La població mundial està envellint i envelleix a un ritme frenètic. El 2017, la quantitat de persones més grans de 60 anys va superar els 960 milions i s’espera que arribi als 2.100 milions el 2050. Si aquestes xifres es confirmessin, d’aquí a 30 anys 1 de cada 5 persones del món en tindrà més de 60 i, en el cas d’Europa, seran 1 de cada 3.

Vivim més anys gràcies als avenços en salut pública i biomedicina, però no necessàriament vivim amb una bona salut. El càncer, les malalties cardiovasculars i les neurodegeneratives creixen alhora que s’incrementen els casos de persones que viuen més anys. De resultes d’això, també augmenta la situació de sobrecàrrega als sistemes sanitaris i de les persones que les cuiden i les acompanyen. És en aquest context que la investigació de científics com Manuel Serrano, líder del grup Cellular Plasticity and Disease de l’IRB Barcelona, e investigador de ICREA, pren tot el seu valor i potencial.

Amb el suport de la Fundació ”la Caixa”, Serrano i el seu equip investiguen les causes cel·lulars i moleculars de l’envelliment i la relació que hi ha amb les diverses malalties per tal de trobar noves dianes terapèutiques per poder-les prevenir i tractar. L’objectiu, doncs, no és només viure més, sinó fer-ho de forma independent i amb més qualitat de vida el màxim temps possible.

 

El deteriorament de les cèl·lules

Si bé en certa manera podem dir que comencem a envellir des del moment mateix en què naixem, no és menys cert que no ho fem sempre al mateix ritme, i que l’edat no és l’únic factor determinant. Què es produeix exactament a nivell molecular quan envellim? “En general, hi ha un deteriorament progressiu que està impulsat per molts factors interns, com ara els errors aleatoris en els quals influeixen els nostres gens”, explica Serrano. Aquestes mutacions es veuen agreujades per factors externs, com ara les infeccions virals o bacterianes, la ingesta excessiva de calories o l’exposició a toxines com el tabac i l’alcohol.

Quan estan massa deteriorades, les cèl·lules deixen de dividir-se i són incapaces de mantenir les funcions d’una cèl·lula normal. Són les denominades cèl·lules senescents. En individus joves i sans, aquestes cèl·lules s’eliminen ràpidament, el que permet el funcionament normal dels teixits. Tanmateix, a mesura que envellim el nostre sistema immunològic esdevé cada vegada menys eficient a l’hora d’eliminar-les. De fet, “l’envelliment del sistema immune és un accelerador de l’envelliment en general”, apunta Serrano.

 

A la caça de les cèl·lules “zombis”

Cada cop hi ha més proves empíriques que aquestes cèl·lules, també anomenades cèl·lules zombis, estan darrere de diverses malalties, en particular les que s’associen amb l’envelliment, com és el cas del càncer. “Des de fa dècades que se sap que els dolors tissulars crònics són un factor important de risc per a l’aparició de tumors. Avui dia se sospita que la causa de tot això és la presència de cèl·lules senescents. Les cèl·lules senescents no són tumorals però secreten molts factors al seu entorn, alguns dels quals, denominats factors mitogènics, tenen com a missió original que les cèl·lules sanes del voltant es divideixin i reparin el teixit. Aquesta funció positiva és una arma de doble tall, atès que pot ser l’oportunitat per a que cèl·lules oncogèniques en un estat latent s’activin”, explica Serrano.

Com més cèl·lules senescents s’acumulen al nostre organisme, més important és el risc de contreure certes malalties. “En alguns teixits, com són el fetge, el ronyó o el teixit adipós, aquesta mena de cèl·lules poden arribar a constituir fins al 5 % del conjunt de totes les cèl·lules en persones de més de 80 anys”, afegeix Serrano. En persones joves se’n poden acumular en un teixit concret, fet que pot causar malalties com ara la fibrosi pulmonar, la insuficiència renal crònica, l’ateroesclerosi, l’esteatosi hepàtica o les malalties neurodegeneratives. “Totes aquestes malalties es poden considerar processos accelerats i focalitzats d’envelliment en què les cèl·lules senescents poden arribar a formar el 30-50 % de les cèl·lules del teixit afectat”, remarca el doctor Serrano.

Serrano i el seu equip busquen noves vies terapèutiques que permetin purgar el cos d’aquestes cèl·lules moribundes i facilitin que els teixits es regenerin. Gràcies a la feina que duen a terme a l’IRB de Barcelona, han desenvolupat diversos candidats per a aquest tipus de fàrmacs, anomenats senolítics, els quals han funcionat prou bé en models animals amb malalties fibròtiques. “Ara el nostre repte és refinar aquests agents per poder-los aplicar amb grups clínics i provar-los en pacients.”

En un termini més llarg, la meta és entendre en profunditat la biologia d’aquestes cèl·lules i contribuir a millorar la salut i fer les malalties més suportables. “És un repte molt gran i per això l’ajuda de la Fundació ”la Caixa” ha estat absolutament fonamental”, precisa. “Ens ha permès portar a la pràctica projectes ambiciosos, contractar excel·lents investigadors i participar en consorcis internacionals.”

 

Envelliment saludable

El futur d’aquests fàrmacs es preveu molt prometedor, però Serrano també subratlla la importància d’uns bons hàbits per afavorir un envelliment saludable: una dieta equilibrada i sense excessos, l’exercici físic moderat i una vida social i afectiva rica. “De fet, gairebé tots sabem quins són els hàbits saludables. Els hàbits relacionats amb el menjar i l’exercici s’adquireixen sobretot en la infància i adolescència, i posteriorment són difícils de canviar. Per això és fonamental l’educació en hàbits de vida saludable des de la infància.”

I des d’una perspectiva sanitària global, els paràmetres a considerar són encara molts més, si tenim en compte que la longevitat i el creixement poblacional han provocat també l’augment de la contaminació i la destrucció ambientals. “Aquests problemes van molt més enllà de la salut”, conclou. “Seria ideal que la salut o l’envelliment saludable no fossin incompatibles amb un creixement equilibrat, sostenible i respectuós amb el medi ambient.”