![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/DMSaludMental_CAT-1-300x157.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
La majoria de nosaltres estem familiaritzats amb la teoria del desequilibri qu\u00edmic de la depressi\u00f3, segons la qual aquesta malaltia \u00e9s causada per una baixa concentraci\u00f3 del neurotransmissor serotonina. Tanmateix, una <\/span>\u00e0mplia revisi\u00f3<\/span><\/a> publicada recentment, que no ha trobat relaci\u00f3 entre els nivells de serotonina i la depressi\u00f3, ha posat en dubte aquesta teoria.\u00a0<\/span><\/p>\n Molts antidepressius actuen inhibint la degradaci\u00f3 de la serotonina al cervell. Qu\u00e8 indica aquest nou descobriment sobre aquests f\u00e0rmacs que milions de pacients prenen di\u00e0riament?\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n \u00abEl que sabem \u00e9s que funcionen, <\/span>per\u00f2 encara no sabem exactament per qu\u00e8<\/span>; s\u00f3n dues coses diferents\u00bb, explica <\/span>Jo\u00e3o Filipe Oliveira<\/span><\/a>, investigador de la <\/span>Universidade do Minho<\/span><\/a>, a Portugal, que lidera un projecte seleccionat en la convocat\u00f2ria de CaixaResearch Health 2021. Fins a tres de cada quatre pacients responen b\u00e9 als antidepressius, per\u00f2 probablement no per les raons que imaginem. Per al 20-30\u00a0% restant no hi ha cap altra soluci\u00f3 farmacol\u00f2gica i gaireb\u00e9 dos ter\u00e7os dels pacients recauen despr\u00e9s del tractament.\u00a0<\/span><\/p>\n La depressi\u00f3 no sols \u00e9s especialment dif\u00edcil de tractar, sin\u00f3 tamb\u00e9 de diagnosticar. Per aix\u00f2, <\/span>m\u00e9s de la meita<\/span><\/a>t<\/span> de tots els casos de depressi\u00f3 passen desapercebuts en l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria. \u00abAvui no hi ha cap m\u00e8tode per diagnosticar objectivament els pacients amb depressi\u00f3\u00bb, explica <\/span>Rodrigo A. Cunha<\/span><\/a>, investigador del <\/span>Centro de Neuroci\u00eancias e Biologia Celular<\/span><\/a> (CNC), a Portugal, que va rebre una beca a la convocat\u00f2ria de CaixaResearch Health 2018.\u00a0<\/span><\/p>\n Actualment, quan la prevalen\u00e7a mundial de la depressi\u00f3 <\/span>ha crescut un 25\u00a0%<\/span><\/a> els \u00faltims anys, \u00e9s m\u00e9s urgent que mai desxifrar els or\u00edgens neurals d\u2019aquesta malaltia amb l\u2019objectiu de facilitar el descobriment de noves ter\u00e0pies que funcionin per a tots els pacients.\u00a0<\/span><\/p>\n Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra anualment el 10 d\u2019octubre, hem parlat amb dos investigadors portuguesos els projectes dels quals, finan\u00e7ats per CaixaResearch, exploren noves maneres de tractar la depressi\u00f3.<\/span><\/p>\n Les altres c\u00e8l\u00b7lules cerebrals<\/b><\/p>\n La teoria del desequilibri qu\u00edmic de la depressi\u00f3 \u00e9s nom\u00e9s una de les diverses teories que intenten explicar la neurobiologia de la malaltia. Altres hip\u00f2tesis apunten que la depressi\u00f3 es conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019alteracions neuroinflamat\u00f2ries, una reposici\u00f3 inadequada de noves neurones o la desregulaci\u00f3 dels senyals de l\u2019estr\u00e8s, per esmentar-ne nom\u00e9s algunes. Fins avui, no s\u2019ha demostrat que cap d\u2019aquestes teories sigui correcta, ni que es pugui explicar exclusivament amb l\u2019observaci\u00f3 de les neurones.<\/span><\/p>\n Jo\u00e3o Filipe Oliveira, investigador de la Universidade do Minho, Portugal<\/p><\/div>\n Quan parlem de las c\u00e8l\u00b7lules del cervell, tendim a pensar en les neurones. Tot i aix\u00ed, en realitat nom\u00e9s prop de la meitat de les c\u00e8l\u00b7lules del cervell s\u00f3n neurones. Les altres, conegudes com a <\/span>c\u00e8l\u00b7lules glials<\/span><\/i>, tenen diverses funcions essencials per al cervell, des de protegir les neurones contra els pat\u00f2gens fins a proporcionar-los suport estructural.\u00a0<\/span><\/p>\n Prop del 20-40\u00a0% de totes les c\u00e8l\u00b7lules glials s\u00f3n astr\u00f2cits, c\u00e8l\u00b7lules especialitzades que es comuniquen amb les neurones, els proporcionen suport i les modulen. S\u2019ha descobert que la depressi\u00f3 tamb\u00e9 afecta aquestes c\u00e8l\u00b7lules. \u00abEn els models animals per a l\u2019estudi de la depressi\u00f3, l\u2019estructura dels astr\u00f2cits canvia. Per aix\u00f2 va sorgir la idea que la reversi\u00f3 d\u2019aquests canvis potser permetria controlar els s\u00edmptomes de la depressi\u00f3\u00bb, explica <\/span>el Jo\u00e3o<\/span>.<\/span><\/p>\n El seu <\/span>projecte de CaixaResearch<\/span><\/a> t\u00e9 com a objectiu investigar m\u00e9s a fons aquesta possibilitat. \u00abFins ara, hem descobert que, si desactivem algunes de les funcions dels astr\u00f2cits, no s\u2019observa el mateix <\/span>curs de comportament de tipus depressiu greu<\/span> en ratolins\u00bb, afegeix <\/span>el Jo\u00e3o<\/span>. \u00abEls astr\u00f2cits podrien ser una de les baules perdudes que connecten totes les teories dominants sobre la depressi\u00f3 que hi ha actualment.\u00bb<\/span><\/p>\n Per al Jo\u00e3o<\/span>, treballar amb astr\u00f2cits ha estat \u00abmolt emocionant\u00bb. La ci\u00e8ncia nom\u00e9s ha desenvolupat les eines necess\u00e0ries per estudiar aquestes c\u00e8l\u00b7lules en els \u00faltims 20 o 30 anys. \u00ab\u00c9s un tipus de c\u00e8l\u00b7lula completament nou, que encara no s\u2019ha estudiat a fons \u2014en especial, el paper que t\u00e9 en la depressi\u00f3\u2014, per\u00f2 ja hem fet molts descobriments fascinants\u00bb, explica. \u00abNom\u00e9s som al comen\u00e7ament del cam\u00ed. Ens esperen moltes sorpreses\u00bb, conclou.<\/span><\/p>\n La cafe\u00efna com a ter\u00e0pia<\/b><\/p>\n El caf\u00e8 no \u00e9s tan sols un element imprescindible cada mat\u00ed per a milions de persones arreu del m\u00f3n. Nombrosos estudis han fet pal\u00e8s que les persones que beuen caf\u00e8 habitualment tenen menys probabilitats de desenvolupar diabetis tipus 2, malalties del cor, determinats tipus de c\u00e0ncer i fins i tot depressi\u00f3. Tanmateix, encara desconeixem pr\u00e0cticament del tot com i per qu\u00e8 ens protegeix contra aquestes patologies.<\/span><\/p>\n Rodrigo A. Cunha, investigador del Centro de Neuroci\u00eancias e Biologia Celular (CNC), Portugal (fotografia: Rodrigo A. Cunha)<\/p><\/div>\n \u00abComprendre exactament com el consum de caf\u00e8 afecta l\u2019estat d\u2019\u00e0nim i el funcionament del cervell pot representar una oportunitat per entendre els mecanismes subjacents a la depressi\u00f3\u00bb, explica <\/span>el Rodrigo<\/span>, <\/span>el projecte del qual finan\u00e7at per CaixaResearch<\/span><\/a> projecta llum nova sobre aquesta connexi\u00f3.\u00a0<\/span><\/p>\n Quan prenem una tassa de caf\u00e8, la cafe\u00efna entra al cervell i s\u2019uneix a una prote\u00efna denominada <\/span>receptor d\u2019adenosina A2A<\/span><\/i> (A2AR). El \u00abbloqueig\u00bb d\u2019aquests receptors per la cafe\u00efna genera la coneguda sensaci\u00f3 d\u2019estar despert que tendim a associar a aquesta beguda. Les c\u00e8l\u00b7lules del cervell dels bevedors habituals de caf\u00e8 s\u2019adapten a un consum m\u00e9s alt de cafe\u00efna i produeixen menys prote\u00efna A2AR. <\/span>El Rodrigo<\/span> i el seu equip volien investigar si aquesta prote\u00efna t\u00e9 cap relaci\u00f3 amb la depressi\u00f3, i si podria servir com a diana terap\u00e8utica.<\/span><\/p>\n Van descobrir que les c\u00e8l\u00b7lules del cervell de les persones que han mort per su\u00efcidi tendeixen a tenir una concentraci\u00f3 m\u00e9s alta d\u2019A2AR, especialment a l\u2019am\u00edgdala (la regi\u00f3 del cervell que processa la por) i al septe lateral (implicat en diverses funcions, com ara el comportament emocional i motivacional). Tamb\u00e9 van descobrir que la reducci\u00f3 de la concentraci\u00f3 d\u2019A2AR a cadascuna d\u2019aquestes dues \u00e0rees del cervell \u00e9s \u00abestrictament necess\u00e0ria i, de fet, suficient per modificar l\u2019estat d\u2019\u00e0nim en animals\u00bb, assenyala <\/span>el Rodrigo<\/span>.\u00a0<\/span><\/p>\n El seu descobriment contribueix a explicar per qu\u00e8 els bevedors habituals de caf\u00e8, que en teoria haurien de tenir una concentraci\u00f3 m\u00e9s baixa d\u2019A2AR, s\u00f3n menys propensos a desenvolupar depressi\u00f3. Aix\u00ed mateix, aquest descobriment prepara el terreny per a nous tractaments que redueixin la sobreexposici\u00f3 d\u2019A2AR i obre la possibilitat de fer proves de detecci\u00f3 de la depressi\u00f3 mesurant els nivells cerebrals d\u2019aquest receptor. Actualment no hi ha disponible cap prova biol\u00f2gica per a la detecci\u00f3 de la depressi\u00f3. En abs\u00e8ncia d\u2019aquest tipus de prova, el diagn\u00f2stic es basa en q\u00fcestionaris en els quals els pacients descriuen els seus s\u00edmptomes.\u00a0<\/span><\/p>\n En un camp dominat per l\u2019an\u00e0lisi subjectiva, les proves basades en l\u2019A2AR podrien aportar una informaci\u00f3 objectiva molt necess\u00e0ria. Malgrat aix\u00f2, encara s\u00f3n molt lluny d\u2019estar cl\u00ednicament disponibles. \u00abPer confirmar si l\u2019A2AR \u00e9s un veritable biomarcador de la depressi\u00f3 i la ideaci\u00f3 su\u00efcida, calen m\u00e9s estudis en diferents poblacions de pacients\u00bb, indica <\/span>el Rodrigo<\/span>. \u00abAix\u00f2 implicaria el desenvolupament de noves eines d\u2019exploraci\u00f3 cerebral que ara per ara no tenim, les quals ens permetrien mesurar amb precisi\u00f3 la densitat d\u2019A2AR en diferents \u00e0rees del cervell\u00bb, explica.\u00a0<\/span><\/p>\n Els reptes de l\u2019estudi de la depressi\u00f3<\/b><\/p>\n En els pacients, la depressi\u00f3 pot ser extremament dif\u00edcil d\u2019identificar, ja que els s\u00edmptomes varien molt d\u2019una persona a una altra. Per als investigadors que utilitzen models animals per estudiar aquesta malaltia i l\u2019efic\u00e0cia dels nous tractaments, els reptes s\u00f3n encara m\u00e9s grans. \u00ab\u00d2bviament, no podem preguntar als ratolins com se senten\u00bb, assenyala <\/span>el Jo\u00e3o<\/span>.<\/span><\/p>\n Encara que no hi ha un model animal validat per a la depressi\u00f3, s\u2019han desenvolupat diferents t\u00e8cniques per ajudar els investigadors a avaluar l\u2019estat mental i emocional dels ratolins objecte d\u2019estudi.\u00a0<\/span><\/p>\n Una d\u2019aquestes t\u00e8cniques consisteix a mesurar els d\u00e8ficits de flexibilitat cognitiva i d\u2019aprenentatge, dues capacitats que sovint estan afectades en la depressi\u00f3 greu. Aquestes capacitats s\u2019avaluen ensenyant a un ratol\u00ed una nova tasca que contradiu alguna cosa que ha apr\u00e8s anteriorment. Per exemple, els investigadors poden col\u00b7locar cada dia el menjar del ratol\u00ed a la mateixa cantonada d\u2019un laberint. Posteriorment, un cop el ratol\u00ed ja ha apr\u00e8s aquesta \u00abregla\u00bb, col\u00b7loquen el menjar a la cantonada oposada i determinen el temps que triga el ratol\u00ed a aprendre la \u00abnova regla\u00bb. Els ratolins deprimits tendeixen a trigar m\u00e9s a adaptar-se al canvi.<\/span><\/p>\n Una altra t\u00e8cnica consisteix a determinar el nivell d\u2019anhedonia, la incapacitat d\u2019experimentar plaer. Quan es deixa que escullin, els ratolins sans opten per l\u2019aigua ensucrada (que els agrada molt) en comptes de l\u2019aigua normal el 98\u00a0% de les vegades. Els ratolins deprimits nom\u00e9s escullen l\u2019aigua ensucrada prop del 80\u00a0% de les vegades.<\/span><\/p>\n Encara que aquests m\u00e8todes no poden oferir una imatge perfecta de l\u2019estat intern dels ratolins, poden proporcionar als investigadors una valuosa informaci\u00f3 sobre els trastorns de l\u2019estat d\u2019\u00e0nim.<\/span><\/p>\n Els projectes <\/span>del Jo\u00e3o i del Rodrigo<\/span> aborden l\u2019estudi de la depressi\u00f3 des de dos angles completament diferents, cosa que demostra l\u2019extraordin\u00e0ria complexitat d\u2019aquesta malaltia. S\u00f3n nom\u00e9s dos dels nombrosos grups de recerca que arreu del m\u00f3n treballen per comprendre la depressi\u00f3; per\u00f2, quant de temps haur\u00e0 de passar perqu\u00e8 aquests coneixements es traslladin als pacients?<\/span><\/p>\n \u00abLa resposta a aquesta pregunta \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de fe\u00bb, afirma <\/span>el Rodrigo<\/span>. \u00abEstic conven\u00e7ut que d\u2019aqu\u00ed a 10 o 20 anys tindrem prou coneixements sobre la neurobiologia de la depressi\u00f3 per poder afrontar la majoria de situacions\u00bb.\u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La majoria de nosaltres estem familiaritzats amb la teoria del desequilibri qu\u00edmic de la depressi\u00f3, segons la qual aquesta malaltia \u00e9s causada per una baixa concentraci\u00f3 del neurotransmissor serotonina. Tanmateix, una \u00e0mplia revisi\u00f3<\/a> publicada recentment, que no ha trobat relaci\u00f3 entre els nivells de serotonina i la depressi\u00f3, ha posat en dubte aquesta teoria.\u00a0<\/p>\n Molts antidepressius actuen inhibint la degradaci\u00f3 de la serotonina al cervell. Qu\u00e8 indica aquest nou descobriment sobre aquests f\u00e0rmacs que milions de pacients prenen di\u00e0riament?\u00a0\u00a0<\/p>\n \u00abEl que sabem \u00e9s que funcionen, per\u00f2 encara no sabem exactament per qu\u00e8; s\u00f3n dues coses diferents\u00bb, explica Jo\u00e3o Filipe Oliveira<\/a>, investigador de la Universidade do Minho<\/a>,<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[519],"tags":[],"class_list":["post-5781","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-investigacio"],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/Joao-Filipe-Oliveira_CAT-300x157.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/Rodrigo-A.-Cunha_CAT-300x157.jpg\")
<\/p>\n