{"id":6415,"date":"2023-05-29T13:12:32","date_gmt":"2023-05-29T12:12:32","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?p=6415"},"modified":"2023-06-27T13:22:09","modified_gmt":"2023-06-27T12:22:09","slug":"melanoma-el-cancer-de-pell-mes-agressiu-cronica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/melanoma-el-cancer-de-pell-mes-agressiu-cronica\/","title":{"rendered":"Melanoma: el c\u00e0ncer de pell m\u00e9s agressiu"},"content":{"rendered":"<p><iframe loading=\"lazy\" width=\"400\" height=\"225\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/tdpxOqB7rXw\" title=\"YouTube video player\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">Ja en l\u2019\u00e8poca eg\u00edpcia, es va descriure l\u2019agressivitat d\u2019un tumor molt pigmentat que apareixia a la pell i que, segles despr\u00e9s, els grecs anomenarien <\/span><i><span style=\"font-weight: 300;\">melanoma<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 300;\">. Per\u00f2 no ha estat fins fa poc m\u00e9s de 15 anys que s\u2019ha avan\u00e7at significativament en el diagn\u00f2stic i el tractament d\u2019aquest tumor, i tamb\u00e9 en la comprensi\u00f3 de les seves causes moleculars.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">Segons l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS), s\u2019estima que el melanoma afecta un total de 325.000 casos a tot el m\u00f3n, i es preveu que aquesta quantitat augmenti un 50\u00a0% cap a l\u2019any 2040. A Europa se\u2019n registren aproximadament 60.000 casos l\u2019any; els pa\u00efsos n\u00f2rdics s\u00f3n els que presenten la incid\u00e8ncia m\u00e9s alta, i els mediterranis, la m\u00e9s baixa. Concretament, a Espanya se\u2019n detecten m\u00e9s de 7.000 casos anuals.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">El melanoma no \u00e9s el c\u00e0ncer de pell m\u00e9s freq\u00fcent, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s el m\u00e9s agressiu, ja que \u00e9s el responsable d\u2019un 80\u00a0% de les morts relacionades amb el c\u00e0ncer de pell.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">A l\u2019anterior Debat CaixaResearch vam tenir el plaer de poder escoltar dues expertes que investiguen les causes de l\u2019origen i la progressi\u00f3 del melanoma amb l\u2019objectiu de millorar-ne el diagn\u00f2stic i els tractaments disponibles: <\/span><b>F\u00e1tima Gebauer Hern\u00e1ndez<\/b><span style=\"font-weight: 300;\">, investigadora i coordinadora del programa de Biologia del Genoma al Centre de Regulaci\u00f3 Gen\u00f2mica (CRG) i <\/span><b>Marisol Soengas<\/b><span style=\"font-weight: 300;\">, investigadora i cap del grup de Melanoma al Centro Nacional de Investigaciones Oncol\u00f3gicas (CNIO), moderades per Pilar P\u00e9rez, cap de secci\u00f3 de l\u2019\u00c0rea de Salut d\u2019<\/span><i><span style=\"font-weight: 300;\">El Mundo<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 300;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">Tot seguit, <\/span><b>recollim les idees principals que es van tractar al llarg del debat<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">:<\/span><\/p>\n<p><b>Qu\u00e8 \u00e9s i com s\u2019origina el melanoma?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abEl melanoma \u00e9s una proliferaci\u00f3 maligna dels melan\u00f2cits, <\/span><b>les c\u00e8l\u00b7lules de la pell que generen melanina<\/b><span style=\"font-weight: 300;\">, que \u00e9s el pigment responsable del color de la pell i que ens posem morens. <\/span><b>La funci\u00f3 dels melan\u00f2cits \u00e9s protegir-nos dels danys que els raigs del sol i la radiaci\u00f3 ultraviolada poden causar en el material gen\u00e8tic<\/b><span style=\"font-weight: 300;\"> de les diferents c\u00e8l\u00b7lules del nostre organisme. Ho aconsegueixen enviant la melanina a les c\u00e8l\u00b7lules de l\u2019entorn perqu\u00e8 cobreixi el seu nucli com si fos un paraigua i protegeixi el seu material gen\u00e8tic contra l\u2019exposici\u00f3 al sol. Tanmateix, els melan\u00f2cits tenen una capacitat d\u2019acci\u00f3 limitada i, quan ens exposem massa al sol i ens cremem, perdem c\u00e8l\u00b7lules (la qual cosa causa el proc\u00e9s de descamaci\u00f3 de la pell) i poden sorgir alteracions gen\u00e8tiques que afavoreixen el desenvolupament d\u2019un tumor.\u00bb \u2014 Marisol Soengas.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><b>Per qu\u00e8 \u00e9s un c\u00e0ncer tan agressiu?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abL\u2019alta mortalitat del melanoma es deu principalment a la seva capacitat invasiva. Al principi sol apar\u00e8ixer sense que ens n\u2019adonem, a trav\u00e9s de lesions molt petites, de poc m\u00e9s d\u2019un mil\u00b7l\u00edmetre de gruix, i les seves c\u00e8l\u00b7lules tenen la capacitat intr\u00ednseca de deixar-se anar i d\u2019estendre\u2019s r\u00e0pidament per l\u2019organisme fins a originar diferents met\u00e0stasis, que solen constituir la causa principal de mort.\u00bb \u2014 Marisol Soengas.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><b>Quins factors externs predisposen a tenir un melanoma?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abTot i que la llum solar \u00e9s beneficiosa per al nostre organisme i afavoreix la producci\u00f3 d\u2019endorfines i de vitamina D, <\/span><b>exposar-nos massa a la radiaci\u00f3 ultraviolada del sol augmenta el risc de tenir un melanoma. <\/b><span style=\"font-weight: 400;\">De fer, s\u2019estima que <\/span><b>un 75\u00a0% dels melanomes estan relacionats amb cremades solars<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00bbTanmateix, tamb\u00e9 s\u2019ha observat que alguns melanomes poden apar\u00e8ixer en zones no exposades al sol, cosa que suggereix la influ\u00e8ncia d\u2019altres factors externs. De fet, <\/span><span style=\"font-weight: 400;\">sembla que<\/span><b> els processos inflamatoris<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> promoguts per pat\u00f2gens que ingressen a la nostra pell o a la nostra microbiota podrien accelerar el desenvolupament tumoral.<\/span><span style=\"font-weight: 300;\">\u00bb \u2014 Marisol Soengas.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><b>Hi ha factors de risc hereditaris?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abS\u00ed, de fet, <\/span><b>aproximadament el 10\u00a0% els casos de melanoma tenen un component hereditari<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">.<\/span><span style=\"font-weight: 300;\"> S\u2019ha descobert que certs gens presenten mutacions en aquests percentatge de pacients i aquestes mutacions s\u2019hereten de pares a fills.\u00bb \u2014 F\u00e1tima Gebauer.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><b>Est\u00e0 relacionat el color de la pell amb el risc de tenir un melanoma?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abLes <\/span><b>persones de pell fosca presenten una sensibilitat al melanoma cutani 10 vegades m\u00e9s baixa que les de pell m\u00e9s clara.<\/b><span style=\"font-weight: 300;\"> Tot i aix\u00ed, s\u00f3n m\u00e9s propenses a desenvolupar un altre tipus de melanoma anomenat <\/span><i><span style=\"font-weight: 300;\">acral<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 300;\">, que es manifesta principalment a les mucoses, els palmells de les mans, les plantes dels peus o sota les ungles.\u00bb \u2014 F\u00e1tima Gebauer.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abA m\u00e9s, s\u2019ha observat que <\/span><b>les persones amb moltes pigues o p\u00e8l-roges presenten un risc m\u00e9s alt de tenir un melanoma<\/b><span style=\"font-weight: 300;\"> i han de prendre precaucions especials.\u00bb \u2014 Marisol Soengas.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><b>Pot influir el nostre microbioma en el desenvolupament del tumor?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abAl nostre cos hi viuen prop de 40 bilions de bacteris. Entre aquests, 200 esp\u00e8cies diferents viuen a la pell, i unes 500, a l\u2019intest\u00ed. <\/span><b>La diversitat del microbioma t\u00e9 un paper crucial en la forma en qu\u00e8 el nostre organisme combat els tumors<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, ja <\/span><span style=\"font-weight: 300;\">que aquests bacteris secreten subst\u00e0ncies que poden modificar la capacitat inflamat\u00f2ria del cos i la resposta del sistema immunitari.\u00bb \u2014 F\u00e1tima Gebauer.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abS\u2019ha observat que <\/span><b>certs bacteris de la microbiota poden influir<\/b><span style=\"font-weight: 300;\"> de manera positiva en la resposta immunit\u00e0ria davant de determinats tractaments, mentre que d\u2019altres poden tenir un efecte negatiu. Tot i aix\u00ed, \u00e9s important tenir en compte que <\/span><b>aquests efectes poden variar segons la dieta i el pa\u00eds d\u2019origen i resid\u00e8ncia<\/b><span style=\"font-weight: 300;\"> de cada individu. Aquests estudis es troben en una etapa preliminar i cal m\u00e9s evid\u00e8ncia per obtenir conclusions definitives.\u00bb \u2014 Marisol Soengas.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><b>Com podem prevenir el melanoma?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abEls melan\u00f2cits s\u00f3n c\u00e8l\u00b7lules que de forma natural no es divideixen, per la qual cosa no n\u2019augmenta el nombre al llarg de la nostra vida. Per aquesta ra\u00f3 <\/span><b>\u00e9s crucial protegir-los de possibles danys a llarg termini<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. <\/span><b>Per aconseguir-ho hem de prendre mesures addicionals, com ara fer servir roba protectora, gorra i ulleres de sol, i aplicar crema solar<\/b><span style=\"font-weight: 300;\"> que protegeixi contra la llum UV-A i la UV-B, ja que aquestes s\u00f3n les responsables principals dels tumors de pell. A m\u00e9s de cuidar-nos la pell, adoptar<\/span> <b>un estil de vida saludable<\/b> <span style=\"font-weight: 300;\">tamb\u00e9 pot ajudar a reduir el risc de desenvolupar melanoma i altres tipus de tumors.\u00bb \u2014 Marisol Soengas.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><b>Quins s\u00f3n els tractaments actuals per afrontar el melanoma?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00ab<\/span><b>Fins fa aproximadament 15 anys, les persones amb melanoma metast\u00e0tic terminal tenien una esperan\u00e7a de vida de prop de 6 mesos<\/b><span style=\"font-weight: 300;\"> i nom\u00e9s el 15\u00a0% dels pacients responien a les ter\u00e0pies convencionals com la cirurgia, la quimioter\u00e0pia i la radioter\u00e0pia. Tanmateix, actualment, gr\u00e0cies a les ter\u00e0pies personalitzades i a la immunoter\u00e0pia, aquesta esperan\u00e7a de vida ha augmentat de manera considerable.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00bbLes ter\u00e0pies personalitzades se centren a bloquejar l\u2019activitat de les mateixes c\u00e8l\u00b7lules tumorals, mentre que la immunoter\u00e0pia t\u00e9 com a objectiu potenciar el sistema immunitari perqu\u00e8 reconegui i elimini amb m\u00e9s facilitat les c\u00e8l\u00b7lules del tumor, ja que aquestes tenen la capacitat d\u2019evadir-lo.\u00bb \u2014 F\u00e1tima Gebauer.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abA Espanya tenim destacats centres cl\u00ednics que ja estan aplicant aquests tractaments d\u2019immunoter\u00e0pia aprovats. A m\u00e9s, s\u2019estan duent a terme estudis amb l\u2019objectiu d\u2019educar el sistema immunitari, no sols perqu\u00e8 reconegui les c\u00e8l\u00b7lules tumorals, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 les ataqui de manera m\u00e9s eficient.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00bbUn exemple d\u2019aquests aven\u00e7os s\u00f3n <\/span><b>les ter\u00e0pies CAR-T<\/b><span style=\"font-weight: 300;\">, que s\u2019utilitzen en tumors hematol\u00f2gics i s\u2019estan provant en casos de melanoma. Tamb\u00e9 hi ha un gran inter\u00e8s en el desenvolupament de <\/span><b>vacunes<\/b><span style=\"font-weight: 300;\">. Mitjan\u00e7ant la comprensi\u00f3 de les mutacions espec\u00edfiques presents en cada pacient, ser\u00e0 possible generar vacunes dirigides a aquestes alteracions espec\u00edfiques. Tot i que estan en una fase preliminar, aquestes investigacions s\u00f3n prometedores i ofereixen noves perspectives en el tractament del melanoma.\u00bb \u2014 Marisol Soengas.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><b>Quin impacte t\u00e9 la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial en el camp del melanoma?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abLa intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial est\u00e0 basada en algoritmes que aprenen de forma aut\u00f2noma a partir d\u2019una mostra amb la qual s\u2019entrenen. Actualment <\/span><b>s\u2019est\u00e0 utilitzant per al<\/b> <b>diagn\u00f2stic primerenc del melanoma<\/b><span style=\"font-weight: 300;\">, per exemple, per distingir una lesi\u00f3 maligna d\u2019una benigna en una piga. Tanmateix, la capacitat de distinci\u00f3 i predicci\u00f3 pot variar segons el color de pell de la persona, per la qual cosa el sistema s\u2019ha de perfeccionar.\u00bb \u2014 F\u00e1tima Gebauer.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abLa intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial tamb\u00e9 pot ajudar a<\/span><b> identificar patrons entre milers de mostres obtingudes als laboratoris, i tamb\u00e9 a classificar i seleccionar pacients per a estudis espec\u00edfics<\/b><span style=\"font-weight: 300;\">. \u00c9s una eina en evoluci\u00f3 constant que formar\u00e0 part integral de la recerca b\u00e0sica i cl\u00ednica. No obstant aix\u00f2, cal que ens assegurem que s\u2019implementa de la manera adequada.\u00bb \u2014 Marisol Soengas.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Els projectes de F\u00e1tima Gebauer i Marisol Soengas per millorar el diagn\u00f2stic i el tractament del melanoma<\/span><\/p>\n<p><b>Qu\u00e8 \u00e9s la senesc\u00e8ncia i com pot ajudar en el tractament del melanoma? El projecte de F\u00e1tima Gebauer<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00ab<\/span><b>La majoria de tumors es generen a partir de mutacions en gens coneguts com a <\/b><b><i>oncogens<\/i><\/b><span style=\"font-weight: 300;\">, els quals controlen el creixement i la divisi\u00f3 cel\u00b7lular. Quan una c\u00e8l\u00b7lula detecta una mutaci\u00f3 que altera el seu creixement, activa un mecanisme anomenat <\/span><b><i>senesc\u00e8ncia<\/i><\/b><span style=\"font-weight: 300;\">, que en det\u00e9 la proliferaci\u00f3 i emet senyals a les c\u00e8l\u00b7lules ve\u00efnes per indicar que alguna cosa no va b\u00e9. Tot i aix\u00ed, les c\u00e8l\u00b7lules tumorals poden superar aquesta barrera per mitj\u00e0 d\u2019altres mutacions que desactiven la senesc\u00e8ncia.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00bbAl nostre laboratori hem identificat una prote\u00efna que exerceix un paper crucial en la regulaci\u00f3 de la senesc\u00e8ncia cel\u00b7lular, per\u00f2 el seu comportament varia segons el tipus de teixit. Observem que aquesta prote\u00efna promou la senesc\u00e8ncia en queratin\u00f2cits, les c\u00e8l\u00b7lules que s\u00f3n al costat dels\u00a0 melan\u00f2cits a la pell. Tanmateix, en melan\u00f2cits, la prote\u00efna atura la senesc\u00e8ncia i promou la met\u00e0stasi.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00bbActualment estem investigant els factors que determinen aquesta difer\u00e8ncia en el comportament de la prote\u00efna en cada tipus cel\u00b7lular. El nostre objectiu \u00e9s identificar els elements que influeixen en aquest proc\u00e9s per poder eliminar-los i desenvolupar tractaments dirigits al melanoma sense causar efectes secundaris indesitjables.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00bbA m\u00e9s, estem duent a terme recerques per <\/span><b>identificar nous biomarcadors i possibles dianes terap\u00e8utiques en un grup de prote\u00efnes conegudes com a <\/b><b><i>prote\u00efnes d\u2019uni\u00f3 a l\u2019ARN<\/i><\/b><span style=\"font-weight: 300;\"> i trobar d\u2019aquesta manera les que exerceixen un paper crucial en les c\u00e8l\u00b7lules tumorals. El nostre objectiu \u00e9s desenvolupar estrat\u00e8gies que actu\u00efn sobre aquestes prote\u00efnes, cosa que permetria eliminar el melanoma de manera segura sense afectar de manera negativa les c\u00e8l\u00b7lules normals de l\u2019organisme.\u00bb \u2014 F\u00e1tima Gebauer.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><b>Com s\u2019investiguen les senyes d\u2019identitat del melanoma? El projecte de Marisol Soengas<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abEl tumor \u00e9s molt m\u00e9s que les c\u00e8l\u00b7lules tumorals. \u00c9s tan important saber quins s\u00f3n els components de les seves c\u00e8l\u00b7lules com la forma en qu\u00e8 es disseminen i es comuniquen amb el seu entorn. Les c\u00e8l\u00b7lules de melanoma tenen una <\/span><b>gran capacitat de desenvolupar met\u00e0stasi<\/b><span style=\"font-weight: 300;\"> en les etapes primerenques del tumor. A m\u00e9s, utilitzen diversos mecanismes per evadir la detecci\u00f3<\/span> <b>del sistema immunitari<\/b><span style=\"font-weight: 300;\"> i fins i tot el poden \u201cmanipular\u201d a favor seu. En la nostra recerca ens centrem a identificar les prote\u00efnes i els gens que s\u00f3n exclusius de les c\u00e8l\u00b7lules de melanoma i que els confereixen caracter\u00edstiques \u00faniques que les distingeixen d\u2019altres tipus de tumors, com si fossin un codi de barres. Aix\u00f2 ens permetr\u00e0 avan\u00e7ar en el diagn\u00f2stic preco\u00e7 del melanoma. A m\u00e9s, <\/span><b>hem desenvolupat un model animal que ens permet<\/b> <b>rastrejar la propagaci\u00f3 de les c\u00e8l\u00b7lules tumorals<\/b><span style=\"font-weight: 300;\">. Aprofitem la capacitat de les c\u00e8l\u00b7lules de melanoma per modificar el seu entorn i crear vies de circulaci\u00f3 espec\u00edfiques. Quan passa aix\u00f2, l\u2019animal emet llum. El nostre objectiu \u00e9s estudiar els processos que activen o inhibeixen aquesta emissi\u00f3 de llum per buscar f\u00e0rmacs que puguin bloquejar o reduir la met\u00e0stasi.\u00bb \u2014 Marisol Soengas.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><b>Finalment, les investigadores es van acomiadar amb un missatge:\u00a0<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abGr\u00e0cies als significatius aven\u00e7os en recerca i tecnologia, inclosa la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, els \u00faltims 10 anys, tenim motius per ser optimistes. Tanmateix, \u00e9s crucial que continuem investigant. I que tinguem suports com els que brinda la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d \u00e9s fonamental.\u00bb \u2014 F\u00e1tima Gebauer.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abTot i que encara no podem parlar de curaci\u00f3 completa, hem avan\u00e7at molt en la comprensi\u00f3 i el tractament del melanoma. Encara queda cam\u00ed per rec\u00f3rrer i per aix\u00f2 \u00e9s tan important la\u00a0 contribuci\u00f3 i el suport a la recerca.\u00bb \u2014 Marisol Soengas.\u00a0<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Llegeix la cr\u00f2nica d\u2019altres debats:<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/parkinson-una-malaltia-sense-cura-pero-amb-tractaments\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Parkinson: una malaltia sense cura, per\u00f2 amb tractaments.<\/a>\u00a0Amb els doctors Miquel Vila (VHIR), Guglielmo Foffani (HM CINAC) i Salvador Ventura (IBB-UAB). 27\/04\/23<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/pot-un-farmac-activat-per-llum-restaurar-la-visio-o-reduir-lesions-cardiaques\/\">Pot un f\u00e0rmac activat per llum restaurar la visi\u00f3 o reduir lesions card\u00edaques?<\/a>\u00a0Amb el doctor Amadeu Llebaria (IQAC-CSIC) i la doctora N\u00faria Camarero (IBEC). 02\/03\/23<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/que-son-les-terapies-car-t-contra-el-cancer-cronica\/\">Qu\u00e8 s\u00f3n les ter\u00e0pies CAR-T contra el c\u00e0ncer?<\/a>\u00a0Amb els doctors Javier Briones (IIB-Sant Pau) i Manel Juan (Hospital Cl\u00ednic-IDIBAPS). 31\/01\/23<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/covid-19-persistent-que-en-sabem\/\">COVID-19 persistent: qu\u00e8 en sabem?<\/a>\u00a0Amb la doctora Lourdes Mateu (Hospital Germans Trias i Pujol i UAB) i la doctora Gema Mar\u00eda Lled\u00f3 (Hospital Cl\u00ednic). 23\/11\/22.<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/nutricio-i-cancer-la-importancia-de-la-prevencio\/\">Nutrici\u00f3 i c\u00e0ncer: la import\u00e0ncia de la prevenci\u00f3.<\/a>\u00a0Amb el doctor Marcos Malumbres (CNIO) i la doctora Marina Poll\u00e1n (CNE-ISCIII i CIBERESP). 27\/10\/22.<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/debats-caixaresearch-ment-cervell\">Com percep el cervell el m\u00f3n i genera records?<\/a>\u00a0Amb el doctor Josep Dalmau (ICREA i Hospital Cl\u00ednic) i la doctora Guillermina L\u00f3pez-Bendito (CSIC). 21\/06\/22<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/curar-la-ceguesa-tractar-la-retina-per-restaurar-la-visio-2\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Curar la ceguesa: tractar la retina per restaurar la visi\u00f3.<\/a>\u00a0Amb la doctora Maria Pia Cosma (ICREA i CRG) i el doctor Jos\u00e9 Antonio Garrido (ICREA i ICN2). 25\/05\/22<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/es-possible-crear-una-vacuna-universal-per-a-malalties-infeccioses-croniques-2\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">\u00c9s possible crear una vacuna universal per a malalties infeccioses cr\u00f2niques?<\/a>\u00a0Amb el doctor Christian Brander (ICREA, IrsiCaixa, Aelix Therapeutics) i la doctora Valentina Casella (MELIS-UPF). 26\/04\/22<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/covid-19-com-hi-haurem-de-conviure-2\/\">COVID-19: Com hi haurem de conviure?<\/a>\u00a0Amb el doctor Antoni Trilla (Hospital Cl\u00ednic de Barcelona, UB i ISGlobal) i la doctora Clara Prats (UPC i IGTP). 23\/03\/22<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/debats-caixaresearch-malalties-minoritaries\">Malalties minorit\u00e0ries: Per qu\u00e8 el 95\u00a0% no tenen tractament?<\/a>\u00a0Amb els doctors Pablo Lapunzina i V\u00edctor Mart\u00ednez Gonz\u00e1lez (CIBERER i IdiPAZ). 23\/02\/2022<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/cancer-infantil-moltes-malalties-sense-tractaments-especifics\/\">C\u00e0ncer infantil: moltes malalties sense tractaments espec\u00edfics<\/a>. Amb el doctor Jaume Mora (PCCB) i la doctora Ana Pati\u00f1o (Cl\u00ednica Universidad de Navarra). 24\/01\/2022<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/40-anos-de-sida-para-cuando-una-cura-o-una-vacuna\/\">40 anys de sida: Quan tindrem una cura o una vacuna?<\/a>\u00a0Amb el doctor Juli\u00e0 Blanco i la doctora Beatriz Mothe (IrsiCaixa). 29\/11\/2021<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/nadons-prematurs-extrems-augmentant-la-seva-supervivencia\/\">Nadons prematurs extrems: augmentant la seva superviv\u00e8ncia<\/a>. Amb el doctor Eduard Gratac\u00f3s (BCNatal) i la doctora Adelina Pellicer (H. U. La Paz). 17\/11\/2021<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/com-abordem-les-malalties-del-cor-primera-causa-de-mortalitat-mundial\/\">Com abordem les malalties del cor? Primera causa de mortalitat mundial<\/a>. Amb el doctor Valent\u00ed Fuster (CNIC), la doctora Judit Cubedo (GlyCardial Diagnostics) i la doctora Gloria Santos (Fundaci\u00f3 SHE). 29\/09\/2021<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/ela-una-malaltia-mortal-per-molt-de-temps\/\">ELA, una malaltia mortal\u2026 per molt de temps?<\/a>\u00a0Amb la doctora Carmen M. Fern\u00e1ndez-Martos (HNP) i el doctor Rub\u00e8n L\u00f3pez Vales (UBNeuro). 17\/06\/2021<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/podrem-curar-lobesitat-una-pandemia-del-segle-xxi\/\">Podrem curar l\u2019obesitat? Una pand\u00e8mia del segle\u00a0xxi<\/a>. Amb el doctor Miguel L\u00f3pez (CiMUS) i la doctora Sonia Fern\u00e1ndez Veledo (IISPV). 27\/05\/2021<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/nous-reptes-en-vacunacio-i-erradicacio-de-malalties\/\">Nou reptes en vacunaci\u00f3 i erradicaci\u00f3 de malalties<\/a>. Amb el doctor Pedro Alonso (OMS) i la doctora Regina Rabinovich (ISGlobal). 22\/04\/2021<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/leucemia-present-i-futur-dels-nous-tractaments\/\">Leuc\u00e8mia, present i futur dels nous tractaments<\/a>. Amb el doctor El\u00edas Campo (IDIBAPS) i la doctora Biola Javierre (Institut d\u2019Investigaci\u00f3 contra la Leuc\u00e8mia Josep Carreras). 25\/03\/2021<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/dones-en-ciencia-superant-estereotips-i-desigualtats\/\">Dones en ci\u00e8ncia, superant estereotips i desigualtats<\/a>. Amb les doctores Blanca Fuentes (IdiPAZ), Carmen Gil (CIB-CSIC), Almudena Ramiro (CNIC), Mar\u00eda Soledad Soengas (CNIO) i Gemma Triola (ICAQ-CSIC). 11\/02\/2021<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/vacunes-la-gran-resposta-contra-la-covid-19\/\">Vacunes, la gran resposta contra la COVID-19<\/a>. Amb el doctor Mariano Esteban (CNB-CSIC) i la doctora Denise Naniche (ISGlobal). 26\/01\/2021<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/els-cervells-que-combaten-la-malaltia-dalzheimer\/\">Objectiu: prevenir la malaltia d\u2019Alzheimer. Un repte cient\u00edfic i social<\/a>. Amb la doctora Merc\u00e8 Boada (Fundaci\u00f3 ACE) i el doctor Arcadi Navarro (Fundaci\u00f3 Pasqual Maragall). 17\/11\/2020<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/cancer-cap-a-on-sorienten-les-noves-terapies\/\">C\u00e0ncer. Cap a on s\u2019orienten les noves ter\u00e0pies?<\/a>\u00a0Amb la doctora Mar\u00eda Blasco (CNIO) i el doctor Josep Tabernero (VHIO). 20\/10\/2020<\/li>\n<li aria-level=\"1\"><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/lexit-dels-tractaments-ja-disponibles-per-a-pacients-amb-covid-19\/\">L\u2019\u00e8xit dels tractaments ja disponibles per a pacients amb COVID-19<\/a>. Amb els doctors Bonaventura Clotet (IrsiCaixa) i Valent\u00ed Fuster (CNIO). 22\/09\/2020<\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p><iframe loading=\"lazy\" width=\"400\" height=\"225\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/tdpxOqB7rXw\" title=\"YouTube video player\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p>Ja en l\u2019\u00e8poca eg\u00edpcia, es va descriure l\u2019agressivitat d\u2019un tumor molt pigmentat que apareixia a la pell i que, segles despr\u00e9s, els grecs anomenarien <i>melanoma<\/i>. Per\u00f2 no ha estat fins fa poc m\u00e9s de 15 anys que s\u2019ha avan\u00e7at significativament en el diagn\u00f2stic i el tractament d\u2019aquest tumor, i tamb\u00e9 en la comprensi\u00f3 de les seves causes moleculars.<\/p>\n<p>Segons l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS), s\u2019estima que el melanoma afecta un total de 325.000 casos a tot el m\u00f3n, i es preveu que aquesta quantitat augmenti un 50\u00a0% cap a l\u2019any 2040. A Europa se\u2019n registren aproximadament 60.000 casos l\u2019any; els pa\u00efsos n\u00f2rdics s\u00f3n els que presenten la incid\u00e8ncia m\u00e9s alta,<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[340],"tags":[],"class_list":["post-6415","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sense-categoria"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v24.7 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Melanoma: el c\u00e0ncer de pell m\u00e9s agressiu - Blog CaixaCi\u00e8ncia<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/melanoma-el-cancer-de-pell-mes-agressiu-cronica\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Melanoma: el c\u00e0ncer de pell m\u00e9s agressiu - Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Ja en l\u2019\u00e8poca eg\u00edpcia, es va descriure l\u2019agressivitat d\u2019un tumor molt pigmentat que apareixia a la pell i que, segles despr\u00e9s, els grecs anomenarien melanoma. Per\u00f2 no ha estat fins fa poc m\u00e9s de 15 anys que s\u2019ha avan\u00e7at significativament en el diagn\u00f2stic i el tractament d\u2019aquest tumor, i tamb\u00e9 en la comprensi\u00f3 de les seves causes moleculars. Segons l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS), s\u2019estima que el melanoma afecta un total de 325.000 casos a tot el m\u00f3n, i es preveu que aquesta quantitat augmenti un 50\u00a0% cap a l\u2019any 2040. A Europa se\u2019n registren aproximadament 60.000 casos l\u2019any; els pa\u00efsos n\u00f2rdics s\u00f3n els que presenten la incid\u00e8ncia m\u00e9s alta,\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/melanoma-el-cancer-de-pell-mes-agressiu-cronica\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2023-05-29T12:12:32+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-06-27T12:22:09+00:00\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Ubikmedia\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Ubikmedia\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"12 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/melanoma-el-cancer-de-pell-mes-agressiu-cronica\/\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/melanoma-el-cancer-de-pell-mes-agressiu-cronica\/\",\"name\":\"Melanoma: el c\u00e0ncer de pell m\u00e9s agressiu - Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\"},\"datePublished\":\"2023-05-29T12:12:32+00:00\",\"dateModified\":\"2023-06-27T12:22:09+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/melanoma-el-cancer-de-pell-mes-agressiu-cronica\/\"]}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/\",\"name\":\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"description\":\"\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca\",\"name\":\"Ubikmedia\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Ubikmedia\"},\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/ubikmedia\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Melanoma: el c\u00e0ncer de pell m\u00e9s agressiu - Blog CaixaCi\u00e8ncia","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/melanoma-el-cancer-de-pell-mes-agressiu-cronica\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Melanoma: el c\u00e0ncer de pell m\u00e9s agressiu - Blog CaixaCi\u00e8ncia","og_description":"Ja en l\u2019\u00e8poca eg\u00edpcia, es va descriure l\u2019agressivitat d\u2019un tumor molt pigmentat que apareixia a la pell i que, segles despr\u00e9s, els grecs anomenarien melanoma. Per\u00f2 no ha estat fins fa poc m\u00e9s de 15 anys que s\u2019ha avan\u00e7at significativament en el diagn\u00f2stic i el tractament d\u2019aquest tumor, i tamb\u00e9 en la comprensi\u00f3 de les seves causes moleculars. Segons l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS), s\u2019estima que el melanoma afecta un total de 325.000 casos a tot el m\u00f3n, i es preveu que aquesta quantitat augmenti un 50\u00a0% cap a l\u2019any 2040. A Europa se\u2019n registren aproximadament 60.000 casos l\u2019any; els pa\u00efsos n\u00f2rdics s\u00f3n els que presenten la incid\u00e8ncia m\u00e9s alta,","og_url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/melanoma-el-cancer-de-pell-mes-agressiu-cronica\/","og_site_name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","article_published_time":"2023-05-29T12:12:32+00:00","article_modified_time":"2023-06-27T12:22:09+00:00","author":"Ubikmedia","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Ubikmedia","Temps estimat de lectura":"12 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/melanoma-el-cancer-de-pell-mes-agressiu-cronica\/","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/melanoma-el-cancer-de-pell-mes-agressiu-cronica\/","name":"Melanoma: el c\u00e0ncer de pell m\u00e9s agressiu - Blog CaixaCi\u00e8ncia","isPartOf":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website"},"datePublished":"2023-05-29T12:12:32+00:00","dateModified":"2023-06-27T12:22:09+00:00","author":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/melanoma-el-cancer-de-pell-mes-agressiu-cronica\/"]}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/","name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","description":"","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca","name":"Ubikmedia","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g","caption":"Ubikmedia"},"url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/ubikmedia\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6415","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6415"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6415\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6582,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6415\/revisions\/6582"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6415"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6415"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6415"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}