{"id":6241,"date":"2023-03-24T13:02:26","date_gmt":"2023-03-24T12:02:26","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?p=6241"},"modified":"2023-03-24T14:15:51","modified_gmt":"2023-03-24T13:15:51","slug":"dia-mundial-tuberculosi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/dia-mundial-tuberculosi\/","title":{"rendered":"Noves estrat\u00e8gies per erradicar la tuberculosi, la malaltia infecciosa que m\u00e9s morts ha causat a la humanitat"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

El 24 de mar\u00e7 de 1882, el cient\u00edfic prussi\u00e0 Robert Koch presentava a la Societat Fisiol\u00f2gica de Berl\u00edn un descobriment que havia de revolucionar la hist\u00f2ria de la medicina: havia trobat la causa de la tuberculosi, el microorganisme <\/span>Mycobacterium tuberculosis<\/span><\/i>, tamb\u00e9 conegut com a bacil de Koch. Aquesta malaltia, que al segle <\/span>xviii<\/span> va arribar a provocar <\/span>400 vegades m\u00e9s morts que la COVID-19 el 2020<\/b>, suposava una gran amena\u00e7a per a la societat. La import\u00e0ncia del descobriment va fer que el doctor Koch fos mereixedor del Premi Nobel de Medicina el 1905.<\/span><\/p>\n

Gaireb\u00e9 un segle i mig despr\u00e9s que es descobr\u00eds la causa de la tuberculosi, i tot i que \u00e9s una <\/span>malaltia tractable<\/b>, continua sent una de les causes principals de mort a tot el m\u00f3n, ja que <\/span>moren de tuberculosi aproximadament <\/b>un mili\u00f3 i mig de persones cada any<\/b><\/a>.<\/span><\/p>\n

Avui, amb motiu del Dia Mundial de la Tuberculosi, parlem amb <\/span>Pere-Joan Cardona<\/b>, responsable del grup de recerca de Microbiologia Cl\u00ednica i Experimental de l\u2019Hospital Germans Trias i Pujol, i <\/span>Francisco Jos\u00e9 Roca Soler<\/b>, investigador principal de l\u2019\u00e0rea d\u2019Immunologia i del grup de Patologia Infecciosa, Microbiologia Cl\u00ednica i Medicina Tropical a l\u2019Instituto Murciano de Investigaci\u00f3n Biosanitaria Pascual Parrilla (IMIB-UMU). Aquests dos experts en l\u2019estudi de la tuberculosi tenen el suport de la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d per dur a terme les seves investigacions.<\/span><\/p>\n

Desentranyant els secrets de la malaltia: fer llum sobre el seu cicle\u00a0<\/i><\/b><\/p>\n

Tos intensa durant m\u00e9s de tres setmanes, dolor al pit i tos amb esput s\u00f3n tres dels s\u00edmptomes comuns de la tuberculosi, una patologia que es desenvolupa al pulm\u00f3. Tanmateix, <\/span>nom\u00e9s el 10\u00a0% de les persones infectades per aquest patogen mostren s\u00edmptomes<\/b>. \u00abLa veritat \u00e9s que la infecci\u00f3 no sol ser problem\u00e0tica. Segons dades de l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut, un quart de la poblaci\u00f3 mundial est\u00e0 infectada per <\/span>Mycobacterium tuberculosis, <\/span><\/i>per\u00f2 la gran majoria no arriba a desenvolupar la malaltia\u00bb, assegura Cardona.<\/span><\/p>\n

\"\"
\nPere-Joan Cardona, Hospital Germans Trias i Pujol i IGTP<\/em><\/p>\n

El motiu pel qual aquest 10\u00a0% de persones infectades desenvolupa tuberculosi era, fins fa poc, una de les grans inc\u00f2gnites de la microbiologia. S\u2019han detectat tres factors de predisposici\u00f3: un component anat\u00f2mic que facilita al bacil d\u2019arribar al punt exacte on pot desenvolupar la malaltia, un component gen\u00e8tic que fa que algunes persones siguin m\u00e9s reactives que d\u2019altres a les infeccions i un component social en qu\u00e8 l\u2019<\/span>estr\u00e8s<\/b> t\u00e9 un pes important.<\/span><\/p>\n

Recentment, l\u2019equip de Cardona ha descobert el proc\u00e9s pel qual la infecci\u00f3 amb el bacil de Koch pot passar d\u2019estar en estat latent a derivar en tuberculosi. El microorganisme es multiplica a la part superior del pulm\u00f3, en una zona de poc moviment. Aquesta manca d\u2019activitat promou que el l\u00edquid limf\u00e0tic s\u2019hi estanqui, cosa que permet el creixement de <\/span>Mycobacterium tuberculosis<\/span><\/i>. Aix\u00f2 provoca una resposta inflamat\u00f2ria important a la qual se sumen <\/span>els macr\u00f2fags<\/b>, que, en la lluita contra la bact\u00e8ria, <\/span>provoquen una lesi\u00f3<\/b>.<\/span><\/p>\n

Aquesta lesi\u00f3, a m\u00e9s, va lligada a un dels factors de predisposici\u00f3: l\u2019estr\u00e8s. \u00abA escala evolutiva, l\u2019estr\u00e8s \u00e9s un proc\u00e9s fisiol\u00f2gic en el qual es descarrega una quantitat considerable d\u2019adrenalina i de cortisol\u00bb, explica Cardona. \u00abEl problema del cortisol \u00e9s que desencadena una resposta inflamat\u00f2ria en l\u2019organisme i aquesta inflamaci\u00f3 agreuja les lesions, inclosa la causada per una infecci\u00f3 de tuberculosi. Per tant, podem dir que l\u2019estr\u00e8s ajuda a desencadenar la malaltia\u00bb.<\/span><\/p>\n

D\u2019acord amb el que s\u2019ha <\/span>publicat a la revista <\/span>Pathogens<\/span><\/i><\/a>, la lesi\u00f3 inicial ha de produir microlesions secund\u00e0ries al seu voltant perqu\u00e8 la infecci\u00f3 passi a malaltia. \u00abAquestes lesions filles tamb\u00e9 s\u2019inflamen i el conjunt genera una gran ferida que acaba destruint tot el pulm\u00f3\u00bb, comenta Cardona, l\u2019equip del qual ha demostrat aquest proc\u00e9s en ratolins i tamb\u00e9 en macacos.<\/span><\/p>\n

El descobriment, que serveix com a <\/span>marcador predictiu de la tuberculosi<\/b>, obre les portes a la investigaci\u00f3 de nous m\u00e8todes de diagn\u00f2stic i al desenvolupament d\u2019una nova vacuna. \u00abSi b\u00e9 ja hi ha una vacuna contra la tuberculosi que es va dissenyar a la primera meitat del segle<\/span> xix<\/span>, malauradament no prev\u00e9 la infecci\u00f3 prim\u00e0ria en adults ni la progressi\u00f3 de la infecci\u00f3 latent\u00bb, explica Cardona. \u00abAmb els nostres resultats, es podria estudiar el disseny d\u2019una vacuna dirigida a evitar la formaci\u00f3 d\u2019aquesta primera lesi\u00f3\u00bb.<\/span><\/p>\n

Actuar de pressa: per qu\u00e8 el diagn\u00f2stic primerenc \u00e9s crucial per frenar els contagis<\/i><\/b><\/p>\n

\u00abEl gran repte de la tuberculosi \u00e9s el diagn\u00f2stic\u00bb, assegura Cardona. I \u00e9s aqu\u00ed on la seva recerca adquireix un pes m\u00e9s gran. Per detectar la tuberculosi cal fer un proc\u00e9s molt tedi\u00f3s que inclou un cultiu i una posterior tinci\u00f3 d\u2019esput, anal\u00edtiques de sang i una prova de tuberculina.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00abAqu\u00ed, a Espanya, es tracta d\u2019un procediment relativament assequible\u00bb, comenta Roca. \u00abPer\u00f2 en un escenari en el qual la tuberculosi \u00e9s end\u00e8mica, com a l\u2019\u00cdndia o al sud-est asi\u00e0tic, la cosa es complica\u00bb. Les mancances en les instal\u00b7lacions m\u00e8diques i el dif\u00edcil acc\u00e9s als hospitals en determinades regions end\u00e8miques dilaten el temps que transcorre entre l\u2019aparici\u00f3 de s\u00edmptomes i el diagn\u00f2stic de la malaltia, cosa que facilita el contagi entre els contactes dels pacients i incrementa el nombre de casos.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00abL\u2019<\/span>erradicaci\u00f3 de la tuberculosi nom\u00e9s arribar\u00e0 si es desenvolupa un test r\u00e0pid<\/b>, com els detectors d\u2019ant\u00edgens per a la COVID-19\u00bb, explica Cardona.\u00a0<\/span><\/p>\n

Enfrontant l\u2019amena\u00e7a invisible: les resist\u00e8ncies bacterianes<\/i><\/b><\/p>\n

El tractament de la tuberculosi es basa en l\u2019\u00fas d\u2019antibi\u00f2tics, per\u00f2 aquests f\u00e0rmacs comporten moltes mancances: d\u2019una banda, hi ha la durada, ja que <\/span>la ter\u00e0pia m\u00e9s curta \u00e9s de sis mesos<\/b>, per b\u00e9 que \u00e9s habitual que en duri nou, i d\u2019altra banda, els <\/span>efectes secundaris<\/b> dels antibi\u00f2tics, que poden ser greus i fins i tot poden arribar a deixar seq\u00fceles en les persones que els consumeixen.\u00a0<\/span><\/p>\n

\"\"
\nFrancisco Jos\u00e9 Roca Soler, Instituto Murciano de Investigaci\u00f3n Biosanitaria Pascual Parrilla (IMIB-UMU)<\/em><\/p>\n

Sumats, aquests dos factors fan que molts dels pacients abandonin el tractament, cosa que dona lloc a una de les grans amenaces per a la humanitat en general i per a l\u2019erradicaci\u00f3 de la tuberculosi en particular: <\/span>la resist\u00e8ncia als antibi\u00f2tics<\/b>. \u00abDes que es van descobrir, no se n\u2019han desenvolupat gaires per tractar la tuberculosi\u00bb, comenta Roca. \u00abI dels pocs que han aparegut aquests \u00faltims anys, pr\u00e0cticament tots han generat soques resistents poc despr\u00e9s d\u2019iniciar-ne l\u2019\u00fas en la cl\u00ednica\u00bb.\u00a0<\/span><\/p>\n

Aquest fenomen no \u00e9s exclusiu de la tuberculosis. \u00abPassa amb tots els pat\u00f2gens en general a escala mundial, per\u00f2 la tuberculosi imposa m\u00e9s respecte pel tipus d\u2019infecci\u00f3 que produeix\u00bb, assegura Roca. \u00abAmb una tuberculosi resistent a m\u00faltiples antibi\u00f2tics, l\u2019\u00fanica alternativa davant la falta de ter\u00e0pia \u00e9s tractar la infecci\u00f3 com si fos un tumor: obrir, extirpar la zona afectada i esperar que no hi quedi cap bacteri\u00bb.\u00a0<\/span><\/p>\n

Innovant amb f\u00e0rmacs ja coneguts: noves alternatives<\/i><\/b><\/p>\n

Les dificultats en el tractament antibi\u00f2tic contra la tuberculosi han propiciat l\u2019estudi d\u2019altres vies per atacar la malaltia. \u00c9s el cas de Francisco Jos\u00e9 Roca, que se centra en la cerca de f\u00e0rmacs existents que puguin agilitzar la curaci\u00f3.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00abTrobar un compost farmacol\u00f2gic nou \u00e9s un proc\u00e9s molt complex. Per\u00f2 nosaltres estem identificant compostos que ja existeixen i que tamb\u00e9 podrien servir per a la tuberculosi\u00bb. Es tracta d\u2019<\/span>antidepressius i medicaments per tractar problemes card\u00edacs, d\u2019hipertensi\u00f3 i de diabetis<\/b>, entre d\u2019altres. S\u00f3n f\u00e0rmacs dirigits a l\u2019hoste, no intenten matar el bacteri, sin\u00f3 que la seva diana \u00e9s a les c\u00e8l\u00b7lules humanes: ataquen un proc\u00e9s que les nostres c\u00e8l\u00b7lules duen a terme, per\u00f2 que ens perjudica i incrementa la patogenicitat de la infecci\u00f3.\u00a0<\/span><\/p>\n

La idea d\u2019aquesta recerca \u00e9s utilitzar aquests f\u00e0rmacs dirigits a l\u2019hoste en combinaci\u00f3 amb els antibi\u00f2tics. \u00abEls antibi\u00f2tics atacarien el bacteri i aquests f\u00e0rmacs regularien la nostra resposta immunit\u00e0ria i eliminarien les respostes perjudicials\u00bb, aclareix Roca. I conclou: \u00abSi aconseguim passar d\u2019un tractament de sis mesos a tres, la reducci\u00f3 tant de les hospitalitzacions com de la quantitat de medicaments que s\u2019administren a escala mundial ser\u00e0 dr\u00e0stica\u00bb.\u00a0<\/span><\/p>\n

Nedant cap a una cura: estudiar la tuberculosi en peixos<\/i><\/b><\/p>\n

L\u2019equip de Roca estudia aquesta infecci\u00f3 mitjan\u00e7ant el peix zebra. Per\u00f2, com \u00e9s possible estudiar una malaltia que es desenvolupa i afecta directament els pulmons en <\/span>\u00e9ssers<\/b> que respiren per br\u00e0nquies<\/b>? \u00abTot i que no tenen pulmons, els peixos desenvolupen una patologia que recapitula molts dels estadis que es donen en la tuberculosi humana, nom\u00e9s que en altres teixits. Fins i tot en humans, la tuberculosi pot ser extrapulmonar i afectar altres \u00f2rgans i teixits\u00bb.<\/span><\/p>\n

Roca utilitza una esp\u00e8cie germana de <\/span>Mycobacterium tuberculosis,<\/span><\/i> el <\/span>Mycobacterium marimun<\/span><\/i>, per dur a terme les seves investigacions. \u00abSi els comparem, el <\/span>M. marimun <\/span><\/i>\u00e9s l\u2019esp\u00e8cie que m\u00e9s s\u2019hi acosta gen\u00e8ticament\u00bb, explica l\u2019investigador. \u00abAfecta gent que est\u00e0 en contacte amb peixos, com ara persones que treballen en aquariof\u00edlia, netejant tancs i manipulant peixos, en piscifactories i en peixateries\u00bb.\u00a0<\/span><\/p>\n

I per qu\u00e8 es fa servir el peix zebra? El peix zebra \u00e9s \u00e0mpliament utilitzat en biomedicina per a l\u2019estudi de malalties per una caracter\u00edstica molt simple: \u00e9s <\/span>transparent<\/b>. \u00abJuguem amb prote\u00efnes fluorescents per posar de manifest processos cel\u00b7lulars i <\/span>veure en viu el que passa<\/b>\u00bb, afirma Roca. \u00abPodem tenir un animal amb les c\u00e8l\u00b7lules del sistema immunitari fluorescents i infectar-lo amb bacteris fluorescents d\u2019un altre color. Aix\u00ed veiem com interacciona el patogen amb les c\u00e8l\u00b7lules, per\u00f2 tamb\u00e9 com interaccionen les c\u00e8l\u00b7lules entre si i amb l\u2019entorn, tot aix\u00f2 en temps real en una animal viu\u00bb.<\/span><\/p>\n

La tuberculosi i el seu impacte social: superar l\u2019estigma<\/i><\/b><\/p>\n

Tan sols a Catalunya es donen 1.000 casos anuals de tuberculosi, xifra que supera les 4.000 persones si mirem l\u2019estad\u00edstica espanyola. \u00abNing\u00fa no en vol parlar, \u00e9s una malaltia que no apareix als diaris, i aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 sempre s\u2019ha vinculat a la pobresa\u00bb, afirma Roca.\u00a0<\/span><\/p>\n

En efecte, s\u2019ha demostrat que l\u2019estatus social es un dels factors que predisposen a desenvolupar la malaltia, especialment en els col\u00b7lectius susceptibles de patir malnutrici\u00f3. En aix\u00f2 \u00e9s contundent: \u00abSi volem erradicar la tuberculosi, cal comen\u00e7ar per <\/span>eliminar la malnutrici\u00f3 al planeta<\/b>\u00bb.\u00a0<\/span><\/p>\n

Aquesta falta de visibilitat va m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019estigma: la recerca de la tuberculosi \u00e9s escassa i costa trobar recursos perqu\u00e8, com que no se\u2019n parla, no hi ha la percepci\u00f3 que sigui una cosa important.\u00a0<\/span><\/p>\n

La situaci\u00f3 s\u2019ha agreujat amb la pand\u00e8mia de la COVID-19, \u00e8poca en qu\u00e8 el 25\u00a0% dels casos de tuberculosi no es van detectar, cosa que va generar una onada de contagis brutal. Segons Cardona, \u00abl\u2019any passat es van comptabilitzar 100.000 morts m\u00e9s de l\u2019habitual per tuberculosi i la xifra anir\u00e0 augmentant simplement per haver frenat el sistema de cerca d\u2019infeccions\u00bb.\u00a0<\/span><\/p>\n

En aquest escenari, la recerca de possibles m\u00e8todes de prevenci\u00f3 i tractament per a la tuberculosi resulta una tasca urgent. Per sort, el treball cient\u00edfic de persones com Pere-Joan Cardona i Francisco Jos\u00e9 Roca Soler avan\u00e7a, pas a pas, cap a aquesta meta.\u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

El 24 de mar\u00e7 de 1882, el cient\u00edfic prussi\u00e0 Robert Koch presentava a la Societat Fisiol\u00f2gica de Berl\u00edn un descobriment que havia de revolucionar la hist\u00f2ria de la medicina: havia trobat la causa de la tuberculosi, el microorganisme Mycobacterium tuberculosis<\/i>, tamb\u00e9 conegut com a bacil de Koch. Aquesta malaltia, que al segle xviii va arribar a provocar 400 vegades m\u00e9s morts que la COVID-19 el 2020, suposava una gran amena\u00e7a per a la societat. La import\u00e0ncia del descobriment va fer que el doctor Koch fos mereixedor del Premi Nobel de Medicina el 1905.<\/p>\n

Gaireb\u00e9 un segle i mig despr\u00e9s que es descobr\u00eds la causa de la tuberculosi, i tot i que \u00e9s una malaltia tractable,<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[519],"tags":[],"class_list":["post-6241","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-investigacio"],"acf":[],"yoast_head":"\nNoves estrat\u00e8gies per erradicar la tuberculosi, la malaltia infecciosa que m\u00e9s morts ha causat a la humanitat - Blog CaixaCi\u00e8ncia<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/dia-mundial-tuberculosi\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Noves estrat\u00e8gies per erradicar la tuberculosi, la malaltia infecciosa que m\u00e9s morts ha causat a la humanitat - Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El 24 de mar\u00e7 de 1882, el cient\u00edfic prussi\u00e0 Robert Koch presentava a la Societat Fisiol\u00f2gica de Berl\u00edn un descobriment que havia de revolucionar la hist\u00f2ria de la medicina: havia trobat la causa de la tuberculosi, el microorganisme Mycobacterium tuberculosis, tamb\u00e9 conegut com a bacil de Koch. Aquesta malaltia, que al segle xviii va arribar a provocar 400 vegades m\u00e9s morts que la COVID-19 el 2020, suposava una gran amena\u00e7a per a la societat. La import\u00e0ncia del descobriment va fer que el doctor Koch fos mereixedor del Premi Nobel de Medicina el 1905. Gaireb\u00e9 un segle i mig despr\u00e9s que es descobr\u00eds la causa de la tuberculosi, i tot i que \u00e9s una malaltia tractable,\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/dia-mundial-tuberculosi\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2023-03-24T12:02:26+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-03-24T13:15:51+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Tuberculosis_CAT_Tuit1-300x169.jpg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Ubikmedia\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Ubikmedia\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/dia-mundial-tuberculosi\/\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/dia-mundial-tuberculosi\/\",\"name\":\"Noves estrat\u00e8gies per erradicar la tuberculosi, la malaltia infecciosa que m\u00e9s morts ha causat a la humanitat - Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/dia-mundial-tuberculosi\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/dia-mundial-tuberculosi\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Tuberculosis_CAT_Tuit1-300x169.jpg\",\"datePublished\":\"2023-03-24T12:02:26+00:00\",\"dateModified\":\"2023-03-24T13:15:51+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/dia-mundial-tuberculosi\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/dia-mundial-tuberculosi\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Tuberculosis_CAT_Tuit1-300x169.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Tuberculosis_CAT_Tuit1-300x169.jpg\"},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/\",\"name\":\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"description\":\"\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca\",\"name\":\"Ubikmedia\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Ubikmedia\"},\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/ubikmedia\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Noves estrat\u00e8gies per erradicar la tuberculosi, la malaltia infecciosa que m\u00e9s morts ha causat a la humanitat - Blog CaixaCi\u00e8ncia","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/dia-mundial-tuberculosi\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Noves estrat\u00e8gies per erradicar la tuberculosi, la malaltia infecciosa que m\u00e9s morts ha causat a la humanitat - Blog CaixaCi\u00e8ncia","og_description":"El 24 de mar\u00e7 de 1882, el cient\u00edfic prussi\u00e0 Robert Koch presentava a la Societat Fisiol\u00f2gica de Berl\u00edn un descobriment que havia de revolucionar la hist\u00f2ria de la medicina: havia trobat la causa de la tuberculosi, el microorganisme Mycobacterium tuberculosis, tamb\u00e9 conegut com a bacil de Koch. Aquesta malaltia, que al segle xviii va arribar a provocar 400 vegades m\u00e9s morts que la COVID-19 el 2020, suposava una gran amena\u00e7a per a la societat. La import\u00e0ncia del descobriment va fer que el doctor Koch fos mereixedor del Premi Nobel de Medicina el 1905. Gaireb\u00e9 un segle i mig despr\u00e9s que es descobr\u00eds la causa de la tuberculosi, i tot i que \u00e9s una malaltia tractable,","og_url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/dia-mundial-tuberculosi\/","og_site_name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","article_published_time":"2023-03-24T12:02:26+00:00","article_modified_time":"2023-03-24T13:15:51+00:00","og_image":[{"url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Tuberculosis_CAT_Tuit1-300x169.jpg","type":"","width":"","height":""}],"author":"Ubikmedia","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Ubikmedia","Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/dia-mundial-tuberculosi\/","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/dia-mundial-tuberculosi\/","name":"Noves estrat\u00e8gies per erradicar la tuberculosi, la malaltia infecciosa que m\u00e9s morts ha causat a la humanitat - Blog CaixaCi\u00e8ncia","isPartOf":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/dia-mundial-tuberculosi\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/dia-mundial-tuberculosi\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Tuberculosis_CAT_Tuit1-300x169.jpg","datePublished":"2023-03-24T12:02:26+00:00","dateModified":"2023-03-24T13:15:51+00:00","author":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/dia-mundial-tuberculosi\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/dia-mundial-tuberculosi\/#primaryimage","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Tuberculosis_CAT_Tuit1-300x169.jpg","contentUrl":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Tuberculosis_CAT_Tuit1-300x169.jpg"},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/","name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","description":"","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca","name":"Ubikmedia","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g","caption":"Ubikmedia"},"url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/ubikmedia\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6241","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6241"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6241\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6266,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6241\/revisions\/6266"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6241"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6241"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6241"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}