![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/Blog_Estatica_CAT.png\")
<\/p>\n<\/p>\n
Trobar un grapat d\u2019aven\u00e7os cient\u00edfics en el camp de la biomedicina i la salut que resumeixin el 2023 \u00e9s complicat, per\u00f2 si preguntem als qui s\u00f3n a primera l\u00ednia de la recerca, la resposta \u00e9s clara. <\/span>Guiats per set investigadors de la nostra xarxa<\/b>, explorem algunes de les fites que han marcat aquest any passat i les tend\u00e8ncies que mereixen una atenci\u00f3 especial aquest 2024.<\/span><\/p>\n La publicaci\u00f3 d\u2019<\/span>un estudi<\/span><\/a> que descriu l\u2019\u00fas de f\u00e0rmacs que inhibeixen la prote\u00efna quinasa JAK i alenteixen la progressi\u00f3 de la diabetis tipus I potser va passar desapercebuda entre el p\u00fablic general, per\u00f2 va ser una de les fites cient\u00edfiques de l\u2019any per a la comunitat investigadora que busca solucions a aquesta malaltia autoimmunit\u00e0ria que afecta la segregaci\u00f3 d\u2019insulina en el p\u00e0ncrees. \u00abL\u2019estudi demostra que la inhibici\u00f3 de JAK \u00e9s efica\u00e7 i t\u00e9 pocs efectes secundaris, <\/span>la qual cosa suggereix una nova estrat\u00e8gia terap\u00e8utica contra la malaltia<\/b>\u00bb, explica <\/span>Marcos Malumbres<\/span><\/a>, del Grup de Divisi\u00f3 Cel\u00b7lular i C\u00e0ncer del Centre Nacional d\u2019Investigacions Oncol\u00f2giques<\/span>\u00a0(CNIO), cap del Grup de Cicle Cel\u00b7lular i C\u00e0ncer del Vall d\u2019Hebron Institut d\u2019Oncologia (VHIO), que compta amb una ajuda CaixaImpulse Innovaci\u00f3.\u00a0<\/span><\/p>\n Marcos Malumbres. Centre Nacional d\u2019Investigacions Oncol\u00f2giques.<\/em><\/p><\/div>\n \u00abEls aven\u00e7os en immunoter\u00e0pies en c\u00e0ncer impulsen un camp molt ampli d\u2019estudi que busca poder modular el sistema immunitari hum\u00e0 davant de diferents malalties. At\u00e8s que l\u2019autoimmunitat t\u00e9 un paper important en el desenvolupament de la diabetis tipus I, no seria estrany que diverses estrat\u00e8gies que s\u2019exploren en el tractament del c\u00e0ncer es poguessin utilitzar per <\/span>reduir la resposta autoimmunit\u00e0ria contra les c\u00e8l\u00b7lules que produeixen insulina al p\u00e0ncrees<\/b>. Aix\u00f2 podria suposar per primera vegada una ter\u00e0pia directa contra l\u2019origen de la malaltia\u00bb, afegeix l\u2019investigador.<\/span><\/p>\n De cara al 2024 i en l\u2019\u00e0mbit de les malalties metab\u00f2liques, Marcos Malumbres assenyala que caldr\u00e0 seguir de prop <\/span>el desenvolupament de t\u00e8cniques de bi\u00f2psia l\u00edquida en sang o en saliva<\/b> que puguin proporcionar informaci\u00f3 valuosa per al diagn\u00f2stic i la predicci\u00f3 del desenvolupament de patologies. \u00abEl desenvolupament de les <\/span>bi\u00f2psies l\u00edquides, juntament amb els algoritmes d\u2019aprenentatge autom\u00e0tic o <\/b>machine learning<\/i><\/b>, sens dubte impulsaran aquest camp fins que es pugui aplicar a la rutina de l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria\u00bb, conclou l\u2019investigador.<\/span><\/p>\n Els anomenats <\/span>bacteris gramnegatius<\/span><\/i> s\u00f3n resistents als antibi\u00f2tics de forma natural o adquireixen aquesta resist\u00e8ncia amb facilitat. I s\u00f3n, ara com ara, una de les amenaces m\u00e9s grans per a la salut humana: els \u00faltims 50 anys no s\u2019ha aprovat cap f\u00e0rmac efectiu per al tractament d\u2019infeccions per bacteris gramnegatius; entre aquests, <\/span>Helicobacter pylori<\/span><\/i><\/a>, un dels pat\u00f2gens gastrointestinals m\u00e9s importants,<\/span> causant d\u2019\u00falceres g\u00e0striques i del 90\u00a0% de tots els casos de c\u00e0ncer g\u00e0stric<\/b>. Les seves taxes de resist\u00e8ncia als antibi\u00f2tics gaireb\u00e9 s\u2019han duplicat en l\u2019\u00faltima d\u00e8cada, i es calcula que la meitat de la poblaci\u00f3 n\u2019est\u00e0 infectada.<\/span><\/p>\n El 2023, es van fer passos importants per posar fre a <\/span>Helicobacter pylori<\/span><\/i> i avan\u00e7ar en la lluita contra els bacteris resistents als antibi\u00f2tics. \u00abHem enllestit les proves <\/span>in vitro<\/span><\/i> de <\/span>nanopart\u00edcules equipades amb un p\u00e8ptid antimicrobi\u00e0<\/b> dissenyat espec\u00edficament per a entorns g\u00e0strics amb resultats molt prometedors. Esperem que d\u2019aqu\u00ed a poc temps comen\u00e7arem a fer-ne la validaci\u00f3 <\/span>in vivo<\/span><\/i>\u00bb, explica <\/span>Paula Parreira<\/span><\/a>, investigadora de <\/span>l\u2019Instituto Nacional de Engenharia Biom\u00e9dica<\/span> (INEB) de Portugal, que t\u00e9 el suport del programa CaixaImpulse. \u00abTenir el suport de la Fundaci\u00f3 \u201dla\u00a0Caixa\u201d en <\/span>aquest projecte<\/span><\/a> ens ha perm\u00e8s ser m\u00e9s a prop d\u2019arribar a l\u2019etapa d\u2019assajos cl\u00ednics pilot\u00bb.<\/span><\/p>\n Paula Parreira. Instituto Nacional de Engenharia Biom\u00e9dica (INEB).<\/em><\/p><\/div>\n La investigadora destaca, a m\u00e9s, que aquest any s\u2019han identificat diversos objectius prometedors per a <\/span>f\u00e0rmacs contra bacteris gramnegatius<\/b> que poden servir per explorar noves ter\u00e0pies. \u00abEls \u00faltims informes de l\u2019<\/span>Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut<\/span><\/a> afirmen que la incid\u00e8ncia d\u2019infeccions bacterianes resistents als antibi\u00f2tics augmenta arreu del m\u00f3n, per\u00f2 la manca d\u2019innovaci\u00f3 i d\u2019inversi\u00f3 en la recerca, juntament amb l\u2019estancament del desenvolupament d\u2019antibi\u00f2tics, limita les opcions de trobar tractaments contra els bacteris multiresistents\u00bb, afegeix la investigadora. \u00abCrec que el 2024, el terme <\/span>nanoter\u00e0pia antibacteriana<\/i><\/b>, que se centra en altres objectius que els dels antibi\u00f2tics cl\u00e0ssics, obtindr\u00e0 un reconeixement generalitzat\u00bb.\u00a0<\/span><\/p>\n Entendre com i quan comen\u00e7a a formar-se un tumor, abans fins i tot que aparegui, \u00e9s un dels grans fronts de recerca oberts per combatre el c\u00e0ncer. Un dels aven\u00e7os del 2023 en el camp de la gen\u00f2mica del c\u00e0ncer ha estat el desenvolupament de <\/span>tecnologies d\u2019an\u00e0lisi, com ara la microdissecci\u00f3 l\u00e0ser<\/b>. Aquesta tecnologia<\/span> permet estudiar un nombre molt redu\u00eft de c\u00e8l\u00b7lules tant en teixits normals com en teixits pretumorals per <\/span>recollir informaci\u00f3 sobre l\u2019envelliment i les mutacions<\/b> que poden estar involucrades en l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un tumor.<\/span><\/p>\n \u00abAquest coneixement ens ajudar\u00e0 algun dia a <\/span>eliminar un tumor abans fins i tot que aparegui<\/b>\u00bb, assenyala <\/span>Jos\u00e9 Tub\u00edo<\/span><\/a>, investigador CaixaResearch del <\/span>Centre <\/span>Singular <\/span>d\u2019Investigaci\u00f3 en Medicina Molecular i Malalties Cr\u00f2niques (CiMUS) de la Universitat de Santiago de Compostel\u00b7la.<\/span> \u00abA una escala m\u00e9s general, en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019oncologia, del 2023 destacaria la <\/span>democratitzaci\u00f3 de l\u2019\u00fas de la immunoter\u00e0pia<\/b> com a tractament del c\u00e0ncer i, sobretot, la utilitzaci\u00f3 d\u2019<\/span>anticossos de disseny com a agents terap\u00e8utics<\/b>\u00bb.<\/span><\/p>\n Jos\u00e9 Tub\u00edo. Centre Singular d\u2019Investigaci\u00f3 en Medicina Molecular i Malalties Cr\u00f2niques (CiMUS) de la Universitat de Santiago de Compostel\u00b7la.<\/em><\/p><\/div>\n Per a l\u2019investigador, tamb\u00e9 caldr\u00e0 seguir de prop l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019aquest tipus de ter\u00e0pies el 2024 i, en particular, <\/span>l\u2019impacte de les vacunes personalitzades contra el c\u00e0ncer<\/b>, que cada vegada donen millors resultats. \u00abTamb\u00e9 crec que l\u2019any vinent tindrem aven\u00e7os en la <\/span>intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial aplicada a la prevenci\u00f3, la detecci\u00f3 preco\u00e7 i el tractament del c\u00e0ncer<\/b>\u00bb, afegeix Tub\u00edo.<\/span><\/p>\n Gaireb\u00e9 no presenta s\u00edmptomes, per\u00f2 <\/span>la miocardiopatia hipertr\u00f2fica \u00e9s una de les causes principals de mort sobtada entre persones de totes les edats<\/b>. Aquesta malaltia, en la qual el miocardi (el m\u00fascul del cor) s\u2019engrosseix i s\u2019hipertrofia, <\/span>s\u2019atribueix a mutacions en un o diversos gens<\/b>. El 2023, es va aprovar un f\u00e0rmac de precisi\u00f3, mavacamten, per tractar la malaltia. Per\u00f2 no ha estat l\u2019\u00fanic aven\u00e7 en aquest tema.<\/span><\/p>\n \u00abL\u2019<\/span>edici\u00f3 gen\u00e8tica <\/span>in vivo<\/span><\/i><\/a> utilitzant tecnologia CRISPR [una t\u00e8cnica que permet tallar i enganxar petits fragments d\u2019ADN] ha anat adquirint for\u00e7a com a tractament alternatiu. Dos articles publicats el 2023 fan refer\u00e8ncia a<\/span> la correcci\u00f3 amb \u00e8xit d\u2019una variant patog\u00e8nica de la miocardiopatia hipertr\u00f2fica mitjan\u00e7ant CRISPR<\/b> en models animals\u00bb, explica <\/span>Mar\u00eda Carmo-Fonseca<\/span><\/a>, investigadora CaixaResearch de <\/span>l\u2019Institut de Medicina Molecular de la Universitat de Lisboa<\/span>.<\/span><\/p>\n Mar\u00eda Carmo-Fonseca. Institut de Medicina Molecular de la Universitat de Lisboa.<\/em><\/p><\/div>\n \u00abA m\u00e9s, aquest any tamb\u00e9 es va demostrar que es podia utilitzar CRISPR per reduir el colesterol alt. Es va dur a terme un assaig de fase 1 amb persones que patien <\/span>hipercolesterol\u00e8mia familiar, una afecci\u00f3 heredit\u00e0ria que causa nivells de colesterol extremament alts, cosa que sovint provoca una mort prematura<\/b>. Els resultats mostren una reducci\u00f3 significativa dels nivells de colesterol\u00bb, afegeix Carmo-Fonseca. \u00abDe cara al 2024, l\u2019<\/span>edici\u00f3 gen\u00e8tica<\/b> mitjan\u00e7ant tecnologies CRISPR ens podria deixar grans aven\u00e7os tant en el tractament de la miocardiopatia hipertr\u00f2fica com en el de les malalties cardiovasculars en general\u00bb.<\/span><\/p>\n El 2023, els sistemes de tomografia \u00f2ptica per fer imatges en 3D de l\u2019ull i la retina van complir 25 anys. Per\u00f2 per a <\/span>Pablo Artal<\/span><\/a>, de la <\/span>Universitat de M\u00farcia<\/span>, un dels grans aven\u00e7os en el seu camp d\u2019estudi (la correcci\u00f3 dels defectes \u00f2ptics de l\u2019ull) ha estat el desenvolupament de la lent de menisc invertit superasf\u00e8rica, <\/span>ArtIOL<\/span><\/a>. \u00abHa proporcionat aquest any uns resultats cl\u00ednics excepcionals. A m\u00e9s de <\/span>millorar la visi\u00f3 perif\u00e8rica dels pacients operats de cataractes<\/b>, permet la visi\u00f3 a totes les dist\u00e0ncies sense compromisos visuals que afecten altres lents, com ara halos i enlluernaments\u00bb, assenyala.<\/span><\/p>\n Pablo Artal. Universitat de M\u00farcia.<\/em><\/p><\/div>\n \u00abDe cara al 2024, poden arribar aven\u00e7os importants en<\/span> la t\u00e8cnica de la visi\u00f3 en dos fotons<\/b>, una t\u00e8cnica en la qual el nostre laboratori i d\u2019altres al m\u00f3n han avan\u00e7at aquest \u00faltim any\u00bb, ressalta l\u2019investigador, que compta amb una ajuda CaixaImpulse Innovaci\u00f3. Aquesta t\u00e8cnica aprofita que l\u2019ull hum\u00e0 \u00e9s capa\u00e7 de percebre la llum infraroja en condicions especials (usant l\u00e0sers de polsos molt curts focalitzats en la retina), per desenvolupar nous sistemes d\u2019avaluaci\u00f3 visual per a pacients amb opacitats greus als ulls.<\/span><\/p>\n Les malalties mitocondrials s\u00f3n un grup variat de malalties rares que resulten de<\/b> problemes en una o m\u00e9s prote\u00efnes localitzades als mitocondris<\/b> (els org\u00e0nuls encarregats de subministrar energia a la c\u00e8l\u00b7lula) i involucrades en el metabolisme. S\u00f3n trastorns molt variats que tenen a veure amb la capacitat de les c\u00e8l\u00b7lules per produir l\u2019energia necess\u00e0ria, i afecten aproximadament un de cada 10.000 nascuts.\u00a0<\/span><\/p>\n Les tecnologies actuals per abordar aquest trastorn se centren a substituir els mitocondris \u00abmalalts\u00bb per altres de sans en ov\u00f2cits o embrions, que despr\u00e9s s\u2019implanten, o en l\u2019eliminaci\u00f3 del genoma mitocondrial que no funciona correctament. \u00abLa<\/span> ter\u00e0pia de reempla\u00e7ament mitocondrial<\/b> ha suposat una via d\u2019esperan\u00e7a per a parelles portadores de mutacions a l\u2019ADN mitocondrial, en transferir la informaci\u00f3 gen\u00e8tica nuclear dels pares biol\u00f2gics a un ov\u00f2cit d\u2019una persona donant amb mitocondris lliures de mutaci\u00f3\u00bb, explica <\/span>Albert Quintana<\/span><\/a>, de l\u2019Institut de Neuroci\u00e8ncies de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. \u00abRecentment aprovada al Regne Unit, aquesta t\u00e8cnica ha possibilitat el naixement, aquest any, del primer nen exempt de mutacions mitocondrials\u00bb, apunta.<\/span><\/p>\n Albert Quintana. Institut de Neuroci\u00e8ncies de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. <\/em><\/p><\/div>\n Encara que el reempla\u00e7ament de mitocondris malalts per d\u2019altres de sans ha significat un aven\u00e7 en el tractament d\u2019aquestes malalties, <\/span>el veritable canvi de paradigma<\/b> arribar\u00e0 amb el desenvolupament d\u2019un m\u00e8tode d\u2019edici\u00f3 del genoma mitocondrial <\/span>in vivo<\/span><\/i>, dirigit a les mutacions m\u00e9s freq\u00fcents causants d\u2019aquesta patologia. Quintana assenyala com <\/span>una de les not\u00edcies m\u00e9s destacades<\/span><\/a> en l\u2019\u00e0mbit de la salut el 2023 un important aven\u00e7 en aquest sentit, que obre la porta a l\u2019aplicaci\u00f3 de ter\u00e0pies g\u00e8niques per a pacients amb malalties mitocondrials.\u00a0<\/span><\/p>\n La malaltia d\u2019Alzheimer, la causa m\u00e9s comuna de dem\u00e8ncia i de deteriorament cognitiu, continua sent molt desconeguda. No obstant aix\u00f2, cada any es fan importants passos endavant per comprendre-la. Durant el 2023, s\u2019ha incorporat l\u2019estudi de la diversitat en l\u2019ascend\u00e8ncia gen\u00e8tica familiar a la recerca de l\u2019Alzheimer, un enfocament que s\u2019espera que es tradueixi en una comprensi\u00f3 millor de les rutes patol\u00f2giques i els mecanismes moleculars que hi ha darrere la malaltia.<\/span><\/p>\n \u00abAquest enfocament m\u00e9s exclusiu i diversificat proporciona noves perspectives i <\/span>obre camins per a ter\u00e0pies m\u00e9s personalitzades i eficaces<\/span><\/a>\u00bb, explica Nat\u00e0lia Vilor-Tejedor, l\u00edder de l\u2019equip de Neuroepidemiologia Gen\u00e9tica i Bioestad\u00edstica del<\/span> Barcelona \u03b2eta Brain Research Center<\/span><\/a>, que compta amb el suport de la Fundaci\u00f3 \u201dla\u00a0Caixa\u201d. \u00abA m\u00e9s, l\u2019any 2023 va marcar una fita significativa en el desenvolupament de tractaments farmacol\u00f2gics. Per exemple, l\u2019aprovaci\u00f3 de la comercialitzaci\u00f3 del f\u00e0rmac <\/span>lecanemab<\/span><\/i> als Estats Units [un medicament que alenteix el progr\u00e9s de la malaltia] ha significat un aven\u00e7 crucial contra l\u2019Alzheimer i ha suposat un anunci esperan\u00e7ador per a les persones que pateixen aquesta malaltia\u00bb.<\/span><\/p>\n Nat\u00e0lia Vilor-Tejedor. Barcelona \u03b2eta Brain Research Center.<\/em><\/p><\/div>\n De cara a l\u2019any que acaba de comen\u00e7ar, Vilor-Tejedor preveu un impuls significatiu en la comprensi\u00f3 dels mecanismes de neuroinflamaci\u00f3, que afecten directament el funcionament del cervell. \u00abA m\u00e9s, el progr\u00e9s en ter\u00e0pies basades en c\u00e8l\u00b7lules mare per a regeneraci\u00f3 neuronal i prevenci\u00f3 del dany neuronal podria ser clau. El 2024 tamb\u00e9 podria ser l\u2019any del descobriment de nous biomarcadors per a la detecci\u00f3 preco\u00e7 de malalties com l\u2019esclerosi m\u00faltiple. Totes dues fites podrien facilitar el diagn\u00f2stic i el tractament primerencs, i obrir noves vies per combatre efica\u00e7ment aquestes malalties\u00bb.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Trobar un grapat d\u2019aven\u00e7os cient\u00edfics en el camp de la biomedicina i la salut que resumeixin el 2023 \u00e9s complicat, per\u00f2 si preguntem als qui s\u00f3n a primera l\u00ednia de la recerca, la resposta \u00e9s clara. Guiats per set investigadors de la nostra xarxa, explorem algunes de les fites que han marcat aquest any passat i les tend\u00e8ncies que mereixen una atenci\u00f3 especial aquest 2024.<\/p>\n Noves estrat\u00e8gies terap\u00e8utiques per tractar la diabetis tipus I<\/p>\nNoves estrat\u00e8gies terap\u00e8utiques per tractar la diabetis tipus I<\/b><\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/Blog-Marcos-Malumbres-scaled.jpg\")
Nanopart\u00edcules davant els bacteris resistents als antibi\u00f2tics<\/b><\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/Blog-Paula-Parreira_Intern-scaled.jpg\")
L\u2019aven\u00e7 de la immunoter\u00e0pia contra el c\u00e0ncer<\/b><\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/Blog-Tubio-scaled.jpg\")
CRISPR per tractar la miocardiopatia hipertr\u00f2fica i altres malalties cardiovasculars<\/b><\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/Blog-MariaCarmo_Fonseca2-scaled.jpg\")
Una lent per millorar la visi\u00f3 dels pacients operats de cataractes<\/b><\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/Blog-Pablo-Artal-scaled.jpg\")
Edici\u00f3 gen\u00e8tica davant les malalties mitocondrials\u00a0<\/b><\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/Blog-Albert-Quintana-scaled.jpg\")
Passos endavant contra l\u2019Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives<\/b><\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/Blog-Natalia-Vilor-scaled.jpg\")
<\/p>\n