![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2023\/12\/Instantaneas_2023_CAT.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Aquest 2023 hem tornat als laboratoris de la nostra xarxa d\u2019investigadors, que cada mes, a trav\u00e9s d\u2019una imatge, ens han acostat els resultats de la seva investigaci\u00f3 i innovaci\u00f3 en biomedicina i salut. Amb aquestes 10 <\/span>#Instant\u00e0niesCaixaResearch<\/b> resumim <\/span>un any carregat d\u2019investigaci\u00f3 i de progr\u00e9s<\/b> en camps tan diversos com la nanorob\u00f2tica, la cardiologia, la gen\u00e8tica o la immunologia.<\/span><\/p>\n Durant els \u00faltims tres anys, la ci\u00e8ncia s\u2019ha bolcat a entendre el coronavirus SARS-CoV-2, causant de la pand\u00e8mia de COVID-19, i a buscar formes de contenir la malaltia. Amb el suport de la convocat\u00f2ria COVID-19 de la Fundaci\u00f3 \u201dla\u00a0Caixa\u201d, l\u2019equip de <\/span>Mariano Esteban<\/span><\/a>, director del <\/span>Laboratori de Poxvirus i Vacunes<\/span> del Centro Nacional de Biotecnolog\u00eda (CNB-CSIC), va aconseguir confirmar que <\/span>el coronavirus infecta i danya neurones en diferents regions del cervell de ratolins<\/span><\/a> (com s\u2019aprecia a la imatge de microscopi que hi ha sota aquestes l\u00ednies). La seva investigaci\u00f3 tamb\u00e9 va descobrir que la vacuna contra la COVID-19 desenvolupada pel CNB-CSIC, i <\/span>transferida a l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut<\/span><\/a> (OMS) perqu\u00e8 arribi a pa\u00efsos en desenvolupament, pot evitar completament aquests efectes.<\/span><\/p>\n Comparteix aquest <\/span>fil de X<\/span><\/a>!\u00a0<\/span><\/p>\n La imatge en 3D dels vasos sanguinis i les art\u00e8ries que envolten el cor, el centre de bombeig del nostre cos, potser no ens diu gran cosa a la primera ullada. Per\u00f2 en observar-la detalladament, ens explica la hist\u00f2ria de com s\u2019est\u00e0 estudiant <\/span>aquest \u00f2rgan per regenerar-lo despr\u00e9s d\u2019un infart de miocardi<\/span><\/a>, la causa principal de mort als pa\u00efsos desenvolupats i la tercera als pa\u00efsos en vies de desenvolupament. Un d\u2019aquests investigadors \u00e9s <\/span>Rui Benedito<\/span><\/a>, del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC), que ha rebut una ajuda CaixaResearch d\u2019Investigaci\u00f3 i Salut de la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d.\u00a0<\/span><\/p>\n Comparteix aquest <\/span>fil de X<\/span><\/a>!<\/span><\/p>\n Nom\u00e9s a Espanya, m\u00e9s de 5 milions de persones pateixen migranya, un tipus de mal de cap recurrent. Per\u00f2, qu\u00e8 passa al cervell quan una persona pateix aquesta malaltia? Aquesta \u00e9s una de les moltes preguntes que intenta respondre Patricia del Pozo al Migraine Adaptive Brain Center de l\u2019Hospital Vall d\u2019Hebron, <\/span>que ha rebut el suport de la Fundaci\u00f3 \u201dla\u00a0Caixa\u201d<\/span><\/a> per intentar<\/span> millorar tant la detecci\u00f3 preco\u00e7 d\u2019una malaltia encara avui infradiagnosticada<\/span><\/a> com la qualitat de vida de les persones que la pateixen.<\/span><\/p>\n Comparteix aquest <\/span>fil de X<\/span><\/a>!\u00a0<\/span><\/p>\n Un eixam de robots diminuts, que es poden autopropulsar i despla\u00e7ar per l\u2019interior del nostre cos, i <\/span>capa\u00e7os de carregar f\u00e0rmacs oncol\u00f2gics<\/b> per administrar-los directament al lloc on creix un tumor, milloren l\u2019efic\u00e0cia del tractament contra el c\u00e0ncer i eviten efectes secundaris. No \u00e9s una hist\u00f2ria de ficci\u00f3, \u00e9s l\u2019objectiu de <\/span>Nanobots Therapeutics<\/span><\/a>, una empresa derivada (<\/span>spin-off<\/span><\/i>) creada a partir de la investigaci\u00f3 de <\/span>Samuel S\u00e1nchez<\/span><\/a> al Institute for Bioengineering of Catalonia<\/span>\u00a0(IBEC), on lidera el grup de Smart Nano-bio Devices. El projecte de recerca original va ser seleccionat en la convocat\u00f2ria CaixaImpulse Innovaci\u00f3 del 2019.<\/span><\/p>\n Comparteix aquest <\/span>fil de X<\/span><\/a>!<\/span><\/p>\n Prop de 40 milions de persones a tot el m\u00f3n viuen amb el virus de la immunodefici\u00e8ncia humana (VIH), causant de la malaltia de la sida. Tot i que cada vegada comprenem millor el comportament d\u2019aquest virus, encara no entenem ben b\u00e9 com funciona el proc\u00e9s d\u2019infecci\u00f3: <\/span>el VIH enganya les c\u00e8l\u00b7lules del sistema immunitari<\/b> del cos hum\u00e0 (com la c\u00e8l\u00b7lula de la imatge) i <\/span>les transforma en una esp\u00e8cie de cavall de Troia<\/span><\/a>, de manera que aquestes c\u00e8l\u00b7lules acaben facilitant la infecci\u00f3. Aix\u00f2 permet que el virus proliferi amb rapidesa dins de l\u2019organisme i que la malaltia progressi sense m\u00e9s obstacles. <\/span>Nuria Izquierdo-Useros<\/span><\/a>, l\u00edder del grup de recerca sobre pat\u00f2gens emergents i amenaces microbianes a IrsiCaixa, centre impulsat per la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d, treballa per posar llum a la manera en qu\u00e8 el VIH evadeix el sistema immunol\u00f2gic i per aplanar d\u2019aquesta manera el cam\u00ed de ter\u00e0pies noves.<\/span><\/p>\n Comparteix aquest fil de X<\/a>!<\/p>\n En un any en qu\u00e8 una s\u00e8rie de televisi\u00f3 va donar visibilitat al potencial patogen d\u2019alguns fongs, dos investigadors CaixaResearch, <\/span>Cristina Cunha<\/span><\/a> i <\/span>Agostinho Carvalho<\/span><\/a>, van descobrir com alguns fongs pat\u00f2gens que infecten els \u00e9ssers humans, com l\u2019<\/span>Aspergillus<\/span><\/i>,<\/span> poden \u00abenganyar\u00bb el nostre sistema <\/span>immunitari<\/b> per passar desapercebuts<\/span><\/a>. Utilitzen la seva melanina, un pigment protector que \u00e9s present tant en les persones com en els fongs, per \u00abmanipular\u00bb les c\u00e8l\u00b7lules immunit\u00e0ries <\/span>i\u00a0evitar que els eliminin<\/span>. Aix\u00f2 s\u00ed, els investigadors tamb\u00e9 van descobrir que el sistema immunitari s\u2019adapta i posa en marxa diferents mecanismes per \u00abesquivar l\u2019engany\u00bb i eliminar l\u2019<\/span>Aspergillus<\/span><\/i> de manera m\u00e9s efectiva.<\/span><\/p>\n Comparteix aquest <\/span>fil de X<\/span><\/a>!<\/span><\/p>\n En el m\u00f3n hi ha m\u00e9s de 500 esp\u00e8cies de primats. Juntes constitueixen l\u2019ordre animal del qual formem part els \u00e9ssers humans, els curiosos l\u00e8murs de Madagascar o els diminuts tit\u00eds. I en aquest ordre <\/span>s\u2019hi amaguen potser algunes respostes als desafiaments de la salut humana<\/b>. Aquesta \u00e9s la l\u00ednia principal d\u2019investigaci\u00f3 de <\/span>Tom\u00e0s Marqu\u00e8s<\/span><\/a>, que ha rebut una ajut de la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d i que a l\u2019Institut de Biologia Evolutiva (IBE) va analitzar i comparar l\u2019ADN de 1<\/span>41.456<\/span> persones i 233 esp\u00e8cies de primats en un estudi que <\/span>va ser portada de la prestigiosa revista <\/span>Science<\/span><\/i><\/a>. L\u2019equip de Marqu\u00e8s va descobrir que existeixen 4 milions de mutacions en el genoma hum\u00e0 que poden ser perjudicials per a la nostra salut. Identificar-les ens permetr\u00e0 comprendre millor el nostre ADN i la relaci\u00f3 que t\u00e9 amb les malalties.<\/span><\/p>\n Comparteix aquest <\/span>fil de X<\/span><\/a>!<\/span><\/p>\n La malaltia de Huntington \u00e9s un trastorn hereditari que avui dia no t\u00e9 tractament efectiu. Comen\u00e7a provocant sacsejades i espasmes espor\u00e0dics i evoluciona cap a moviments involuntaris m\u00e9s pronunciats i deteriorament mental, fins a arribar a causar la mort. Un estudi liderat per <\/span>Josep M. Canals<\/span><\/a>, de la Universitat de Barcelona, <\/span>ha descobert aquest any que la \u00abhuntingtina\u00bb, una prote\u00efna mutada en les persones afectades per aquesta malaltia, altera l\u2019activitat normal de les neurones<\/span><\/a>. Aquestes neurones acaben expulsant la prote\u00efna cap a c\u00e8l\u00b7lules ve\u00efnes en bon estat i, en un intent de desfer-se de l\u2019element dany\u00f3s, expandeixen la malaltia. Aquests descobriments proporcionen noves dianes terap\u00e8utiques per al desenvolupament de tractaments efectius per a la malaltia de Huntington.<\/span><\/p>\n Comparteix aquest <\/span>fil de X<\/span><\/a>!<\/span><\/p>\n L\u2019origen arcaic de les neurones<\/i><\/b><\/p>\n Les neurones van sorgir al planeta fa uns 650 milions d\u2019anys. Per\u00f2 un estudi del Centre for Genomic Regulation (CRG), en el qual va participar l\u2019investigador CaixaResearch <\/span>Luis Serrano<\/span><\/a>, <\/span>ha revelat que molts dels seus components, com ara gens i prote\u00efnes espec\u00edfics, ja existien al mar almenys 150 milions d\u2019anys abans<\/span><\/a>. Els investigadors van trobar aquests trets compartits en els diminuts placozous, un dels tipus d\u2019\u00e9ssers m\u00e9s simples que es coneixen, que es creu que van apar\u00e8ixer a la Terra fa uns 800 milions d\u2019anys. Algunes de les seves c\u00e8l\u00b7lules es comporten de manera molt semblant a les neurones, un tipus cel\u00b7lular que es creu que va apar\u00e8ixer milions d\u2019anys despr\u00e9s en l\u2019ancestre com\u00fa dels animals.<\/span><\/p>\n Comparteix aquest <\/span>fil de X<\/span><\/a>!<\/span><\/p>\n Les c\u00e8l\u00b7lules epitelials del c\u00f2lon que apareixen a la imatge que hi ha sota aquestes l\u00ednies estan sanes, per\u00f2 no sempre ho van estar. S\u00f3n c\u00e8l\u00b7lules tractades amb <\/span>un f\u00e0rmac molt innovador contra la malaltia inflamat\u00f2ria intestinal <\/b>(MII) creat per un equip de l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL) liderat per <\/span>Josep Maria Aran<\/span><\/a>, que ha rebut una ajuda CaixaImpulse Innovaci\u00f3. Abans de tractar els ratolins dels experiments amb aquest f\u00e0rmac, les c\u00e8l\u00b7lules del c\u00f2lon estaven inflamades i desorganitzades. Per\u00f2 el nou medicament, derivat d\u2019una prote\u00efna que circula pel torrent sanguini, <\/span>ha demostrat que \u00e9s possible reprogramar les c\u00e8l\u00b7lules del sistema immunitari i revertir la inflamaci\u00f3 de l\u2019epiteli gastrointestinal, cosa permet proposar un tractament efica\u00e7 i segur per a la MII<\/span><\/a>.<\/span><\/p>\nEls danys neuronals de la COVID-19<\/i><\/b><\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2023\/12\/Instantaneas_Enero_CAT.jpg\")
<\/p>\nLa regeneraci\u00f3 del cor despr\u00e9s d\u2019un infart<\/i><\/b><\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2023\/12\/InstantaniesFeb_CAT.jpg\")
<\/p>\nEls misteris de la migranya<\/i><\/b><\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2023\/12\/Instantaneas_CR_Marc_CAT.jpg\")
<\/p>\nNanorobots contra el c\u00e0ncer<\/i><\/b><\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2023\/12\/Instantaneas_Abril_CAT.jpg\")
<\/p>\nDesarmar el virus del VIH<\/i><\/b><\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2023\/12\/Instantanea_Maig_CAT.jpg\")
<\/p>\nEls fongs tamb\u00e9 tenen els seus trucs<\/i><\/b><\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2023\/12\/Instantaneas_Junio_CR_CAT-scaled.jpg\")
<\/p>\nLa salut dels primats i la salut humana<\/i><\/b><\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2023\/12\/Instantaneas_Junio_CR-CAT.png\")
<\/p>\nUna prote\u00efna per entendre millor la malaltia de Huntington<\/i><\/b><\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2023\/12\/Instantaneas_Septiembre_CR_CAT.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2023\/12\/Inst_1_CAT.jpg\")
<\/p>\nLa imatge d\u2019un c\u00f2lon sa<\/i><\/b><\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2023\/12\/Instantaneas_CR_Octubre_CAT.jpg\")
<\/p>\n