![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Blog_CAT-300x169.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Una de cada vuit persones al m\u00f3n viu amb <\/b>obesitat<\/b><\/a>.<\/b> Des del 1990, la taxa en adults s\u2019ha duplicat i en adolescents s\u2019ha quadruplicat. Malgrat que t\u00e9 una prevalen\u00e7a molt alta i que arrossega un gran estigma, l\u2019obesitat \u00e9s una patologia que cada vegada entenem millor.<\/span><\/p>\n Avui, en el marc del Dia Mundial de l\u2019Obesitat, que es va celebrar el 4 de mar\u00e7, parlem amb l\u2019expert <\/span>Miguel L\u00f3pez<\/span><\/a>, investigador de la xarxa CaixaResearch al <\/span>Centre d\u2019Investigaci\u00f3 en Medicina Molecular i Malalties Cr\u00f2niques<\/span> (CiMUS), de la Universidade de Santiago de Compostela. <\/span>Analitzem amb ell els \u00faltims aven\u00e7os en relaci\u00f3 amb l\u2019obesitat.<\/b><\/p>\n El gener d\u2019aquest any, una comissi\u00f3 global amb el suport de m\u00e9s de 75 organitzacions m\u00e8diques d\u2019arreu del m\u00f3n va publicar a la revista <\/span>The Lancet<\/span><\/i><\/a> una nova definici\u00f3 de l\u2019obesitat<\/b>: \u00abCondici\u00f3 caracteritzada per un exc\u00e9s de greix, amb alteracions o sense en la distribuci\u00f3 o la funci\u00f3 del teixit gras i amb causes multifactorials encara no completament compreses\u00bb. D\u2019altra banda, els experts proposen un enfocament m\u00e9s integral que, a m\u00e9s de l\u2019\u00edndex de massa corporal (IMC), inclogui el grau d\u2019adipositat i altres factors determinants en el diagn\u00f2stic.<\/span><\/p>\n <\/p>\n L<\/span>a nova definici\u00f3 d\u2019obesitat ha introdu\u00eft matisos. \u00c9s m\u00e9s detallada i inclou par\u00e0metres que abans no es tenien en compte. El m\u00e9s important \u00e9s que aquest nou enfocament busca anar m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019\u00edndex de massa corporal (IMC) per diagnosticar l\u2019obesitat i reconeix les limitacions del m\u00e8tode anterior. Un altre punt important \u00e9s que emfatitza que<\/span> l\u2019exc\u00e9s de greix afecta la funci\u00f3 dels \u00f2rgans i la salut general, no sols la massa corporal<\/b>. <\/span>Considera, a m\u00e9s, la naturalesa multifactorial i complexa de l\u2019obesitat, i la necessitat de diagn\u00f2stics personalitzats.<\/b><\/p>\n Cal destacar que aquest \u00e9s un tema controvertit. L\u2019Associaci\u00f3 Europea per a l\u2019Estudi de l\u2019Obesitat (EASO) ha presentat un enfocament diferent, publicat a <\/span>Nature Medicine<\/span><\/i><\/a>. Aquesta proposta reconeix que l\u2019IMC per si sol \u00e9s insuficient per diagnosticar l\u2019obesitat, i posa \u00e8mfasi en la import\u00e0ncia de la distribuci\u00f3 del greix corporal, \u00e9s a dir, on s\u2019acumula, a m\u00e9s de la pres\u00e8ncia de deteriorament m\u00e8dic, funcional o psicol\u00f2gic. La controv\u00e8rsia sorgeix per les implicacions que t\u00e9 aix\u00f2 en el diagn\u00f2stic i el tractament.<\/span><\/p>\n Tanmateix, des del punt de vista biol\u00f2gic, es continua considerant igual que abans: <\/span>una situaci\u00f3 en la qual ingerim m\u00e9s calories de les que podem consumir<\/b>. Les calories s\u2019emmagatzemen en forma de greix i aquesta acumulaci\u00f3 promou, en molts casos, l\u2019aparici\u00f3 de comorbiditats associades, com la diabetis.<\/span><\/p>\n <\/p>\n L\u2019obesitat arrossega un estigma hist\u00f2ric<\/b>. Se sol pensar que es tracta de persones que no es cuiden, que mengen en exc\u00e9s i de manera descontrolada. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s un mite que hem de combatre.<\/span><\/p>\n \u00c9s cert que alguns casos d\u2019obesitat estan relacionats amb l\u2019estil de vida, per\u00f2 <\/span>molts d\u2019altres responen simplement a la \u00abmala sort\u00bb gen\u00e8tica<\/b>. \u00c9s a dir, moltes persones hereten gens que les predisposen a desenvolupar-la. Aquests gens van ser, sens dubte, molt beneficiosos des del punt de vista evolutiu en situacions de poca disponibilitat d\u2019aliments.<\/span><\/p>\n \u00c9s probable que, a molts pa\u00efsos, aquest estigma continu\u00ef pesant. Afortunadament, a Espanya i al m\u00f3n occidental, l\u2019obesitat ja est\u00e0 reconeguda com una patologia.<\/b> I dic <\/span>afortunadament<\/span><\/i>, perqu\u00e8 aix\u00f2 ens permet abordar-la des de la salut p\u00fablica i treballar per reduir-ne la incid\u00e8ncia i la prevalen\u00e7a. Tot i aix\u00ed, a Espanya ens trobem amb una paradoxa: el Sistema Nacional de Salut finan\u00e7a el tractament d\u2019altres factors de risc i comorbiditats, com ara el tabaquisme, la pressi\u00f3 arterial, el colesterol i la diabetis, per\u00f2 no finan\u00e7a el tractament de l\u2019obesitat. Tenint en compte els alts preus dels nous f\u00e0rmacs antiobesitat, aix\u00f2 est\u00e0 generant grans difer\u00e8ncies socials pel que fa a la possibilitat que tenen els pacients d\u2019accedir a un tractament.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Com esmentava abans, moltes persones creuen que l\u2019obesitat es deu \u00fanicament a una mala alimentaci\u00f3 i a la falta d\u2019exercici. No obstant aix\u00f2, en molts casos <\/span>la gen\u00e8tica hi t\u00e9 un paper crucial ja que altera el sistema que regula el balan\u00e7 energ\u00e8tic<\/b>. Des d\u2019un punt de vista quantitatiu \u00e9s dif\u00edcil de precisar, per\u00f2 estudis amb bessons han estimat que l\u2019heretabilitat de l\u2019obesitat es troba entre el 40 i el 70\u00a0%.<\/span><\/p>\n L\u2019obesitat est\u00e0 relacionada amb la interacci\u00f3 entre una gran quantitat de gens, prote\u00efnes i tota mena de metab\u00f2lits (glucosa, l\u00edpids, etc.). Una mutaci\u00f3 en un gen que codifiqui una hormona o el seu receptor pot provocar l\u2019acumulaci\u00f3 de greix. N\u2019\u00e9s un exemple un tipus d\u2019obesitat causat per mutacions en el gen d\u2019una hormona anomenada <\/span>leptina<\/span><\/i> o del seu receptor, que porten a una obesitat m\u00f2rbida a les persones que la pateixen.<\/span><\/p>\n Totes aquestes causes gen\u00e8tiques acaben donant el mateix resultat:<\/span> un desequilibri entre les calories ingerides i les calories gastades<\/b> que es pot deure a un exc\u00e9s d\u2019ingesta, a una disminuci\u00f3 de la despesa energ\u00e8tica o a una combinaci\u00f3 de totes dues coses.<\/span><\/p>\n <\/p>\n No. El que passa amb l\u2019obesitat \u00e9s similar al que passa amb el c\u00e0ncer. No podem parlar d\u2019una sola malaltia. Quan parlem de c\u00e0ncer ens referim a una s\u00e8rie de patologies que comparteixen una base comuna: la proliferaci\u00f3 an\u00f2mala i incontrolada de c\u00e8l\u00b7lules en un teixit on no haurien de ser. No obstant aix\u00f2, hi ha moltes mutacions o altres causes que provoquen diferents tipus de c\u00e0ncer, cadascun amb tractaments espec\u00edfics. Amb l\u2019obesitat passa el mateix: <\/span>diferents alteracions, gen\u00e8tiques o d\u2019un altre tipus, poden conduir al mateix resultat final, per\u00f2 l\u2019origen pot ser molt diferent<\/b>.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Fa 200.000-300.000 anys, quan va sorgir l\u2019<\/span>Homo sapiens<\/span><\/i>, no menj\u00e0vem tres vegades al dia i aconseguir aliment era tot un desafiament. A m\u00e9s, hav\u00edem d\u2019estar alerta davant dels predadors, cosa que ens obligava a gastar molta energia, tant per obtenir aliments com per fugir dels qui ens volien devorar. <\/span>Aquestes condicions adverses van afavorir l\u2019\u00e8xit de gens altament eficients a emmagatzemar energia.<\/b> Cal tenir en compte que la selecci\u00f3 d\u2019aquests gens no va afectar \u00fanicament l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. Tota la hist\u00f2ria evolutiva anterior, des de l\u2019origen dels animals, va afavorir perfils gen\u00e8tics molt eficients energ\u00e8ticament.<\/span><\/p>\n Ara, si col\u00b7loques l<\/span>\u2019Homo sapiens<\/span><\/i> en un ambient amb un exc\u00e9s de calories, i a m\u00e9s no hi ha una despesa adequada d\u2019aquesta energia, \u00e9s l\u00f2gic que <\/span>acumuli aquestes calories en forma de greix, de triglic\u00e8rids, concretament. Aquests l\u00edpids s\u00f3n ideals com a dip\u00f2sit d\u2019energia, ja que tenen un disseny molecular perfecte per fer-ho.<\/b> Tenen molts enlla\u00e7os entre \u00e0toms de carboni i s\u00f3n hidrof\u00f2bics, \u00e9s a dir, no acumulen aigua, que \u00e9s acal\u00f2rica.<\/b><\/p>\n <\/p>\n S\u00ed. El control del guany i la p\u00e8rdua de calories est\u00e0 gestionat pel sistema nervi\u00f3s central. En particular, hi ha dues \u00e0rees clau implicades en aquest proc\u00e9s: <\/span>el tronc cerebral i l\u2019hipot\u00e0lem<\/b>.<\/span><\/p>\n El tronc cerebral, situat a la base del cervell, a l\u2019altura de la nuca, actua com la via de comunicaci\u00f3 entre el cervell, la medul\u00b7la espinal i els nervis perif\u00e8rics. En el meu grup, ens hem centrat principalment en l\u2019estudi de l\u2019hipot\u00e0lem, una regi\u00f3 crucial per als mecanismes relacionats amb la superviv\u00e8ncia, com la ingesta d\u2019aliments i aigua, la despesa energ\u00e8tica, els ritmes circadiaris, el cicle son-vig\u00edlia, la funci\u00f3 endocrina i la reproducci\u00f3. <\/span>L\u2019hipot\u00e0lem rep informaci\u00f3 tant d\u2019est\u00edmuls sensorials com de par\u00e0metres metab\u00f2lics, com ara els nivells de glucosa, l\u00edpids i hormones, i els integra per generar una resposta homeost\u00e0tica adequada.<\/b> En fisiologia, l\u2019home\u00f2stasi \u00e9s la tend\u00e8ncia a l\u2019equilibri o bon funcionament dels sistemes i \u00f2rgans. Una resposta homeost\u00e0tica seria, per exemple, induir l\u2019apetit quan no s\u2019ha ingerit menjar durant un temps prolongat.<\/span><\/p>\n Algunes mutacions gen\u00e8tiques que afecten els mecanismes de control de l\u2019hipot\u00e0lem poden provocar obesitat. En tenim un exemple cl\u00e0ssic en la disfunci\u00f3 del receptor de melanocortines, un tipus d\u2019hormones que inhibeixen la ingesta d\u2019aliments. Quan estan absents o aquest receptor no funciona correctament, les persones tendeixen a menjar en exc\u00e9s.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Diria que va ser el de <\/span>Jeffrey M. Friedman<\/b>, que <\/span>el<\/b> 1994 va descobrir la leptina<\/b>, una hormona que informa l\u2019hipot\u00e0lem sobre els dip\u00f2sits de greix i regula el balan\u00e7 energ\u00e8tic. Aix\u00f2 va canviar la manera d\u2019entendre el metabolisme, l\u2019endocrinologia i tot el que t\u00e9 a veure amb l\u2019estudi de l\u2019obesitat. Des d\u2019aleshores hi ha hagut molts aven\u00e7os, per\u00f2 crec que no n\u2019hi ha cap que hagi contribu\u00eft tant com el de Jeffrey M. Friedman.<\/span><\/p>\n Si m\u2019hagu\u00e9s de quedar amb un de m\u00e9s recent, dels \u00faltims 15 anys, destacaria la creaci\u00f3 de<\/span> f\u00e0rmacs basats en GLP-1<\/b>, una hormona fonamental en la regulaci\u00f3 de la glucosa en sang. Aquests medicaments actuen com a agonistes seus, \u00e9s a dir, s\u2019uneixen al mateix receptor i activen les mateixes vies que GLP-1. El seu desenvolupament ha suposat un canvi de paradigma en el tractament de diverses malalties.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 s\u00f3n molt importants tots els <\/span>estudis que ens han perm\u00e8s entendre una mica millor la relaci\u00f3 de l\u2019hipot\u00e0lem amb l\u2019obesitat<\/b>. Per exemple, la identificaci\u00f3 de la prote\u00efna AMPK com un sensor energ\u00e8tic clau a l\u2019hipot\u00e0lem. El nostre grup ha contribu\u00eft activament al seu estudi, ja que ofereix grans possibilitats en el camp terap\u00e8utic. Els \u00faltims aven\u00e7os en \u00ab-\u00f2mics\u00bb tamb\u00e9 indiquen que l\u2019hipot\u00e0lem, que \u00e9s una de les zones de l\u2019enc\u00e8fal m\u00e9s complexes anat\u00f2micament i funcionalment, \u00e9s encara molt m\u00e9s complicat del que cr\u00e8iem. Aquests estudis han obert la porta a noves preguntes i a un futur apassionant. En concret, veiem que <\/span>\u00e9s fonamental comprendre el paper clau que t\u00e9 en altres patologies relacionades amb la massa corporal, per exemple, la caqu\u00e8xia<\/b> o disminuci\u00f3 de la massa corporal i l\u2019anor\u00e8xia, associades a inflamaci\u00f3, <\/span>que acompanyen el c\u00e0ncer<\/b>; \u00e9s un tema en el qual el meu grup de recerca est\u00e0 treballant activament.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Aquests f\u00e0rmacs basats en an\u00e0legs de GLP-1 han suposat una revoluci\u00f3 en el tractament de l\u2019obesitat, ja que han demostrat efectes molt potents en la cl\u00ednica. La clau \u00e9s que tenen<\/span> un efecte dual molt potent<\/b>, incre\u00efble, jo diria: <\/span>inhibeixen la ingesta i tamb\u00e9 redueixen la massa corporal.<\/b> Un altre punt interessant d\u2019aquests nous f\u00e0rmacs \u00e9s que no solament s\u00f3n efica\u00e7os per tractar l\u2019obesitat, sin\u00f3 que <\/span>tamb\u00e9 ajuden a resoldre nombroses patologies associades a aquesta condici\u00f3<\/b>, com la diabetis. Fins i tot en assaigs cl\u00ednics se n\u2019est\u00e0 evidenciant l\u2019efic\u00e0cia en prevenci\u00f3 cardiovascular, protecci\u00f3 renal i apnea del son.<\/span><\/p>\n A m\u00e9s de tots els efectes positius, de moment <\/span>no sembla que presentin efectes secundaris greus<\/b>, a banda d\u2019una certa intoler\u00e0ncia quan augmenten les dosis i una sensaci\u00f3 de malestar intestinal o estomacal.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Ara hi ha moltes farmac\u00e8utiques que se centren a desenvolupar <\/span>tractaments m\u00e9s espec\u00edfics, dirigits a tipus concrets d\u2019obesitat, ja que no tots els pacients responen de la mateixa manera a aquests medicaments<\/b>. Per exemple, hi ha molt d\u2019inter\u00e8s en els triples agonistes (de les mol\u00e8cules GLP-1+, GIP+ i glucag\u00f3) que han demostrat uns efectes realment espectaculars (m\u00e9s del 25\u00a0% de p\u00e8rdua de massa corporal) en models precl\u00ednics i tamb\u00e9 en assaigs cl\u00ednics.<\/span><\/p>\n Un aspecte clau que cal tenir en compte en el desenvolupament d\u2019aquests tractaments \u00e9s assegurar que la p\u00e8rdua de massa corporal estigui centrada en la reducci\u00f3 de greix i no en la de massa muscular<\/b>, la qual cosa podria generar altres problemes de salut.<\/span><\/p>\n Des del meu punt de vista, el que seria rellevant \u2014i la ind\u00fastria farmac\u00e8utica sembla que ho ignora\u2014 \u00e9s el <\/span>desenvolupament de f\u00e0rmacs<\/b> que no sols redu\u00efssin la ingesta homeost\u00e0tica (necessitat d\u2019ingerir calories) i hed\u00f2nica (plaer per menjar), sin\u00f3 <\/span>que tamb\u00e9 augmentessin la despesa energ\u00e8tica, o idealment, que regulessin totes dues coses: ingesta i despesa<\/b>. Un altre aspecte molt important seria poder <\/span>comprendre i saber tractar les difer\u00e8ncies sexuals associades al desenvolupament de l\u2019obesitat<\/b>.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Aquests f\u00e0rmacs suposen un pas endavant molt significatiu. Espero que la situaci\u00f3 global s\u2019estabilitzi i comencin a baixar els casos. De fet, <\/span>cada vegada hi ha m\u00e9s consci\u00e8ncia social sobre la import\u00e0ncia de portar una vida saludable<\/b>. Tamb\u00e9 s\u2019est\u00e0 fent un treball cient\u00edfic i m\u00e8dic molt important per intentar canviar els h\u00e0bits de la gent. S\u00f3n coses que no s\u2019aconsegueixen d\u2019un dia per l\u2019altre, per\u00f2 soc optimista i crec que, <\/span>entre el desenvolupament de noves ter\u00e0pies i la millora de l\u2019estil de vida<\/b>, la situaci\u00f3 es podr\u00e0 anar controlant a poc a poc, encara que parlem de moltes d\u00e8cades.<\/span><\/p>\n <\/p>\n \u00c9s fonamental desenvolupar el coneixement sobre els mecanismes que condueixen a l\u2019obesitat, i per a aix\u00f2 <\/span>\u00e9s clau el suport a la investigaci\u00f3, tal com est\u00e0 fent de manera excepcional la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d. Sense inversi\u00f3 en recerca no \u00e9s factible progressar. Tots els grans aven\u00e7os de la hist\u00f2ria de la humanitat han passat per aqu\u00ed, no ens n\u2019oblidem mai.<\/b><\/p>\n En aquest sentit, \u00e9s fonamental compartir la informaci\u00f3 per crear una <\/span>consci\u00e8ncia social i especialment pol\u00edtica<\/b> d\u2019aquests temes. En l\u2019\u00e0mbit poblacional, tamb\u00e9 s\u00f3n claus el foment del desenvolupament d\u2019h\u00e0bits de vida m\u00e9s saludables i l\u2019aposta per tractar la poblaci\u00f3 en els casos en qu\u00e8 sigui necessari.<\/span><\/p>\n \u00c9s important subratllar que <\/span>els metges s\u00f3n els que tenen l\u2019\u00faltima paraula en el tractament dels pacients<\/b>. Hem d\u2019oblidar dietes mil\u00b7len\u00e0ries i f\u00e0rmacs <\/span>cremagreixos<\/span> (que tant proliferen a internet) i parlar amb els professionals, com els endocrin\u00f2legs i els especialistes en metabolisme, que s\u00f3n els que realment saben com s\u2019han de tractar i assessorar els pacients.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Nosaltres investiguem per trobar un tractament per a l\u2019obesitat en relaci\u00f3 amb l\u2019hipot\u00e0lem, sense necessitat d\u2019intervencions invasives. La nostra estrat\u00e8gia consisteix a utilitzar exosomes, unes petites ves\u00edcules que les c\u00e8l\u00b7lules produeixen per comunicar-se,<\/span> i carregar-los d\u2019eines que ens permetin modificar les \u00abinstruccions\u00bb de l\u2019hipot\u00e0lem, en concret l\u2019activitat de la prote\u00efna AMPK<\/b>. El projecte, que va ser finan\u00e7at \u00edntegrament per CaixaResearch, ha suposat un abans i un despr\u00e9s en la l\u00ednia de recerca.<\/span><\/p>\n Hem publicat articles en diverses prestigioses revistes, com <\/span>Nature Metabolism<\/span><\/i><\/a> el 2021. Tamb\u00e9 hem desenvolupat una patent, que ja s\u2019ha llicenciat i de la qual ja <\/span>ha sorgit una empresa derivada (<\/b>spin-off<\/i><\/b>) anomenada <\/b>Gazella Biotech<\/b><\/a>. Fent servir els exosomes tamb\u00e9 hem desenvolupat una altra <\/span>patent per al tractament de l\u2019ictus isqu\u00e8mic, un trastorn associat a l\u2019obesitat<\/b>. De fet, l\u2019article sobre aquest tema acaba de ser publicat recentment a la revista <\/span>Metabolism<\/span><\/i><\/a>.<\/span><\/p>\n Els avantatges de la ter\u00e0pia amb exosomes s\u00f3n: la seva especificitat, el fet que coneixem a la perfecci\u00f3 el mecanisme d\u2019acci\u00f3 (cosa que no passa amb molts dels f\u00e0rmacs en \u00fas o desenvolupament) i l\u2019abs\u00e8ncia total d\u2019efectes secundaris en models precl\u00ednics.<\/b> Amb els exosomes tractem un nombre molt limitat de neurones a l\u2019hipot\u00e0lem i aconseguim canvis molt marcats en els animals d\u2019estudi, que perden molt greix corporal independentment de la ingesta. <\/span>\u00c9s a dir, hem aconseguit que ratolins que fan una dieta que cont\u00e9 un 60\u00a0% de greix perdin molt\u00edssim pes, per\u00f2 sense deixar de menjar.<\/b> A m\u00e9s, mantenen el greix corporal baix durant molt de temps, sense cap efecte secundari associat.<\/span><\/p>\n Estem intentant, com deia anteriorment, desenvolupar combinacions d\u2019exosomes que ens permetin tractar al mateix temps ingesta i despesa energ\u00e8tica, modular altres mol\u00e8cules a m\u00e9s d\u2019AMPK i millorar-ne les formes d\u2019administraci\u00f3 (actualment intravenosa).<\/span><\/p>\n <\/p>\n Sincerament, espero que s\u00ed.<\/b> Ara mateix estem fent assaigs per desenvolupar un producte que, si supera totes les exig\u00e8ncies reguladores, es podria utilitzar en humans en algun moment. Per\u00f2 per aix\u00f2 ens cal aconseguir el finan\u00e7ament necessari perqu\u00e8 <\/span>parlem d\u2019un proc\u00e9s llarg, que costa molts milions d\u2019euros<\/b>.<\/span><\/p>\n El desenvolupament de f\u00e0rmacs, tret que sigui en una situaci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia mundial com va ser la COVID-19, en qu\u00e8 tots els protocols s\u2019acceleren molt\u00edssim, sempre demana temps. <\/span>Des que se\u2019n fa el descobriment inicial i que es publica fins que s\u2019utilitza en humans, poden passar tranquil\u00b7lament m\u00e9s de 15 anys.<\/b> El proc\u00e9s \u00e9s lent i labori\u00f3s, i ha de ser aix\u00ed perqu\u00e8 la quantitat de par\u00e0metres que cal controlar \u00e9s gran i, sobretot, cal evitar que hi hagi efectes secundaris.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Una de cada vuit persones al m\u00f3n viu amb obesitat<\/a>. Des del 1990, la taxa en adults s\u2019ha duplicat i en adolescents s\u2019ha quadruplicat. Malgrat que t\u00e9 una prevalen\u00e7a molt alta i que arrossega un gran estigma, l\u2019obesitat \u00e9s una patologia que cada vegada entenem millor.<\/p>\nQu\u00e8 suposa aquest canvi, Miguel?<\/i><\/b><\/h3>\n
L\u2019obesitat t\u00e9 un gran impacte en la salut. Per qu\u00e8 hi ha pa\u00efsos que encara no la reconeixen com a malaltia?<\/i><\/b><\/h3>\n
Quin paper t\u00e9 la gen\u00e8tica en l\u2019obesitat?<\/i><\/b><\/h3>\n
Podem parlar aleshores d\u2019una sola obesitat?<\/i><\/b><\/h3>\n
Per qu\u00e8 el nostre organisme tendeix a acumular greix si pot causar patologies?<\/i><\/b><\/h3>\n
Cada vegada hi ha m\u00e9s evid\u00e8ncia que l\u2019origen de l\u2019obesitat tamb\u00e9 est\u00e0 vinculat al sistema nervi\u00f3s central.<\/i><\/b><\/h3>\n
Si haguessis de destacar l\u2019aven\u00e7 m\u00e9s prometedor en la investigaci\u00f3 de l\u2019obesitat els \u00faltims anys, quin seria?<\/i><\/b><\/h3>\n
Parles dels <\/i><\/b>an\u00e0legs de GLP-1<\/i><\/b><\/a>, en els quals es basen f\u00e0rmacs com l\u2019Ozempic o el Mounjaro, que potencien els mecanismes \u00ab<\/i><\/b>cremagreixos<\/i><\/b>\u00bb. Funcionen?<\/i><\/b><\/h3>\n
Hi ha altres tractaments en marxa?<\/i><\/b><\/h3>\n
Podem esperar un augment o una estabilitzaci\u00f3 dels casos en les d\u00e8cades vinents?<\/i><\/b><\/h3>\n
Quines pol\u00edtiques p\u00fabliques podrien marcar la difer\u00e8ncia en la prevenci\u00f3 de l\u2019obesitat?<\/i><\/b><\/h3>\n
Qu\u00e8 investigues actualment?<\/i><\/b><\/h3>\n
Es podria arribar a aplicar en \u00e9ssers humans?<\/i><\/b><\/h3>\n
<\/p>\n