Si et diagnostiquen una malaltia minoritària, és probable que el teu metge no hagi tractat mai aquesta malaltia o que fins i tot no n’hagi sentit a parlar mai. De fet, pot ser que siguis l’única persona de la ciutat, o fins i tot del país, que la pateix. Aquesta és la realitat per als més de 300 milions de persones arreu del món que tenen una malaltia minoritària, que es defineix com una malaltia que afecta menys d’una de cada 2.000 persones. S’estima que hi ha 7.000 malalties que compleixen aquests criteris.

Els pacients i les seves famílies no només se senten sols, sinó que, en molts casos, poden passar anys fins que reben el diagnòstic correcte. Si bé el debut es pot produir en qualsevol moment des del naixement fins a l’etapa adulta tardana, prop del 50 % dels afectats són nens, i el 95 % de les malalties minoritàries actualment no tenen un tractament autoritzat. 

Per canviar aquesta situació i garantir un tractament per a cada pacient, així com endarrerir la progressió de cada malaltia minoritària, la Fundació ”la Caixa” dona suport al desenvolupament de tractaments innovadors a través del programa d’acceleració de CaixaResearch. A dia d’avui, onze d’aquests projectes, que aborden una varietat de malalties minoritàries que van des de trastorns musculars fins a càncers infantils, entre d’altres, han rebut ajuda financera, com també formació i acompanyament expert. 

Avui, Dia Mundial de les Malalties Minoritàries, parlem amb els directors de tres projectes de CaixaResearch que aborden les malalties minoritàries: Valle Palomo, científica al Center for Biological Research (CIB-CSIC), Beatriz Llamusí, investigadora de la Universitat de València, i Albert Quintana, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Diana innovadora per a l’ELA

Valle Palomo, que també és becaria de ”la Caixa”, dirigeix un projecte de CaixaResearch per desenvolupar un tractament per a l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), una malaltia neurodegenerativa incurable.

Les malalties minoritàries afecten la vida de les persones que les pateixen i, sovint, d’una manera molt incapacitant. Aquests pacients mereixen tenir opcions terapèutiques. 

L’ELA és una malaltia devastadora que provoca la pèrdua progressiva de les neurones motores que controlen els músculs. La majoria dels pacients moren entre 2 i 4 anys després de rebre el diagnòstic. Gràcies al desafiament de la galleda d’aigua gelada, els fons de recerca per a l’ELA han augmentat considerablement i ara estem començant a veure’n els resultats. Concretament, s’estan descobrint dianes terapèutiques innovadores que ens ajudaran a afrontar la malaltia des d’angles diferents.

Una d’aquestes dianes és la TDP43, una molècula que no funciona correctament en els pacients d’ELA, i la disfunció de la qual també s’ha descobert recentment en la malaltia d’Alzheimer. Això demostra que les recerques de malalties minoritàries també beneficien els pacients que pateixen malalties més comunes. 

L’objectiu del nostre projecte és desenvolupar un fàrmac que restableixi la TDP43 i, per tant, reverteixi la degeneració neuromuscular. El nostre fàrmac ha demostrat resultats prometedors en els assajos preclínics, i gràcies al suport de CaixaResearch ja s’ha obtingut la llicència i actualment s’està sotmetent a estudis reguladors per obtenir l’autorització per dur a terme assajos clínics en humans.

Un fàrmac pioner en el món per a la distròfia miotònica

Beatriz Llamusí dirigeix el projecte de CaixaResearch “Modulació terapèutica de l’expressió del gen MBNL1-2 en la distròfia miotònica” que ara és una empresa derivada de la Universitat de València anomenada Arthex Biotech S.L., de la qual Llamusí és directora general i cofundadora. 

Totes les malalties mereixen la nostra atenció, malgrat que la prevalença no sigui gaire elevada. En el cas de la distròfia miotònica, la malaltia per a la qual estem desenvolupant un tractament, hi ha més d’un milió de persones que en pateixen els greus efectes debilitants, a més de la càrrega enorme que suposa haver d’acudir a molts especialistes diferents. 

Si bé s’han produït molts avenços en el coneixement dels mecanismes de la distròfia miotònica en les últimes dècades, encara no hi ha cap tractament eficaç. Només un fàrmac ha aconseguit arribar a l’assaig clínic de fase I, però no més enllà. 

El fàrmac que estem desenvolupant estimularà la producció de proteïnes similars a muscleblind (MBNL) en les cèl·lules musculars dels pacients. És la falta d’aquestes proteïnes la que provoca el deteriorament i la debilitat muscular greu que s’observa en la distròfia miotònica. El nostre projecte és el primer i l’únic que es dirigeix als microARN com a estratègia terapèutica contra aquesta malaltia. CaixaResearch ens va permetre crear un pla de valorització per determinar si era viable introduir-lo en el mercat. Ara hem seleccionat una molècula candidata i esperem iniciar els assajos clínics en pacients humans a principis de l’any que ve.

CBD per tractar les malalties mitocondrials

Albert Quintana dirigeix el projecte de CaixaResearch MitoCBD, un tractament basat en el CBD per a un tipus greu de malaltia mitocondrial coneguda com a síndrome de Leigh.

Durant molts anys, les investigacions de malalties minoritàries no es van considerar rendibles i, per això, sovint es van ignorar. Afortunadament, aquesta situació ha canviat durant els últims anys. Ara l’actitud és que, malgrat que només hi hagi 1 de cada 5.000 nens afectats, com és el cas de les malalties mitocondrials, devem a aquests nens intentar determinar què els passa i com podem oferir-los una vida millor.

El síndrome de Leigh afecta prop d’un de cada 40.000 nascuts vius i provoca discapacitats greus en els pacients. Normalment es diagnostica en els nens durant els primers mesos de vida i la majoria no sobreviu més enllà dels deu anys.

Els símptomes principals són causats per la mort neuronal, sovint per culpa d’un estrès oxidatiu elevat. Hem provat el CBD, un compost antioxidant i neuroprotector, en models murins amb síndrome de Leigh i hem obtingut resultats molt prometedors, tant una reducció dels símptomes com un augment de l’esperança de vida.

CaixaResearch ha contribuït a l’avenç del nostre projecte en les etapes preclíniques, i iniciarem els assajos clínics en pacients humans a principis de l’any que ve. Com que el CBD –un fàrmac segur i ben tolerat, ja està autoritzat– podem accelerar-ne el desenvolupament i esperem que arribi al mercat en els pròxims cinc anys. Creiem que el CBD també podria ser una solució per a altres malalties, sobretot, aquelles en què hi ha un mecanisme similar de mort neuronal.

Des del 2015, el programa CaixaResearch ha acostat a la clínica altres vuit projectes innovadors que aborden les malalties minoritàries. Aquests inclouen: una tecnologia per a optimitzar el tractament de la síndrome de Dravet liderada per Sandra Acosta de la UPF, i tres tecnologies d’edició genètica; Uni-large, dirigit per Marc Güell de la UPF, ROUTER, dirigit per Puri Fortes en CIMA, Universitat de Navarra, i FRATAXAV, dirigit per Antoni Matilla del IGTP.

Altres dos projectes se centren en el tractament de l’esclerosi múltiple: ITH13001, dirigit per Rafael León Martínez a l’Hospital Universitari de la Princesa; i un mediador lipídic capaç de modular la inflamació, dirigit per Rubèn López Vales de la UAB. Finalment, Robert Soliva del Barcelona Supercomputing Center, lidera PELI-e, un programari per a l’optimització d’enzims, i Meritxell Teixidó que lidera el projecte Gate2Brain del IRB Barcelona.