malaltia de Parkinson?

«El Parkinson és una malaltia crònica i progressiva que afecta el sistema nerviós i es caracteritza pel deteriorament i la destrucció d’un tipus específic de neurones en una part del cervell anomenada substància negra. Aquestes neurones són responsables de produir dopamina, una molècula vital per al control del moviment.» — Miquel Vila. 

Quins símptomes caracteritzen la malaltia de Parkinson?

«La pèrdua de les neurones relacionades amb el control del moviment causa els símptomes motors principals del Parkinson, com ara la lentitud o la dificultat de moviment, la rigidesa a les extremitats, la pèrdua de l’equilibri i les alteracions en la postura i en la marxa. Tanmateix, ara sabem que també estan afectats altres circuits cerebrals que provoquen símptomes no motors, com el deteriorament cognitiu, els trastorns mentals i de la son, i el dolor i les alteracions sensorials. En molts casos, s’ha observat que certs símptomes, com depressió, ansietat, alteracions de l’olfacte i trastorns gastrointestinals, poden arribar a precedir en diversos anys l’aparició dels símptomes motors, la qual cosa pot donar-nos pistes sobre el possible origen de la malaltia.» — Miquel Vila. 

El Parkinson és hereditari?

«En la majoria de casos, el Parkinson no s’hereta i acostuma a aparèixer espontàniament en persones més grans de 65 anys. Tanmateix, entre el 5 i el 10 % dels pacients presenten mutacions genètiques que s’associen amb un risc més elevat de desenvolupar la malaltia. Aquestes mutacions, que poden ser diagnosticades, porten a una aparició més primerenca i a una progressió més ràpida de la malaltia.» — Salvador Ventura. 

Com influeix l’estrès en la malaltia de Parkinson?

«S’ha demostrat que experimentar estrès contínuament pot augmentar tant els símptomes motors com els no motors del Parkinson. Encara s’està debatent si el factor de l’estrès es tradueix en un increment de la neurodegeneració. Hi ha estudis amb models animals de Parkinson que ho suggereixen, però encara s’està investigant aquest efecte en humans. — Guglielmo Foffani.

La dieta influeix en el desenvolupament de la malaltia de Parkinson? I l’exercici físic?

«Actualment no hi ha cap dieta coneguda que pugui alentir o prevenir l’aparició de la malaltia. Tanmateix, hi una una investigació activa sobre si les alteracions en la flora intestinal podrien contribuir al desenvolupament de certes malalties neurològiques, com el Parkinson. Això és el que anomenem l’eix intestí-cervell.» — Miquel Vila.

«D’altra banda, s’ha demostrat que l’exercici físic té un impacte positiu en la malaltia de Parkinson perquè ajuda a millorar els símptomes motors, atès que es tracta d’una malaltia que afecta el moviment, i a més contribueix a alentir-ne la progressió. Per tant, es recomana als pacients que tinguin una rutina d’exercici com més activa millor.» — Guglielmo Foffani.

Hi ha diferències entre dones i homes en el desenvolupament de la malaltia?

«Els homes tenen el doble de risc de tenir Parkinson que les dones i, en general, la malaltia acostuma a aparèixer en el seu cas a una edat més primerenca. Tanmateix, s’ha observat que en les dones la malaltia progressa més ràpidament. S’estan duent a terme estudis per examinar els possibles factors que poden contribuir a aquestes diferències, fins i tot factors genètics, hormonals i immunològics. Avui en dia encara no es coneix una base biològica definitiva que expliqui aquestes diferències.» — Miquel Vila.

Disposem de biomarcadors que permetin diagnosticar el Parkinson?

«S’està fent un gran esforç per generar i validar biomarcadors efectius que permetin diagnosticar el Parkinson abans que apareguin els símptomes. A més, proporcionaran més objectivitat en l’avaluació de l’eficàcia d’una teràpia en comparació amb l’avaluació actual, basada, per exemple, en l’observació dels símptomes motors. Alguns biomarcadors es poden detectar mitjançant tècniques de neuroimatge (per exemple, avaluar la pèrdua de dopamina al cervell) o amb la detecció de molècules en biofluids com el líquid cefalorraquidi o la sang. Un estudi recent ha demostrat que la detecció en el líquid cefalorraquidi d’una proteïna implicada en la malaltia, anomenada alfa-sinucleïna, té una taxa d’error molt baixa i, per tant, pot ser una eina útil per al diagnòstic precoç del Parkinson i també per detectar en quina fase es troba la malaltia. Malgrat això, l’ideal seria identificar els biomarcadors en sang, perquè és més fàcil la presa de mostres.» — Salvador Ventura.

Quins tractaments hi ha actualment?

«Normalment, quan es diagnostica el Parkinson, ja s’ha perdut entre el 50 i el 80 % de les neurones productores de dopamina. En conseqüència, s’acostumen a administrar tractaments que tenen com a objectiu incrementar la dopamina al cervell. Tot i així, les neurones continuen morint, de manera que les teràpies actuals se centren a alleujar els símptomes motors, en comptes d’aturar o prevenir la progressió de la malaltia.» — Salvador Ventura.

L’eficàcia dels tractaments canvia a mesura que avança la malaltia?

«És important destacar que el Parkinson és la malaltia neurodegenerativa que actualment disposa de més tractaments eficaços. Tanmateix, a mesura que la malaltia progressa i es perden neurones i dopamina, els símptomes empitjoren i els tractaments combinats es tornen més complexos i menys efectius. Quan la capacitat per controlar els símptomes motors ja és molt limitada, es considera l’estimulació cerebral profunda, un tractament que involucra cirurgia i que és similar a un “marcapassos cerebral”.» — Guglielmo Foffani.

Els projectes de Miquel Vila, Salvador Ventura i Guglielmo Foffani obren noves vies per diagnosticar i tractar la malaltia

El grup liderat per Salvador Ventura centra la seva recerca en la proteïna alfa-sinucleïna i la seva capacitat d’acumular-se formant cossos de Lewy, uns agregats tòxics que es generen al cervell dels pacients amb Parkinson i contribueixen a la neurodegeneració. «La majoria d’investigadors coincidim que l’acumulació d’aquesta proteïna comença en les primeres etapes de la malaltia i és tòxica per a les neurones. Al nostre laboratori hem aconseguit reproduir in vitro i en models animals molt senzills el procés d’agregació de l’alfa-sinucleïna i hem descobert un grup de molècules capaces d’aturar aquest procés, cosa que podria alentir el progrés de la malaltia i augmentar l’eficàcia dels tractaments actuals.»

La investigació de Miquel Vila se centra en la neuromelanina, un pigment de color marró que s’acumula en grans quantitats a les neurones que degeneren amb el progrés de la malaltia de Parkinson. «En estudis amb animals, hem vist que quan l’acumulació de neuromelanina supera un llindar es produeixen els símptomes típics de la malaltia; i quan en normalitzem els nivells aplicant diferents estratègies, hi ha una millora en els símptomes. Si en un futur fóssim capaços de detectar els nivells de neuromelanina que un humà acumula a mesura que va envellint i els poguéssim mantenir per sota del llindar patològic, a nivell conceptual podríem arribar a prevenir l’aparició de la malaltia.»

L’equip de Guglielmo Foffani investiga una nova teoria en la qual es proposa que l’escorça cerebral té un paper important en l’origen de la patologia. «Els resultats que hem obtingut fins ara suggereixen que hi ha una alteració de l’activitat neuronal en l’escorça cerebral dels pacients amb la malaltia de Parkinson que podria contribuir al desenvolupament de la patologia. Si aquesta hipòtesi és certa, s’obrirà una porta a la detecció precoç del Parkinson i a la possibilitat terapèutica d’actuar sobre l’escorça, per exemple, a través de tècniques de neuromodulació no invasiva, per recuperar l’activitat normal.»

En acabar el debat, els investigadors van compartir un missatge esperançador.

«Tot i que encara no tenim cura per al Parkinson, actualment disposem de moltes eines terapèutiques per alentir l’avanç de la malaltia. L’impacte en la qualitat de vida dels pacients ha millorat de manera significativa en comparació amb fa cinquanta anys.» — Guglielmo Foffani.

«Tot i que fem passos a poc a poc, estem avançant de manera coordinada en la investigació de Parkinson amb l’objectiu de trobar-ne una cura i millorar la qualitat de vida dels pacients.» — Salvador Ventura.