![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2023\/06\/BCNMicrobiome_imatge1_li-300x169.png\")
<\/p>\n<\/p>\n
L\u2019intest\u00ed es comunica amb diferents \u00f2rgans del cos hum\u00e0, incloent el cervell. En aquesta comunicaci\u00f3, els bacteris allotjats a l\u2019intest\u00ed hi juguen un paper important, podent arribar a <\/span>interferir en el nostre estat de salut mental<\/b>. Aquest \u00e9s, entre d\u2019altres, un dels temes que s\u2019abordaran a la novena edici\u00f3 dels <\/span>The Barcelona Debates on the Human Microbiome 2023<\/span><\/i><\/a>, una de les jornades cient\u00edfiques m\u00e9s important a nivell mundial en el camp del microbioma, que tindr\u00e0 lloc el 8 i 9 de juny al Museu de la Ci\u00e8ncia CosmoCaixa, a Barcelona. El debat, organitzat per l\u2019<\/span>Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa<\/span><\/a> \u2013centre impulsat conjuntament per la Fundaci\u00f3 \u201cla Caixa\u201d i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya\u2013, compta amb el suport de Fundaci\u00f3 \u201cla Caixa\u201d.<\/span><\/p>\n El congr\u00e9s, dut a terme en el context del projecte europeu <\/span>MISTRAL<\/span><\/a> liderat per IrsiCaixa, est\u00e0 coordinat pel director d\u2019IrsiCaixa <\/span>Bonaventura Clotet<\/b><\/a>, el metge em\u00e8rit de la Unitat d\u2019Investigaci\u00f3 del Sistema Digestiu de l\u2019Institut de Recerca de l\u2019Hospital Vall d\u2019Hebron <\/span>Francisco Guarner<\/b> i l\u2019investigador principal d\u2019IrsiCaixa i cap del Servei de Malalties Infeccioses de l\u2019Hospital Germans Trias i Pujol <\/span>Roger Paredes<\/b><\/a>. \u201cEl simposi ens permet posar en com\u00fa les \u00faltimes dades sobre microbioma i posicionar Barcelona al centre de la recerca en aquesta \u00e0rea cient\u00edfica\u201d, destaca Guarner.<\/span><\/p>\n Roger Paredes, investigador principal d\u2019IrsiCaixa i cap del Servei de Malalties Infeccioses de l\u2019Hospital Germans Trias i Pujol.<\/p><\/div>\n El que els bacteris intestinals diuen de la teva salut f\u00edsica i mental\u00a0<\/b><\/p>\n Des de fa anys, la comunitat cient\u00edfica estudia com els microorganismes que conformen la microbiota intestinal poden influenciar en el funcionament d\u2019altres \u00f2rgans. En el cas del cervell, l\u2019any 2019 es publicava el <\/span>primer estudi en humans<\/b> en el que es descrivia el rol del microbioma en la salut mental<\/span><\/a>. La investigadora post-doctoral a la Universitat de Trento i primera autora de l\u2019estudi <\/span>Mireia Vall\u00e8s-Colomer<\/b> presentar\u00e0 els resultats al congr\u00e9s. \u201cVam veure que els bacteris que estaven relacionats amb una bona qualitat de vida, \u00e9s a dir, un bon estat de salut f\u00edsica i mental, es caracteritzaven per ser antiinflamatoris i, per tant, contribu\u00efen a que l\u2019ambient intestinal fos m\u00e9s s\u00e0\u201d, detalla. Concretament, el que va observar l\u2019equip de Vall\u00e8s-Colomer \u00e9s una predominan\u00e7a, a nivell del microbioma intestinal, dels bacteris <\/span>Coprococcus<\/i><\/b> i <\/b>Dialister<\/i><\/b> en persones amb una major qualitat de vida<\/b>. En canvi, la pres\u00e8ncia de <\/span>Bacteroides <\/i><\/b>d\u2019enterotip 2 es va relacionar amb depressi\u00f3 i una salut mental de pitjor qualitat<\/b>.<\/span><\/p>\n Mireia Vall\u00e8s-Colomer, investigadora postdoctoral en la Universitat de Trento i primera autora de l’estudi.<\/p><\/div>\n En la mateixa l\u00ednia, la investigadora postdoctoral d\u2019IrsiCaixa <\/span>Alessandra Borgognone<\/b><\/a> va presentar a la <\/span>Conference on Retroviruses and Opportunistic Infections <\/span><\/i>(CROI) d\u2019enguany un estudi en el que es detectaven <\/span>patrons de microbioma similars entre individus amb major alteraci\u00f3 neurocognitiva<\/b>. \u201cVam observar que els perfils de microbioma de persones amb trastorn de l\u2019espectre autista descrits en estudis anteriors eren similars als de les persones del nostre estudi que presentaven afeccions neurocognitives. En particular, en aquests individus hi havia una major pres\u00e8ncia de bacteris del tipus <\/span>Sutterella<\/span><\/i> i <\/span>Desulfovibrio<\/span><\/i>, anteriorment associats a alteracions cognitives\u201d, detalla Borgognone.<\/span><\/p>\n Alessandra Borgognone, investigadora postdoctoral d’IrsiCaixa.<\/p><\/div>\n Milions de compostos produ\u00efts per bacteris poden afectar la funcionalitat del cervell<\/b><\/p>\n Existeixen diferents vies a trav\u00e9s de les quals aquests patrons de microorganismes poden influenciar en la salut mental. De fet, els bacteris que trobem a l\u2019intest\u00ed no nom\u00e9s influencien l\u2019activitat del cervell a trav\u00e9s del seu rol antiinflamatori, sin\u00f3 que tamb\u00e9 tenen la capacitat de produir i degradar compostos, com poden ser els neurotransmissors, que alteren el funcionament cerebral. \u201cQuan vam publicar l\u2019article el 2019, vam datar fins a 500 genomes de bacteris capa\u00e7os de produir aquests compostos neuroactius, \u00e9s a dir, que tenen un efecte a nivell neuronal. Actualment, ja n\u2019hem descrit milions\u201d, explica Vall\u00e8s-Colomer.<\/span><\/p>\n Qu\u00e8 determina la composici\u00f3 del nostre microbioma<\/b><\/p>\n Els factors que determinen quins microorganismes s\u2019allotgen a l\u2019intest\u00ed de cada persona i, conseq\u00fcentment, influeixen en la seva salut f\u00edsica i mental, s\u00f3n molt diversos. M\u00e9s enll\u00e0 de la gen\u00e8tica, un d\u2019aquests factors el composarien les persones amb les que compartim espai i temps. \u201cEl mes de gener <\/span>vam publicar un estudi<\/span><\/a> en el que demostr\u00e0vem que <\/span>els individus que conviuen en un mateix espai i\/o estableixen contacte f\u00edsic estret comparteixen m\u00e9s d\u2019un 10% del microbioma intestinal i m\u00e9s d\u2019un 30% del microbioma oral<\/b>. Les persones desconegudes entre elles i que no han compartit cap espai, en canvi, en comparteixen un 0%\u201d, detalla Vall\u00e8s-Colomer.<\/span><\/p>\n \u201cEl microbioma intestinal, tot i que aparentment pugui semblar que estigui a\u00efllat, t\u00e9 una estreta relaci\u00f3 amb tots els \u00f2rgans del cos i, per tant, <\/span>tot el que ens passa a l\u2019organisme t\u00e9 un efecte directe en la composici\u00f3 dels bacteris del nostre intest\u00ed<\/b>. En concret, nosaltres estem estudiant quina \u00e9s la relaci\u00f3 de la infecci\u00f3 pel VIH, l\u2019Alzheimer i la condici\u00f3 post-COVID amb el microbioma\u201d, explica Paredes. La comunicaci\u00f3 entre els \u00f2rgans i el microbioma, per\u00f2, \u00e9s bidireccional. Tal i com especifica Clotet, \u201cde la mateixa manera que els canvis que es donen als nostres \u00f2rgans poden influir en la composici\u00f3 del nostre microbioma, el patr\u00f3 de microorganismes allotjats al nostre intest\u00ed tamb\u00e9 pot tenir un efecte directe en la resta d\u2019\u00f2rgans del cos\u201d.<\/span><\/p>\n Bonaventura Clotet, director d’IrsiCaixa.<\/p><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L\u2019intest\u00ed es comunica amb diferents \u00f2rgans del cos hum\u00e0, incloent el cervell. En aquesta comunicaci\u00f3, els bacteris allotjats a l\u2019intest\u00ed hi juguen un paper important, podent arribar a interferir en el nostre estat de salut mental. Aquest \u00e9s, entre d\u2019altres, un dels temes que s\u2019abordaran a la novena edici\u00f3 dels The Barcelona Debates on the Human Microbiome 2023<\/i><\/a>, una de les jornades cient\u00edfiques m\u00e9s important a nivell mundial en el camp del microbioma, que tindr\u00e0 lloc el 8 i 9 de juny al Museu de la Ci\u00e8ncia CosmoCaixa, a Barcelona. El debat, organitzat per l\u2019Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa<\/a> \u2013centre impulsat conjuntament per la Fundaci\u00f3 \u201cla Caixa\u201d i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya\u2013,<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[519,340],"tags":[],"class_list":["post-6466","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-investigacio","category-sense-categoria"],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2023\/06\/Roger-Paredes-3-300x169.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2023\/06\/Mireia-Valles-300x169.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2023\/06\/Alessandra-Borgognone-300x169.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2023\/06\/Bonaventura-Clotet-300x169.jpg\")
<\/p>\n