Avui anunciem tres nous projectes seleccionats a la convocatòria CaixaResearch Consolidate 2022. Des del 2019, aquest programa proporciona suport a projectes d’innovació biomèdica per impulsar-ne la comercialització i, per tant, perquè arribin a la societat.

Entre les propostes seleccionades aquest any, en què comptem amb la col·laboració de Caixa Capital Risc, hi ha un projecte que desenvoluparà uns elèctrodes per millorar el monitoratge de senyals elèctrics cerebrals en nounats i adults; nous fàrmacs per disminuir el dolor, i una nova immunoteràpia basada en un anticòs monoclonal per al tractament contra el càncer.

Aquests projectes rebran un ajut econòmic de 300.000 € cadascun per al seu desenvolupament els pròxims dos anys. L’ajut anirà destinat a camps com el desenvolupament tecnològic de l’actiu, els estudis per a l’aprovació reguladora, la contractació de personal i la gestió de la propietat intel·lectual, entre d’altres.

A més, els investigadors rebran suport personalitzat de mentoria i podran recórrer a altres activitats de suport com l’assessorament d’experts en la definició dels plans de desenvolupament i comercialització.

Des de l’any 2015, la Fundació ”la Caixa” ha destinat 18 milions d’euros a 173 projectes innovadors entre les convocatòries CaixaResearch Validate, per a innovacions en estadis més primerencs, i CaixaResearch Consolidate. Els projectes han generat una inversió addicional de més de 10 milions d’euros i s’han creat 29 empreses derivades (spin offs)

Coneix els projectes seleccionats

Nous dispositius mèdics per millorar el monitoratge de senyals elèctrics cerebrals en nounats i adults

Albert Fabregat, de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Projecte en consorci amb Vicenç Pascual Rubio, de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV)

El part i les primeres hores de vida del nounat són un període considerat de risc. Néixer de manera prematura, tenir un dèficit en l’aportació sanguínia durant el naixement o adquirir una infecció poden ocasionar en el nounat lesions cerebrals que poden suposar l’establiment de diferents graus de discapacitat. Per això, detectar-les precoçment és essencial per aplicar teràpies apropiades i intentar minimitzar-ne els efectes nocius.

La tècnica que s’utilitza més sovint per estudiar la funció cerebral en els nadons ingressats a la unitat de cures intensives neonatal (UCIN) és l’electroencefalografia d’amplitud integrada (aEEG), tècnica que consisteix a amplificar i registrar l’activitat elèctrica de les neurones del cervell. L’aEEG serveix per detectar l’aparició de danys cerebrals com l’encefalopatia per hipòxia o l’epilèpsia. Tanmateix, els dispositius de registre que s’utilitzen per captar el senyal elèctric cerebral, els elèctrodes, no estan dissenyats de manera específica per a nounats. Se solen utilitzar elèctrodes per a adults, que no són tan adequats per als caps petits i sensibles dels nadons. A més, els registres acostumen a ser de llarga durada, de dies a setmanes, ja que és necessari monitorar la funció cerebral del nounat durant la seva estada a la UCIN, i els elèctrodes no mantenen una adherència adequada al cap del nounat. La manca d’adherència provoca l’aparició d’artefactes en el registre aEEG que poden dificultar o impedir la interpretació correcta del senyal aEEG obtingut per part del neonatòleg i comportar un tractament subòptim o fins i tot erroni del nounat.

Els investigadors d’aquest projecte han dissenyat un nou elèctrode específic per a nadons (aCUP-E) amb capacitat de recanvi del gel electroconductor en cas de dur a terme registres llargs. Està adaptat a les característiques cefàliques dels nounats, és flexible i transparent, de manera que permet un registre millor de l’activitat cerebral, per la qual cosa facilita el diagnòstic primerenc de lesions i el monitoratge dels bebès. Aquest elèctrode ja s’està provant en un assaig clínic. A més, els investigadors han desenvolupat un sistema avançat que permet col·locar aquests elèctrodes en punts anatòmics concrets i específics, individualitzats per a cada pacient. El sistema, anomenat EPlacement, elimina els errors potencials que es poden produir durant la col·locació dels elèctrodes al cap en la pràctica clínica.

Aquest sistema avançat de localització de punts cranials es por aplicar tant en pacients pediàtrics com en adults, i també podria ser útil per a altres proves de diagnòstic o tractament electrofisiològic que requereixin una col·locació específica d’elèctrodes a la superfície cranial, com per exemple el monitoratge neurofisiològic intraoperatiu o l’estimulació cerebral no invasiva.

Desenvolupar nous fàrmacs per disminuir el dolor

María del Carmen Ruiz Cantero, de la Universitat de Barcelona, Fundació Bosch i Gimpera. Projecte liderat pel grup de Santiago Vázquez i Eugènia Pujol, de la Universitat de Barcelona, en consorci amb Enrique J. Cobos del Moral, de la Universidad de Granada, i Emanuele Amata i Agostino Marrazzo, de la Università di Catania (Itàlia)

El dolor és un problema de salut pública de primera magnitud. Una de cada cinc persones a Europa conviu amb algun tipus de dolor crònic que minva la seva qualitat de vida i té importants repercussions socioeconòmiques, a més d’elevats costos mèdics associats. El dolor agut també té una rellevància important. Més de la meitat dels pacients després d’una cirurgia tenen dolor moderat o sever en el període postoperatori immediat, tot i rebre tractament analgèsic (basat principalment en opiacis). En general, els analgèsics existents tenen una eficàcia molt limitada i efectes secundaris importants en més de la meitat dels pacients, cosa que fa evident la necessitat de trobar teràpies més segures, efectives i no addictives.

En estudis recents, els investigadors han descobert que la interacció amb dues dianes biològiques, dues proteïnes implicades en l’aparició i el manteniment del dolor, produeix un efecte analgèsic molt potent en diversos models animals de dolor. La solidesa d’aquests resultats ha portat els investigadors a desenvolupar noves molècules duals capaces d’interactuar amb totes dues dianes, amb resultats molt prometedors en models patològics de dolor.

L’objectiu del projecte és trobar un nou tractament per reduir el dolor de manera significativa i millorar així la vida dels pacients.

Un anticòs monoclonal per al tractament contra el càncer

Maria Rosa Sarrias, de l’Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol (IGTP) 

El càncer és la causa principal de mortalitat al planeta. Només el 2020, prop de 10 milions de persones van morir a causa d’algun tumor, segons l’Organització Mundial de la Salut. Tot i que existeixen nombrosos tractaments, pocs són realment curatius.

El sistema immunitari actua com a sentinella de l’aparició i el creixement d’un tumor. Tanmateix, algunes cèl·lules tumorals aconsegueixen «manipular» el sentinella i l’«eduquen» perquè no les reconegui com a malignes i treballi a favor seu, per exemple, fabricant vasos sanguinis que els aportin nutrients i oxigen. Per aquest motiu, en les últimes dècades s’han desenvolupat teràpies dirigides a «reeducar» i potenciar la reacció del sistema immunitari que han suposat un important avanç en el tractament de tumors per als quals no hi havia cura.

En aquest tipus de teràpies, unes cèl·lules immunitàries anomenades macròfags hi tenen un paper essencial. Aquestes cèl·lules, a més, són les més prevalents en el tumor, per la qual cosa constitueixen una diana prometedora en les teràpies immunes.

Els investigadors d’aquest projecte estan desenvolupant una nova immunoteràpia basada en una molècula (anticòs monoclonal) dirigida contra els macròfags tumorals que es podria convertir en un tractament de primera línia per a pacients oncològics. L’anticòs monoclonal, dirigit contra una proteïna que és un punt de control crític, reprograma els macròfags perquè tinguin una activitat antitumoral. En assaigs preclínics, l’administració de l’anticòs ha demostrat que és capaç de prevenir el creixement de tumors de pulmó.

Amb aquest projecte, els investigadors tenen com a objectiu aprofundir l’estudi dels efectes de l’anticòs en el tractament del càncer i avançar en el desenvolupament com a pas previ al seu ús potencial en pacients.