{"id":9773,"date":"2025-02-27T12:45:55","date_gmt":"2025-02-27T11:45:55","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?p=9773"},"modified":"2025-02-27T18:25:39","modified_gmt":"2025-02-27T17:25:39","slug":"ressenya-debat-cancer-colon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/ressenya-debat-cancer-colon\/","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 augmenta la incid\u00e8ncia de c\u00e0ncer de c\u00f2lon entre els joves?"},"content":{"rendered":"<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"YouTube video player\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/c3QEf1bARYk?si=vzgmb1XCTlI1ouaU\" width=\"400\" height=\"225\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><\/p>\n<p><b>El c\u00e0ncer de c\u00f2lon i recte tornar\u00e0 a ser un dels tipus de tumor m\u00e9s diagnosticats a Espanya aquest any.\u00a0<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Segons la Societat Espanyola d\u2019Oncologia M\u00e8dica (<\/span><a href=\"https:\/\/seom.org\/otros-servicios\/noticias\/210914-la-oncologia-personalizada-de-precision-reto-para-tratar-a-los-296-103-nuevos-casos-de-cancer-en-2025\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><span style=\"font-weight: 400;\">SEOM<\/span><\/a><span style=\"font-weight: 400;\">), aquest any es detectaran 44.573 nous casos al nostre pa\u00eds. A escala mundial,<\/span><b> la incid\u00e8ncia d\u2019aquesta malaltia s\u2019ha duplicat els \u00faltims 20 anys <\/b><span style=\"font-weight: 400;\">i cada cop afecta un nombre m\u00e9s alt de persones menors de 50 anys. Aquesta tend\u00e8ncia \u00e9s especialment preocupant en alguns pa\u00efsos occidentals, on factors com els canvis en la dieta i l\u2019estil de vida, el sedentarisme, les alteracions del microbioma intestinal i l\u2019exposici\u00f3 a certs factors ambientals adversos hi podrien tenir un paper clau. Qu\u00e8 \u00e9s el que provoca l\u2019augment de casos entre els joves? Com podem reduir aquestes xifres?<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">En l\u2019\u00faltim<\/span><b> Debat CaixaResearch <\/b><span style=\"font-weight: 400;\">vam aprofundir en<\/span><b> la realitat del c\u00e0ncer de c\u00f2lon: els reptes que presenten el seu diagn\u00f2stic preco\u00e7 i el seu tractament, i els \u00faltims avan\u00e7os en aquest camp<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, sota el guiatge de quatre investigadors destacats:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li><b>Eduard Batlle<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, investigador ICREA, cap del laboratori de C\u00e0ncer Colorectal a l\u2019IRB Barcelona i l\u00edder de grup al CIBER de C\u00e0ncer (CIBERONC). Amb el seu treball vol comprendre com les c\u00e8l\u00b7lules tumorals generen met\u00e0stasi.\u00a0<\/span><\/li>\n<li><b>Ang\u00e9lica Figueroa<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, investigadora R4, l\u00edder del grup de Plasticitat Epitelial i Met\u00e0stasi de l\u2019<\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">Instituto de Investigaci\u00f3n Biom\u00e9dica de A Coru\u00f1a<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\"> (INBIC) al <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">Complexo Hospitalario Universitario de A Coru\u00f1a<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\"> (CHUAC). Amb el suport del programa d\u2019Innovaci\u00f3 en Biomedicina i Salutde la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d est\u00e0 desenvolupant un f\u00e0rmac per frenar les met\u00e0stasis del c\u00e0ncer de c\u00f2lon.\u00a0<\/span><\/li>\n<li><b>Toni Gabald\u00f3n<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, investigador ICREA y l\u00edder del laboratori de Gen\u00f2mica Comparativa a l\u2019IRB Barcelona i el Barcelona Supercomputing Center (BSC). Treballa en un projecte amb el suport de CaixaImpulse per al desenvolupament d\u2019un sistema no invasiu de detecci\u00f3 preco\u00e7 que combina l\u2019an\u00e0lisi de la microbiota intestinal amb algoritmes d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial.<\/span><b>\u00a0<\/b><\/li>\n<li><b>Elena \u00c9lez<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, onc\u00f2loga m\u00e8dica a l\u2019Hospital Universitari Vall d\u2019Hebron de Barcelona (HUVH) i cap del grup de C\u00e0ncer Colorectal del Vall d\u2019Hebron Institut d\u2019Oncologia (VHIO), on treballa en el desenvolupament de noves ter\u00e0pies per tractar el c\u00e0ncer de c\u00f2lon metast\u00e0tic.\u00a0<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">A continuaci\u00f3 repassem les idees principals que els quatre experts van abordar durant el debat, moderat per Beatriz P\u00e9rez, periodista de sanitat a<\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\"> El Peri\u00f3dico de Catalunya.\u00a0<\/span><\/i><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2><b><i>Entendre el c\u00e0ncer de c\u00f2lon<\/i><\/b><\/h2>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><b>Qu\u00e8 \u00e9s el c\u00e0ncer de c\u00f2lon?<\/b><\/h3>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abEl c\u00f2lon es la part m\u00e9s llarga de l\u2019intest\u00ed gruixut i est\u00e0 recobert internament per una capa de c\u00e8l\u00b7lules anomenada <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">mucosa<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">. Amb el pas dels anys, aquesta mucosa t\u00e9 tend\u00e8ncia a desenvolupar unes estructures generalment benignes, conegudes com a <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">p\u00f2lips<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\"> o <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">adenomes<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">. Tanmateix, algunes mutacions poden alterar el seu comportament i fer que les c\u00e8l\u00b7lules comencin a infiltrar-se en la paret intestinal i donar lloc a un <\/span><b>adenocarcinoma de c\u00f2lon, el tipo de tumor m\u00e9s freq\u00fcent en aquesta zona<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">\u00bb. \u2015 Elena \u00c9lez<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abLa mucosa de l\u2019intest\u00ed \u00e9s el teixit del nostre organisme que es regenera m\u00e9s r\u00e0pidament. Gr\u00e0cies a les c\u00e8l\u00b7lules mare, tota la paret de l\u2019intest\u00ed es regenera pr\u00e0cticament cada setmana. Quan sorgeixen determinades mutacions, aquest equilibri entre la mort cel\u00b7lular i la regeneraci\u00f3 es trenca i es comencen a acumular c\u00e8l\u00b7lules. Inicialment s\u00f3n benignes (la meitat de la poblaci\u00f3 de m\u00e9s de 50 anys desenvolupa algun d\u2019aquests p\u00f2lips benignes), per\u00f2 amb el temps poden progressar i transformar-se en un tumor m\u00e9s agressiu.\u00bb \u2015 Eduard Batlle<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><b>Quina incid\u00e8ncia t\u00e9 en la poblaci\u00f3?<\/b><\/h3>\n<p><b>\u00abEl c\u00e0ncer de c\u00f2lon \u00e9s el tercer tipus de c\u00e0ncer m\u00e9s freq\u00fcent a escala mundial<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, amb 1,9 milions de nous casos anuals, i el segon m\u00e9s mortal. A Espanya \u00e9s el segon tumor m\u00e9s com\u00fa en homes despr\u00e9s del de pr\u00f2stata, i en dones, despr\u00e9s del de mama, amb m\u00e9s de 44.500 diagn\u00f2stics a l\u2019any. Representa al voltant del 10 % de tots els casos de c\u00e0ncer i causa prop d\u201911.000 morts anuals, ja que \u00e9s el segon m\u00e9s mortal despr\u00e9s del de pulm\u00f3.\u00bb \u2015 Ang\u00e8lica Figueroa<\/span><\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone wp-image-9807\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog-300x169.jpg\" alt=\"\" width=\"400\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog-300x169.jpg 300w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog-1024x576.jpg 1024w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog-768x432.jpg 768w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog-1536x864.jpg 1536w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog-2048x1152.jpg 2048w\" sizes=\"auto, (max-width: 400px) 100vw, 400px\" \/><\/p>\n<p><em>Angelica Figueroa.<\/em><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abEls casos tamb\u00e9 augmenten al nostre pa\u00eds. Aquesta tend\u00e8ncia es deu principalment a<\/span><b> un creixement del nombre de casos detectats <\/b><span style=\"font-weight: 400;\">gr\u00e0cies al programa de cribratge poblacional, per\u00f2 tamb\u00e9 a l\u2019<\/span><b>augment de factors de risc associats als h\u00e0bits de vida<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, com l\u2019alimentaci\u00f3 no saludable, la falta d\u2019exercici i el sedentarisme. Una dada preocupant \u00e9s l\u2019increment de casos en menors de 50 anys en alguns pa\u00efsos, com els Estats Units o Nova Zelanda. Tot i que a Espanya encara no s\u2019ha confirmat aquesta tend\u00e8ncia en els registres, \u00e9s un aspecte que comencem a notar en les consultes i que estem vigilant de prop\u00bb. \u2015 Elena \u00c9lez<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2><b><i>S\u00edmptomes, cribratges i detecci\u00f3 preco\u00e7<\/i><\/b><\/h2>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><b>Quins s\u00edmptomes presenta el c\u00e0ncer de c\u00f2lon?<\/b><\/h3>\n<p><b>\u00ab\u00c9s fonamental estar atents a possibles canvis en els nostres h\u00e0bits intestinals. <\/b><span style=\"font-weight: 400;\">Si b\u00e9 l\u2019estrenyiment per si sol no \u00e9s un factor de risc, una tend\u00e8ncia sostinguda a tenir-ne o, per contra, episodis freq\u00fcents de diarrea han de ser motiu de consulta. Tamb\u00e9 hi ha s\u00edmptomes m\u00e9s evidents, com <\/span><b>la pres\u00e8ncia de sang a les femtes, el cansament persistent acompanyat d\u2019an\u00e8mia o la p\u00e8rdua de pes sense causa aparent<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. En general, qualsevol alteraci\u00f3 prolongada en el patr\u00f3 habitual ha de ser avaluada per un metge.\u00bb \u2015 Elena \u00c9lez<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><b>Per qu\u00e8 tendeix a detectar-se tard en persones joves?<\/b><\/h3>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abEl retard en el diagn\u00f2stic es deu a diversos factors. El c\u00e0ncer de c\u00f2lon<\/span><b> en joves \u00e9s menys freq\u00fcent<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, cosa que redueix la sospita per part tant dels metges com dels mateixos pacients. A m\u00e9s, <\/span><b>t\u00e9 uns s\u00edmptomes inespec\u00edfics<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, cosa que en dificulta la detecci\u00f3 preco\u00e7. A aix\u00f2 s\u2019hi suma que, en general, <\/span><b>els tumors en persones joves tendeixen a ser m\u00e9s agressius i evolucionen m\u00e9s r\u00e0pidament<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, per la qual cosa se solen diagnosticar en fases m\u00e9s avan\u00e7ades.\u00bb \u2015 Ang\u00e9lica Figueroa<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><b>En qu\u00e8 consisteixen els programes de cribratge en dos passos?<\/b><\/h3>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abA Espanya, el cribratge del c\u00e0ncer colorectal s\u2019ofereix a persones d\u2019entre 50 i 69 anys, fins i tot si no presenten s\u00edmptomes. En una primera fase, els participants reben un <\/span><b><i>kit<\/i><\/b><b> per recollir una petita mostra de femta<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> que despr\u00e9s s\u2019analitza a l\u2019hospital per detectar la pres\u00e8ncia d\u2019hemoglobina, un indicador de possible sagnat a l\u2019intest\u00ed. <\/span><b>Si el resultat \u00e9s positiu, es fa una colonosc\u00f2pia<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, un examen m\u00e9s detallat mitjan\u00e7ant una sonda amb c\u00e0mera que permet identificar p\u00f2lips, lesions o tumors.\u00bb \u2015 Toni Gabald\u00f3n<\/span><\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone wp-image-9823\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog5-300x169.jpg\" alt=\"\" width=\"400\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog5-300x169.jpg 300w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog5-1024x576.jpg 1024w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog5-768x432.jpg 768w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog5-1536x864.jpg 1536w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog5-2048x1152.jpg 2048w\" sizes=\"auto, (max-width: 400px) 100vw, 400px\" \/><\/p>\n<p><em>Toni Gabald\u00f3n.<\/em><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abAquest enfocament en dos passos combina un primer test simple, econ\u00f2mic i no invasiu amb una segona prova m\u00e9s precisa, tot i que tamb\u00e9 m\u00e9s costosa i invasiva. Gr\u00e0cies a aquest sistema s\u2019han identificat nombrosos tumors i lesions precanceroses, cosa que ha millorat el diagn\u00f2stic preco\u00e7 i ha augmentat les probabilitats d\u2019\u00e8xit del tractament i la superviv\u00e8ncia dels pacients.\u00bb \u2015 Toni Gabald\u00f3n<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><b>Com es podria millorar el sistema de cribratge?<\/b><\/h3>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abEl cribratge \u00e9s una eina molt valuosa, per\u00f2 t\u00e9 limitacions. El fet que tingui un cost alt i que calgui dur a terme un gran nombre de proves comporta una c\u00e0rrega considerable per al sistema de salut. A m\u00e9s, la taxa de falsos positius \u00e9s elevada: aproximadament un 5\u00a0% dels tests detecten sang oculta en femta, per\u00f2 menys del 30\u00a0% de les persones que se sotmeten a una colonosc\u00f2pia presenten una alteraci\u00f3 cl\u00ednica rellevant. Si aconsegu\u00edssim reduir aquests falsos positius, podr\u00edem ampliar el cribratge a altres grups de poblaci\u00f3.\u00bb \u2015 Toni Gabald\u00f3n<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abS\u2019estan investigant nous biomarcadors m\u00e9s espec\u00edfics que l\u2019hemoglobina per millorar l\u2019efic\u00e0cia del cribratge. A l\u2019IRB Barcelona estudiem la microbiota intestinal per identificar bacteris associats a p\u00f2lips i tumors. Mitjan\u00e7ant intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial entrenem un algoritme que ajuda a seleccionar millor les persones que realment necessiten una colonosc\u00f2pia segons el seu perfil microbi\u00e0. Aquesta t\u00e8cnica podria reduir en un 30\u00a0% les colonosc\u00f2pies innecess\u00e0ries i disminuir d\u2019aquesta manera la c\u00e0rrega per al sistema sanitari.\u00bb \u2015 Toni Gabald\u00f3n<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><b>S\u2019hauria de comen\u00e7ar el cribratge a edats m\u00e9s primerenques?<\/b><\/h3>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abLa medicina sempre cal aplicar-la all\u00e0 on \u00e9s m\u00e9s eficient l\u2019\u00fas dels recursos. La incid\u00e8ncia del c\u00e0ncer colorectal continua sent molt m\u00e9s baixa en menors de 50 anys. Si tingu\u00e9ssim sistemes de cribratge m\u00e9s eficients, podr\u00edem parlar d\u2019ampliar els grups d\u2019edat, sobretot si acabem constatant que efectivament augmenten els casos entre poblaci\u00f3 m\u00e9s jove.\u00bb \u2015 Toni Gabald\u00f3n<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abM\u00e9s que avan\u00e7ar l\u2019edat del cribratge, <\/span><b>\u00e9s fonamental millorar la participaci\u00f3 en els programes actuals<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. En la poblaci\u00f3 de m\u00e9s de 50 anys, el percentatge d\u2019assist\u00e8ncia no assoleix el 100\u00a0%, la qual cosa en limita l\u2019efectivitat. Si implementem el cribratge en persones m\u00e9s joves, per\u00f2 nom\u00e9s una petita fracci\u00f3 es fa les proves, l\u2019impacte real ser\u00e0 molt redu\u00eft\u00bb. \u2015 Ang\u00e8lica Figueroa<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2><b><i>Quines en s\u00f3n les causes?<\/i><\/b><\/h2>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><b>Quina import\u00e0ncia t\u00e9 el factor gen\u00e8tic en el desenvolupament de la malaltia?<\/b><\/h3>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abAl voltant d\u2019un 10\u00a0% dels c\u00e0ncers de c\u00f2lon tenen algun tipus d\u2019afecci\u00f3 gen\u00e8tica. Qui ha heretat aquestes mutacions t\u00e9 una probabilitat molt alta de tenir c\u00e0ncer de c\u00f2lon, per\u00f2 parlem d\u2019un percentatge molt petit de la poblaci\u00f3. Habitualment, aquestes fam\u00edlies, pel seu historial, ja tenen un seguiment espec\u00edfic. En general, la immensa majoria dels c\u00e0ncers de c\u00f2lon tenen un origen espor\u00e0dic.\u00bb \u2015 Eduard Batlle<\/span><\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone wp-image-9815\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog3-300x169.jpg\" alt=\"\" width=\"400\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog3-300x169.jpg 300w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog3-1024x576.jpg 1024w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog3-768x432.jpg 768w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog3-1536x864.jpg 1536w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog3-2048x1152.jpg 2048w\" sizes=\"auto, (max-width: 400px) 100vw, 400px\" \/><\/p>\n<p><em>Elena \u00c9lez.<\/em><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abSempre s\u2019intenta buscar un patr\u00f3 hereditari, que hi hagi familiars que generaci\u00f3 rere generaci\u00f3 hagin tingut algun d\u2019aquests tumors. Si aquest patr\u00f3 existeix, el pacient es deriva a una unitat d\u2019alt risc. De tota manera, la millor recomanaci\u00f3 \u00e9s participar sempre en el programa de cribratge quan ens toca perqu\u00e8 sovint no \u00e9s f\u00e0cil tenir la informaci\u00f3 sobre els antecedents familiars.\u00bb \u2015 Elena \u00c9lez<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><b>Quina relaci\u00f3 t\u00e9 amb malalties com el c\u00f2lon irritable o la malaltia de Crohn?<\/b><\/h3>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abEst\u00e0 demostrat que <\/span><b>les malalties inflamat\u00f2ries intestinals poden ser un factor de risc per desenvolupar c\u00e0ncer colorectal<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. Tot i aix\u00ed, aquests pacients estan monitorats per prevenir-ne el desenvolupament i diagnosticar-lo preco\u00e7ment.\u00bb \u2015 Elena \u00c9lez<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><b>Quin \u00e9s el paper de la microbiota?<\/b><\/h3>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abL\u2019intest\u00ed i la mucosa on es desenvolupa el c\u00e0ncer de c\u00f2lon constitueixen un ecosistema poblat per una \u00e0mplia varietat de microorganismes. Aquesta \u00e9s, de fet, la zona del cos on el microbioma hum\u00e0 \u00e9s m\u00e9s divers i abundant. Aquests microbis no hi s\u00f3n simplement presents, sin\u00f3 que interactuen de manera constant amb les nostres mucoses.<\/span><b> Algunes d\u2019aquestes interaccions poden afavorir el desenvolupament d\u2019un tumor, mentre que d\u2019altres s\u00f3n m\u00e9s beneficioses.<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">\u00bb \u2015 Toni Gabald\u00f3n<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abTot i que encara queda molt per entendre, sabem que<\/span><b> certs microorganismes interactuen de manera m\u00e9s agressiva amb les nostres mucoses i generen inflamaci\u00f3<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. Si aquesta inflamaci\u00f3 esdev\u00e9 cr\u00f2nica i persisteix en el temps, pot danyar els teixits. A m\u00e9s, alguns bacteris <\/span><b>alliberen toxines<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> que ataquen directament les c\u00e8l\u00b7lules de la mucosa, <\/span><b>cosa que podria generar mutacions i augmentar el risc de tumor<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. Tamb\u00e9 sabem que aquest ecosistema microbiol\u00f2gic est\u00e0 en constant proc\u00e9s de metabolitzaci\u00f3 i que produeix compostos que a vegades s\u00f3n aprofitats per les c\u00e8l\u00b7lules tumorals per accelerar el seu creixement.\u00bb \u2015 Toni Gabald\u00f3n<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2><b><i>El risc de met\u00e0stasi i els possibles tractaments<\/i><\/b><\/h2>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><b>Com es propaga el c\u00e0ncer de c\u00f2lon i genera met\u00e0stasi?<\/b><\/h3>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abAquests tumors creixen primer a la paret de la mucosa del c\u00f2lon, per\u00f2 alguns envaeixen el teixit adjacent i disseminen les seves c\u00e8l\u00b7lules a trav\u00e9s del torrent sanguini, c\u00e8l\u00b7lules que acaben colonitzant altres \u00f2rgans. <\/span><b>La cirurgia \u00e9s un tractament efica\u00e7 per al tumor primari<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, i la majoria de pacients no moren a causa d\u2019aquest tumor. No obstant aix\u00f2, <\/span><b>el gran desafiament \u00e9s la met\u00e0stasi, ja que aquestes c\u00e8l\u00b7lules poden establir-se en \u00f2rgans vitals, com el fetge o els pulmons, la qual cosa en dificulta el tractament<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. Fins i tot alguns pacients que venen amb un tumor localitzat que s\u2019extirpa acaben desenvolupant met\u00e0stasi al cap d\u2019uns anys.\u00bb \u2015 Eduard Batlle<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abAquesta met\u00e0stasi, al principi, \u00e9s essencialment invisible en el pacient. Despr\u00e9s d\u2019extirpar el tumor primari no sabem on s\u00f3n aquestes c\u00e8l\u00b7lules residuals ni quin aspecte tenen, i tampoc no sabem com les podem eliminar de manera efectiva. La meitat de les met\u00e0stasis del c\u00e0ncer de c\u00f2lon tenen lloc al fetge, un 25\u00a0% aproximadament al pulm\u00f3 i un altre 25\u00a0% al peritoneu, que \u00e9s la cavitat que ocupen les nostres v\u00edsceres.\u00bb \u2015 Eduard Batlle<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><b>Quin percentatge de pacients desenvolupen met\u00e0stasi?<\/b><\/h3>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00ab<\/span><b>En el moment del diagn\u00f2stic inicial, al voltant del 30\u00a0% dels pacients ja tenen met\u00e0stasi. A m\u00e9s, el 50 % dels pacients diagnosticats acaben desenvolupant-la tard o d\u2019hora. <\/b><span style=\"font-weight: 400;\">Aquestes s\u00f3n molt m\u00e9s dif\u00edcils de tractar i m\u00e9s resistents als tractaments convencionals, a m\u00e9s de comprometre \u00f2rgans vitals. De fet, el 90 % de les morts per c\u00e0ncer colorectal s\u00f3n conseq\u00fc\u00e8ncia de la met\u00e0stasi.\u00bb \u2015 Ang\u00e8lica Figueroa<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><b>Per qu\u00e8 es produeix la met\u00e0stasi?<\/b><\/h3>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abMalgrat la seva import\u00e0ncia cl\u00ednica, sabem menys sobre les met\u00e0stasis que sobre el tumor primari. Aquestes tenen lloc quan algunes c\u00e8l\u00b7lules tumorals adquireixen la capacitat d\u2019envair teixits i viatjar per la sang fins a altres \u00f2rgans, on aconsegueixen establir-se i formar nous tumors. No obstant aix\u00f2, nom\u00e9s una petita fracci\u00f3 d\u2019aquestes c\u00e8l\u00b7lules sobreviu i aconsegueix metastatitzar. Actualment estem en un punt en qu\u00e8 <\/span><b>podem comen\u00e7ar a desenvolupar estrat\u00e8gies per prevenir-les o combatre-les de manera m\u00e9s efectiva<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">.<\/span><b> Aquest \u00e9s, sens dubte, el repte m\u00e9s gran en la investigaci\u00f3 del c\u00e0ncer de c\u00f2lon<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">.\u00bb \u2015 Eduard Batlle<\/span><\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone wp-image-9811\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog2-300x169.jpg\" alt=\"\" width=\"400\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog2-300x169.jpg 300w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog2-1024x576.jpg 1024w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog2-768x432.jpg 768w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog2-1536x864.jpg 1536w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog2-2048x1152.jpg 2048w\" sizes=\"auto, (max-width: 400px) 100vw, 400px\" \/><\/p>\n<p><em>Eduard Batlle.<\/em><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abEl nostre grup de recerca s\u2019ha centrat a comprendre la biologia d\u2019aquestes c\u00e8l\u00b7lules metast\u00e0tiques i els factors clau de la seva propagaci\u00f3. Hem descobert que<\/span><b> t\u00e9 un comportament diferent del del tumor primari: tenen una gran capacitat pl\u00e0stica que els permet migrar i adaptar-se a diferents \u00f2rgans<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. Un descobriment crucial en aquest proc\u00e9s \u00e9s la prote\u00efna Hakai, que sembla que exerceix un paper fonamental en aquesta plasticitat.\u00bb \u2015 Ang\u00e8lica Figueroa<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abGr\u00e0cies al finan\u00e7ament de la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d estem desenvolupant nous compostos dirigits a bloquejar la prote\u00efna Hakai i frenar d\u2019aquesta manera la met\u00e0stasi. Actualment treballem en l\u2019optimitzaci\u00f3 d\u2019aquests compostos per poder-los utillitzar en humans amb l\u2019esperan\u00e7a que en els anys vinents puguin entrar en la fase reguladora, i posteriorment, en assaigs cl\u00ednics. <\/span><b>S\u00f3n projectes complexos i arriscats, per\u00f2 fonamentals, ja que avui dia no hi ha tractaments espec\u00edfics contra la met\u00e0stasi.<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">\u00bb<\/span> <span style=\"font-weight: 400;\">\u2015 Ang\u00e8lica Figueroa<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><b>Quins tractaments hi ha per a la met\u00e0stasi?<\/b><\/h3>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abEl primer pas per tractar la met\u00e0stasi \u00e9s con\u00e8ixer en profunditat la biologia del tumor. Identificar les mutacions i les caracter\u00edstiques de cada cas ens permet <\/span><b>seleccionar els tractaments m\u00e9s efica\u00e7os i evitar els que no oferiran beneficis i nom\u00e9s hi afegiran una toxicitat innecess\u00e0ria<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. Aquesta estrat\u00e8gia, coneguda com a <\/span><b><i>medicina de precisi\u00f3<\/i><\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, ja \u00e9s una realitat en el nostre sistema de salut i <\/span><b>combina quimioter\u00e0pia<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">\u2014que continua sent essencial en la majoria de casos\u2014 <\/span><b>amb ter\u00e0pies dirigides<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, com els anticossos monoclonals\u00bb. \u2015 Elena \u00c9lez<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abEn la nostra investigaci\u00f3 hem identificat una alteraci\u00f3 molecular espec\u00edfica present en el 5\u00a0% dels pacients amb c\u00e0ncer colorectal metast\u00e0tic: la inestabilitat de microsat\u00e8l\u00b7lits. Aquests tumors tenen un alt \u00edndex de mutacions que generen prote\u00efnes que el sistema immunol\u00f2gic detecta com a estranyes, cosa que facilita l\u2019\u00fas d\u2019immunoter\u00e0pia. Els nostres estudis han demostrat que <\/span><b>combinar immunoter\u00e0pia amb altres f\u00e0rmacs \u00e9s m\u00e9s efectiu que la quimioter\u00e0pia com a primera l\u00ednia de tractament<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> en aquests casos.\u00bb \u2015 Elena \u00c9lez<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abTanmateix, hem observat que els pacients amb met\u00e0stasi al fetge responen pitjor a la immunoter\u00e0pia. Encara ens cal entendre per qu\u00e8 passa aix\u00f2 i <\/span><b>desenvolupar estrat\u00e8gies terap\u00e8utiques que ajudin a superar aquesta resist\u00e8ncia<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. La col\u00b7laboraci\u00f3 entre diferents grups de recerca \u00e9s clau per avan\u00e7ar en aquest camp.\u00bb \u2015 Elena \u00c9lez<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abPer determinar quins pacients respondran millor a cada tractament, tradicionalment s\u2019ha utilitzat la bi\u00f2psia de teixits, un procediment invasiu i dolor\u00f3s. Per aix\u00f2 estem explorant <\/span><b>m\u00e8todes alternatius que ens permetin estudiar el tumor i la seva evoluci\u00f3 de manera menys agressiva<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. Hem desenvolupat un innovador sistema d\u2019an\u00e0lisi de mostres. Mitjan\u00e7ant una bi\u00f2psia l\u00edquida extraiem c\u00e8l\u00b7lules tumorals circulants en sang i les implantem en un microxip conegut com a<\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\"> \u00f2rgan en un xip<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">, que reprodueix fidelment les caracter\u00edstiques del tumor. Aquest dispositiu, que ens proporciona un model <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">in vivo<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">, permet un seguiment m\u00e9s prec\u00eds de la malaltia i facilita la predicci\u00f3 de la seva evoluci\u00f3. Gr\u00e0cies a aix\u00f2 podem ajustar el tractament de manera personalitzada a mesura que la malaltia progressa.\u00bb \u2015 Elena \u00c9lez<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2><b><i>La prevenci\u00f3 del c\u00e0ncer colorectal<\/i><\/b><\/h2>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><b>Quins comportaments podem adoptar per prevenir el c\u00e0ncer de c\u00f2lon?<\/b><\/h3>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abEl factor m\u00e9s determinant per <\/span><b>millorar el pron\u00f2stic d\u2019aquesta malaltia \u00e9s la prevenci\u00f3<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. Per aix\u00f2, \u00e9s fonamental adoptar h\u00e0bits de vida saludables, com una dieta equilibrada que proporcioni tots els nutrients necessaris i la pr\u00e0ctica regular d\u2019activitat f\u00edsica moderada.\u00bb \u2015 Elena \u00c9lez<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><b>L\u2019estr\u00e8s est\u00e0 relacionat amb el c\u00e0ncer de c\u00f2lon?<\/b><\/h3>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abTot i que no s\u2019ha demostrat que l\u2019estr\u00e8s per si mateix afavoreixi el desenvolupament del c\u00e0ncer de c\u00f2lon, els factors abans esmentats estan estretament vinculats entre si. <\/span><b>Una persona que experimenta un estr\u00e8s cr\u00f2nic o emocional pot modificar la dieta i el grau d\u2019activitat f\u00edsica, cosa que podria desencadenar processos inflamatoris i facilitar el desenvolupament d\u2019un c\u00e0ncer colorectal.<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> Tot aix\u00f2 est\u00e0 relacionat amb el microbioma, un sistema complex que varia entre persones i que canvia al llarg de la vida. <\/span><b>Per prevenir el c\u00e0ncer de c\u00f2lon i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies, els missatges clau s\u00f3n adoptar h\u00e0bits de vida saludables i fer diagn\u00f2stics preco\u00e7os.<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">\u00bb \u2015 Elena \u00c9lez<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"YouTube video player\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/c3QEf1bARYk?si=vzgmb1XCTlI1ouaU\" width=\"400\" height=\"225\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><\/p>\n<p>El c\u00e0ncer de c\u00f2lon i recte tornar\u00e0 a ser un dels tipus de tumor m\u00e9s diagnosticats a Espanya aquest any.\u00a0<\/p>\n<p>Segons la Societat Espanyola d\u2019Oncologia M\u00e8dica (<a href=\"https:\/\/seom.org\/otros-servicios\/noticias\/210914-la-oncologia-personalizada-de-precision-reto-para-tratar-a-los-296-103-nuevos-casos-de-cancer-en-2025\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">SEOM<\/a>), aquest any es detectaran 44.573 nous casos al nostre pa\u00eds. A escala mundial, la incid\u00e8ncia d\u2019aquesta malaltia s\u2019ha duplicat els \u00faltims 20 anys i cada cop afecta un nombre m\u00e9s alt de persones menors de 50 anys. Aquesta tend\u00e8ncia \u00e9s especialment preocupant en alguns pa\u00efsos occidentals, on factors com els canvis en la dieta i l\u2019estil de vida, el sedentarisme, les alteracions del microbioma intestinal i l\u2019exposici\u00f3 a certs factors ambientals adversos hi podrien tenir un paper clau. Qu\u00e8 \u00e9s el que provoca l\u2019augment de casos entre els joves?<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[520,519],"tags":[],"class_list":["post-9773","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-divulgacio-cientifica","category-investigacio"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v24.7 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Per qu\u00e8 augmenta la incid\u00e8ncia de c\u00e0ncer de c\u00f2lon entre els joves? - Blog CaixaCi\u00e8ncia<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/ressenya-debat-cancer-colon\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Per qu\u00e8 augmenta la incid\u00e8ncia de c\u00e0ncer de c\u00f2lon entre els joves? - Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El c\u00e0ncer de c\u00f2lon i recte tornar\u00e0 a ser un dels tipus de tumor m\u00e9s diagnosticats a Espanya aquest any.\u00a0 Segons la Societat Espanyola d\u2019Oncologia M\u00e8dica (SEOM), aquest any es detectaran 44.573 nous casos al nostre pa\u00eds. A escala mundial, la incid\u00e8ncia d\u2019aquesta malaltia s\u2019ha duplicat els \u00faltims 20 anys i cada cop afecta un nombre m\u00e9s alt de persones menors de 50 anys. Aquesta tend\u00e8ncia \u00e9s especialment preocupant en alguns pa\u00efsos occidentals, on factors com els canvis en la dieta i l\u2019estil de vida, el sedentarisme, les alteracions del microbioma intestinal i l\u2019exposici\u00f3 a certs factors ambientals adversos hi podrien tenir un paper clau. Qu\u00e8 \u00e9s el que provoca l\u2019augment de casos entre els joves?\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/ressenya-debat-cancer-colon\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2025-02-27T11:45:55+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-02-27T17:25:39+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/CR_Debate_CancerColon_Blog_CAT-scaled.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"2560\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1440\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Ubikmedia\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Ubikmedia\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"14 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/ressenya-debat-cancer-colon\/\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/ressenya-debat-cancer-colon\/\",\"name\":\"Per qu\u00e8 augmenta la incid\u00e8ncia de c\u00e0ncer de c\u00f2lon entre els joves? - Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/ressenya-debat-cancer-colon\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/ressenya-debat-cancer-colon\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog-300x169.jpg\",\"datePublished\":\"2025-02-27T11:45:55+00:00\",\"dateModified\":\"2025-02-27T17:25:39+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/ressenya-debat-cancer-colon\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/ressenya-debat-cancer-colon\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog-300x169.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog-300x169.jpg\"},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/\",\"name\":\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"description\":\"\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca\",\"name\":\"Ubikmedia\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Ubikmedia\"},\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/ubikmedia\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Per qu\u00e8 augmenta la incid\u00e8ncia de c\u00e0ncer de c\u00f2lon entre els joves? - Blog CaixaCi\u00e8ncia","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/ressenya-debat-cancer-colon\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Per qu\u00e8 augmenta la incid\u00e8ncia de c\u00e0ncer de c\u00f2lon entre els joves? - Blog CaixaCi\u00e8ncia","og_description":"El c\u00e0ncer de c\u00f2lon i recte tornar\u00e0 a ser un dels tipus de tumor m\u00e9s diagnosticats a Espanya aquest any.\u00a0 Segons la Societat Espanyola d\u2019Oncologia M\u00e8dica (SEOM), aquest any es detectaran 44.573 nous casos al nostre pa\u00eds. A escala mundial, la incid\u00e8ncia d\u2019aquesta malaltia s\u2019ha duplicat els \u00faltims 20 anys i cada cop afecta un nombre m\u00e9s alt de persones menors de 50 anys. Aquesta tend\u00e8ncia \u00e9s especialment preocupant en alguns pa\u00efsos occidentals, on factors com els canvis en la dieta i l\u2019estil de vida, el sedentarisme, les alteracions del microbioma intestinal i l\u2019exposici\u00f3 a certs factors ambientals adversos hi podrien tenir un paper clau. Qu\u00e8 \u00e9s el que provoca l\u2019augment de casos entre els joves?","og_url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/ressenya-debat-cancer-colon\/","og_site_name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","article_published_time":"2025-02-27T11:45:55+00:00","article_modified_time":"2025-02-27T17:25:39+00:00","og_image":[{"width":2560,"height":1440,"url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/CR_Debate_CancerColon_Blog_CAT-scaled.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Ubikmedia","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Ubikmedia","Temps estimat de lectura":"14 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/ressenya-debat-cancer-colon\/","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/ressenya-debat-cancer-colon\/","name":"Per qu\u00e8 augmenta la incid\u00e8ncia de c\u00e0ncer de c\u00f2lon entre els joves? - Blog CaixaCi\u00e8ncia","isPartOf":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/ressenya-debat-cancer-colon\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/ressenya-debat-cancer-colon\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog-300x169.jpg","datePublished":"2025-02-27T11:45:55+00:00","dateModified":"2025-02-27T17:25:39+00:00","author":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/ressenya-debat-cancer-colon\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/ressenya-debat-cancer-colon\/#primaryimage","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog-300x169.jpg","contentUrl":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Blog-300x169.jpg"},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/","name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","description":"","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca","name":"Ubikmedia","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g","caption":"Ubikmedia"},"url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/ubikmedia\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9773","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9773"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9773\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9842,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9773\/revisions\/9842"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9773"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9773"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9773"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}