![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2023\/06\/Blog_Mosquitos_CAT-300x169.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
21 de juny de 2023, a les 19.00 h, d<\/strong>ebat en l\u00ednia.\u00a0Apunta-t\u2019hi aqu\u00ed<\/a>.<\/strong><\/p>\n Les malalties infeccioses transmeses per mosquits, com la mal\u00e0ria, el dengue, la febre del Zika o el chikungunya, per a les quals encara no hi ha vacunes, s\u00f3n una amena\u00e7a per a la salut humana. S\u2019estima que arriben a causar m\u00e9s de 700.000 morts a l\u2019any.<\/p>\n Al m\u00f3n hi ha prop de 3.500 esp\u00e8cies de mosquits. De totes, nom\u00e9s unes quantes s\u00f3n responsables de la transmissi\u00f3 de pat\u00f2gens i par\u00e0sits a humans i animals. Tot i aix\u00ed, s\u2019estima que m\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3 humana est\u00e0 exposada al risc de contraure alguna malaltia transmesa per mosquits.<\/p>\n A Europa, alguns dels mosquits responsables de la transmissi\u00f3 de malalties infeccioses s\u00f3n esp\u00e8cies invasores \u2014esp\u00e8cies no origin\u00e0ries del lloc\u2014, per\u00f2 amb molta capacitat per adaptar-se i prosperar als entorns urbans i suburbans. S\u00f3n esp\u00e8cies de gran import\u00e0ncia epidemiol\u00f2gica, ja que tenen la capacitat de transmetre malalties ex\u00f2tiques greus quan els seus agents pat\u00f2gens s\u00f3n introdu\u00efts a Europa.<\/p>\n Amb la globalitzaci\u00f3 i el canvi clim\u00e0tic, tot apunta que els anys vinents el fenomen de contagi de malalties a trav\u00e9s de mosquits transmissors anir\u00e0 en augment. En dos projectes de recerca que tenen el suport de la Fundaci\u00f3 \u201dla\u00a0Caixa\u201d es treballa en la prevenci\u00f3 d\u2019aquest problema al nostre pa\u00eds.<\/p>\n El doctor Frederic Bartumeus lidera un projecte que t\u00e9 com a objectiu estudiar, vigilar i combatre l\u2019expansi\u00f3 de mosquits invasors capa\u00e7os de transmetre malalties causades per virus com el dengue, el Zika o el chikungunya. El seu equip ha desenvolupat un sistema de vigil\u00e0ncia i recollida de dades a temps real molt innovador, basat en noves tecnologies i m\u00e8todes de ci\u00e8ncia ciutadana.\u00a0Aedes albopictus<\/em>\u00a0(mosquit tigre),\u00a0Aedes aegypti<\/em>\u00a0(mosquit de la febre groga),\u00a0Aedes japonicus<\/em>\u00a0(mosquit del Jap\u00f3),\u00a0Aedes koreicus<\/em>\u00a0(mosquit de Corea) i\u00a0Culex pipiens<\/em>\u00a0(mosquit com\u00fa) s\u00f3n algunes de les esp\u00e8cies vigilades en el projecte.<\/p>\n El dengue, el chikungunya o el Zika poden provocar febre i dolors articulars i musculars, entre altres s\u00edmptomes, i a vegades es requereix hospitalitzaci\u00f3 dels pacients. El virus es transmet quan un d\u2019aquests mosquits del g\u00e8nere\u00a0Aedes<\/em>\u00a0pica una persona despr\u00e9s d\u2019haver-se infectat picant abans una altra persona infectada pel virus. Aquestes malalties no s\u00f3n end\u00e8miques a Espanya. Fins fa poc, tots els casos detectats havien estat de persones infectades arribades d\u2019altres pa\u00efsos. Tanmateix, el 2018 hi va haver 6 casos locals de dengue en persones infectades a Espanya. L\u2019expansi\u00f3 del mosquit tigre per tota la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i els intents recurrents de colonitzaci\u00f3 del mosquit de la febre groga a les illes Can\u00e0ries augmenten el risc de brots. Els despla\u00e7aments a pa\u00efsos on aquestes malalties transmeses per mosquits s\u00f3n end\u00e8miques han provocat, d\u2019altra banda, un augment dels casos importats. Per tot aix\u00f2, aquestes malalties es poden arribar a convertir en un problema de salut p\u00fablica.<\/p>\n La vigil\u00e0ncia es duu a terme per mitj\u00e0 de l\u2019aplicaci\u00f3 Mosquito Alert, que permet que qualsevol persona pugui notificar mitjan\u00e7ant una fotografia la possible troballa d\u2019un dels mosquits estudiats, com tamb\u00e9 recollir informaci\u00f3 de la seva activitat (picades) i dels llocs de cria. Juntament amb la fotografia es recull la localitzaci\u00f3 de l\u2019observaci\u00f3 i la informaci\u00f3 necess\u00e0ria per ajudar en la identificaci\u00f3 de l\u2019esp\u00e8cie. Un equip d\u2019entom\u00f2legs experts s\u2019encarrega de validar les fotografies rebudes. El resultat es publica en un mapa p\u00fablic en l\u00ednia. La informaci\u00f3 obtinguda complementa el treball cient\u00edfic de vigil\u00e0ncia i permet generar models i mapes de risc en temps real i amb m\u00e9s capacitat de predicci\u00f3 que poden utilitzar els gestors de salut p\u00fablica per fer el seguiment i el control d\u2019aquests mosquits.<\/p>\n El projecte liderat pel doctor Jordi Figuerola se centra a prevenir possibles brots del virus del Nil occidental a Espanya, ja que aquesta malaltia s\u00ed que \u00e9s end\u00e8mica a Espanya. Aquest virus pot ser transm\u00e8s per algunes de les m\u00e9s de 60 esp\u00e8cies aut\u00f2ctones de mosquits presents a Espanya. Tot i que durant l\u2019\u00faltim mig segle Europa ha estat pr\u00e0cticament lliure d\u2019aquest tipus de patologies, en l\u2019\u00faltima d\u00e8cada el virus del Nil occidental ha ressorgit, de manera que n\u2019ha augmentat la incid\u00e8ncia i la distribuci\u00f3 geogr\u00e0fica. A Espanya el 2020 va provocar 77 casos greus i 8 morts, la majoria a Andalusia.<\/p>\n En molts casos, la infecci\u00f3 no produeix s\u00edmptomes importants. El 80\u00a0% de les infeccions en humans s\u00f3n asimptom\u00e0tiques i en el 19\u00a0% dels casos hi pot haver una mica de febre. En poc menys d\u2019un 1\u00a0% pot causar una malaltia greu, coneguda com la\u00a0febre del virus del Nil occidental<\/em>, que provoca encefalitis i, a vegades, fins i tot la mort.<\/p>\n Fins ara, les estrat\u00e8gies per a la gesti\u00f3 d\u2019aquesta malaltia es basaven a intentar controlar l\u2019expansi\u00f3 del virus utilitzant biocides contra els mosquits una vegada detectats els primers casos humans d\u2019infecci\u00f3. En aquest projecte es vol prevenir l\u2019aparici\u00f3 de casos d\u2019infecci\u00f3 en lloc de reaccionar-hi, amb la finalitat de reduir el risc de transmissi\u00f3 d\u2019aquest i d\u2019altres arbovirus entre la poblaci\u00f3. L\u2019objectiu \u00e9s establir un mecanisme d\u2019alerta primerenca per poder, unes quantes setmanes abans que es produeixi un brot, refor\u00e7ar el control de mosquits, reduir la possible circulaci\u00f3 del virus i evitar que es contagi\u00ef als humans. Per aix\u00f2, es tracen mapes de distribuci\u00f3 de les diferents esp\u00e8cies de mosquits, s\u2019identifiquen les \u00e0rees de cria i es proposen estrat\u00e8gies per al control de la poblaci\u00f3 d\u2019aquests insectes utilitzant m\u00e8todes compatibles amb la conservaci\u00f3 de l\u2019entorn.<\/p>\n Figuerola i el seu equip prenen cada setmana mostres de mosquits per comprovar si tenen el virus. Determinen a quines esp\u00e8cies pertanyen i relacionen la circulaci\u00f3 del patogen amb par\u00e0metres meteorol\u00f2gics com la temperatura mitjana i la pluviositat, i tamb\u00e9 amb la infectivitat en humans. Amb aix\u00f2 esperen poder pronosticar el risc de transmissi\u00f3 en funci\u00f3 de les condicions ambientals i l\u2019abund\u00e0ncia de mosquits.<\/p>\n Ponents:<\/p>\n Moderadora:<\/p>\n Projectes amb suport CaixaResearch:<\/p>\n Llegeix la cr\u00f2nica d\u2019altres debats:<\/p>\n\n
\n
\n
\n
<\/p>\n