![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/CR_Articulo-sobre-endometriosis_Cardcitas-CAT-15-scaled.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Dolor intens durant la menstruaci\u00f3, mol\u00e8sties en les relacions sexuals, problemes de fertilitat. Potser per a algunes persones aquests s\u00edmptomes s\u00f3n llunyans, gaireb\u00e9 abstractes. Tanmateix, per a <\/span>190 milions de dones arreu del m\u00f3n<\/span><\/a> s\u00f3n part del seu dia a dia. Es tracta de l\u2019<\/span>endometriosi, una malaltia cr\u00f2nica molt heterog\u00e8nia, sobre la qual sabem molt poc i que t\u00e9 un impacte que va m\u00e9s enll\u00e0 del tema f\u00edsic perqu\u00e8 afecta profundament la qualitat de vida de les dones que la pateixen<\/b>.<\/span><\/p>\n Tot i que els cient\u00edfics encara no han aconseguit comprendre els mecanismes biol\u00f2gics que hi ha darrere d\u2019aquesta malaltia, considerada popularment com \u00abla gran oblidada\u00bb, <\/span>els \u00faltims anys ha comen\u00e7at a rebre l\u2019atenci\u00f3 que mereix<\/b>. \u00ab<\/span>Les pacients s\u00f3n les que han influ\u00eft m\u00e9s en el coneixement de la malaltia en la societat<\/b>, i avui dia tenim m\u00e9s metges especialitzats, unitats dedicades i l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3 que apunten en aquesta direcci\u00f3\u00bb, indica el doctor <\/span>Francisco Carmona<\/b>, excap del Servei de Ginecologia, director de la Unitat d\u2019Endometriosi de l\u2019Hospital Cl\u00ednic de Barcelona i l\u00edder del projecte <\/span>ENDO-HEALTH<\/span><\/a>.<\/span><\/p>\n Avui, amb la seva ajuda i la de <\/span>Mar\u00eda Luisa S\u00e1nchez Ferrer<\/b><\/a> i <\/b>Pilar Coy<\/b><\/a>, <\/span>Mar\u00eda J. Mac\u00edas<\/b><\/a> i <\/span>Laura Costas<\/b><\/a>, <\/span>posem en primer pla l\u2019endometriosi perqu\u00e8 no torni a caure en l\u2019oblit<\/b>.<\/span><\/p>\n <\/p>\n \u00c9s una malaltia <\/span>cr\u00f2nica, sist\u00e8mica i inflamat\u00f2ria<\/b> que afecta dones en edat reproductiva i que dep\u00e8n dels estr\u00f2gens, les hormones que preparen l\u2019aparell reproductor femen\u00ed per a l\u2019ovulaci\u00f3 i la fecundaci\u00f3. Com el seu nom indica, \u00e9s <\/span>una malaltia relacionada amb l\u2019endometri<\/b>, el teixit que recobreix l\u2019\u00fater per dins i que en cada cicle ov\u00e0ric es prepara per facilitar un possible embar\u00e0s. SI no es produeix aquest embar\u00e0s, aquest teixit es despr\u00e8n al final de cada cicle i s\u2019expulsa amb la regla.\u00a0<\/span><\/p>\n Tanmateix, en les dones amb endometriosi, <\/span>un teixit similar a l\u2019endometrial apareix en llocs fora de la cavitat uterina<\/b>. Segons l\u2019\u00e0rea afectada se\u2019n distingeixen tres tipus: l\u2019ov\u00e0rica, la m\u00e9s comuna; la peritoneal superficial, i la peritoneal profunda. \u00ab<\/span>Aquesta \u00faltima \u00e9s particularment complexa, ja que pot afectar els \u00f2rgans pelvians, com el tub digestiu i la resta de l\u2019aparell genital i urinari, tot i que en casos m\u00e9s avan\u00e7ats es pot estendre a altres \u00f2rgans<\/b>\u00bb, assenyalen <\/span>Mar\u00eda J. Mac\u00edas<\/b>, de l\u2019IRB Barcelona, i Ramon Rovira, de l\u2019Hospital Sant Pau.<\/span><\/p>\n Aquest teixit, tot i que despla\u00e7at, continua responent a les mateixes hormones i es comporta com si fos dins l\u2019\u00fater, de manera que es prepara per a un embar\u00e0s que no arriba mai i provoca inflamaci\u00f3, dolor i fins i tot lesions. \u00ab<\/span>L\u2019endometri ect\u00f2pic segueix el mateix cicle, es descama i es despr\u00e8n, per\u00f2 en aquest cas no pot sortir del cos de manera natural<\/b>\u00bb, explica <\/span>Carmona.<\/b><\/p>\n \u00abActualment, els mecanismes biol\u00f2gics subjacents encara no es comprenen completament, per\u00f2 hi ha <\/span>evid\u00e8ncies clares d\u2019alteracions immunol\u00f2giques en les dones amb endometriosi<\/b>. Tot i que no \u00e9s clar si aquestes alteracions en s\u00f3n la causa o la conseq\u00fc\u00e8ncia, el que s\u00ed que se sap \u00e9s que hi <\/span>tenen un paper fonamental, sense cap dubte<\/b>\u00bb, afirma.<\/span><\/p>\n <\/p>\n \u00ab<\/span>L\u2019endometriosi no \u00e9s una malaltia dif\u00edcil de diagnosticar<\/b>\u00bb, assegura <\/span>Carmona<\/b>. \u00abPresenta uns s\u00edmptomes molt caracter\u00edstics, per\u00f2 com que afecta principalment una esfera tan \u00edntima i espec\u00edfica de la vida de les pacients, com la sexual i reproductiva, <\/span>sovint es normalitzen i s\u00f3n acceptats en diferents \u00e0mbits<\/b>: per la societat, per les mateixes pacients i els seus familiars, i fins i tot pels metges de fam\u00edlia i ginec\u00f2legs. <\/span>Aquesta manca de consci\u00e8ncia social i la tend\u00e8ncia a normalitzar els s\u00edmptomes s\u00f3n factors clau que expliquen el retard en el diagn\u00f2stic<\/b>, que sovint es confon amb el del c\u00f2lon irritable, la fibromi\u00e0lgia o l\u2019artr\u00e0lgia, caracteritzats per dolor generalitzat en m\u00fasculs i articulacions, a m\u00e9s de fatiga, problemes de son i dificultat per concentrar-se\u00bb.<\/span><\/p>\n Francisco Carmona, investigador al IDIBAPS-HCB.<\/em><\/p>\n El retard mitj\u00e0 en el diagn\u00f2stic \u00e9s d\u2019aproximadament 10 anys, tot i que per sort aquest interval s\u2019est\u00e0 escur\u00e7ant de manera progressiva.<\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n Investigacions com <\/span>les<\/span> de <\/span>Mar\u00eda Luisa S\u00e1nchez Ferrer i Pilar Coy<\/b><\/a>, de la Universidad de Murcia, que estan desenvolupant un dispositiu poc invasiu per millorar la detecci\u00f3 del c\u00e0ncer d\u2019endometri, podrien facilitar tamb\u00e9 el diagn\u00f2stic de l\u2019endometriosi. \u00abHi ha estudis que demostren que, <\/span>tant en els casos d\u2019endometriosi com en els de c\u00e0ncer d\u2019endometri, el perfil microbi\u00f2tic del fluid uter\u00ed s\u2019altera<\/b>. <\/span>Amb el nostre dispositiu, aquesta alteraci\u00f3 de la microbiota seria m\u00e9s f\u00e0cil de detectar<\/b>, ja que la mostra seria m\u00e9s pura i de volum m\u00e9s gran; a m\u00e9s, el procediment per obtenir-la \u00e9s menys inc\u00f2mode que amb els dispositius actuals\u00bb, expliquen. Actualment, el c\u00e0ncer d\u2019endometri es diagnostica a trav\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi del teixit obtingut en una bi\u00f2psia endometrial que \u00e9s dolorosa i que, per l\u2019escassetat de la mostra recollida, proporciona un diagn\u00f2stic inexacte gaireb\u00e9 en el 55\u00a0% dels casos. El dispositiu dissenyat ara permet recol\u00b7lectar per mitj\u00e0 de capil\u00b7laritat, de manera efica\u00e7 i poc invasiva, fluid uter\u00ed pur, sense contaminar.<\/span><\/p>\n Mar\u00eda J. Mac\u00edas<\/b><\/a> est\u00e0 validant una eina basada en intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial que integra diversos factors intr\u00ednsecs de la pacient amb l\u2019objectiu de desenvolupar plans de tractament personalitzats per a les dones que pateixen c\u00e0ncer d\u2019endometri. \u00abEsperem que aquesta eina tingui un impacte directe i positiu en la superviv\u00e8ncia de les dones amb c\u00e0ncer d\u2019endometri i que millori tant la seva qualitat de vida com la de les seves fam\u00edlies. A m\u00e9s, com que ofereix m\u00e9s informaci\u00f3, permetr\u00e0 evitar tractaments innecessaris en pacients de baix risc, cosa que podria reduir els efectes adversos sobre la seva qualitat de vida i l\u2019angoixa emocional que sovint comporten\u00bb. <\/span>Aquest tipus d\u2019innovacions basades en intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial podria, en el futur, estendre\u2019s i adaptar-se tamb\u00e9 a malalties com l\u2019endometriosi per millorar-ne l\u2019atenci\u00f3 i el diagn\u00f2stic.<\/b><\/p>\n Pilar Coy, investigadora a la Universitat de Murcia.<\/em><\/p>\n <\/p>\n El projecte ENDO-HEALTH<\/a>, liderat per Francisco Carmona, compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d en el marc de la convocat\u00f2ria de subvencions per a projectes de recerca i innovaci\u00f3<\/a> que ambdues entitats impulsen conjuntament. T\u00e9 diversos objectius clau.\u00a0El primer consisteix a <\/span>avaluar els costos derivats del retard en el diagn\u00f2stic de l\u2019endometriosi dins del sistema de salut<\/b>. El segon \u00e9s <\/span>desenvolupar una eina digital que permeti fer un seguiment personalitzat de totes les pacients amb endometriosi<\/b>. \u00abAquesta plataforma, que permetr\u00e0 monitorar les pacients sense augmentar la c\u00e0rrega de recursos del sistema, <\/span>est\u00e0 avan\u00e7ant a bon ritme amb un prototip que esperem tenir a punt a finals de novembre<\/b>\u00bb, explica Carmona. El tercer objectiu del projecte \u00e9s <\/span>generar un impacte a les escoles<\/b>. \u00ab\u00c9s essencial involucrar-hi l\u2019alumnat de l\u2019ESO. Els expliquem la malaltia i despr\u00e9s els fem part\u00edcips d\u2019un projecte de ci\u00e8ncia ciutadana, en el qual contribueixen a ampliar el coneixement sobre aquesta patologia\u00bb, conclou. Fins avui, <\/span>el projecte ha arribat a cinc centres educatius, on l\u2019alumnat ja est\u00e0 fent investigacions<\/b>.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Una vegada diagnosticada la malaltia, el tractament se centra principalment a alleujar els s\u00edmptomes i a millorar la qualitat de vida de la pacient. <\/span>El m\u00e9s com\u00fa \u00e9s fer servir analg\u00e8sics per controlar el dolor i tractaments hormonals, com les p\u00edndoles anticonceptives<\/b>, especialment si la pacient no busca quedar-se embarassada. \u00abDe vegades, el tractament anticonceptiu s\u2019administra de manera ininterrompuda per evitar que la pacient tingui regles, i en els casos m\u00e9s greus cal utilitzar f\u00e0rmacs que indueixen a un estat similar a la menopausa. <\/span>Quan el dolor no es controla cal rec\u00f3rrer a la cirurgia per extirpar el teixit endometri\u00f2tic procurant preservar al m\u00e0xim l\u2019estructura dels ovaris i l\u2019\u00fater<\/b>\u00bb, explica Mar\u00eda Luisa S\u00e1nchez Ferrer.<\/span><\/p>\n Maria J. Mac\u00edas, investigadora a l’IRB Barcelona.<\/em><\/p>\n Els darrers anys, els tractaments han millorat i <\/span>s\u2019investiguen nous enfocaments, com ara la supressi\u00f3 dels mecanismes immunitaris implicats en la malaltia o els factors que permeten el creixement dels implants d\u2019endometri<\/b>, entre molts altres aspectes. A m\u00e9s, <\/span>la intervenci\u00f3 quir\u00fargica es considera l\u2019\u00faltima opci\u00f3<\/b> i s\u2019escull amb compte el moment idoni per operar les pacients amb l\u2019objectiu de preservar l\u2019\u00fater i els ovaris. Aix\u00f2 permet mantenir la fertilitat de la dona si desitja aconseguir un embar\u00e0s. \u00abEls \u00faltims anys ha millorat molt la capacitat de diagnosticar l\u2019endometriosi i tamb\u00e9 la sensibilitzaci\u00f3, que t\u00e9 en compte aspectes transversals de la qualitat de vida de la pacient. <\/span>Malauradament, no s\u2019ha aconseguit trobar encara cap tractament que es consideri curatiu<\/b>\u00bb, afegeix Mar\u00eda J. Mac\u00edas.<\/span><\/p>\n <\/p>\n La qualitat de vida de les dones amb endometriosi \u00e9s significativament m\u00e9s baixa que la de les que no la pateixen\u00bb, afirma Carmona. \u00abPer aix\u00f2, <\/span>l\u2019abordatge d\u2019aquesta malaltia ha de ser integral<\/b>, considerant no sols els tractaments m\u00e8dics, sin\u00f3 tamb\u00e9 aspectes crucials com <\/span>la<\/b> dieta, la rehabilitaci\u00f3 f\u00edsica, la gesti\u00f3 del dolor, el suport psicol\u00f2gic i la salut sexual<\/b>\u00bb, afegeix Mar\u00eda J. Mac\u00edas.<\/span><\/p>\n Aquest enfocament hol\u00edstic adquireix una rellev\u00e0ncia especial ja que considera els riscos addicionals que l\u2019endometriosi pot comportar. <\/span>Un estudi<\/span><\/a> publicat aquest any ha identificat una correlaci\u00f3 entre els tipus m\u00e9s greus de la malaltia i un risc m\u00e9s elevat de desenvolupar c\u00e0ncer d\u2019ovari. \u00abDes d\u2019un punt de vista epidemiol\u00f2gic, <\/span>diversos estudis han demostrat que l\u2019endometriosi es podria associar al desenvolupament de c\u00e0ncer d\u2019ovari<\/b>\u00bb, explica Laura Costas, investigadora de l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL) que est\u00e0 desenvolupant un m\u00e8tode no invasiu per detectar el c\u00e0ncer d\u2019endometri a partir de mostres d\u2019orina.<\/span><\/p>\n Laura Costas, investigadora a l’IDIBELL.<\/em><\/p>\n \u00abA m\u00e9s, una metaan\u00e0lisi recent en qu\u00e8 es revisaven investigacions publicades entre el 2011 i el 2021 sobre la relaci\u00f3 entre l\u2019endometriosi alguns tipus de c\u00e0ncer, com el de mama i el d\u2019endometri, suggereix que les dones amb endometriosi podrien tenir un risc m\u00e9s gran de desenvolupar c\u00e0ncer d\u2019endometri. Tanmateix, els resultats s\u00f3n variats i alguns estudis presenten biaixos, <\/span>cosa<\/b> que subratlla la necessitat de m\u00e9s investigacions de qualitat en aquest \u00e0mbit<\/b>\u00bb, detalla la investigadora.<\/span><\/p>\n El cam\u00ed cap a una <\/span>millor comprensi\u00f3 de l\u2019endometriosi, un diagn\u00f2stic m\u00e9s primerenc i una atenci\u00f3 m\u00e9s adequada passa necess\u00e0riament per la investigaci\u00f3 i la sensibilitzaci\u00f3 social<\/b>. Projectes com els de Mar\u00eda J. Mac\u00edas, Francisco Carmona, Mar\u00eda Luisa S\u00e1nchez Ferrer, Pilar Coy i Laura Costas <\/span>impulsen aven\u00e7os crucials que sens dubte milloraran la vida dels milions de dones que conviuen amb aquesta malaltia<\/b>.<\/span><\/p>\n *Els projectes de <\/span>\u00a0<\/span>Mar\u00eda J. Mac\u00edas<\/span><\/a>, <\/span>Laura Costas<\/span><\/a> i <\/span>Pilar Coy<\/span><\/a> compten amb el suport del programa CaixaImpulse Innovaci\u00f3, dissenyat per a impulsar la transfer\u00e8ncia dels resultats de la recerca del laboratori als pacients, fomentant la creaci\u00f3 de productes, serveis i empreses relacionats amb les ci\u00e8ncies de la vida i la salut.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Qu\u00e8 en sabem, de l\u2019endometriosi?<\/i><\/b><\/h2>\n
Innovacions en la detecci\u00f3 de l\u2019endometriosi: menys espera, m\u00e9s bon diagn\u00f2stic<\/i><\/b><\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/Blog4-scaled.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/Blog-scaled.jpg\")
<\/p>\nNoves alternatives terap\u00e8utiques<\/b><\/em><\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/Blog2-scaled.jpg\")
<\/p>\nUn enfocament integral<\/b><\/em><\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/Blog3-scaled.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n