{"id":7234,"date":"2023-11-23T08:52:11","date_gmt":"2023-11-23T07:52:11","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?p=7234"},"modified":"2023-12-14T14:30:45","modified_gmt":"2023-12-14T13:30:45","slug":"cronica-debat-caixaresearch-dislexia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/cronica-debat-caixaresearch-dislexia\/","title":{"rendered":"Una de cada deu persones t\u00e9 disl\u00e8xia i la majoria no ho sap. Com podem ajudar les persones que la pateixen?"},"content":{"rendered":"<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"CaixaResearch: Una de cada diez personas tiene dislexia y la mayor\u00eda no lo saben\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/KPXBAa7fXro\" width=\"400\" height=\"225\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><\/p>\n<p><b>Una de cada deu persones t\u00e9 disl\u00e8xia.<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> \u00c9s nom\u00e9s una estimaci\u00f3, ja que \u00e9s dif\u00edcil donar un percentatge concret d\u2019un trastorn que <\/span><b>afecta el proc\u00e9s de lectura i escriptura<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, i que va molt m\u00e9s enll\u00e0 de confondre una lletra amb una altra. Les persones amb disl\u00e8xia tenen dificultats per identificar i relacionar els sons de la parla amb les lletres i les paraules, per la qual cosa presenten un desenvolupament lectoescriptor m\u00e9s lent del normal. Tanmateix, tot i que no t\u00e9 cura, s\u00ed que es pot <\/span><b>millorar l\u2019aprenentatge dels infants amb disl\u00e8xia i brindar-los suport tant a ells com a les seves fam\u00edlies<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">La disl\u00e8xia \u00e9s un trastorn neurobiol\u00f2gic permanent en el qual <\/span><b>l\u2019avaluaci\u00f3 i la intervenci\u00f3 primerenques donen resultats excel\u00b7lents<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. Per aix\u00f2 \u00e9s fonamental avan\u00e7ar en <\/span><b>la detecci\u00f3 r\u00e0pida<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> i en el desenvolupament d\u2019estrat\u00e8gies per <\/span><b>refor\u00e7ar l\u2019aprenentatge<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> dels infants amb disl\u00e8xia.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">El 16 de novembre, en <\/span><a href=\"https:\/\/caixaresearch.org\/ca\/debats-caixaresearch-dislexia\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><span style=\"font-weight: 400;\">el Debat CaixaResearch<\/span><\/a><span style=\"font-weight: 400;\"> vam poder con\u00e8ixer de primera m\u00e0 la tasca que duen a terme dos investigadors en aquest camp: Manuel Carreiras Vali\u00f1a i Juan Luis Luque Vilaseca.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">El doctor <\/span><b>Manuel Carreiras Vali\u00f1a<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, neurocient\u00edfic especialitzat en lectura i director cient\u00edfic del Basque Center on Cognition, Brain &amp; Language (BCBL), juntament amb el seu equip, est\u00e0 avan\u00e7ant en la <\/span><a href=\"https:\/\/caixaresearch.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2019-projecte-dislexia\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>comprensi\u00f3 de la base biol\u00f2gica de la disl\u00e8xia i en el seu diagn\u00f2stic primerenc a trav\u00e9s de t\u00e8cniques de neuroimatge<\/b><\/a><span style=\"font-weight: 400;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">D\u2019altra banda, el doctor <\/span><b>Luque Vilaseca<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, catedr\u00e0tic de la Facultat de Psicologia i Logop\u00e8dia de la Universidad de M\u00e1laga (UMA) i coordinador cient\u00edfic del grup d\u2019investigaci\u00f3 Leeduca, lidera un ambici\u00f3s projecte per <\/span><a href=\"https:\/\/leeduca.es\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>implantar un model integral d\u2019intervenci\u00f3 en les dificultats d\u2019aprenentatge de la lectura<\/b><\/a><b> que inclou instruments d\u2019avaluaci\u00f3 din\u00e0mica i intervenci\u00f3 des de l\u2019etapa prelectora fins a l\u2019adolesc\u00e8ncia<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Aquestes s\u00f3n les idees principals abordades en el debat:<\/span><\/p>\n<h2><b><i>A la recerca de les causes de la disl\u00e8xia<\/i><\/b><\/h2>\n<p><b>Qu\u00e8 \u00e9s la disl\u00e8xia?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abLa disl\u00e8xia engloba molts elements, per\u00f2 fonamentalment \u00e9s la dificultat d\u2019aprendre a llegir i a escriure de manera r\u00e0pida, d\u2019aprendre a descodificar els sons i les paraules. La disl\u00e8xia \u00e9s un trastorn de l\u2019aprenentatge amb una base neuronal, un trastorn que <\/span><b>acompanya la persona durant tota la seva vida<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. La bona not\u00edcia \u00e9s que hi ha una s\u00e8rie de ter\u00e0pies que serveixen per mantenir un bon nivell de lectura i escriptura.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00bbEs tracta d\u2019un trastorn hereditari amb base biol\u00f2gica, tot i que encara avui <\/span><b>no s\u2019han aconseguit a\u00efllar els gens<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> que tenen a veure amb la disl\u00e8xia. Probablement el que hi ha \u00e9s un polimorfisme, \u00e9s a dir, una combinaci\u00f3 de diferents gens que donen lloc a aquests problemes. Avui sabem, per exemple, que quan les neurones migren a certes capes de l\u2019escor\u00e7a cerebral en n\u00e9ixer es poden produir una s\u00e8rie de problemes que deriven en trastorns de lectoescriptura\u00bb. &#8211; Manuel Carreiras Vali\u00f1a<\/span><\/p>\n<p><b>Qu\u00e8 \u00e9s el t\u00e0lem i quina relaci\u00f3 t\u00e9 amb la disl\u00e8xia?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abEls \u00faltims tres anys, a trav\u00e9s d\u2019un projecte de la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d hem estat estudiant les <\/span><b>connexions entre el t\u00e0lem i l\u2019escor\u00e7a cerebral<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, i la seva possible influ\u00e8ncia en la disl\u00e8xia. El t\u00e0lem \u00e9s una regi\u00f3 del cervell de la mida d\u2019una nou que connecta amb l\u2019escor\u00e7a i amb molts altres nuclis. Hi ha dos nuclis que tenen funcions relacionades amb la visi\u00f3 i l\u2019audici\u00f3, que sembla que <\/span><b>varien for\u00e7a entre persones amb disl\u00e8xia i sense disl\u00e8xia<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. Con\u00e8ixer b\u00e9 aquestes difer\u00e8ncies ens permetria millorar el diagn\u00f2stic primerenc d\u2019aquest trastorn.\u00bb &#8211; Manuel Francisco Carreiras Vali\u00f1a<\/span><\/p>\n<p><b>Quanta gent t\u00e9 disl\u00e8xia?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abMalgrat que hi ha una dada que ens diu que una de cada deu persones t\u00e9 disl\u00e8xia, no podem realment parlar de percentatges. <\/span><b>La disl\u00e8xia es comporta d\u2019una manera cont\u00ednua.<\/b> <span style=\"font-weight: 400;\">Si recorrem a un s\u00edmil que utilitza sovint el professor Carreiras, podem dir que una dona pot estar embarassada o no, per\u00f2 hi ha moltes altres condicions que s\u00f3n cont\u00ednues, com ara l\u2019obesitat o la diabetis de tipus 2. Per diagnosticar-les posem un punt de tall arbitrari a partir del qual considerem que es t\u00e9 aquesta condici\u00f3. Amb la disl\u00e8xia passa el mateix, de manera que, en funci\u00f3 d\u2019on posem aquest punt de tall, tindrem m\u00e9s o menys gent que presenta disl\u00e8xia.\u00bb &#8211; Juan Luis Luque Vilaseca<\/span><\/p>\n<h2><b><i>L\u2019abast de la disl\u00e8xia<\/i><\/b><\/h2>\n<p><b>Com es relaciona la disl\u00e8xia amb altres trastorns de l\u2019aprenentatge?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abHi ha una comorbiditat, una pres\u00e8ncia de dues o m\u00e9s malalties al mateix temps en una mateixa persona, de la disl\u00e8xia amb <\/span><b>la discalc\u00falia<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> \u2014la dificultat en la comprensi\u00f3 de les matem\u00e0tiques\u2014 i amb <\/span><b>el trastorn per d\u00e8ficit d\u2019atenci\u00f3 i hiperactivitat <\/b><span style=\"font-weight: 400;\">(TDAH). Si es presenta m\u00e9s d\u2019un trastorn, la persona afectada haur\u00e0 de treballar m\u00e9s, per\u00f2 amb els tractaments adequats es pot millorar\u00a0 molt la seva qualitat de vida.\u00bb &#8211; Manuel Francisco Carreiras Vali\u00f1a<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abEstad\u00edsticament, la probabilitat que hi hagi aquestes comorbiditats \u00e9s molt alta. Entre la poblaci\u00f3 general, prop d\u2019un 5\u00a0% dels infants tenen TDAH. Per\u00f2 entre les persones que tenen disl\u00e8xia, <\/span><b>la probabilitat que hi hagi tamb\u00e9 TDAH \u00e9s del 50\u00a0%<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, segons alguns estudis. Encara no entenem gaire per qu\u00e8 passa, per\u00f2 aquestes comorbiditats es donen amb trastorns del llenguatge oral, de l\u2019atenci\u00f3 o de les matem\u00e0tiques, i fins i tot amb l\u2019autisme o amb les altes capacitats.\u00bb &#8211; Juan Luis Luque Vilaseca<\/span><\/p>\n<p><b>La disl\u00e8xia est\u00e0 relacionada amb el frac\u00e0s escolar?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abAquesta \u00e9s una idea establerta, un t\u00f2pic, una por que tenen moltes fam\u00edlies. Per\u00f2 hi ha molts estudiants amb disl\u00e8xia que acaben carreres universit\u00e0ries, hi ha una gran quantitat de persones famoses i d\u2019\u00e8xit que s\u00f3n disl\u00e8xiques. <\/span><b>La intel\u00b7lig\u00e8ncia es reparteix de la mateixa manera entre les persones amb disl\u00e8xia que entre la poblaci\u00f3 general<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. Hi ha molts factors de suport i estimulaci\u00f3 que es poden promoure perqu\u00e8 la persona amb disl\u00e8xia no es desvinculi de l\u2019escola i l\u2019educaci\u00f3.\u00bb &#8211; Juan Luis Luque Vilaseca<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abTampoc no es pot pensar que perqu\u00e8 Steven Spielberg sigui disl\u00e8ctic tots els nens amb disl\u00e8xia seran aix\u00ed. El normal \u00e9s que la disl\u00e8xia vagi acompanyada de sofriment per a la persona que en t\u00e9 i per al seu entorn, i que exigeixi molt de treball.\u00bb &#8211; Manuel Francisco Carreiras Vali\u00f1a<\/span><\/p>\n<p><b>Com influeix la disl\u00e8xia en l\u2019autoestima?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00ab\u00c9s evident que <\/span><b>els infants amb disl\u00e8xia tenen estr\u00e8s diari<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> i aix\u00f2 ha de tenir conseq\u00fc\u00e8ncies tant f\u00edsiques com psicol\u00f2giques. A m\u00e9s, t\u00e9 un impacte en les fam\u00edlies. Un pare o una mare necessiten passar quatre o cinc hores al dia fent els deures amb un infant amb disl\u00e8xia, cosa que t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies directes en l\u2019organitzaci\u00f3 de la casa o en la relaci\u00f3 amb la resta de fills. Cal <\/span><b>tenir una estrat\u00e8gia per ajudar aquestes fam\u00edlies<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">.\u00bb &#8211; Juan Luis Luque Vilaseca<\/span><\/p>\n<h2><b><i>La import\u00e0ncia de la detecci\u00f3 i la intervenci\u00f3 primerenques<\/i><\/b><\/h2>\n<p><b>Com i quan es detecta la disl\u00e8xia?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abTot i que no tenim clar qu\u00e8 causa la disl\u00e8xia, s\u00ed que sabem que \u00e9s un trastorn gen\u00e8tic; \u00e9s a dir, hi \u00e9s present des del naixement. Quan sabem clarament que un infant podria tenir disl\u00e8xia? <\/span><b>Quan ofereix resist\u00e8ncia a l\u2019aprenentatge de la lectura<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, mentre que els seus companys avancen. Al final dels cinc anys o al comen\u00e7ament dels sis, el m\u00e9s habitual \u00e9s que els infants s\u00e0piguen el nom de les lletres. Si no el saben, aix\u00f2 pot ser una evid\u00e8ncia primerenca de disl\u00e8xia.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00bbLa disl\u00e8xia \u00e9s per a tota la vida, per\u00f2 <\/span><b>els s\u00edmptomes entre adults s\u2019expressen d\u2019una manera diferent<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. Per exemple, els adults disl\u00e8ctics tendeixen a tenir una falta evident de domini de l\u2019ortografia. En espanyol, tenen problemes especialment con l\u2019ortografia arbitr\u00e0ria, per exemple, saber si <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">abeja<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\"> s\u2019escriu amb <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">b<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\"> i sense <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">h<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">. Tamb\u00e9 \u00e9s habitual que el disl\u00e8ctic adult mostri lentitud en la lectura.\u00bb &#8211; Juan Luis Luque Vilaseca<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abLa parla es pot descompondre en diferents freq\u00fc\u00e8ncies, en diferents elements, com la pros\u00f2dia o el ritme sil\u00b7l\u00e0bic. Estem estudiant tamb\u00e9 la difer\u00e8ncia d\u2019impacte que tenen aquestes freq\u00fc\u00e8ncies sobre les oscil\u00b7lacions del cervell per elaborar una esp\u00e8cie de mapa d\u2019aquestes connexions. Aix\u00f2 ens ha ajudat a entendre que els infants i els adults amb disl\u00e8xia tenen problemes per ajustar aquesta coher\u00e8ncia entre els ritmes de la parla i les oscil\u00b7lacions cerebrals. Ara estem mirant de <\/span><b>trobar marcadors de problemes en infants de pocs mesos<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> per contribuir a un diagn\u00f2stic primerenc de la disl\u00e8xia.\u00bb &#8211; Manuel Francisco Carreiras Vali\u00f1a<\/span><\/p>\n<p><b>Per qu\u00e8 \u00e9s important la detecci\u00f3 primerenca i la intervenci\u00f3?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abLa detecci\u00f3 primerenca <\/span><b>evita molt de sofriment<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> als pares i als infants. Si coneixen el diagn\u00f2stic, aleshores saben com poden millorar la seva qualitat de vida. Simplement per aix\u00f2 val la pena buscar biomarcadors, senyals que ens ajudin a detectar la disl\u00e8xia aviat. Com m\u00e9s aviat, menys sofriment.\u00bb &#8211; Manuel Francisco Carreiras Vali\u00f1a<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00ab\u00c9s important\u00edssim detectar-lo com m\u00e9s aviat millor. Els biomarcadors s\u00f3n una prova totalment objectiva, relacionada amb l\u2019activitat cerebral de l\u2019infant. Per\u00f2 mentre esperem a disposar d\u2019aquesta estrat\u00e8gia totalment desenvolupada, <\/span><b>tenim altres alternatives<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, que passen per no esperar al frac\u00e0s i no deixar cap infant enrere. De fet, hemos aconseguit detectar el risc de disl\u00e8xia i intervenir fins i tot en l\u2019etapa preescolar. Aquesta intervenci\u00f3 primerenca t\u00e9 un impacte molt potent i pot ajudar a mitigar en gran part les dificultats d\u2019aprenentatge.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00bbLes dades s\u00f3n contundents i <\/span><b>les estrat\u00e8gies d\u2019intervenci\u00f3 primerenca funcionen<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. Els problemes de lectoescriptura no es resolen, per\u00f2 es poden compensar i millorar\u00bb. &#8211; Juan Luis Luque Vilaseca<\/span><\/p>\n<p><b>Com s\u2019ha d\u2019explicar a un infant que t\u00e9 disl\u00e8xia?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abS\u2019explica normalitzant-ho. Nosaltres fem servir una estrat\u00e8gia que comen\u00e7a per explicar que les difer\u00e8ncies entre el cervell d\u2019una persona amb disl\u00e8xia i una altra sense disl\u00e8xia s\u00f3n petites, s\u00f3n uns pocs centenars de neurones que no s\u00f3n al lloc correcte. El sistema gen\u00e8tic ha hagut d\u2019ordenar 100 bilions de neurones i aquesta petita difer\u00e8ncia produeix <\/span><b>un problema petit que dificulta la lectura<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. Despr\u00e9s se li ha d\u2019explicar que altres companys tenen altres problemes i que, per tant, ho ha de relativitzar, s\u2019ha d\u2019adonar que ella o ella t\u00e9 fortaleses i debilitats, de la mateixa manera que la resta dels seus companys.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00bbDespr\u00e9s s\u2019ha d\u2019explicar tamb\u00e9 a la resta de companys de l\u2019aula. Se\u2019ls ha d\u2019explicar que una persona disl\u00e8ctica llegeix m\u00e9s lentament, necessitar\u00e0 m\u00e9s temps, pot cometre errors i que <\/span><b>necessitar\u00e0 certes adaptacions, certes eines i ajudes<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. \u00c9s important que els altres companys siguin conscients de la import\u00e0ncia de tractar la persona amb equitat\u00bb. Juan Luis Luque Vilaseca<\/span><\/p>\n<p><b>Som m\u00e9s a prop d\u2019assolir la detecci\u00f3 primerenca de la disl\u00e8xia?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abTots els beb\u00e8s tenen la capacitat de recon\u00e8ixer tots els sons de les lleng\u00fces que existeixen, \u00e9s el que s\u2019anomena<\/span> <b><i>percepci\u00f3 universal dels sons<\/i><\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. A partir dels set o nou mesos, es comen\u00e7a una transici\u00f3 i es construeix un espai cognitiu restringit als sons de la llengua materna. Un estudi d\u2019una autora finlandesa va descobrir que els beb\u00e8s que tenien problemes amb aquesta reconstrucci\u00f3 presentaven, la majoria, disl\u00e8xia als vuit anys.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00bbM\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aix\u00f2, tamb\u00e9 hi ha una s\u00e8rie de <\/span><b>precursors que es poden detectar en l\u2019etapa preescolar<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> que ens ajuden a predir les probabilitats que un infant sigui disl\u00e8ctic. N\u2019\u00e9s un exemple la percepci\u00f3 dels sons en beb\u00e8s, que pot preveure la disl\u00e8xia gaireb\u00e9 amb un 80 % de precisi\u00f3. A m\u00e9s, aix\u00ed que comen\u00e7a l\u2019aprenentatge de la lectura i l\u2019escriptura, cal estar atents als senyals que ens serveixin per fer ja aleshores una detecci\u00f3 primerenca del trastorn.\u00bb &#8211; Juan Luis Luque Vilaseca<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abEn la nostra l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3 hem observat que els cervells dels infants de vuit anys diagnosticats amb disl\u00e8xia no mantenen una coher\u00e8ncia entre el senyal de la parla i les oscil\u00b7lacions cerebrals. El que ara estudiem \u00e9s si \u00e9s possible <\/span><b>trobar aquesta falta de coher\u00e8ncia en beb\u00e8s de quatre o cinc mesos<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> que sabem que ja tenen la capacitat de distingir aspectes com el ritme de les diferents lleng\u00fces. De tota manera, queden encara uns cinc anys per saber si hem trobat un bon predictor de la disl\u00e8xia o no.\u00bb &#8211; Manuel Francisco Carreiras Vali\u00f1a<\/span><\/p>\n<p><b>Quines iniciatives de detecci\u00f3 i intervenci\u00f3 hi ha en l\u2019\u00e0mbit escolar?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abAl Pa\u00eds Basc, per exemple, estem treballant en una iniciativa per desenvolupar un instrument de <\/span><span style=\"font-weight: 400;\">cribratge <\/span><span style=\"font-weight: 400;\">r\u00e0pid i fiable per detectar <\/span><b>senyals de disl\u00e8xia en la conducta i el comportament dels alumnes<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> a l\u2019escola. Aix\u00f2 contribueix de manera efectiva a redirigir els infants amb disl\u00e8xia a ter\u00e0pies espec\u00edfiques i a millorar la seva vida.\u00bb &#8211; Manuel Francisco Carreiras Vali\u00f1a<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abA Andalusia tenim el projecte Leeduca. Fem avaluacions trimestrals des dels tres anys per detectar un retard en l\u2019adquisici\u00f3 dels precursors cognitius ling\u00fc\u00edstics. Als infants en els quals s\u2019identifica aquest retard, se\u2019ls proveeix una \u201cintervenci\u00f3 d\u2019intensificaci\u00f3\u201d, \u00e9s a dir, se\u2019ls fa treballar m\u00e9s perqu\u00e8 es posin al nivell dels seus companys. Quan no responen b\u00e9 als tractaments, estem clarament davant d\u2019un s\u00edmptoma de disl\u00e8xia. \u00c9s una estrat\u00e8gia que fa m\u00e9s de vint anys que s\u2019aplica als Estats Units i m\u00e9s de deu a Finl\u00e0ndia.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00bb<\/span><b>La lectura<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> no \u00e9s un tema qualsevol, \u00e9s <\/span><b>l\u2019aprenentatge instrumental m\u00e9s important que fem en la nostra vida<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. Determinar\u00e0 no solament que un infant s\u2019adapti als cinc o sis anys a l\u2019escola, sin\u00f3 que tamb\u00e9 marcar\u00e0 el seu desenvolupament professional durant la resta de la seva vida. La lectura \u00e9s fonamental i hi haur\u00edem de dedicar uns recursos especials.\u00bb &#8211; Juan Luis Luque Vilaseca<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Llegeix la cr\u00f2nica d\u2019altres debats:<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/malalties-infeccioses-transmeses-per-mosquits-cronica\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Malalties infeccioses transmeses per mosquits: com en podem prevenir brots a Espanya?<\/a> Amb els doctors Frederic Bartumeus Ferr\u00e9 (CEAB-CSIC) i Jordi Figuerola Borr\u00e1s (EBD-CSIC). 28\/06\/2023<br \/>\n<a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/melanoma-el-cancer-de-pell-mes-agressiu-cronica\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Melanoma: el c\u00e0ncer de pell m\u00e9s agressiu.<\/a>\u00a0Amb les doctores Marisol Soengas (CNIO) i F\u00e1tima Gebauer (CRG). 23\/05\/23<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/parkinson-una-malaltia-sense-cura-pero-amb-tractaments\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Parkinson: una malaltia sense cura, per\u00f2 amb tractaments.<\/a>\u00a0Amb els doctors Miquel Vila (VHIR), Guglielmo Foffani (HM CINAC) i Salvador Ventura (IBB-UAB). 27\/04\/23<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/pot-un-farmac-activat-per-llum-restaurar-la-visio-o-reduir-lesions-cardiaques\/\">Pot un f\u00e0rmac activat per llum restaurar la visi\u00f3 o reduir lesions card\u00edaques?<\/a>\u00a0Amb el doctor Amadeu Llebaria (IQAC-CSIC) i la doctora N\u00faria Camarero (IBEC). 02\/03\/23<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/que-son-les-terapies-car-t-contra-el-cancer-cronica\/\">Qu\u00e8 s\u00f3n les ter\u00e0pies CAR-T contra el c\u00e0ncer?<\/a>\u00a0Amb els doctors Javier Briones (IIB-Sant Pau) i Manel Juan (Hospital Cl\u00ednic-IDIBAPS). 31\/01\/23<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/covid-19-persistent-que-en-sabem\/\">COVID-19 persistent: qu\u00e8 en sabem?<\/a>\u00a0Amb la doctora Lourdes Mateu (Hospital Germans Trias i Pujol i UAB) i la doctora Gema Mar\u00eda Lled\u00f3 (Hospital Cl\u00ednic). 23\/11\/22.<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/nutricio-i-cancer-la-importancia-de-la-prevencio\/\">Nutrici\u00f3 i c\u00e0ncer: la import\u00e0ncia de la prevenci\u00f3.<\/a>\u00a0Amb el doctor Marcos Malumbres (CNIO) i la doctora Marina Poll\u00e1n (CNE-ISCIII i CIBERESP). 27\/10\/22.<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/debats-caixaresearch-ment-cervell\">Com percep el cervell el m\u00f3n i genera records?<\/a>\u00a0Amb el doctor Josep Dalmau (ICREA i Hospital Cl\u00ednic) i la doctora Guillermina L\u00f3pez-Bendito (CSIC). 21\/06\/22<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/curar-la-ceguesa-tractar-la-retina-per-restaurar-la-visio-2\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Curar la ceguesa: tractar la retina per restaurar la visi\u00f3.<\/a>\u00a0Amb la doctora Maria Pia Cosma (ICREA i CRG) i el doctor Jos\u00e9 Antonio Garrido (ICREA i ICN2). 25\/05\/22<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/es-possible-crear-una-vacuna-universal-per-a-malalties-infeccioses-croniques-2\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">\u00c9s possible crear una vacuna universal per a malalties infeccioses cr\u00f2niques?<\/a>\u00a0Amb el doctor Christian Brander (ICREA, IrsiCaixa, Aelix Therapeutics) i la doctora Valentina Casella (MELIS-UPF). 26\/04\/22<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/covid-19-com-hi-haurem-de-conviure-2\/\">COVID-19: Com hi haurem de conviure?<\/a>\u00a0Amb el doctor Antoni Trilla (Hospital Cl\u00ednic de Barcelona, UB i ISGlobal) i la doctora Clara Prats (UPC i IGTP). 23\/03\/22<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/debats-caixaresearch-malalties-minoritaries\">Malalties minorit\u00e0ries: Per qu\u00e8 el 95\u00a0% no tenen tractament?<\/a>\u00a0Amb els doctors Pablo Lapunzina i V\u00edctor Mart\u00ednez Gonz\u00e1lez (CIBERER i IdiPAZ). 23\/02\/2022<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/cancer-infantil-moltes-malalties-sense-tractaments-especifics\/\">C\u00e0ncer infantil: moltes malalties sense tractaments espec\u00edfics<\/a>. Amb el doctor Jaume Mora (PCCB) i la doctora Ana Pati\u00f1o (Cl\u00ednica Universidad de Navarra). 24\/01\/2022<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/40-anos-de-sida-para-cuando-una-cura-o-una-vacuna\/\">40 anys de sida: Quan tindrem una cura o una vacuna?<\/a>\u00a0Amb el doctor Juli\u00e0 Blanco i la doctora Beatriz Mothe (IrsiCaixa). 29\/11\/2021<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/nadons-prematurs-extrems-augmentant-la-seva-supervivencia\/\">Nadons prematurs extrems: augmentant la seva superviv\u00e8ncia<\/a>. Amb el doctor Eduard Gratac\u00f3s (BCNatal) i la doctora Adelina Pellicer (H. U. La Paz). 17\/11\/2021<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/com-abordem-les-malalties-del-cor-primera-causa-de-mortalitat-mundial\/\">Com abordem les malalties del cor? Primera causa de mortalitat mundial<\/a>. Amb el doctor Valent\u00ed Fuster (CNIC), la doctora Judit Cubedo (GlyCardial Diagnostics) i la doctora Gloria Santos (Fundaci\u00f3 SHE). 29\/09\/2021<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/ela-una-malaltia-mortal-per-molt-de-temps\/\">ELA, una malaltia mortal\u2026 per molt de temps?<\/a>\u00a0Amb la doctora Carmen M. Fern\u00e1ndez-Martos (HNP) i el doctor Rub\u00e8n L\u00f3pez Vales (UBNeuro). 17\/06\/2021<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/podrem-curar-lobesitat-una-pandemia-del-segle-xxi\/\">Podrem curar l\u2019obesitat? Una pand\u00e8mia del segle\u00a0xxi<\/a>. Amb el doctor Miguel L\u00f3pez (CiMUS) i la doctora Sonia Fern\u00e1ndez Veledo (IISPV). 27\/05\/2021<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/nous-reptes-en-vacunacio-i-erradicacio-de-malalties\/\">Nou reptes en vacunaci\u00f3 i erradicaci\u00f3 de malalties<\/a>. Amb el doctor Pedro Alonso (OMS) i la doctora Regina Rabinovich (ISGlobal). 22\/04\/2021<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/leucemia-present-i-futur-dels-nous-tractaments\/\">Leuc\u00e8mia, present i futur dels nous tractaments<\/a>. Amb el doctor El\u00edas Campo (IDIBAPS) i la doctora Biola Javierre (Institut d\u2019Investigaci\u00f3 contra la Leuc\u00e8mia Josep Carreras). 25\/03\/2021<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/dones-en-ciencia-superant-estereotips-i-desigualtats\/\">Dones en ci\u00e8ncia, superant estereotips i desigualtats<\/a>. Amb les doctores Blanca Fuentes (IdiPAZ), Carmen Gil (CIB-CSIC), Almudena Ramiro (CNIC), Mar\u00eda Soledad Soengas (CNIO) i Gemma Triola (ICAQ-CSIC). 11\/02\/2021<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/vacunes-la-gran-resposta-contra-la-covid-19\/\">Vacunes, la gran resposta contra la COVID-19<\/a>. Amb el doctor Mariano Esteban (CNB-CSIC) i la doctora Denise Naniche (ISGlobal). 26\/01\/2021<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/els-cervells-que-combaten-la-malaltia-dalzheimer\/\">Objectiu: prevenir la malaltia d\u2019Alzheimer. Un repte cient\u00edfic i social<\/a>. Amb la doctora Merc\u00e8 Boada (Fundaci\u00f3 ACE) i el doctor Arcadi Navarro (Fundaci\u00f3 Pasqual Maragall). 17\/11\/2020<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/cancer-cap-a-on-sorienten-les-noves-terapies\/\">C\u00e0ncer. Cap a on s\u2019orienten les noves ter\u00e0pies?<\/a>\u00a0Amb la doctora Mar\u00eda Blasco (CNIO) i el doctor Josep Tabernero (VHIO). 20\/10\/2020<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/lexit-dels-tractaments-ja-disponibles-per-a-pacients-amb-covid-19\/\">L\u2019\u00e8xit dels tractaments ja disponibles per a pacients amb COVID-19<\/a>. Amb els doctors Bonaventura Clotet (IrsiCaixa) i Valent\u00ed Fuster (CNIO). 22\/09\/2020<\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"CaixaResearch: Una de cada diez personas tiene dislexia y la mayor\u00eda no lo saben\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/KPXBAa7fXro\" width=\"400\" height=\"225\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><\/p>\n<p>Una de cada deu persones t\u00e9 disl\u00e8xia. \u00c9s nom\u00e9s una estimaci\u00f3, ja que \u00e9s dif\u00edcil donar un percentatge concret d\u2019un trastorn que afecta el proc\u00e9s de lectura i escriptura, i que va molt m\u00e9s enll\u00e0 de confondre una lletra amb una altra. Les persones amb disl\u00e8xia tenen dificultats per identificar i relacionar els sons de la parla amb les lletres i les paraules, per la qual cosa presenten un desenvolupament lectoescriptor m\u00e9s lent del normal. Tanmateix, tot i que no t\u00e9 cura, s\u00ed que es pot millorar l\u2019aprenentatge dels infants amb disl\u00e8xia i brindar-los suport tant a ells com a les seves fam\u00edlies.<\/p>\n<p>La disl\u00e8xia \u00e9s un trastorn neurobiol\u00f2gic permanent en el qual l\u2019avaluaci\u00f3 i la intervenci\u00f3 primerenques donen resultats excel\u00b7lents.<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[520,340],"tags":[],"class_list":["post-7234","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-divulgacio-cientifica","category-sense-categoria"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v24.7 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Una de cada deu persones t\u00e9 disl\u00e8xia i la majoria no ho sap. Com podem ajudar les persones que la pateixen? - Blog CaixaCi\u00e8ncia<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/cronica-debat-caixaresearch-dislexia\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Una de cada deu persones t\u00e9 disl\u00e8xia i la majoria no ho sap. Com podem ajudar les persones que la pateixen? - Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Una de cada deu persones t\u00e9 disl\u00e8xia. \u00c9s nom\u00e9s una estimaci\u00f3, ja que \u00e9s dif\u00edcil donar un percentatge concret d\u2019un trastorn que afecta el proc\u00e9s de lectura i escriptura, i que va molt m\u00e9s enll\u00e0 de confondre una lletra amb una altra. Les persones amb disl\u00e8xia tenen dificultats per identificar i relacionar els sons de la parla amb les lletres i les paraules, per la qual cosa presenten un desenvolupament lectoescriptor m\u00e9s lent del normal. Tanmateix, tot i que no t\u00e9 cura, s\u00ed que es pot millorar l\u2019aprenentatge dels infants amb disl\u00e8xia i brindar-los suport tant a ells com a les seves fam\u00edlies. La disl\u00e8xia \u00e9s un trastorn neurobiol\u00f2gic permanent en el qual l\u2019avaluaci\u00f3 i la intervenci\u00f3 primerenques donen resultats excel\u00b7lents.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/cronica-debat-caixaresearch-dislexia\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2023-11-23T07:52:11+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-12-14T13:30:45+00:00\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Ubikmedia\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Ubikmedia\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"13 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/cronica-debat-caixaresearch-dislexia\/\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/cronica-debat-caixaresearch-dislexia\/\",\"name\":\"Una de cada deu persones t\u00e9 disl\u00e8xia i la majoria no ho sap. Com podem ajudar les persones que la pateixen? - Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\"},\"datePublished\":\"2023-11-23T07:52:11+00:00\",\"dateModified\":\"2023-12-14T13:30:45+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/cronica-debat-caixaresearch-dislexia\/\"]}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/\",\"name\":\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"description\":\"\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca\",\"name\":\"Ubikmedia\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Ubikmedia\"},\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/ubikmedia\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Una de cada deu persones t\u00e9 disl\u00e8xia i la majoria no ho sap. Com podem ajudar les persones que la pateixen? - Blog CaixaCi\u00e8ncia","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/cronica-debat-caixaresearch-dislexia\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Una de cada deu persones t\u00e9 disl\u00e8xia i la majoria no ho sap. Com podem ajudar les persones que la pateixen? - Blog CaixaCi\u00e8ncia","og_description":"Una de cada deu persones t\u00e9 disl\u00e8xia. \u00c9s nom\u00e9s una estimaci\u00f3, ja que \u00e9s dif\u00edcil donar un percentatge concret d\u2019un trastorn que afecta el proc\u00e9s de lectura i escriptura, i que va molt m\u00e9s enll\u00e0 de confondre una lletra amb una altra. Les persones amb disl\u00e8xia tenen dificultats per identificar i relacionar els sons de la parla amb les lletres i les paraules, per la qual cosa presenten un desenvolupament lectoescriptor m\u00e9s lent del normal. Tanmateix, tot i que no t\u00e9 cura, s\u00ed que es pot millorar l\u2019aprenentatge dels infants amb disl\u00e8xia i brindar-los suport tant a ells com a les seves fam\u00edlies. La disl\u00e8xia \u00e9s un trastorn neurobiol\u00f2gic permanent en el qual l\u2019avaluaci\u00f3 i la intervenci\u00f3 primerenques donen resultats excel\u00b7lents.","og_url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/cronica-debat-caixaresearch-dislexia\/","og_site_name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","article_published_time":"2023-11-23T07:52:11+00:00","article_modified_time":"2023-12-14T13:30:45+00:00","author":"Ubikmedia","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Ubikmedia","Temps estimat de lectura":"13 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/cronica-debat-caixaresearch-dislexia\/","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/cronica-debat-caixaresearch-dislexia\/","name":"Una de cada deu persones t\u00e9 disl\u00e8xia i la majoria no ho sap. Com podem ajudar les persones que la pateixen? - Blog CaixaCi\u00e8ncia","isPartOf":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website"},"datePublished":"2023-11-23T07:52:11+00:00","dateModified":"2023-12-14T13:30:45+00:00","author":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/cronica-debat-caixaresearch-dislexia\/"]}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/","name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","description":"","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca","name":"Ubikmedia","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g","caption":"Ubikmedia"},"url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/ubikmedia\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7234","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7234"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7234\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7553,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7234\/revisions\/7553"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7234"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7234"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7234"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}