{"id":6358,"date":"2023-05-08T13:55:19","date_gmt":"2023-05-08T12:55:19","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?p=6358"},"modified":"2023-05-09T07:49:42","modified_gmt":"2023-05-09T06:49:42","slug":"parkinson-una-malaltia-sense-cura-pero-amb-tractaments-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/parkinson-una-malaltia-sense-cura-pero-amb-tractaments-2\/","title":{"rendered":"Parkinson: una malaltia sense cura, per\u00f2 amb tractaments"},"content":{"rendered":"<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"YouTube video player\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/mCzjkXJAHgE\" width=\"400\" height=\"225\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">Fa m\u00e9s de dos-cents anys, el doctor James Parkinson va descriure els primers s\u00edmptomes motors de la malaltia que avui coneixem com a Parkinson. Des d\u2019aleshores, tot i que s\u2019han fet molts aven\u00e7os en la comprensi\u00f3 de la malaltia i hi ha ter\u00e0pies per a les etapes inicials, la recerca de nous tractaments per prevenir o, com a m\u00ednim, alentir el progr\u00e9s del Parkinson i millorar la qualitat de vida dels pacients continua sent una necessitat urgent.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">S\u2019estima que <\/span><span style=\"font-weight: 400;\">entre 8 i 9 milions de persones al m\u00f3n tenen Parkinson<\/span><span style=\"font-weight: 300;\">, la segona malaltia neurodegenerativa m\u00e9s comuna despr\u00e9s de l\u2019Alzheimer actualment. A m\u00e9s, com que \u00e9s una malaltia relacionada amb l\u2019envelliment, <\/span><span style=\"font-weight: 400;\">se n\u2019ha duplicat la freq\u00fc\u00e8ncia els \u00faltims 25 anys<\/span><span style=\"font-weight: 300;\"> a causa de l\u2019augment de l\u2019esperan\u00e7a de vida mitjana en la poblaci\u00f3 mundial.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">En el <\/span><b>Debat CaixaResearch<\/b> <span style=\"font-weight: 300;\">del 27 d\u2019abril vam tenir el plaer d\u2019escoltar tres investigadors que estan treballant per avan\u00e7ar en la comprensi\u00f3 de les causes del proc\u00e9s de neurodegeneraci\u00f3 i poder millorar aix\u00ed el diagn\u00f2stic primerenc i desenvolupar nous tractaments: <\/span><b>Miquel Vila<\/b><span style=\"font-weight: 300;\">, professor ICREA i director del grup d\u2019investigaci\u00f3 en Malalties Neurodegeneratives del Vall d\u2019Hebron Institut d\u2019Investigaci\u00f3 (VHIR); <\/span><b>Guglielmo Foffani<\/b><span style=\"font-weight: 300;\">, investigador i coordinador cient\u00edfic al Centre Integral de Neuroci\u00e8ncies (HM CINAC), i <\/span><b>Salvador Ventura<\/b><span style=\"font-weight: 300;\">, professor i director del grup d\u2019investigaci\u00f3 de Plegament de Prote\u00efnes i Malalties Conformacionals de l\u2019Institut de Biotecnologia i de Biomedicina de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (IBB-UAB). Van ser moderats per <\/span><b>Mayte Antona<\/b><span style=\"font-weight: 300;\">, redactora en cap de la secci\u00f3 de societat de l\u2019ag\u00e8ncia de not\u00edcies Servimedia.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">A continuaci\u00f3, t\u2019oferim les <\/span><b>principals idees tractades en el transcurs del debat<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">:<\/span><\/p>\n<p><b>Qu\u00e8 \u00e9s la malaltia de Parkinson?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abEl Parkinson \u00e9s una <\/span><b>malaltia cr\u00f2nica i progressiva<\/b><span style=\"font-weight: 300;\"> que afecta el sistema nervi\u00f3s i es caracteritza pel deteriorament i la destrucci\u00f3 d\u2019un tipus espec\u00edfic de neurones en una part del cervell anomenada <\/span><i><span style=\"font-weight: 300;\">subst\u00e0ncia negra<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 300;\">. Aquestes neurones s\u00f3n responsables de produir<\/span> <b>dopamina<\/b><span style=\"font-weight: 300;\">, una mol\u00e8cula vital per al control del moviment.\u00bb \u2014 Miquel Vila.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><b>Quins s\u00edmptomes caracteritzen la malaltia de Parkinson?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00ab<\/span><b>La p\u00e8rdua de les neurones relacionades amb el control del moviment causa els s\u00edmptomes motors principals<\/b><span style=\"font-weight: 300;\"> del Parkinson, com ara la lentitud o la dificultat de moviment, la rigidesa a les extremitats, la p\u00e8rdua de l\u2019equilibri i les alteracions en la postura i en la marxa. Tanmateix, ara sabem que<\/span> <b>tamb\u00e9 estan afectats altres circuits cerebrals que provoquen s\u00edmptomes no motors<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">,<\/span><span style=\"font-weight: 300;\"> com el deteriorament cognitiu, els trastorns mentals i de la son, i el dolor i les alteracions sensorials. En molts casos, s&#8217;ha observat que certs s\u00edmptomes, com depressi\u00f3, ansietat, alteracions de l&#8217;olfacte i trastorns gastrointestinals, poden arribar a precedir en diversos anys l&#8217;aparici\u00f3 dels s\u00edmptomes motors, la qual cosa pot donar-nos pistes sobre el possible origen de la malaltia.\u00bb \u2014 Miquel Vila.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><b>El Parkinson \u00e9s hereditari?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00ab<\/span><b>En la majoria de casos, el Parkinson no s\u2019hereta i acostuma a apar\u00e8ixer espont\u00e0niament<\/b><span style=\"font-weight: 300;\"> en persones m\u00e9s grans de 65 anys. Tanmateix, entre el 5 i el 10\u00a0% dels pacients presenten mutacions gen\u00e8tiques que s\u2019associen amb un risc m\u00e9s elevat de desenvolupar la malaltia. Aquestes mutacions, que poden ser diagnosticades, porten a una aparici\u00f3 m\u00e9s primerenca i a una progressi\u00f3 m\u00e9s r\u00e0pida de la malaltia.\u00bb \u2014 Salvador Ventura.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><b>Com influeix l\u2019estr\u00e8s en la malaltia de Parkinson?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abS\u2019ha demostrat que experimentar estr\u00e8s cont\u00ednuament pot <\/span><span style=\"font-weight: 400;\">augmentar tant els s\u00edmptomes motors com els no motors del Parkinson<\/span><span style=\"font-weight: 300;\">. Encara s\u2019est\u00e0 debatent si el factor de l\u2019estr\u00e8s es tradueix en un increment de la neurodegeneraci\u00f3. Hi ha estudis amb models animals de Parkinson que ho suggereixen, per\u00f2 encara s\u2019est\u00e0 investigant aquest efecte en humans. \u2014 Guglielmo Foffani.<\/span><\/p>\n<p><b>La dieta influeix en el desenvolupament de la malaltia de Parkinson? I l\u2019exercici f\u00edsic?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abActualment no hi ha cap dieta coneguda que pugui alentir o prevenir l\u2019aparici\u00f3 de la malaltia. Tanmateix, hi una una investigaci\u00f3 activa sobre si les alteracions en la flora intestinal podrien contribuir al desenvolupament de certes malalties neurol\u00f2giques, com el Parkinson. Aix\u00f2 \u00e9s el que anomenem l\u2019<\/span><i><span style=\"font-weight: 300;\">eix intest\u00ed-cervell<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 300;\">.\u00bb \u2014 Miquel Vila.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abD\u2019altra banda, s\u2019ha demostrat que l\u2019exercici f\u00edsic t\u00e9 un impacte positiu en la malaltia de Parkinson perqu\u00e8 ajuda a millorar els s\u00edmptomes motors, at\u00e8s que es tracta d\u2019una malaltia que afecta el moviment, i a m\u00e9s contribueix a alentir-ne la progressi\u00f3. Per tant, es recomana als pacients que tinguin una rutina d\u2019exercici com m\u00e9s activa millor.\u00bb \u2014 Guglielmo Foffani.<\/span><\/p>\n<p><b>Hi ha difer\u00e8ncies entre dones i homes en el desenvolupament de la malaltia?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00ab<\/span><b>Els homes tenen el doble de risc de tenir Parkinson que les dones i, en general, la malaltia acostuma a apar\u00e8ixer en el seu cas a una edat m\u00e9s primerenca<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. Tanmateix, s\u2019ha observat que <\/span><b>en les dones la malaltia progressa m\u00e9s r\u00e0pidament<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. S\u2019estan duent a terme estudis per examinar els possibles factors que poden contribuir a aquestes difer\u00e8ncies, fins i tot factors gen\u00e8tics, hormonals i immunol\u00f2gics. Avui en dia encara no es coneix una base biol\u00f2gica definitiva que expliqui aquestes difer\u00e8ncies.<\/span><span style=\"font-weight: 300;\">\u00bb \u2014 Miquel Vila.<\/span><\/p>\n<p><b>Disposem de biomarcadors que permetin diagnosticar el Parkinson?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abS\u2019est\u00e0 fent un gran esfor\u00e7 per generar i validar biomarcadors efectius que permetin diagnosticar el Parkinson abans que apareguin els s\u00edmptomes. A m\u00e9s, proporcionaran m\u00e9s objectivitat en l\u2019avaluaci\u00f3 de l\u2019efic\u00e0cia d\u2019una ter\u00e0pia en comparaci\u00f3 amb l\u2019avaluaci\u00f3 actual, basada, per exemple, en l\u2019observaci\u00f3 dels s\u00edmptomes motors. Alguns biomarcadors es poden detectar mitjan\u00e7ant <\/span><span style=\"font-weight: 400;\">t\u00e8cniques de neuroimatge<\/span><span style=\"font-weight: 300;\"> (per exemple, avaluar la p\u00e8rdua de dopamina al cervell) o amb la <\/span><span style=\"font-weight: 400;\">detecci\u00f3 de mol\u00e8cules en biofluids com el l\u00edquid cefalorraquidi o la sang<\/span><span style=\"font-weight: 300;\">. Un estudi recent ha demostrat que la detecci\u00f3 en el l\u00edquid cefalorraquidi d\u2019una prote\u00efna implicada en la malaltia, anomenada alfa-sinucle\u00efna, t\u00e9 una taxa d\u2019error molt baixa i, per tant, pot ser una eina \u00fatil per al diagn\u00f2stic preco\u00e7 del Parkinson i tamb\u00e9 per detectar en quina fase es troba la malaltia. Malgrat aix\u00f2, l\u2019ideal seria identificar els biomarcadors en sang, perqu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil la presa de mostres.\u00bb \u2014 Salvador Ventura.<\/span><\/p>\n<p><b>Quins tractaments hi ha actualment?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abNormalment, quan es diagnostica el Parkinson, ja s\u2019ha perdut entre el 50 i el 80\u00a0% de les neurones productores de dopamina. En conseq\u00fc\u00e8ncia, s\u2019acostumen a administrar <\/span><span style=\"font-weight: 400;\">tractaments que tenen com a objectiu incrementar la dopamina al cervell<\/span><span style=\"font-weight: 300;\">. Tot i aix\u00ed, les neurones continuen morint, de manera que les ter\u00e0pies actuals se centren a alleujar els s\u00edmptomes motors, en comptes d\u2019aturar o prevenir la progressi\u00f3 de la malaltia.\u00bb \u2014 Salvador Ventura.<\/span><\/p>\n<p><b>L\u2019efic\u00e0cia dels tractaments canvia a mesura que avan\u00e7a la malaltia?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00ab\u00c9s important destacar que el Parkinson \u00e9s la malaltia neurodegenerativa que actualment disposa de m\u00e9s tractaments efica\u00e7os. Tanmateix, a mesura que la malaltia progressa i es perden neurones i dopamina, <\/span><span style=\"font-weight: 400;\">els s\u00edmptomes empitjoren i els tractaments combinats es tornen m\u00e9s complexos i menys efectius<\/span><span style=\"font-weight: 300;\">. Quan la capacitat per controlar els s\u00edmptomes motors ja \u00e9s molt limitada, es considera l\u2019estimulaci\u00f3 cerebral profunda, un tractament que involucra cirurgia i que \u00e9s similar a un \u201cmarcapassos cerebral\u201d.\u00bb \u2014 Guglielmo Foffani.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Els projectes de Miquel Vila, Salvador Ventura i Guglielmo Foffani obren noves vies per diagnosticar i tractar la malaltia<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">El grup liderat per<\/span> <b>Salvador Ventura<\/b><span style=\"font-weight: 300;\"> centra la seva recerca en la prote\u00efna alfa-sinucle\u00efna i la seva capacitat d\u2019acumular-se formant <\/span><span style=\"font-weight: 400;\">cossos de Lewy<\/span><span style=\"font-weight: 300;\">, uns agregats t\u00f2xics que es generen al cervell dels pacients amb Parkinson i contribueixen a la neurodegeneraci\u00f3. \u00abLa majoria d\u2019investigadors coincidim que l\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019aquesta prote\u00efna <\/span><span style=\"font-weight: 400;\">comen\u00e7a en les primeres etapes de la malaltia i \u00e9s t\u00f2xica per a les neurones<\/span><span style=\"font-weight: 300;\">. Al nostre laboratori hem aconseguit reproduir <\/span><i><span style=\"font-weight: 300;\">in\u00a0vitro <\/span><\/i><span style=\"font-weight: 300;\">i en models animals molt senzills el proc\u00e9s d\u2019agregaci\u00f3 de l\u2019alfa-sinucle\u00efna i hem descobert un grup de mol\u00e8cules capaces d\u2019aturar aquest proc\u00e9s, cosa que podria alentir el progr\u00e9s de la malaltia i augmentar l\u2019efic\u00e0cia dels tractaments actuals.\u00bb<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">La investigaci\u00f3 de <\/span><b>Miquel Vila<\/b><span style=\"font-weight: 300;\"> se centra en la <\/span><b>neuromelanina<\/b><span style=\"font-weight: 300;\">, un pigment de color marr\u00f3 que s\u2019acumula en grans quantitats a les neurones que degeneren amb el progr\u00e9s de la malaltia de Parkinson. \u00abEn estudis amb animals, hem vist que quan <\/span><span style=\"font-weight: 400;\">l\u2019acumulaci\u00f3 de neuromelanina supera un llindar es produeixen els s\u00edmptomes t\u00edpics de la malaltia<\/span><span style=\"font-weight: 300;\">; i quan en normalitzem els nivells aplicant diferents estrat\u00e8gies, hi ha una millora en els s\u00edmptomes. Si en un futur f\u00f3ssim capa\u00e7os de detectar els nivells de neuromelanina que un hum\u00e0 acumula a mesura que va envellint i els pogu\u00e9ssim mantenir per sota del llindar patol\u00f2gic, a nivell conceptual podr\u00edem arribar a prevenir l\u2019aparici\u00f3 de la malaltia.\u00bb<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">L\u2019equip de<\/span> <b>Guglielmo Foffani<\/b><span style=\"font-weight: 300;\"> investiga una nova teoria en la qual es proposa que l\u2019escor\u00e7a cerebral t\u00e9 un paper important en l\u2019origen de la patologia. \u00abEls resultats que hem obtingut fins ara suggereixen que hi ha <\/span><span style=\"font-weight: 400;\">una alteraci\u00f3 de l\u2019activitat neuronal en l\u2019escor\u00e7a cerebral dels pacients amb la malaltia de Parkinson que podria contribuir al desenvolupament de la patologia<\/span><span style=\"font-weight: 300;\">. Si aquesta hip\u00f2tesi \u00e9s certa, s\u2019obrir\u00e0 una porta a la detecci\u00f3 preco\u00e7 del Parkinson i a la possibilitat terap\u00e8utica d\u2019actuar sobre l\u2019escor\u00e7a, per exemple, a trav\u00e9s de t\u00e8cniques de neuromodulaci\u00f3 no invasiva, per recuperar l\u2019activitat normal.\u00bb<\/span><\/p>\n<p><b>En acabar el debat, els investigadors van compartir un missatge esperan\u00e7ador.<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abTot i que encara no tenim cura per al Parkinson, actualment disposem de moltes eines terap\u00e8utiques per alentir l\u2019avan\u00e7 de la malaltia. L\u2019impacte en la qualitat de vida dels pacients ha millorat de manera significativa en comparaci\u00f3 amb fa cinquanta anys.\u00bb \u2014 Guglielmo Foffani.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abTot i que fem passos a poc a poc, estem avan\u00e7ant de manera coordinada en la investigaci\u00f3 de Parkinson amb l\u2019objectiu de trobar-ne una cura i millorar la qualitat de vida dels pacients.\u00bb \u2014\u00a0Salvador Ventura.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"YouTube video player\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/mCzjkXJAHgE\" width=\"400\" height=\"225\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><\/p>\n<p>Fa m\u00e9s de dos-cents anys, el doctor James Parkinson va descriure els primers s\u00edmptomes motors de la malaltia que avui coneixem com a Parkinson. Des d\u2019aleshores, tot i que s\u2019han fet molts aven\u00e7os en la comprensi\u00f3 de la malaltia i hi ha ter\u00e0pies per a les etapes inicials, la recerca de nous tractaments per prevenir o, com a m\u00ednim, alentir el progr\u00e9s del Parkinson i millorar la qualitat de vida dels pacients continua sent una necessitat urgent.<\/p>\n<p>S\u2019estima que entre 8 i 9 milions de persones al m\u00f3n tenen Parkinson, la segona malaltia neurodegenerativa m\u00e9s comuna despr\u00e9s de l\u2019Alzheimer actualment. A m\u00e9s, com que \u00e9s una malaltia relacionada amb l\u2019envelliment,<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[520],"tags":[],"class_list":["post-6358","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-divulgacio-cientifica"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v24.7 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Parkinson: una malaltia sense cura, per\u00f2 amb tractaments - Blog CaixaCi\u00e8ncia<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/parkinson-una-malaltia-sense-cura-pero-amb-tractaments-2\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Parkinson: una malaltia sense cura, per\u00f2 amb tractaments - Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Fa m\u00e9s de dos-cents anys, el doctor James Parkinson va descriure els primers s\u00edmptomes motors de la malaltia que avui coneixem com a Parkinson. Des d\u2019aleshores, tot i que s\u2019han fet molts aven\u00e7os en la comprensi\u00f3 de la malaltia i hi ha ter\u00e0pies per a les etapes inicials, la recerca de nous tractaments per prevenir o, com a m\u00ednim, alentir el progr\u00e9s del Parkinson i millorar la qualitat de vida dels pacients continua sent una necessitat urgent. S\u2019estima que entre 8 i 9 milions de persones al m\u00f3n tenen Parkinson, la segona malaltia neurodegenerativa m\u00e9s comuna despr\u00e9s de l\u2019Alzheimer actualment. A m\u00e9s, com que \u00e9s una malaltia relacionada amb l\u2019envelliment,\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/parkinson-una-malaltia-sense-cura-pero-amb-tractaments-2\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2023-05-08T12:55:19+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-05-09T06:49:42+00:00\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Ubikmedia\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Ubikmedia\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"8 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/parkinson-una-malaltia-sense-cura-pero-amb-tractaments-2\/\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/parkinson-una-malaltia-sense-cura-pero-amb-tractaments-2\/\",\"name\":\"Parkinson: una malaltia sense cura, per\u00f2 amb tractaments - Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\"},\"datePublished\":\"2023-05-08T12:55:19+00:00\",\"dateModified\":\"2023-05-09T06:49:42+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/parkinson-una-malaltia-sense-cura-pero-amb-tractaments-2\/\"]}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/\",\"name\":\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"description\":\"\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca\",\"name\":\"Ubikmedia\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Ubikmedia\"},\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/ubikmedia\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Parkinson: una malaltia sense cura, per\u00f2 amb tractaments - Blog CaixaCi\u00e8ncia","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/parkinson-una-malaltia-sense-cura-pero-amb-tractaments-2\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Parkinson: una malaltia sense cura, per\u00f2 amb tractaments - Blog CaixaCi\u00e8ncia","og_description":"Fa m\u00e9s de dos-cents anys, el doctor James Parkinson va descriure els primers s\u00edmptomes motors de la malaltia que avui coneixem com a Parkinson. Des d\u2019aleshores, tot i que s\u2019han fet molts aven\u00e7os en la comprensi\u00f3 de la malaltia i hi ha ter\u00e0pies per a les etapes inicials, la recerca de nous tractaments per prevenir o, com a m\u00ednim, alentir el progr\u00e9s del Parkinson i millorar la qualitat de vida dels pacients continua sent una necessitat urgent. S\u2019estima que entre 8 i 9 milions de persones al m\u00f3n tenen Parkinson, la segona malaltia neurodegenerativa m\u00e9s comuna despr\u00e9s de l\u2019Alzheimer actualment. A m\u00e9s, com que \u00e9s una malaltia relacionada amb l\u2019envelliment,","og_url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/parkinson-una-malaltia-sense-cura-pero-amb-tractaments-2\/","og_site_name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","article_published_time":"2023-05-08T12:55:19+00:00","article_modified_time":"2023-05-09T06:49:42+00:00","author":"Ubikmedia","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Ubikmedia","Temps estimat de lectura":"8 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/parkinson-una-malaltia-sense-cura-pero-amb-tractaments-2\/","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/parkinson-una-malaltia-sense-cura-pero-amb-tractaments-2\/","name":"Parkinson: una malaltia sense cura, per\u00f2 amb tractaments - Blog CaixaCi\u00e8ncia","isPartOf":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website"},"datePublished":"2023-05-08T12:55:19+00:00","dateModified":"2023-05-09T06:49:42+00:00","author":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/parkinson-una-malaltia-sense-cura-pero-amb-tractaments-2\/"]}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/","name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","description":"","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca","name":"Ubikmedia","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g","caption":"Ubikmedia"},"url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/ubikmedia\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6358","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6358"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6358\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6381,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6358\/revisions\/6381"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6358"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6358"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6358"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}