La ciència oberta (CO) és una estratègia enfocada a una forma més col·laborativa i oberta de fer recerques, que permet que els seus resultats estiguin disponibles abans i que un conjunt ampli d’actors de coneixement puguin coproduir ciència. També és un dels objectius de la política d’I+D de la UE, i René von Schomberg és actualment un dels caps d’equip en el desenvolupament i coordinació de la CO per a la Comissió Europea (CE). Va ser un dels experts internacionals que va participar en el B-Debate “Ciència Oberta: dels valors a la pràctica”, que es va celebrar a CosmoCaixa els dies 4 i 5 d’octubre. En aquesta entrevista, parla sobre l’adopció de la CO i el que pot representar per al futur.

Per què els investigadors haurien d’adoptar la CO?
Una de les motivacions és que dur a terme recerques de CO és una manera més eficaç de fer ciència. Compartir dades, fer servir recursos de dades obertes i col·laborar amb un grup divers d’actors són, per exemple, estratègies que milloren la ciència, fent que sigui més fiable que d’altres. Una altra motivació és que la CO respon millor a les demandes socials, fet que condueix a finalitats més convenients des d’un punt de vista social.

Com es pot impulsar l’adopció de la CO?
La CO no rep prou reconeixement en la pràctica científica i aquesta situació ha de canviar. Estem treballant per procurar oferir incentius per a la ciència oberta des del punt de vista del desenvolupament de polítiques. Però la CE no és l’únic actor. Els finançadors de recerca i les universitats també hi han de contribuir. Els primers, fent que les activitats de CO es puguin finançar, i els segons, fent que la CO rebi el reconeixement adequat des del punt de vista de les carreres professionals dels investigadors.

Les publicacions són actualment un dels principals reconeixements, oi?
Als científics els agrada publicar resultats, i no hi ha cap mal a fer-ho. Però que aquesta sigui l’única pràctica objecte de reconeixement és un problema. S’està produint un canvi en el sistema científic. Hi ha disciplines que requereixen un ús cada vegada més intensiu de dades, en les quals els resultats no són necessàriament publicacions principals. Els conjunts de dades i informació que comparteixen els científics també han de rebre reconeixement, com també molts altres productes de ciència (oberts). En les ciències de la vida, per exemple, descodificar un genoma és el resultat inicial, no la publicació. La pràctica de reconeixements ha de canviar per poder adaptar-se a la nova situació dins del propi sistema científic.

Hi ha cap previsió sobre quan la CO es convertirà en una tendència dominant?
Resulta complicat predir-ho. Estem gestionant l’Open Science Monitor, a través del qual estem intentant obtenir una perspectiva de com evolucionen les pràctiques de CA. Es tracta d’un tipus d’eina que mostra fins a quin punt els investigadors publiquen en accés obert, fan servir dades obertes i les comparteixen, col·laboren de manera oberta, etc. I el que observem és que, en els últims cinc anys, la pràctica de CO ha crescut exponencialment. Per exemple, cada vegada més científics comparteixen dades abans de publicar-les. I això ve acompanyat d’un tipus de reconeixement, ja que els científics reben moltes més mencions si operen en un entorn de ciència oberta. Per poder generalitzar aquesta tendència, necessitem canviar la manera com financem i reconeixem la ciència. La proposta per al nou Programa marc de recerca i innovació, Horizon Europe, és prometedora en aquest àmbit.

Com s’aplica la CO a la innovació?
Fent que sigui tan oberta com sigui possible. Si tens aplicacions industrials amb valor comercial, és evident que les vols protegir, de manera que la protecció de la propietat intel·lectual és essencial. No obstant això, en molts casos hauries de demanar patents a la fase de descobriment científic, ja que una ciència tancada pot afectar la fiabilitat de les dades, a més del ritme d’adopció per part d’altres actors de coneixement. A l’última fase, quan tenen lloc les aplicacions comercials, evidentment necessitaràs algun tipus de protecció dels drets de propietat intel·lectual. Aplicar la CO al sector industrial implica que necessites trobar un cert equilibri entre treballar en un entorn obert per garantir el progrés científic fiable i l’explotació comercial dels resultats concrets. I si ho fas, seràs més eficaç i les teves innovacions podran arribar abans al mercat.

René von Schomberg és filòsof i especialista en STS (Ciència, Tecnologia i Sociedad). Treballa per a la Comissió Europea i és professor convidat a la Universitat de Darmstadt. Les opinions que expressa són a títol personal i no es corresponen necessàriament amb les de la Comissió Europea.