![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/Blog_Parkinson_CAT-300x169.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Dijous 27 d\u2019abril de 2023, d<\/span>ebat en l\u00ednia. Apunta-t’hi aqu\u00ed<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n En el m\u00f3n s\u2019estima que hi ha entre 8 i 9 milions de persones afectades de Parkinson. Es tracta de la segona malaltia neurodegenerativa m\u00e9s comuna actualment despr\u00e9s de l\u2019Alzheimer. A escala mundial \u00e9s la malaltia neurol\u00f2gica la freq\u00fc\u00e8ncia de la qual est\u00e0 augmentant m\u00e9s r\u00e0pidament \u2014el nombre de casos s\u2019ha duplicat en els \u00faltims 25 anys\u2014, i la seva prevalen\u00e7a continuar\u00e0 creixent a mesura que la poblaci\u00f3 envelleixi.<\/span><\/p>\n Es coneix comunament com a <\/span>malaltia de Parkinson<\/span><\/i> en refer\u00e8ncia a James Parkinson, el doctor que la va descriure per primera vegada el 1817 en la seva monografia <\/span>Un assaig sobre la par\u00e0lisi agitant (An essay on the shaking palsy)<\/span><\/i>.<\/span><\/p>\n Es tracta d\u2019una afecci\u00f3 degenerativa del cervell que afecta el sistema nervi\u00f3s de manera cr\u00f2nica i progressiva. Est\u00e0 associada a s\u00edmptomes motors \u2014lentitud de moviments, tremolors, rigidesa i desequilibri\u2014 i a una \u00e0mplia varietat de complicacions no motores, com el deteriorament cognitiu, els trastorns mentals i del son i el dolor i les alteracions sensorials. La progressi\u00f3 d\u2019aquests s\u00edmptomes dona lloc a altes taxes de discapacitat que generen necessitats d\u2019atenci\u00f3 sociosanit\u00e0ria permanent. Nombroses persones amb la malaltia de Parkinson tamb\u00e9 desenvolupen dem\u00e8ncia durant el transcurs de la malaltia.<\/span><\/p>\n Es desconeixen les causes de la malaltia, per\u00f2 es creu que es pot deure a una complexa interacci\u00f3 entre els factors gen\u00e8tics, els ambientals i els derivats del mateix envelliment de l\u2019organisme, i afecta m\u00e9s els homes que les dones. Es desenvolupa quan les neurones que produeixen la dopamina (neurones dopamin\u00e8rgiques), situades en una regi\u00f3 del cervell denominada <\/span>subst\u00e0ncia negra<\/span><\/i>, degeneren i moren. Malgrat aix\u00f2, per b\u00e9 que s\u2019ha vinculat amb alteracions en diferents processos cel\u00b7lulars, encara no se sap quina \u00e9s la causa d\u2019aquest proc\u00e9s de neurodegeneraci\u00f3.\u00a0<\/span><\/p>\n Tot i que es tracta d\u2019un trastorn neurodegeneratiu sense cura encara, hi ha alguns tractaments farmacol\u00f2gics i ter\u00e0pies que milloren els s\u00edmptomes de les persones afectades. Tanmateix, els tractaments actuals nom\u00e9s s\u00f3n efectius per controlar els s\u00edmptomes motors inicials de la malaltia. A mesura que la malaltia progressa, esdevenen inefica\u00e7os. Hi ha, per tant, una necessitat urgent de desenvolupar tractaments per prevenir o, almenys, alentir el progr\u00e9s de la malaltia i millorar la qualitat de vida dels pacients.<\/span><\/p>\n Actualment tres projectes de recerca que tenen el suport de la Fundaci\u00f3 \u201dla\u00a0Caixa\u201d estan treballant per avan\u00e7ar en la comprensi\u00f3 de les causes del proc\u00e9s de neurodegeneraci\u00f3 i d\u2019aquesta manera poder millorar el diagn\u00f2stic primerenc i desenvolupar nous tractaments. En qu\u00e8 consisteixen? Quins avan\u00e7os s\u2019han aconseguit?<\/span><\/p>\n S\u2019ha observat que, amb el temps, les neurones dopamin\u00e8rgiques comencen a acumular un pigment fosc fins que degeneren i moren. Es tracta d\u2019un pigment similar a la melanina de la pell denominat <\/span>neuromelanina<\/span><\/i>. Les neurones que acumulen m\u00e9s neuromelanina s\u00f3n les que degeneren de manera preferencial. L\u2019equip del doctor Miquel Vila ha desenvolupat un nou model animal experimental de Parkinson que est\u00e0 obrint noves vies per investigar la malaltia i els seus futurs tractaments. Han generat ratolins de laboratori que produeixen una neuromelanina similar a la que s\u2019acumula als cervells humans envellits, per poder estudiar aix\u00ed de quina manera l\u2019acumulaci\u00f3 progressiva de neuromelanina afecta el funcionament i la superviv\u00e8ncia de les neurones. L\u2019objectiu \u00e9s trobar noves ter\u00e0pies que eliminin o frenin l\u2019acumulaci\u00f3 de neuromelanina per poder atenuar o, fins i tot, prevenir la malaltia. El seu treball ha estat reconegut per la Michael J. Fox Foundation com un dels aven\u00e7os m\u00e9s destacats en aquest \u00e0mbit.\u00a0<\/span><\/p>\n Encara no se sap quina \u00e9s la causa del proc\u00e9s de neurodegeneraci\u00f3. La hip\u00f2tesi m\u00e9s estesa suggereix que la malaltia progressa des del sistema nervi\u00f3s perif\u00e8ric cap al cervell, passant per la subst\u00e0ncia negra i estenent-se, en les etapes avan\u00e7ades, fins a l\u2019escor\u00e7a cerebral. L\u2019equip del doctor Foffani investiga una nova teoria en la qual es proposa que l\u2019escor\u00e7a cerebral t\u00e9 un paper important en l\u2019origen de la patologia. Els resultats obtinguts fins ara evidencien una alteraci\u00f3 cortical primerenca, cosa que obre la porta a la detecci\u00f3 preco\u00e7 del Parkinson i a la possibilitat terap\u00e8utica d\u2019actuar sobre l\u2019escor\u00e7a, per exemple, a trav\u00e9s de t\u00e8cniques de neuromodulaci\u00f3 no invasiva, per modificar la progressi\u00f3 de la malaltia.\u00a0<\/span><\/p>\n El desconeixement de les bases moleculars de la malaltia ha limitat significativament el desenvolupament de f\u00e0rmacs. Se sap que es tracta d\u2019una malaltia relacionada amb l\u2019agregaci\u00f3 d\u2019una prote\u00efna anomenada <\/span>alfa-sinucle\u00efna<\/span><\/i> a les neurones dopamin\u00e8rgiques, la qual cosa fa que degenerin i morin. El grup de recerca liderat pel doctor Ventura ha descobert una s\u00e8rie de mol\u00e8cules amb el potencial d\u2019atacar els estadis inicials de la malaltia i d\u2019aturar-ne o alentir-ne la progressi\u00f3 gr\u00e0cies a la seva capacitat d\u2019inhibir, bloquejar o disgregar els agregats t\u00f2xics de l\u2019alfa-sinucle\u00efna que s\u00f3n els que causen aquesta progressi\u00f3, cosa que podria conduir al desenvolupament de tractaments innovadors contra el declivi neurodegeneratiu.<\/span><\/p>\n Ponents:\u00a0<\/span><\/p>\n Moderador\/a:<\/span><\/p>\n Projectes amb el suport de la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d:\u00a0<\/span><\/p>\n <\/p>\n Llegeix la cr\u00f2nica d\u2019altres debats:<\/p>\n\n
\n
\n
\n
<\/p>\n