{"id":5663,"date":"2022-09-20T08:06:58","date_gmt":"2022-09-20T08:06:58","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?p=5663"},"modified":"2022-09-20T09:55:40","modified_gmt":"2022-09-20T09:55:40","slug":"33-noves-solucions-per-al-futur-de-la-salut","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/33-noves-solucions-per-al-futur-de-la-salut\/","title":{"rendered":"33 noves solucions per al futur de la salut"},"content":{"rendered":"<p><span style=\"font-weight: 400;\">Regenerar el teixit card\u00edac despr\u00e9s d\u2019un infart, crear una nova tecnologia per purificar l\u2019aire de virus respiratoris, i una nova nanotecnologia terap\u00e8utica per aturar la progressi\u00f3 del Parkinson. Aquests s\u00f3n nom\u00e9s alguns dels 33 projectes seleccionats en la cinquena edici\u00f3 de la <\/span><b>convocat\u00f2ria CaixaResearch d\u2019Investigaci\u00f3 en Salut 2022<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, que t\u00e9 com a objectiu identificar i impulsar iniciatives de gran excel\u00b7l\u00e8ncia cient\u00edfica i d\u2019alt <\/span><b>impacte social<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, en investigaci\u00f3, tant <\/span><b>b\u00e0sica <\/b><span style=\"font-weight: 400;\">com <\/span><b>cl\u00ednica, translacional i d\u2019innovaci\u00f3<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone wp-image-5684\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR22_Generals_Tuit2_CAT-1-300x157.jpg\" alt=\"\" width=\"400\" height=\"209\" srcset=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR22_Generals_Tuit2_CAT-1-300x157.jpg 300w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR22_Generals_Tuit2_CAT-1-1024x535.jpg 1024w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR22_Generals_Tuit2_CAT-1-768x401.jpg 768w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR22_Generals_Tuit2_CAT-1-1536x802.jpg 1536w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR22_Generals_Tuit2_CAT-1-2048x1070.jpg 2048w\" sizes=\"auto, (max-width: 400px) 100vw, 400px\" \/><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Amb una inversi\u00f3 total de 23,1 milions d\u2019euros, aquests projectes desenvoluparan noves solucions en l\u2019\u00e0mbit de les <\/span><b>malalties infeccioses<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> (11 projectes),<\/span> <span style=\"font-weight: 400;\">les<\/span><b> neuroci\u00e8ncies<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> (9 projectes), l\u2019<\/span><b>oncologia<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, (8 projectes) i les <\/span><b>malalties cardiovasculars i metab\u00f2liques relacionades<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> (5 projectes). A m\u00e9s a m\u00e9s, diverses de les iniciatives premiades desenvoluparan <\/span><b>tecnologies biom\u00e8diques<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> que permetran abordar alguns d\u2019aquests reptes en salut.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Aquest any, 20 dels projectes seleccionats s\u00f3n de centres d\u2019investigaci\u00f3 i universitats d\u2019<\/span><b>Espanya<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">: 9 de Catalunya, 6 de la Comunitat de Madrid, 2 d\u2019Andalusia, 2 de la Comunitat Valenciana i 1 de Gal\u00edcia. A aquests s\u2019hi sumen 13 iniciatives de diversos centres de <\/span><b>Portugal<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">: 7 de l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Lisboa, 3 de la Regi\u00f3 Nord (Porto, Braga), 2 de la Regi\u00f3 Centre (Co\u00efmbra) i 1 de l\u2019Algarve.<\/span><\/p>\n<div style=\"width: 400px;\" class=\"wp-video\"><!--[if lt IE 9]><script>document.createElement('video');<\/script><![endif]-->\n<video class=\"wp-video-shortcode\" id=\"video-5663-1\" width=\"400\" height=\"224\" preload=\"metadata\" controls=\"controls\"><source type=\"video\/mp4\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/CAT_CR_Health_Res2022_GIF_Blog-1.mp4?_=1\" \/><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/CAT_CR_Health_Res2022_GIF_Blog-1.mp4\">https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/CAT_CR_Health_Res2022_GIF_Blog-1.mp4<\/a><\/video><\/div>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">La convocat\u00f2ria CaixaResearch es duu a terme amb partenaritat amb la <\/span><b>Funda\u00e7\u00e3o para a Ci\u00eancia e a Tecnologia (FCT)<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, del Ministeri de Ci\u00e8ncia, Tecnologia i Ensenyament Superior de Portugal, que aporta 2,3 milions d\u2019euros per subvencionar 3 dels 13 projectes portuguesos seleccionats en aquesta edici\u00f3. La convocat\u00f2ria tamb\u00e9 t\u00e9 el suport de la <\/span><b>Fundaci\u00f3n Luz\u00f3n<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, que cofinan\u00e7a, juntament amb la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d, un projecte sobre l\u2019ELA.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Des dels inicis del programa el 2018, l\u2019entitat ha destinat 94,8 milions d\u2019euros a 138 investigacions innovadores i de gran impacte social, 95 de les quals estan liderades per equips espanyols, i 43, per grups d\u2019investigaci\u00f3 de Portugal, en l\u2019<\/span><b>\u00fanica convocat\u00f2ria d\u2019ajuts a la recerca en salut que existeix en l\u2019\u00e0mbit ib\u00e8ric.\u00a0<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">La <\/span><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut\"><b>convocat\u00f2ria del 2023<\/b><\/a><span style=\"font-weight: 400;\"> ja \u00e9s oberta i els investigadors que ho desitgin podran comen\u00e7ar a enviar les seves sol\u00b7licituds per optar a les ajudes.\u00a0<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b><i>Oncologia<\/i><\/b><\/p>\n<div style=\"width: 400px;\" class=\"wp-video\"><video class=\"wp-video-shortcode\" id=\"video-5663-2\" width=\"400\" height=\"208\" preload=\"metadata\" controls=\"controls\"><source type=\"video\/mp4\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR_Oncologia_CAT_Blog.mp4?_=2\" \/><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR_Oncologia_CAT_Blog.mp4\">https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR_Oncologia_CAT_Blog.mp4<\/a><\/video><\/div>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-microambient\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><strong>Com modulen les c\u00e8l\u00b7lules tumorals el microambient que les envolta perqu\u00e8 els sigui favorable?<\/strong><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigador principal: El\u00edas Campo, del Institut d\u2019Investigacions Biom\u00e8diques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).<\/span><\/i><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Projecte en consorci amb: <\/span><\/i>Xose S. Puente, Fundaci\u00f3n Universidad Oviedo; Holger Heyn, Centre de Regulaci\u00f3 Gen\u00f2mica-CRG.<\/p>\n<p>La leuc\u00e8mia limf\u00e0tica cr\u00f2nica (LLC) \u00e9s el tumor hematol\u00f2gic m\u00e9s freq\u00fcent en adults a Occident, amb una incid\u00e8ncia estimada de 4 o 5 casos per cada 100.000 habitants i any. Es tracta d\u2019una malaltia que pot tenir pron\u00f2stics molt dispars: mentre que en algunes persones s\u2019estabilitza i no requereix tractament, en d\u2019altres progressa molt r\u00e0pidament i, malgrat rebre ter\u00e0pia, el tumor es fa finalment resistent.<\/p>\n<p>Tot i que estudis recents fets a gran escala, tant gen\u00f2mics com epigen\u00f2mics, han revelat la complexitat de les mutacions d\u2019aquesta malaltia, aquestes mutacions no expliquen completament el perqu\u00e8 d\u2019aquestes dues possibles evolucions tan diferents. Noves dades recents apunten la necessitat de tenir en compte, a m\u00e9s de les alteracions en el genoma, la influ\u00e8ncia del microambient del tumor. D\u2019una banda, el sistema immunol\u00f2gic ataca les c\u00e8l\u00b7lules leuc\u00e8miques, per\u00f2 en algun moment es debilita i aquesta defensa sembla que no \u00e9s efica\u00e7. D\u2019altra banda, les c\u00e8l\u00b7lules canceroses necessiten est\u00edmuls per cr\u00e9ixer i sobreviure, que els proporcionen les c\u00e8l\u00b7lules no tumorals del seu voltant.<\/p>\n<p>Aquest projecte estudiar\u00e0 com les c\u00e8l\u00b7lules tumorals s\u00f3n capaces d\u2019influir en el seu microentorn perqu\u00e8 els sigui favorable i escapar aix\u00ed de la resposta del sistema immunitari de l\u2019hoste. Tamb\u00e9 analitzar\u00e0 si noves alteracions gen\u00f2miques poden funcionar com a dianes per a ter\u00e0pies que modulin la resposta del sistema immunol\u00f2gic dels pacients.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-inestabilitat-cancer\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Comprendre el paper de nous factors que provoquen inestabilitat gen\u00f2mica en el c\u00e0ncer<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigador principal: Andr\u00e9s Aguilera, del Centro Andaluz de Biolog\u00eda Molecular y Medicina Regenerativa (CABIMER), Universidad de Sevilla\u00a0<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">La inestabilitat en el genoma, \u00e9s a dir, les alteracions en la transmissi\u00f3 de la informaci\u00f3 gen\u00e8tica d\u2019una c\u00e8l\u00b7lula a una altra durant la reproducci\u00f3 cel\u00b7lular, \u00e9s un dels mecanismes fonamentals que donen lloc als tumors. En general, les c\u00e8l\u00b7lules s\u00f3n molt eficients transmetent el seu ADN d\u2019una generaci\u00f3 a una altra; malgrat aix\u00f2, quan es produeixen errades en la reparaci\u00f3 de l\u2019ADN, en la seva replicaci\u00f3 i en la transcripci\u00f3 d\u2019ADN a ARN, aix\u00f2 pot provocar que la informaci\u00f3 transmesa d\u2019una c\u00e8l\u00b7lula a una altra canvi\u00ef de manera dr\u00e0stica a una taxa anormalment elevada i que s\u2019acumulin mutacions i reorganitzacions cromos\u00f2miques que acabin afectant el programa d\u2019expressi\u00f3 gen\u00e8tica cel\u00b7lular, cosa que incrementa la probabilitat que arribi a afectar gens supressors tumorals o implicats en les met\u00e0stasis.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">En el projecte, els investigadors estudiaran el paper, tant a nivell gen\u00f2mic com a nivell molecular, que exerceix el metabolisme de l\u2019ARN en les reorganitzacions cromos\u00f2miques, ja que aquestes generen una alta propensi\u00f3 a c\u00e0ncer. L\u2019objectiu que tenen \u00e9s identificar els mecanismes d\u2019interacci\u00f3 entre el metabolisme de l\u2019ARN i les funcions de reparaci\u00f3 de l\u2019ADN que comprometen la integritat del genoma.<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-limfoma\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Un organoide de limfoma en un xip vascularitzat per avan\u00e7ar en el disseny d\u2019immunoter\u00e0pies personalitzades<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigador principal: Patricia P\u00e9rez-Gal\u00e1n, de l\u2019Institut d\u2019Investigacions Biom\u00e8diques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)<\/span><\/i><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Projecte en consorci amb: Kristina Haase, d\u2019EMBL Barcelona<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">La medicina personalitzada \u00e9s essencial per tractar alguns c\u00e0ncers a causa de l\u2019enorme heterogene\u00eftat gen\u00e8tica que presenten, com \u00e9s el cas del limfoma no Hodgkin, el m\u00e9s freq\u00fcent dels tumors hematol\u00f2gics. Fins avui, s\u2019han utilitzat mostres preses de la lesi\u00f3 del pacient i s\u2019han cultivat al laboratori per intentar predir quina ser\u00e0 la resposta a determinats f\u00e0rmacs. Tanmateix, aquests models in vitro no reprodueixen el microambient del tumor (cel\u00b7lular, vascular i de suport f\u00edsic), particularment important en el cas dels limfomes pel seu paper fonamental en la superviv\u00e8ncia cel\u00b7lular i la resposta als tractaments.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">En aquest projecte, els investigadors pretenen desenvolupar un organoide a partir de la mostra tumoral del pacient que recre\u00ef el microambient immunitari del limfoma, i tamb\u00e9 el seu suport f\u00edsic, i integrar-lo en un xip amb models vasculars d\u2019\u00faltima generaci\u00f3. Aquest innovador xip de limfoma permetr\u00e0 analitzar l\u2019acc\u00e9s de les ter\u00e0pies al tumor i avaluar la resposta dels limfomes a diferents immunoter\u00e0pies de manera personalitzada, cosa que contribuir\u00e0 tamb\u00e9 a la reducci\u00f3 de l\u2019\u00fas d\u2019animals en biomedicina.<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-inmunoterapies-cancer\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Una nova aproximaci\u00f3 per potenciar l\u2019\u00e8xit de les immunoter\u00e0pies del c\u00e0ncer<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigador principal: Fran Supek, de l\u2019Institut de Recerca Biom\u00e8dica de Barcelona (IRB Barcelona)<\/span><\/i><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Projecte en consorci amb: Ana Janic, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Tot i que la immunoter\u00e0pia ha suposat una aut\u00e8ntica revoluci\u00f3 dels tractaments del c\u00e0ncer, nom\u00e9s 2 de cada 10 pacients se\u2019n beneficien. I continua sent un repte total identificar aquests pacients abans d\u2019iniciar l\u2019administraci\u00f3 del tractament<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">En dona una pista el nombre de mutacions, que pot assenyalar si un determinat tumor \u00e9s tractable amb immunoter\u00e0pia o no. Aix\u00f2 suggereix que les prote\u00efnes mutades poden ser detectades pel sistema immunitari. Tamb\u00e9 se sap que les c\u00e8l\u00b7lules humanes tenen un mecanisme de vigil\u00e0ncia que els permet silenciar l\u2019expressi\u00f3 de prote\u00efnes mutades.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">En aquest projecte, els investigadors parteixen de la hip\u00f2tesi que, si apaguen aquest mecanisme de vigil\u00e0ncia en les c\u00e8l\u00b7lules canceroses, es podrien activar moltes mutacions, cosa que, al seu torn, produiria m\u00e9s prote\u00efnes mutades, les quals farien que el tumor fos visible per al sistema immunitari i tractable amb immunoter\u00e0pia.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Utilitzant models animals de c\u00e0ncer de pulm\u00f3 i limfoma, intentaran provar aquesta hip\u00f2tesi. El seu objectiu \u00e9s aplanar el cam\u00ed per a futurs estudis que investiguin l\u2019administraci\u00f3 de f\u00e0rmacs inhibidors d\u2019aquest mecanisme amb la finalitat de millorar la perspectiva de les immunoter\u00e0pies.<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-gens-saltadors\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Desxifrant l\u2019impacte dels \u00abgens saltadors\u00bb en la proliferaci\u00f3 tumoral<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigador principal: Jos\u00e9 Tubio, del Centro de Investigaci\u00f3n en Medicina Molecular y Enfermedades Cr\u00f3nicas (CiMUS), Universidad de Santiago de Compostela<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">El genoma hum\u00e0 acull el mateix nombre de gens que codifiquen per a prote\u00efnes que el d\u2019un simple cuc. Per tant, la nostra complexitat s\u2019explica per la forma en qu\u00e8 els nostres gens estan regulats. En aquest sentit, una fracci\u00f3 important del nostre ADN es compon de fragments que tenen la capacitat de moure\u2019s; s\u00f3n els anomenats gens saltadors o elements m\u00f2bils: transposons i retrotransposons.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Els retrotransposons poden saltar d\u2019un costat a l\u2019altre del genoma i ocasionar p\u00e8rdues de fragments de material gen\u00e8tic o introduir regions reguladores. Estudis anteriors han concl\u00f2s que els retrotransposons s\u00f3n una font important de mutacions en c\u00e0ncer, tot i que les conseq\u00fc\u00e8ncies funcionals que t\u00e9 la seva activitat s\u00f3n for\u00e7a desconegudes.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">En aquest projecte, els investigadors intentaran desxifrar fins a quin punt aquest salt dels retrotransposons canvia el context de l\u2019estructura tridimensional del genoma tumoral i impacta en la funci\u00f3 dels gens del c\u00e0ncer.<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-metastasis-cerebrals\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Una nova forma de tractar les met\u00e0stasis cerebrals en el c\u00e0ncer de mama<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigadora principal: Helena Florindo, de la Faculdade de Farm\u00e1cia da Universidade de Lisboa (Portugal)<\/span><\/i><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Projecte en consorci amb: Ronit Satchi-Fainaro, de la Universitat de Tel Aviv (Israel)<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">El 2021, el c\u00e0ncer de mama es va convertir en el tipus de c\u00e0ncer m\u00e9s freq\u00fcent a tot el m\u00f3n, segons les dades publicades per l\u2019Ag\u00e8ncia Internacional per a la Recerca del C\u00e0ncer (IARC). S\u2019estima que cada any es produeixen 132 casos per cada 100.000 habitants, en la majoria dels casos dones. Aquest tipus de tumor primari acaba generant met\u00e0stasi cerebral en el 15-30 % dels pacients. De fet, el c\u00e0ncer de mama \u00e9s la segona causa m\u00e9s freq\u00fcent de met\u00e0stasi cerebral, que pot apar\u00e8ixer fins i tot deu anys despr\u00e9s d\u2019un tractament satisfactori del tumor primari. En aquests casos, el pron\u00f2stic \u00e9s negatiu.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Tot i els recents aven\u00e7os en els tractaments contra el c\u00e0ncer, inclosa la immunoter\u00e0pia, els tumors cerebrals i les met\u00e0stasis cerebrals continuen sent necessitats m\u00e8diques urgents que no estan satisfact\u00f2riament cobertes. Aix\u00f2 es deu en gran part al limitat coneixement dels mecanismes pels quals les c\u00e8l\u00b7lules canceroses escapen del seu lloc primari d\u2019origen i s\u2019estableixen i proliferen en un \u00f2rgan distant. D\u2019altra banda, encara no es coneix del tot el mecanisme mitjan\u00e7ant el qual les c\u00e8l\u00b7lules immunit\u00e0ries controlen la comunicaci\u00f3 entre el microentorn cerebral i les c\u00e8l\u00b7lules tumorals que acaben provocant la met\u00e0stasi.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Aquest projecte vol analitzar les interaccions que s\u2019estableixen entre el tumor, el sistema vascular i el sistema immunitari en els c\u00e0ncers cerebrals metast\u00e0tics. L\u2019objectiu \u00e9s facilitar el disseny d\u2019un nou tipus de nanoimmunoter\u00e0pia que permeti regular la funci\u00f3 immunit\u00e0ria del cervell per prevenir i tractar les met\u00e0stasis cerebrals.<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-cancer-mama\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Quin \u00e9s el paper de les c\u00e8l\u00b7lules senescents en la progressi\u00f3 del c\u00e0ncer de mama?<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigador principal: Joaqu\u00edn Arribas, de l\u2019Institut Hospital del Mar d\u2019Investigacions M\u00e8diques, IMIM-Hospital del Mar<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">El c\u00e0ncer \u00e9s una malaltia relacionada amb l\u2019envelliment i el contribu\u00efdor principal a la c\u00e0rrega de salut mundial. Tot i la millora de l\u2019efic\u00e0cia dels tractaments, un percentatge substancial dels tumors tornen a apar\u00e8ixer i, sovint, els pacients desenvolupen met\u00e0stasis agressives. Per aquest motiu \u00e9s del tot necessari desenvolupar noves ter\u00e0pies d\u2019efecte m\u00e9s durador.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Estudis recents han demostrat que la recidiva d\u2019un tumor i els efectes secundaris dels tractaments antic\u00e0ncer es deuen, en bona mesura, a l\u2019acumulaci\u00f3 de c\u00e8l\u00b7lules senescents, c\u00e8l\u00b7lules malmeses que deixen de dividir-se, per\u00f2 no moren, continuen actives i alliberen subst\u00e0ncies que produeixen una inflamaci\u00f3 danyosa que promou la progressi\u00f3 tumoral.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">En aquest projecte, els investigadors utilitzaran models experimentals per monitorar i eliminar espec\u00edficament aquestes c\u00e8l\u00b7lules senescents. Se centraran en el c\u00e0ncer de mama, que \u00e9s el tipus m\u00e9s freq\u00fcent en les dones. Partiran de la hip\u00f2tesi que l\u2019eliminaci\u00f3 d\u2019aquestes c\u00e8l\u00b7lules senescents durant estadis concrets de la progressi\u00f3 del tumor obrir\u00e0 la porta a desenvolupar ter\u00e0pies m\u00e9s eficients que previnguin la recidiva del c\u00e0ncer i alguns efectes secundaris deleteris. Aix\u00ed mateix, investigaran noves estrat\u00e8gies terap\u00e8utiques per eliminar les c\u00e8l\u00b7lules senescents i trobar nous tractaments m\u00e9s segurs.<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-leucemia\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Vers tractaments m\u00e9s efica\u00e7os i menys t\u00f2xics per a la leuc\u00e8mia limfobl\u00e0stica aguda<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigadora principal: Vera Sofia Correia Martins, de l\u2019Instituto Gulbenkian de Ci\u00eancia (Portugal)\u00a0<\/span><\/i><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Projecte en consorci amb: Klaus-Michael Debatin, de la Ulm University Medical Center (Alemanya)<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">La leuc\u00e8mia limfobl\u00e0stica aguda de c\u00e8l\u00b7lules T (LLA-T) \u00e9s un tipus de c\u00e0ncer de la sang molt agressiu que s\u2019origina en un tipus de c\u00e8l\u00b7lules del sistema immunitari, els limf\u00f2cits T. Afecta principalment la poblaci\u00f3 infantil, per\u00f2 tamb\u00e9 es pot donar en adolescents i adults. Tot i que es pot curar en el 80 % dels infants i en el 60 % dels adults, el tractament provoca efectes secundaris greus. Aix\u00f2 significa que, actualment, 2 de cada 10 infants i 4 de cada 10 adults diagnosticats de LLA-T no responen al tractament. A m\u00e9s, la malaltia reapareix en alguns dels pacients que inicialment responien b\u00e9, i el pron\u00f2stic per a aquests pacients \u00e9s negatiu.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Els tractaments actuals s\u00f3n clarament insuficients i haurien d\u2019esdevenir espec\u00edfics per evitar els efectes secundaris i les recidives. Aquest avan\u00e7 t\u00e8cnic requeriria una millor comprensi\u00f3 dels mecanismes que desencadenen la leuc\u00e8mia, com tamb\u00e9 la recidiva de la malaltia. A m\u00e9s, tamb\u00e9 es necessiten biomarcadors per identificar, en el moment del diagn\u00f2stic, quins pacients respondran al tractament administrat i quins no.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Amb aquest objectiu, els investigadors proposen un enfocament innovador que combina models en ratolins i en ratolins humanitzats per desvelar el proc\u00e9s pel qual les c\u00e8l\u00b7lules immunit\u00e0ries sanes es tornen canceroses, i tamb\u00e9 per comprendre millor com resisteixen al tractament i reapareixen en les recidives. En aquest projecte, els investigadors proposen identificar i caracteritzar els mecanismes fonamentals que expliquen tant els primers esdeveniments que desencadenen la leuc\u00e8mia com els que permeten que es produeixi una recidiva, cosa que facilitaria el desenvolupament de tractaments nous i m\u00e9s efica\u00e7os.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b><i>Malalties infeccioses<\/i><\/b><\/p>\n<div style=\"width: 400px;\" class=\"wp-video\"><video class=\"wp-video-shortcode\" id=\"video-5663-3\" width=\"400\" height=\"208\" preload=\"metadata\" controls=\"controls\"><source type=\"video\/mp4\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR_Infecciosas_CAT_Blog.mp4?_=3\" \/><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR_Infecciosas_CAT_Blog.mp4\">https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR_Infecciosas_CAT_Blog.mp4<\/a><\/video><\/div>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-antimicrobians\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Una nova estrat\u00e8gia per combatre la resist\u00e8ncia als antimicrobians<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigador principal: Jo\u00e3o Morais Cabral, de l\u2019i3S &#8211; Instituto de Investiga\u00e7\u00e3o e Inova\u00e7\u00e3o em Sa\u00fade da Universidade do Porto (Portugal)\u00a0<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">L\u2019augment de la resist\u00e8ncia als antimicrobians, proc\u00e9s natural en qu\u00e8 els microorganismes desenvolupen resist\u00e8ncia als f\u00e0rmacs utilitzats per tractar les infeccions que provoquen, \u00e9s un problema greu i una de les amenaces principals per a la salut mundial. Combatre la resist\u00e8ncia als antimicrobians implica evitar l\u2019\u00fas incorrecte i l\u2019ab\u00fas d\u2019antibi\u00f2tics i trobar noves estrat\u00e8gies per lluitar contra les infeccions bacterianes, sigui descobrint nous f\u00e0rmacs o b\u00e9 buscant maneres d\u2019augmentar la sensibilitat bacteriana als antibi\u00f2tics existents.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Aquest projecte es concentra en la cerca i la caracteritzaci\u00f3 de processos biol\u00f2gics fonamentals dels bacteris que s\u00f3n crucials per a la seva viabilitat. En concret, els investigadors estudiaran diferents prote\u00efnes bacterianes per determinar si poden ser dianes antibacterianes viables que es puguin continuar investigant per desenvolupar futures aplicacions cl\u00edniques.<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-virus-nil\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Com podem prevenir el pr\u00f2xim brot del virus del Nil occidental a Espanya<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigador principal: Jordi Figuerola, de l\u2019Estaci\u00f3n Biol\u00f3gica de Do\u00f1ana &#8211; Consejo Superior de Investigaciones Cient\u00edficas (EBD-CSIC)<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Les malalties infeccioses transmeses per mosquits, com la mal\u00e0ria, el dengue o la febre del Zika, s\u00f3n una amena\u00e7a important per a la salut humana i per al desenvolupament de la societat. Es creu que arriben a causar m\u00e9s de 700.000 morts a l\u2019any. Tot i que durant el darrer mig segle Europa ha estat pr\u00e0cticament lliure de patologies d\u2019aquest tipus, en l\u2019\u00faltima d\u00e8cada el virus del Nil occidental ha reemergit i ha augmentat la seva incid\u00e8ncia i distribuci\u00f3 geogr\u00e0fica. De fet, a Espanya el virus \u00e9s end\u00e8mic i el 2020 va provocar 77 casos greus i 8 morts, la majoria, a Andalusia.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Fins ara, les estrat\u00e8gies per a la gesti\u00f3 d\u2019aquestes malalties es basaven a intentar controlar l\u2019expansi\u00f3 del virus utilitzant biocides contra els mosquits una vegada s\u2019han detectat els primers casos humans d\u2019infecci\u00f3.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Aquest projecte, ARBOPREVENT, en lloc de reaccionar a l\u2019aparici\u00f3 de casos d\u2019infecci\u00f3, vol intentar prevenir-los i reduir d\u2019aquesta manera el risc de transmissi\u00f3 d\u2019aquests i d\u2019altres arbovirus entre la poblaci\u00f3. Per aix\u00f2, els investigadors intentaran establir un mecanisme d\u2019alerta primerenca per poder, diverses setmanes abans que es produeixi un brot, refor\u00e7ar el control de mosquits, reduir la possible circulaci\u00f3 del virus i evitar que es contagi\u00ef als humans.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Aix\u00ed mateix, tra\u00e7aran mapes de distribuci\u00f3 de les diferents esp\u00e8cies de mosquits, identificaran les \u00e0rees de cria i proposaran estrat\u00e8gies per al control de la poblaci\u00f3 d\u2019aquests insectes utilitzant m\u00e8todes compatibles amb la conservaci\u00f3 de l\u2019entorn.<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-antibiotics\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Vers el desenvolupament d\u2019una nova generaci\u00f3 d\u2019antibi\u00f2tics per combatre les resist\u00e8ncies antimicrobianes<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigador principal: Alfonso Jaramillo, de l\u2019Instituto de Biolog\u00eda Integrativa de Sistemas (I2SysBio-CSIC)\u00a0<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">S\u2019estima que les resist\u00e8ncies antimicrobianes causaran m\u00e9s morts que el c\u00e0ncer el 2050. Es tracta d\u2019un problema molt greu de salut global que requereix noves estrat\u00e8gies que permetin produir de manera sistem\u00e0tica mol\u00e8cules antimicrobianes contra qualsevol bacteri.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Actualment, la majoria de m\u00e8todes per desenvolupar nous antibi\u00f2tics es basen a buscar possibles mol\u00e8cules naturals que ja tinguin una capacitat antibi\u00f2tica o a crear noves mol\u00e8cules modificant les existents de manera aleat\u00f2ria i anar testant-ne la possible capacitat antibi\u00f2tica contra els pat\u00f2gens mitjan\u00e7ant un m\u00e8tode d\u2019assaig i error. Per\u00f2 aquesta estrat\u00e8gia \u00e9s lenta i requereix molts anys i esfor\u00e7os, i no sempre funciona. A m\u00e9s, mentrestant, els bacteris poden acabar desenvolupant noves resist\u00e8ncies gr\u00e0cies a la seva capacitat evolutiva. En entorns controlats, per exemple, s\u2019ha vist que s\u00f3n capa\u00e7os de fer-ho en poques hores.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">El pla dels investigadors \u00e9s utilitzar l\u2019evoluci\u00f3 per crear mol\u00e8cules antimicrobianes basades en prote\u00efnes. Per aix\u00f2, desenvoluparan una tecnologia capa\u00e7 d\u2019accelerar l\u2019evoluci\u00f3 un mili\u00f3 de vegades, cosa que permetr\u00e0 anticipar les mutacions que podrien fer resistents els bacteris i adaptar aix\u00ed les mol\u00e8cules antimicrobianes a aquestes mutacions. Els antibacterians que desenvoluparan no seran capa\u00e7os d\u2019evolucionar per si mateixos i seran innocus per als bacteris beneficiosos, cosa que resoldr\u00e0 un dels efectes indesitjats dels antibi\u00f2tics actuals.<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-sistema-inmunitari\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Comprendre millor la forma en qu\u00e8 el sistema immunitari estableix respostes a mida per a cada patogen<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigadora principal: Nuria Mart\u00ednez, del Centro de Biolog\u00eda Molecular Severo Ochoa (CBMSO-CSIC)<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Cada vegada que tenim una infecci\u00f3, el sistema immunitari dispara una resposta espec\u00edfica en funci\u00f3 de la naturalesa del patogen (virus, bacteris, helmints). Aix\u00f2 implica la diferenciaci\u00f3 de les c\u00e8l\u00b7lules del sistema immunitari cap a diferents subtipus amb funcions concretes de defensa, i tamb\u00e9 la producci\u00f3 d\u2019anticossos espec\u00edfics. L\u2019especificitat de la resposta per a cada tipus de patogen \u00e9s la clau per resoldre la infecci\u00f3 de manera efica\u00e7.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">En part, l\u2019\u00e8xit d\u2019aquesta resposta dep\u00e8n d\u2019una bona sintonia en la comunicaci\u00f3 entre les c\u00e8l\u00b7lules immunit\u00e0ries, cosa que fins ara s\u2019havia relacionat amb el contacte f\u00edsic entre c\u00e8l\u00b7lules i la producci\u00f3 de citocines.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Els investigadors parteixen de la hip\u00f2tesi que la comunicaci\u00f3 metab\u00f2lica entre un tipus de c\u00e8l\u00b7lules immunit\u00e0ries \u2014les c\u00e8l\u00b7lules B\u2014 i les seves c\u00e8l\u00b7lules ve\u00efnes \u00e9s la responsable que la resposta immunit\u00e0ria sigui espec\u00edfica per a cada patogen.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">En aquest projecte pretenen identificar com i quan passa aquesta comunicaci\u00f3 i de quina forma es veu modelada pel patogen en q\u00fcesti\u00f3. Aix\u00f2 aplanar\u00e0 el cam\u00ed per trobar noves estrat\u00e8gies terap\u00e8utiques que permetin controlar infeccions i malalties autoimmunes, i tamb\u00e9 millorar les vacunes actuals.<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-estudi-inmunosuficiencies\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Vers una millor comprensi\u00f3 de les respostes davant d\u2019infeccions del sistema immunitari<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigador principal: Esteban Ballestar, de l\u2019Institut de Recerca contra la Leuc\u00e8mia Josep Carreras<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">El sistema immunitari \u00e9s l\u2019equipament defensiu de qu\u00e8 disposa l\u2019organisme per combatre infeccions. En la majoria de casos, \u00e9s molt efica\u00e7 i ens protegeix de les malalties. Per\u00f2 hi ha individus que neixen amb immunodefici\u00e8ncies que els fan molt m\u00e9s susceptibles a tenir malalties causades per pat\u00f2gens, sigui perqu\u00e8 tenen un nombre de c\u00e8l\u00b7lules immunit\u00e0ries insuficient, o b\u00e9 perqu\u00e8 s\u00f3n defectuoses. Estudiar aquests individus permet comprendre millor el funcionament del sistema immunitari i la manera en qu\u00e8 organitza les seves respostes davant de possibles agressions.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">En aquest projecte, els investigadors tra\u00e7aran un atles de les c\u00e8l\u00b7lules immunit\u00e0ries i de les interaccions que estableixen entre si. Per fer-ho, se centraran en una immunodefici\u00e8ncia prim\u00e0ria, la immunodefici\u00e8ncia comuna variable, que causa a les persones que la tenen infeccions intestinals i respirat\u00f2ries greus i recurrents per a les quals necessiten una ter\u00e0pia immunol\u00f2gica substitutiva.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">L\u2019objectiu \u00e9s poder comprendre millor els mecanismes subjacents als desafiaments a qu\u00e8 s\u2019enfronten aquests pacients davant d\u2019una infecci\u00f3. Tamb\u00e9, entendre el di\u00e0leg que estableixen entre si les diferents c\u00e8l\u00b7lules immunit\u00e0ries per orquestrar una resposta efica\u00e7 contra una amena\u00e7a. Els resultats d\u2019aquest projecte, que ajudaran a entendre millor els components i la comunicaci\u00f3 de la resposta immunit\u00e0ria, proporcionaran noves eines per millorar l\u2019atenci\u00f3 m\u00e8dica i la qualitat de vida dels pacients amb immunodefici\u00e8ncies.<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-covid-persistent\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Vers una cura per a la COVID persistent<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigador principal: Christian Brander, d\u2019IrsiCaixa, Institut de Recerca de la Sida\u00a0<\/span><\/i><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Projecte en consorci amb: Simon Heath, del CNAG-CRG, Centre for Genomic Regulation; Lourdes Mateu, de la Fundaci\u00f3n FLS de Lucha contra el Sida, las Enfermedades Infecciosas y la Promoci\u00f3n de la Salud y la Ciencia; i Joaquim Segal\u00e9s, de l\u2019Institut de Recerca i Tecnologia Agroaliment\u00e0ries \u2013 IRTA<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Una de cada 10 persones que passen la COVID-19 continuen tenint s\u00edmptomes mesos despr\u00e9s de la infecci\u00f3. Aquesta condici\u00f3 es coneix com a COVID persistent i pot estar relacionada amb afectacions neurol\u00f2giques greus com ara la p\u00e8rdua de mem\u00f2ria, la disminuci\u00f3 de la capacitat de concentraci\u00f3 o l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un estat de boira mental.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Tot i que encara no se sap quin \u00e9s el motiu de la persist\u00e8ncia dels s\u00edmptomes, diversos estudis apunten que una de les possibles causes podria ser una alteraci\u00f3 a nivell epigen\u00e8tic, \u00e9s a dir, el mecanisme que actua com a interruptor dels gens. Tal com passa amb el VIH, l\u2019equip investigador d\u2019IrsiCaixa destaca que la infecci\u00f3 per SARS-CoV-2 podria estar causant canvis en aquests interruptors i, d\u2019aquesta manera, podria estar activant i desactivant gens que poden alterar la resposta del sistema immunitari del pacient i provocar les alteracions neurol\u00f2giques.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Per desxifrar quin \u00e9s el paper de l\u2019epigen\u00e8tica en la COVID persistent, l\u2019equip avaluar\u00e0 si hi ha alteracions en aquest nivell i, al mateix temps, caracteritzar\u00e0 les possibles alteracions neurol\u00f2giques i del sistema immunitari. D\u2019aquesta forma, el projecte permetr\u00e0 identificar quin s\u00f3n els gens clau afectats implicats en la COVID persistent. Per fer-ho, utilitzaran un model animal de COVID-19 i provaran noves estrat\u00e8gies terap\u00e8utiques amb les quals es pugui revertir la desregulaci\u00f3 epigen\u00e8tica.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-biofarmacs-virus\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Una plataforma per desenvolupar i produir r\u00e0pidament nous biof\u00e0rmacs per lluitar contra virus emergents<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigador principal: Cl\u00e1udio Manuel Soares, de l\u2019Instituto de Tecnologia Qu\u00edmica e Biol\u00f3gica Ant\u00f3nio Xavier (ITQB NOVA), Universidade NOVA de Lisboa (Portugal)<\/span><\/i><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Projecte en consorci amb: Ana Salome Veiga, Instituto de Medicina Molecular-IMM (Portugal); Maria Jo\u00e3o Amorim, del Cat\u00f3lica Biomedical Research Center (CBR), Universidade Cat\u00f3lica Portuguesa (Portugal); i Jos\u00e9 Maria Valpuesta, Consejo Superior de Investigaciones Cient\u00edficas (CSIC)<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">L\u2019aparici\u00f3 de malalties v\u00edriques, com la grip i la COVID-19, representa una amena\u00e7a per a la salut mundial i l\u2019estabilitat socioecon\u00f2mica. Per aquest motiu \u00e9s vital tenir la capacitat de respondre de manera r\u00e0pida i efica\u00e7 a les amenaces i els brots v\u00edrics. I per aconseguir-ho, calen solucions terap\u00e8utiques dirigides i, en aquest context, els biof\u00e0rmacs hi poden tenir un paper crucial, precisament pel seu alt potencial d\u2019especificitat. Tanmateix, l\u2019\u00fas de biof\u00e0rmacs requereix estrat\u00e8gies de desenvolupament i producci\u00f3 r\u00e0pids.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Per resoldre aquest problema, en el present projecte els investigadors volen crear una plataforma integrada capa\u00e7 de dissenyar noves mol\u00e8cules potencialment actives contra una determinada amena\u00e7a i validar-les in vitro. La plataforma, coneguda com BioPlaTTAR, accelerar\u00e0 el desenvolupament de biof\u00e0rmacs per a pat\u00f2gens espec\u00edfics en situacions d\u2019emerg\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Inicialment, els investigadors se centraran en els virus de la grip i de la COVID-19. Els resultats poden facilitar el desenvolupament de nous tractaments, utilitzats com a alternativa o en combinaci\u00f3 amb mol\u00e8cules petites i vacunes. En el futur, aquesta plataforma es podr\u00e0 adaptar a nous brots v\u00edrics. Aix\u00f2 fomentar\u00e0 la competitivitat i l\u2019autosufici\u00e8ncia d\u2019Europa en l\u2019\u00e0mbit del desenvolupament de biof\u00e0rmacs.<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-eficacia-vacunes\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Com podem aconseguir que les vacunes siguin eficaces per a tota la poblaci\u00f3?<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigador principal: Luis Graca, de l\u2019Instituto de Medicina Molecular (Portugal)\u00a0<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Les vacunes s\u00f3n un dels agents terap\u00e8utics amb m\u00e9s repercussi\u00f3 en la salut humana, ja que redueixen la mortalitat deguda a les malalties infeccioses. Tot i que en general s\u00f3n molt eficients, ho s\u00f3n menys per a alguns grups de poblaci\u00f3, com la tercera edat. Aix\u00f2 \u00e9s deu al fet que el sistema immunitari perd, amb el temps, la capacitat de respondre a les amenaces externes. N\u2019\u00e9s un exemple la vacuna de la grip, ja que aquesta malaltia encara presenta elevades taxes de mortalitat i morbiditat en el grup d\u2019edat esmentat.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Aquest projecte reuneix experts en vacunes, nanopart\u00edcules i bioinform\u00e0tica que estudiaran una nova estrat\u00e8gia destinada a potenciar la reacci\u00f3 del sistema immunitari i, d\u2019aquesta manera, evitar que les vacunes perdin efic\u00e0cia. Per assolir aquest objectiu, partiran dels coneixements biol\u00f2gics actuals sobre el centre germinal i els adjuvants i utilitzaran nanopart\u00edcules per a l\u2019administraci\u00f3 d\u2019ant\u00edgens i compostos immunomoduladors. Es tracta d\u2019un nou m\u00e8tode per influir en la producci\u00f3 d\u2019anticossos que tamb\u00e9 aportar\u00e0 als investigadors una millor comprensi\u00f3 dels mecanismes moleculars que poden contribuir a augmentar l\u2019efic\u00e0cia de les vacunes.<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-dieta-infants\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Com influeix la dieta en el sistema immunitari durant els primers anys de vida<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigadora principal: Manuela Ferreira, del Centro de Neuroci\u00eancias e Biologia Celular da Universidade de Coimbra (Portugal)<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Les malalties infeccioses s\u00f3n encara una de les causes principals de mort entre els menors de cinc anys, i s\u2019ha demostrat que la malnutrici\u00f3 \u00e9s un factor de risc que empitjora el pron\u00f2stic. En aquest sentit, hi ha la necessitat urgent de comprendre millor com funciona l\u2019intest\u00ed i quina relaci\u00f3 s\u2019estableix entre el sistema immunitari i els aliments ingerits. Aix\u00f2 podria facilitar el desenvolupament de noves estrat\u00e8gies preventives, possibles dianes terap\u00e8utiques i tractaments eficients per a les infeccions gastrointestinals.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Aquest projecte vol investigar un tipus de c\u00e8l\u00b7lula immunit\u00e0ria, els limf\u00f2cits T intraepitelials, que es troben a l\u2019epiteli intestinal (el revestiment de l\u2019intest\u00ed) i que actuen com a primera l\u00ednia de defensa immunit\u00e0ria i en la regulaci\u00f3 del metabolisme.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Tot i els nombroses aven\u00e7os assolits els darrers anys, encara no se sap quin \u00e9s el mecanisme pel qual es desenvolupen aquest limf\u00f2cits, ni tampoc quina \u00e9s la funci\u00f3 espec\u00edfica que fan. En aquest projecte, els investigadors analitzaran el paper que exerceixen els retinoides derivats de la dieta \u2014un tipus de compost qu\u00edmic relacionat amb la vitamina A que \u00e9s capa\u00e7 de regular el creixement de les c\u00e8l\u00b7lules epitelials\u2014respecte dels limf\u00f2cits T i determinaran la funci\u00f3 que tenen a l\u2019intest\u00ed durant els primers anys de vida.<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/es\/convocatoria-caixaresearch-investigacion-salud-2022-proyecto-purificacion-aire\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Una nova tecnologia per purificar l\u2019aire de virus respiratoris<\/b><\/a><b>\u00a0<\/b><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigador principal: Miguel A. Ba\u00f1ares, del Consejo Superior de Investigaciones Cient\u00edficas (CSIC)<\/span><\/i><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Projecte en consorci amb: Cristina Calvo, de l\u2019Hospital Universitario La Paz;\u00a0 Mar\u00eda Luz Garc\u00eda Garc\u00eda, de l\u2019Hospital Universitario Severo Ochoa; Ana Iglesias-Juez, de l\u2019Instituto de Cat\u00e1lisis y Petroleoqu\u00edmica; Antonio Alcam\u00ed, del Centro de Biolog\u00eda Molecular Severo Ochoa<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Una enorme varietat de pat\u00f2gens, com el SARS-CoV-2 i altres virus respiratoris humans, s\u00f3n a l\u2019aire en espais interiors. La seva forma principal de transmissi\u00f3 \u00e9s a trav\u00e9s d\u2019aerosols que, en respirar-los, infecten l\u2019hoste.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">El projecte SafeAir proposa desenvolupar tecnologies catal\u00edtiques per inactivar una gran quantitat de microorganismes amb capacitat infectiva. En concret, crear\u00e0 nous purificadors d\u2019aire que fan servir filtres catal\u00edtics capa\u00e7os d\u2019inactivar els virus mitjan\u00e7ant estr\u00e8s oxidatiu, cosa que previndr\u00e0 que puguin infectar les c\u00e8l\u00b7lules humanes. Els investigadors avaluaran dos tipus de tecnologies: uns que s\u2019activaran mitjan\u00e7ant llum i d\u2019altres que ho faran mitjan\u00e7ant temperatura indu\u00efda internament.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Aquest nou sistema de neteja de l\u2019aire no suposar\u00e0 cap risc ni per a la salut de les persones ni per al medi ambient, ja que no generar\u00e0 productes qu\u00edmics indesitjables, i no haur\u00e0 de ser reempla\u00e7at amb regularitat\u00a0<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-aspergillosi\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Quins factors predisposen a l\u2019aspergil\u00b7losi pulmonar invasiva?<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigadora principal: Cristina Cunha, de l\u2019Instituto de Investiga\u00e7\u00e3o em Ci\u00eancias da Vida e Sa\u00fade (ICVS), Escola de Medicina, Universidade de Minho (Portugal)<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Aspergillus \u00e9s un fong transm\u00e8s a trav\u00e9s de l\u2019aire que \u00e9s present a tot arreu, tant en exteriors com en interiors, i les espores del qual respirem di\u00e0riament. En la majoria de les persones sanes, aquest fong no provoca infecci\u00f3 ni problemes de salut de cap mena. Tanmateix, algunes persones \u2014especialment les que presenten immunodepressi\u00f3 perqu\u00e8, per exemple, han rebut un trasplantament, tenen un tumor, estan sotmeses a cures intensives o, fins i tot, tenen COVID-19\u2014 poden desenvolupar aspergil\u00b7losi pulmonar invasiva, malaltia que pot ser greu i potencialment mortal.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">A tot el m\u00f3n, 30 milions de persones presenten risc d\u2019infecci\u00f3 cada any, tot i que nom\u00e9s se\u2019n diagnostiquen 300.000 casos nous anuals. Per\u00f2, a qu\u00e8 es deu que nom\u00e9s algunes persones s\u2019infectin? Encara que els darrers anys hi ha hagut grans aven\u00e7os en la lluita contra aquesta infecci\u00f3 oportunista, tant el diagn\u00f2stic com el tractament de l\u2019aspergil\u00b7losi constitueixen encara un repte molt important per a la medicina.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">En aquest projecte, els investigadors analitzaran si hi ha factors espec\u00edfics que alteren l\u2019equilibri entre l\u2019hoste i la seva microbiota pulmonar i predisposen certes persones immunodeprimides a desenvolupar la malaltia. Els resultats de l\u2019estudi es podran utilitzar per millorar la prevenci\u00f3, el diagn\u00f2stic i el tractament d\u2019aquesta greu complicaci\u00f3, com tamb\u00e9 el pron\u00f2stic dels pacients.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b><i>Neuroci\u00e8ncies<\/i><\/b><\/p>\n<div style=\"width: 400px;\" class=\"wp-video\"><video class=\"wp-video-shortcode\" id=\"video-5663-4\" width=\"400\" height=\"208\" preload=\"metadata\" controls=\"controls\"><source type=\"video\/mp4\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR_Neurociencias_CAT_Blog.mp4?_=4\" \/><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR_Neurociencias_CAT_Blog.mp4\">https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR_Neurociencias_CAT_Blog.mp4<\/a><\/video><\/div>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-malalties-cerebrals\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Estrat\u00e8gies de neuromodulaci\u00f3 innovadores per al tractament de malalties cerebrals<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigador principal: Paulo Aguiar, de l\u2019i3S &#8211; Instituto de Investiga\u00e7\u00e3o e Inova\u00e7\u00e3o em Sa\u00fade, Universidade do Porto (Portugal)<\/span><\/i><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Projecte en consorci amb: Liset Menendez de la Prida, de l\u2019Instituto Cajal, Consejo Superior de Investigaciones Cient\u00edficas- CSIC; i Joao Ventura, de la Universidade do Porto<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Les malalties neurol\u00f2giques s\u00f3n una de les causes principals de mort i discapacitat a tot el m\u00f3n. La seva prevalen\u00e7a i incid\u00e8ncia tamb\u00e9 estan augmentant a causa del creixement i envelliment constant de la poblaci\u00f3 mundial. Les estrat\u00e8gies actuals per tractar aquestes patologies acostumen a ser farmacol\u00f2giques. Tanmateix, aquest tipus d\u2019estrat\u00e8gies tendeixen a presentar nombrosos efectes secundaris i poden esdevenir ineficaces a llarg termini.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Estudis anteriors ja havien demostrat que la funci\u00f3 cerebral est\u00e0 estretament relacionada amb l\u2019activitat el\u00e8ctrica de determinats circuits neuronals. Per aix\u00f2 algunes iniciatives recents s\u2019han basat precisament en l\u2019estimulaci\u00f3 o modulaci\u00f3 de l\u2019activitat el\u00e8ctrica de les neurones. \u00c9s el cas, per exemple, de l\u2019estimulaci\u00f3 cerebral profunda per tractar la malaltia de Parkinson i dels implants coclears per reduir la p\u00e8rdua d\u2019audici\u00f3.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Tot i el potencial que tenen aquests dispositius per estimular els circuits neuronals, problemes com ara la mida dels dispositius o les bateries que utilitzen n\u2019han afectat el desenvolupament. Amb NeuroSpark, els investigadors d\u2019aquest projecte pretenen desenvolupar i validar la primera estrat\u00e8gia de neuromodulaci\u00f3 basada en nanocomponents el\u00e8ctrics capa\u00e7os d\u2019imitar les sinapsis neuronals. L\u2019objectiu \u00e9s que aquest dispositiu proporcioni un control adaptatiu en temps real de l\u2019activitat neuronal. La seva efic\u00e0cia s\u2019avaluar\u00e0, inicialment, en models d\u2019epil\u00e8psia.<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-encefalitis\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Cap a un nou tractament per a les encefalitis autoimmunes<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigador principal: Josep Dalmau, de l\u2019Institut d\u2019Investigacions Biom\u00e8diques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)<\/span><\/i><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Projecte en consorci amb: Thais Armangu\u00e9, Fundaci\u00f3 Privada per a la Recerca i la Doc\u00e8ncia Sant Joan de D\u00e9u<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">L\u2019encefalitis antireceptor de NMDA \u00e9s una malaltia rara causada pel mateix sistema immunitari del pacient, que ataca un receptor cerebral anomenat NMDA. \u00c9s l\u2019encefalitis m\u00e9s freq\u00fcent mediada per anticossos contra una prote\u00efna o receptor neuronal. Afecta sobretot adults joves i infants, als quals els provoca s\u00edmptomes psiqui\u00e0trics com psicosis i problemes neurol\u00f2gics com ara convulsions, p\u00e8rdues de mem\u00f2ria, moviments anormals i fins i tot un estat de coma. Despr\u00e9s de rebre tractament, els pacients milloren, per\u00f2 continuen patint alteracions psiqui\u00e0triques i cognitives durant mesos o anys, amb les importants conseq\u00fc\u00e8ncies que aix\u00f2 comporta en el pla social, econ\u00f2mic i familiar.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">La causa d\u2019aquests s\u00edmptomes persistents i la forma de tractar-los encara no es coneixen avui. Comprendre millor aquesta fase podria millorar la presa de decisions en relaci\u00f3 amb el tractament m\u00e9s adequat, i predir de manera m\u00e9s eficient el pron\u00f2stic del pacient.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">En aquest projecte, els investigadors volen estudiar les alteracions que es produeixen en el cervell mitjan\u00e7ant un estudi per al qual reclutaran pacients, els quals hauran d\u2019assistir a visites i tamb\u00e9 fer-se una s\u00e8rie de proves, tant a l\u2019hospital com a casa a trav\u00e9s de dispositius m\u00f2bils. Buscaran biomarcadors en mostres de sang i l\u00edquid cefaloraquidi amb l\u2019objectiu de trobar el tractament \u00f2ptim per a aquests pacients. A m\u00e9s, aquests se sotmetran a sessions de neurorehabilitaci\u00f3 cognitiva en l\u00ednia.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Els investigadors tamb\u00e9 utilitzaran un nou model animal de la malaltia per intentar comprendre millor la causa dels s\u00edmptomes en el nivell molecular, per tal que aquest coneixement obri la porta a dissenyar noves estrat\u00e8gies de tractament que puguin accelerar la recuperaci\u00f3 dels pacients.<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-declivi-cognitiu\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Quina influ\u00e8ncia t\u00e9 l\u2019entorn en les nostres capacitats cognitives i el seu declivi associat a l\u2019edat?<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigador principal: \u00c1ngel Barco, de l\u2019Instituto de Neurociencias, UMH-CSIC<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">L\u2019augment de l\u2019esperan\u00e7a de vida va lligat, inevitablement, a una incid\u00e8ncia m\u00e9s gran de malalties relacionades amb l\u2019envelliment, cosa que suposa un enorme repte per al sistema de salut. Per aix\u00f2, gran part dels esfor\u00e7os se centren a intentar prevenir o endarrerir el declivi cognitiu associat a l\u2019edat amb l\u2019objectiu d\u2019augmentar la qualitat de vida en l\u2019\u00faltima etapa vital de les persones.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Se sap que els factors tant gen\u00e8tics com ambientals influeixen en la capacitat cognitiva de les persones. Aix\u00ed, un enriquiment ambiental s\u2019associa amb un millor aprenentatge, m\u00e9s mem\u00f2ria i un envelliment m\u00e9s saludable, mentre que entorns empobrits s\u2019associen als efectes contraris. Un dels possibles mecanismes pels quals l\u2019entorn, particularment en les primeres etapes de vida, influeix en les nostres capacitats cognitives s\u00f3n els canvis epigen\u00e8tics en el cervell.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">En aquest projecte, els investigadors se centraran en l\u2019hipot\u00e0lem, una \u00e0rea cerebral vinculada a les capacitats cognitives, amb l\u2019objectiu d\u2019identificar i avaluar la rellev\u00e0ncia biol\u00f2gica dels canvis epigen\u00e8tics en la cromatina, el material gen\u00e8tic de la c\u00e8l\u00b7lula que es troba al nucli, associats a diferents actuacions en tasques cognitives.<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-degeneracio-macular\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Un nou tractament per prevenir la degeneraci\u00f3 macular associada a l\u2019edat<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigador principal: Miguel Seabra, de la NOVA Medical School, Universidade NOVA de Lisboa, NMS|NOVA (Portugal)<\/span><\/i><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Projecte en consorci amb: Antonio Cuadrado, de la Universidad Aut\u00f3noma de Madrid (UAM)<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">La degeneraci\u00f3 macular associada a l\u2019edat (DMAE) \u00e9s una malaltia degenerativa de la retina que provoca un deteriorament progressiu de la visi\u00f3 central. La DMAE \u00e9s la causa principal de ceguesa irreversible als pa\u00efsos desenvolupats i, actualment, \u00e9s incurable. La malaltia \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia de la mort d\u2019un determinat tipus de c\u00e8l\u00b7lules (fotoreceptores) de la m\u00e0cula, la zona de la retina responsable de la visi\u00f3 d\u2019alta resoluci\u00f3.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">En estudis anteriors, els investigadors han obtingut noves i s\u00f2lides proves que la prote\u00efna NRF2 t\u00e9 un paper crucial en la protecci\u00f3 de la m\u00e0cula, ja que evita la mort d\u2019aquestes c\u00e8l\u00b7lules durant la DMAE. Aix\u00ed doncs, en el present projecte estudiaran el paper protector que pot fer la NRF2 en la DMAE abans que aquesta sigui irreversible i causi danys permanents. Els estudis de laboratori tindran com a objectiu seleccionar la millor mol\u00e8cula que activi la prote\u00efna NRF2 i protegeixi la retina. Simult\u00e0niament, aquests estudis es complementaran amb un estudi cl\u00ednic observacional en pacients als quals s\u2019administrar\u00e0 un f\u00e0rmac activador de la NRF2 que ja t\u00e9 \u00fas cl\u00ednic. Els resultats d\u2019aquest estudi poden facilitar el desenvolupament d\u2019un tractament preventiu de la DNAE, llargament esperat, i tamb\u00e9 d\u2019altres patologies cr\u00f2niques associades a l\u2019edat.<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-parkinson\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Vers una nova nanotecnologia terap\u00e8utica per aturar la progressi\u00f3 del Parkinson<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigadora principal: Marta Mart\u00ednez-Vicente, de la Vall d&#8217;Hebron Institut de Recerca (VHIR)<\/span><\/i><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Projecte en consorci amb: Julia Lorenzo, de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, i Mar\u00eda Jes\u00fas Vicent, Centro de Investigaci\u00f3n Pr\u00edncipe Felipe (CIPF)<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">La malaltia de Parkinson \u00e9s la segona malaltia neurodegenerativa m\u00e9s prevalent despr\u00e9s de la malaltia d\u2019Alzheimer. \u00c9s una malaltia que no t\u00e9 cura i fins ara nom\u00e9s existeixen tractaments que n\u2019alleugen alguns s\u00edmptomes, per\u00f2 que no l\u2019aturen ni tampoc eviten la mort de les neurones dopamin\u00e8rgiques, que \u00e9s la causa principal de la patologia. Per aquest motiu, \u00e9s urgent desenvolupar noves ter\u00e0pies dirigides a aturar aquest proc\u00e9s de neurodegeneraci\u00f3.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Estudis recents en models animals han demostrat que si es restaura la funci\u00f3 de l\u2019enzim lisos\u00f2mic GBA es pot evitar la neurodegeneraci\u00f3 i alleujar els s\u00edmptomes de la malaltia de Parkinson. Aix\u00ed mateix, ja hi ha un tractament terap\u00e8utic aprovat per a l\u2019\u00fas en humans que \u00e9s capa\u00e7 d\u2019aportar aquest enzim GBA. Tanmateix, aquest tractament terap\u00e8utic potencial no ha estat aplicable fins avui en la malaltia de Parkinson perqu\u00e8 l\u2019enzim GBA no pot travessar la barrera hematoencef\u00e0lica i arribar fins al sistema nervi\u00f3s central, on ha d\u2019exercir la seva funci\u00f3.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Per superar aquesta limitaci\u00f3 tan important, les investigadores del projecte estan desenvolupant una innovadora tecnologia basada en nanoconjugats polim\u00e8rics capa\u00e7os de transportar l\u2019enzim GBA por via intranasal fins al cervell per frenar la neurodegeneraci\u00f3, cosa que obre una revolucion\u00e0ria i esperan\u00e7adora via per aturar la progressi\u00f3 del Parkinson i a m\u00e9s proporciona un nou cam\u00ed perqu\u00e8 s\u2019apliqui en el futur aquesta nova nanomedicina a altres malalties amb afectaci\u00f3 neuronal.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-esquizofrenia\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Com s\u2019altera la percepci\u00f3 a l\u2019esquizofr\u00e8nia i altres malalties neuropsiqui\u00e0triques?<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigador principal: Leopoldo Petreanu, de la Fundaci\u00f3n Champalimaud (Portugal)<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Per percebre el m\u00f3n que ens envolta, el nostre cervell combina la informaci\u00f3 sensorial que rep de la vista amb el coneixement que ha adquirit pr\u00e8viament. Aix\u00ed \u00e9s com formem una imatge coherent del nostre entorn i podem fer prediccions que omplen els buits existents en la informaci\u00f3 que arriba als nostres sentits.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Aquest proc\u00e9s, quan est\u00e0 alterat, pot fer que percebem una realitat que no existeix, com passa amb algunes persones que tenen malalties neuropsiqui\u00e0triques com l\u2019esquizofr\u00e8nia. Per aix\u00f2 \u00e9s tan important comprendre com el cervell combina el coneixement previ amb la nova informaci\u00f3 rebuda pels sentits i com les prediccions i expectatives influeixen en el m\u00f3n que percebem.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">En aquest projecte, els investigadors intentaran vincular experimentalment un est\u00edmul visual amb els patrons d\u2019activitat neuronal de les \u00e0rees del cervell encarregades de representar la informaci\u00f3 visual, utilitzant un model d\u2019esquizofr\u00e8nia en ratolins. A continuaci\u00f3, compararan els resultats amb els de ratolins sans per determinar com l\u2019activitat neuronal interna influeix en la resposta del cervell a est\u00edmuls esperats o inesperats. Aix\u00ed mateix, intentaran determinar si l\u2019activitat d\u2019aquestes regions cerebrals pot induir una activaci\u00f3 similar a la que generen els est\u00edmuls sensorials, fins i tot en abs\u00e8ncia d\u2019aquests est\u00edmuls. Aquests experiments donaran peu a una nova comprensi\u00f3 del paper de les expectatives en la nostra manera de percebre el m\u00f3n, aix\u00ed com de les mateixes malalties neuropsiqui\u00e0triques.<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-sinapsi\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Cap a una millor comprensi\u00f3 de la interrupci\u00f3 de la sinapsi<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigadora principal: Ira Milosevic, de l\u2019Institut Multidisciplinari de l\u2019Envelliment, Universidade de Coimbra (Portugal)<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Les sinapsis entre neurones s\u00f3n els punts principals de transmissi\u00f3 d\u2019informaci\u00f3 d\u2019una c\u00e8l\u00b7lula a una altra i constitueixen la base del funcionament del sistema nervi\u00f3s central. Per fer la sinapsi, les c\u00e8l\u00b7lules nervioses del cervell alliberen mol\u00e8cules de senyalitzaci\u00f3 anomenades neurotransmissors. Aquestes c\u00e8l\u00b7lules tamb\u00e9 posseeixen mecanismes per reciclar una part d\u2019aquestes mol\u00e8cules, que tendeixen a acumular-se en ves\u00edcules sin\u00e0ptiques de mida homog\u00e8nia situades a l\u2019interior de la c\u00e8l\u00b7lula. De fet, aquestes ves\u00edcules s\u00f3n les que permeten que les sinapsis mantinguin la neurotransmissi\u00f3 al llarg de la vida d\u2019una persona.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Tanmateix, quan s\u2019altera el mecanisme pel qual les neurones produeixen aquestes ves\u00edcules, a les sinapsis es comencen a formar estructures patol\u00f2giques i s\u2019acumulen endosomes, que s\u00f3n org\u00e0nuls membranosos de classificaci\u00f3 de prote\u00efnes. Aix\u00f2 pot propiciar un proc\u00e9s de neurodegeneraci\u00f3 i, en darrer terme, la mort prematura d\u2019aquestes c\u00e8l\u00b7lules. De fet, les alteracions d\u2019aquest mecanisme s\u00f3n la causa de moltes malalties neurol\u00f2giques.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Els investigadors d\u2019aquest projecte estudiaran aspectes selectius del transport a trav\u00e9s de la membrana cel\u00b7lular en les sinapsis de l\u2019hipocamp i l\u2019escor\u00e7a cerebral, amb una atenci\u00f3 especial als endosomes sin\u00e0ptics.<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-estres-esclerosi\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Explorant el paper de l\u2019estr\u00e8s nucleolar en l\u2019esclerosi lateral amiotr\u00f2fica<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigador principal: \u00d3scar Fern\u00e1ndez-Capetillo, del Centro Nacional de Investigaciones Oncol\u00f3gicas &#8211; CNIO<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">L\u2019esclerosi lateral amiotr\u00f2fica \u00e9s una malaltia neurodegenerativa sense cura, letal, que comporta la p\u00e8rdua progressiva de neurones motores. Acostuma afectar una persona de cada 50.000 d\u2019entre 50 i 60 anys. El pron\u00f2stic despr\u00e9s de rebre el diagn\u00f2stic \u00e9s nefast i els pacients moren en tres o quatre anys. I \u00e9s que, tot i que existeixen alguns tractaments, pr\u00e0cticament no repercuteixen sobre l\u2019esperan\u00e7a de vida de la persona<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Com que \u00e9s una malaltia d\u2019origen polig\u00e8nic en la qual hi ha diversos gens mutats, \u00e9s complicat identificar un mecanisme com\u00fa que expliqui la malaltia. En aquest sentit, el primer gen que es va descobrir que est\u00e0 mutat en aquesta patologia \u00e9s l\u2019SOD1, encarregat de suprimir l\u2019estr\u00e8s oxidatiu. \u00c9s per aix\u00f2 que es van comen\u00e7ar a aplicar tractaments amb antioxidants per tractar la malaltia i que les ter\u00e0pies actuals se centren a reduir l\u2019estr\u00e8s oxidatiu. Malauradament, l\u2019impacte d\u2019aquests tractaments en els pacients \u00e9s modest. En tot cas i m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019SOD1, la funci\u00f3 de molts dels altres gens que s\u2019han trobat mutats en pacients d\u2019ELA apunta a problemes relacionats amb el metabolisme de l\u2019ARN com l\u2019origen de la patologia. De fet, un dels marcadors m\u00e9s universals de l\u2019ELA \u00e9s l\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019agregats de TDP-43, una prote\u00efna d\u2019uni\u00f3 a l\u2019ARN.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">A nivell cel\u00b7lular, disfuncions en el metabolisme de l\u2019ARN deriven sovint en la generaci\u00f3 d\u2019estr\u00e8s nucleolar, ja que el nucl\u00e8ol \u00e9s l\u2019org\u00e0nul cel\u00b7lular que t\u00e9 una concentraci\u00f3 m\u00e9s gran d\u2019ARN. De fet, les alteracions del nucl\u00e8ol han estat descrites sovint en pacients de malalties neurodegeneratives. En aquest context, estudis recents han demostrat que reduir l\u2019estr\u00e8s nucleolar limita les patologies associades a l\u2019envelliment en models animals. Tanmateix, el potencial d\u2019aquesta estrat\u00e8gia per tractar malalties neurodegeneratives no s\u2019ha investigat en profunditat. Per aix\u00f2, en aquest projecte, els investigadors exploraran estrat\u00e8gies qu\u00edmiques i gen\u00e8tiques que permetin modular la funci\u00f3 nucleolar com una possible nova via de tractament de l\u2019esclerosi lateral amiotr\u00f2fica.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b><i>Malalties cardiovasculars i metab\u00f2liques relacionades<\/i><\/b><\/p>\n<div style=\"width: 400px;\" class=\"wp-video\"><video class=\"wp-video-shortcode\" id=\"video-5663-5\" width=\"400\" height=\"208\" preload=\"metadata\" controls=\"controls\"><source type=\"video\/mp4\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR_Cardiovasculars_CAT_Blog.mp4?_=5\" \/><a href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR_Cardiovasculars_CAT_Blog.mp4\">https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR_Cardiovasculars_CAT_Blog.mp4<\/a><\/video><\/div>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-dianes-inmunitaries\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Identificar noves dianes immunit\u00e0ries per tractar les malalties cardiovasculars<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigador principal: Almudena R. Ramiro, del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III \u2013 CNIC<\/span><\/i><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Projecte en consorci amb: Dr. Jos\u00e9 Luis Mart\u00edn Ventura, de la Fundaci\u00f3n Instituto de Investigaci\u00f3n Sanitaria de la Fundaci\u00f3n Jim\u00e9nez D\u00edaz (UAM)<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Les malalties cardiovasculars s\u00f3n la causa principal de mort al m\u00f3n i l\u2019OMS estima que cada any provoquen la mort de 17,9 milions de persones. Aquestes morts estan originades principalment per l\u2019aterosclerosi (acumulaci\u00f3 de greixos, colesterol i altres subst\u00e0ncies dins les art\u00e8ries) i els aneurismes a\u00f2rtics abdominals, les dues patologies m\u00e9s freq\u00fcents dels vasos arterials. El sistema immunitari t\u00e9 un paper fonamental en totes dues malalties, no en va estan associades a una resposta immunit\u00e0ria inflamat\u00f2ria cr\u00f2nica que implica tant la immunitat innata com l\u2019adaptativa.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Degut a aquest rol fonamental a l\u2019hora de provocar aquestes malalties, el sistema immunitari constitueix una diana interessant per desenvolupar eines de diagn\u00f2stic primerenc i nous tractaments. Tanmateix, aquesta aproximaci\u00f3 topava fins ara amb un escull: el coneixement limitat sobre quins s\u00f3n els ant\u00edgens que disparen la resposta immunit\u00e0ria.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Aquest equip de recerca ja ha descrit un antigen de l\u2019aterosclerosi i en aquest projecte identificar\u00e0 noves dianes immunit\u00e0ries, tant per a l\u2019aterosclerosi com per a l\u2019aneurisme a\u00f2rtic abdominal. La investigaci\u00f3 aplanar\u00e0 el cam\u00ed per implementar noves estrat\u00e8gies que limitin o potenci\u00efn una resposta immunit\u00e0ria concreta.<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-teixit-cardiac\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Noves aproximacions per regenerar el teixit card\u00edac despr\u00e9s d\u2019un infart<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigador principal: Rui Benedito, del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III \u2013 CNIC<\/span><\/i><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Projecte en consorci amb: Mariona Graupera, de la Fundaci\u00f3 Institut de Recerca Contra la Leuc\u00e8mia Josep Carreras; Holger Heyn, del Centre de Regulaci\u00f3 Gen\u00f2mica (CRG), i Rafael Kramann, de la University Hospital RWTH Aachen (Alemanya)<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">L\u2019infart de miocardi \u00e9s la causa principal de mort als pa\u00efsos desenvolupats i la tercera causa de mort en pa\u00efsos en vies de desenvolupament. La majoria d\u2019infarts estan provocats o b\u00e9 per isqu\u00e8mia mioc\u00e0rdia o b\u00e9 per oclusi\u00f3 de l\u2019art\u00e8ria coron\u00e0ria. Sobreviuen a un infart 7 de cada 10 persones, encara que l\u2019afectaci\u00f3 que pateixen de la funci\u00f3 card\u00edaca varia en funci\u00f3 de l\u2019extensi\u00f3 de la zona infartada.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">El teixit del cor t\u00e9 poca capacitat regenerativa i passa el mateix amb les actuals ter\u00e0pies, cosa que condueix, al final, a una elevada morbiditat i a costos de salut associats. En gran part, l\u2019escassa capacitat de regeneraci\u00f3 d\u2019aquest teixit t\u00e9 a veure amb una activitat molt limitada de les c\u00e8l\u00b7lules vasculars a la zona infartada. Aix\u00f2 fa que la quantitat de sang que arriba a aquesta \u00e0rea sigui insuficient i limita la capacitat de cicatritzaci\u00f3 i de regeneraci\u00f3.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Els investigadors del CNIC buscaran en aquest projecte caracteritzar i identificar vies gen\u00e8tiques i compostos farmacol\u00f2gics que puguin activar aquestes c\u00e8l\u00b7lules vasculars de les zones infartades, de manera que se\u2019n promogui de manera efectiva el creixement i s\u2019estimuli la capacitat de regeneraci\u00f3 del teixit, cosa que podria obrir la porta a descobrir noves estrat\u00e8gies per prevenir la fallida card\u00edaca.<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-cardiopatia-coronaria\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Diagn\u00f2stic r\u00e0pid de la cardiopatia coron\u00e0ria per prevenir la mortalitat preco\u00e7<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigadora principal: Teresa Matias Correia, del Centro de Ci\u00eancias do Mar do Algarve (CCMAR) (Portugal)<\/span><\/i><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Projecte en consorci amb: Rita G. Nunes, de l\u2019Associa\u00e7\u00e3o do Instituto Superior T\u00e9cnico para a Investiga\u00e7\u00e3o e Desenvolvimento (Portugal); Carlos Alberola-L\u00f3pez, de la Universidad de Valladolid; i Borja Ib\u00e1\u00f1ez Cabeza, Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III -CNIC<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">La cardiopatia coron\u00e0ria (CC), que \u00e9s la causa principal de mort a escala mundial, es produeix quan el flux de sang al cor queda restringit. La detecci\u00f3 preco\u00e7 d\u2019aquesta patologia \u00e9s de summa import\u00e0ncia per prevenir esdeveniments potencialment mortals.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Actualment, el m\u00e8tode m\u00e9s utilitzat per a la detecci\u00f3 preco\u00e7 de la CC \u00e9s l\u2019angiografia coron\u00e0ria. Aquesta prova proporciona imatges del flux de sang per les art\u00e8ries coron\u00e0ries cap al cor. El problema \u00e9s que es tracta d\u2019un procediment invasiu que requereix ingr\u00e9s hospitalari i exposa el pacient a radiaci\u00f3. Per tant, a m\u00e9s de ser car, \u00e9s molt poc pr\u00e0ctic per a la detecci\u00f3 rutin\u00e0ria.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Hi ha una alternativa a l\u2019angiografia: la resson\u00e0ncia magn\u00e8tica card\u00edaca de perfusi\u00f3 (RMC de perfusi\u00f3). A difer\u00e8ncia de l\u2019angiografia, aquest \u00e9s un procediment segur i no invasiu. Tanmateix, t\u00e9 dos inconvenients: una baixa qualitat d\u2019imatge i una cobertura incompleta del cor. D\u2019altra banda, la interpretaci\u00f3 de les dades \u00e9s complexa i requereix personal altament capacitat. Aquests factors han dificultat l\u2019adopci\u00f3 generalitzada de la RMC per perfusi\u00f3.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Per superar aquests inconvenients, els investigadors d\u2019aquest projecte combinaran models matem\u00e0tics del flux sanguini card\u00edac, RMC de perfusi\u00f3 i reconstrucci\u00f3 d\u2019imatges per obtenir dades sense precedents sobre la salut del cor. Els resultats del projecte contribuiran a millorar el diagn\u00f2stic i el tractament de la CC i, en darrer terme, permetran augmentar les taxes de superviv\u00e8ncia, la qualitat de vida i la seguretat dels pacients.<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-biomarcadors\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Identificant nous biomarcadors per a la progressi\u00f3 de la insufici\u00e8ncia card\u00edaca<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigador principal: Jos\u00e9 Javier Fuster, del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III &#8211; CNIC<\/span><\/i><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Projecte en consorci amb: Nuria Lopez-Bigas, ICREA &#8211; Institut de Recerca Biom\u00e8dica (IRB Barcelona); Antoni Bay\u00e9s Gen\u00eds, de la Fundaci\u00f3 Institut d\u2019Investigaci\u00f3 en Ci\u00e8ncies de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP); Domingo Andr\u00e9s Pascual Figal, de la Fundaci\u00f3n para la Formaci\u00f3n e Investigaci\u00f3n Sanitarias de la Regi\u00f3n de Murcia; i Manel Esteller Badosa, de la Fundaci\u00f3 Institut de Recerca contra la Leuc\u00e8mia Josep Carreras (Institut Josep Carreras)<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Fins fa poc, es considerava que l\u2019adquisici\u00f3 de mutacions en les c\u00e8l\u00b7lules mare que donen origen a les c\u00e8l\u00b7lules sangu\u00ednies nom\u00e9s era rellevant per al c\u00e0ncer. No obstant aix\u00f2, cada vegada hi ha m\u00e9s evid\u00e8ncies que indiquen que \u00e9s tamb\u00e9 una marca distintiva de l\u2019envelliment. De fet, diversos estudis duts a terme en humans han demostrat que les persones que tenen unes mutacions determinades en les c\u00e8l\u00b7lules sangu\u00ednies, un fenomen anomenat hematopoesi clonal, presenten altes taxes de mortalitat a causa, fonamentalment, de la malaltia cardiovascular.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">En aquest sentit, s\u2019ha vist que hi ha una relaci\u00f3 entre aquestes mutacions i el desenvolupament d\u2019insufici\u00e8ncia card\u00edaca, patologia en la qual el cor no bombeja la sang de manera eficient.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">El projecte col\u00b7laboratiu MyoClonal combinar\u00e0 estudis en humans i en ratolins amb l\u2019objectiu de comprendre millor la rellev\u00e0ncia de l\u2019hematopoesi clonal en la malaltia cardiovascular. Els investigadors estudiaran en profunditat l\u2019efecte de diferents mutacions adquirides en c\u00e8l\u00b7lules sangu\u00ednies sobre la insufici\u00e8ncia card\u00edaca. El coneixement que generin permetr\u00e0 tractar millor els pacients amb aquesta patologia, els quals acostumen a requerir hospitalitzacions freq\u00fcents i presenten un risc elevat de mort.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-envelliment-saludable\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>Podem envellir d\u2019una manera m\u00e9s saludable?<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigador principal: Claudio Franco, del Cat\u00f3lica Biomedical Research Centre and Instituto de Medicina Molecular Jo\u00e3o Lobo Antunes (Portugal)<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">L\u2019esperan\u00e7a de vida als pa\u00efsos desenvolupats s\u2019ha duplicat en l\u2019\u00faltim segle com a conseq\u00fc\u00e8ncia, en gran part, dels aven\u00e7os en les vacunes, els antibi\u00f2tics i els serveis d\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria. Tanmateix, aquest augment substancial de la longevitat ha anat acompanyat d\u2019un augment igualment significatiu de les malalties associades a l\u2019envelliment, com el c\u00e0ncer i les malalties cardiovasculars i neurodegeneratives. Aix\u00ed doncs, l\u2019envelliment saludable \u00e9s un dels reptes principals als quals s\u2019enfronta avui la societat i una prioritat per a la recerca biom\u00e8dica.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">L\u2019envelliment \u00e9s un proc\u00e9s biol\u00f2gic complex que comporta un deteriorament significatiu de la fisiologia i la funci\u00f3 dels \u00f2rgans. Estudis recents han aclarit el paper crucial que tenen els vasos sanguinis en l\u2019envelliment. Per exemple, l\u2019envelliment est\u00e0 associat a una reducci\u00f3 de la densitat del sistema vascular, de manera que evitant aquesta reducci\u00f3 s\u2019aconseguiria un envelliment m\u00e9s saludable. Tanmateix, encara no \u00e9s coneixen b\u00e9 els mecanismes que explicarien l\u2019associaci\u00f3 entre les alteracions del sistema vascular, l\u2019envelliment del cos i l\u2019aparici\u00f3 de malalties relacionades amb l\u2019edat.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">En aquest projecte, els investigadors estudiaran el paper de les c\u00e8l\u00b7lules endotelials, que recobreixen l\u2019interior dels vasos sanguinis, per a un envelliment saludable. De fet, ja han identificat una prote\u00efna d\u2019aquestes c\u00e8l\u00b7lules que actua com un regulador fonamental tant de l\u2019envelliment com de les malalties relacionades amb l\u2019edat.<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/fundacionlacaixa.org\/ca\/convocatoria-caixaresearch-investigacio-salut-2022-projecte-microbiota-intestinal\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><b>La microbiota intestinal influeix en la p\u00e8rdua de control de la ingesta en l\u2019obesitat?<\/b><\/a><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Investigador principal: Rafael Maldonado, de NeuroPhar-MELIS, Universitat Pompeu Fabra (UPF)<\/span><\/i><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">Projecte en consorci amb: Raul Andero Gal\u00ed, Institut de Neuroci\u00e8ncies, de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB), i Jos\u00e9-Manuel Fern\u00e1ndez-Real, de l\u2019Institut d&#8217;Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Girona, Universitat de Girona<\/span><\/i><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Actualment, 4 de cada 10 persones al planeta presenten sobrep\u00e8s o obesitat, dues malalties la incid\u00e8ncia de les quals va augmentant, sobretot, als pa\u00efsos desenvolupats, on estan assolint nivells alarmants i suposen un greu problema de salut p\u00fablica.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Aquestes patologies metab\u00f2liques s\u2019acostumen a associar sovint a alteracions complexes que acaben comportant una p\u00e8rdua de control de comportament que fomenta l\u2019augment de pes. Per aix\u00f2, en aquest projecte, els investigadors estudiaran quins factors ambientals impacten en la funci\u00f3 cerebral i condueixen a la p\u00e8rdua del control de la gana. En concret, se centraran en mecanismes epigen\u00e8tics mediats per la microbiota intestinal.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Els resultats d\u2019aquest projecte proporcionaran un coneixement m\u00e9s gran sobre aquestes malalties i el paper que hi t\u00e9 el comportament, identificaran nous biomarcadors que indicaran quines persones tenen m\u00e9s risc de perdre el control de la gana i aplanaran el cam\u00ed per desenvolupar noves ter\u00e0pies de tractament de l\u2019obesitat i el sobrep\u00e8s, com tamb\u00e9 dels trastorns de l\u2019alimentaci\u00f3.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Regenerar el teixit card\u00edac despr\u00e9s d\u2019un infart, crear una nova tecnologia per purificar l\u2019aire de virus respiratoris, i una nova nanotecnologia terap\u00e8utica per aturar la progressi\u00f3 del Parkinson. Aquests s\u00f3n nom\u00e9s alguns dels 33 projectes seleccionats en la cinquena edici\u00f3 de la convocat\u00f2ria CaixaResearch d\u2019Investigaci\u00f3 en Salut 2022, que t\u00e9 com a objectiu identificar i impulsar iniciatives de gran excel\u00b7l\u00e8ncia cient\u00edfica i d\u2019alt impacte social, en investigaci\u00f3, tant b\u00e0sica com cl\u00ednica, translacional i d\u2019innovaci\u00f3.\u00a0<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone wp-image-5684\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR22_Generals_Tuit2_CAT-1-300x157.jpg\" alt=\"\" width=\"400\" height=\"209\" srcset=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR22_Generals_Tuit2_CAT-1-300x157.jpg 300w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR22_Generals_Tuit2_CAT-1-1024x535.jpg 1024w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR22_Generals_Tuit2_CAT-1-768x401.jpg 768w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR22_Generals_Tuit2_CAT-1-1536x802.jpg 1536w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR22_Generals_Tuit2_CAT-1-2048x1070.jpg 2048w\" sizes=\"auto, (max-width: 400px) 100vw, 400px\" \/><\/p>\n<p>Amb una inversi\u00f3 total de 23,1 milions d\u2019euros, aquests projectes desenvoluparan noves solucions en l\u2019\u00e0mbit de les malalties infeccioses (11 projectes), les neuroci\u00e8ncies (9 projectes), l\u2019oncologia, (8 projectes) i les malalties cardiovasculars i metab\u00f2liques relacionades (5 projectes).<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[340],"tags":[],"class_list":["post-5663","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sense-categoria"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v24.7 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>33 noves solucions per al futur de la salut - Blog CaixaCi\u00e8ncia<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/33-noves-solucions-per-al-futur-de-la-salut\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"33 noves solucions per al futur de la salut - Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Regenerar el teixit card\u00edac despr\u00e9s d\u2019un infart, crear una nova tecnologia per purificar l\u2019aire de virus respiratoris, i una nova nanotecnologia terap\u00e8utica per aturar la progressi\u00f3 del Parkinson. Aquests s\u00f3n nom\u00e9s alguns dels 33 projectes seleccionats en la cinquena edici\u00f3 de la convocat\u00f2ria CaixaResearch d\u2019Investigaci\u00f3 en Salut 2022, que t\u00e9 com a objectiu identificar i impulsar iniciatives de gran excel\u00b7l\u00e8ncia cient\u00edfica i d\u2019alt impacte social, en investigaci\u00f3, tant b\u00e0sica com cl\u00ednica, translacional i d\u2019innovaci\u00f3.\u00a0 Amb una inversi\u00f3 total de 23,1 milions d\u2019euros, aquests projectes desenvoluparan noves solucions en l\u2019\u00e0mbit de les malalties infeccioses (11 projectes), les neuroci\u00e8ncies (9 projectes), l\u2019oncologia, (8 projectes) i les malalties cardiovasculars i metab\u00f2liques relacionades (5 projectes).\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/33-noves-solucions-per-al-futur-de-la-salut\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2022-09-20T08:06:58+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2022-09-20T09:55:40+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR22_Generals_Tuit2_CAT-1-300x157.jpg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Ubikmedia\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Ubikmedia\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"39 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/33-noves-solucions-per-al-futur-de-la-salut\/\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/33-noves-solucions-per-al-futur-de-la-salut\/\",\"name\":\"33 noves solucions per al futur de la salut - Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/33-noves-solucions-per-al-futur-de-la-salut\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/33-noves-solucions-per-al-futur-de-la-salut\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR22_Generals_Tuit2_CAT-1-300x157.jpg\",\"datePublished\":\"2022-09-20T08:06:58+00:00\",\"dateModified\":\"2022-09-20T09:55:40+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/33-noves-solucions-per-al-futur-de-la-salut\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/33-noves-solucions-per-al-futur-de-la-salut\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR22_Generals_Tuit2_CAT-1-300x157.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR22_Generals_Tuit2_CAT-1-300x157.jpg\"},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/\",\"name\":\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"description\":\"\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca\",\"name\":\"Ubikmedia\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Ubikmedia\"},\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/ubikmedia\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"33 noves solucions per al futur de la salut - Blog CaixaCi\u00e8ncia","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/33-noves-solucions-per-al-futur-de-la-salut\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"33 noves solucions per al futur de la salut - Blog CaixaCi\u00e8ncia","og_description":"Regenerar el teixit card\u00edac despr\u00e9s d\u2019un infart, crear una nova tecnologia per purificar l\u2019aire de virus respiratoris, i una nova nanotecnologia terap\u00e8utica per aturar la progressi\u00f3 del Parkinson. Aquests s\u00f3n nom\u00e9s alguns dels 33 projectes seleccionats en la cinquena edici\u00f3 de la convocat\u00f2ria CaixaResearch d\u2019Investigaci\u00f3 en Salut 2022, que t\u00e9 com a objectiu identificar i impulsar iniciatives de gran excel\u00b7l\u00e8ncia cient\u00edfica i d\u2019alt impacte social, en investigaci\u00f3, tant b\u00e0sica com cl\u00ednica, translacional i d\u2019innovaci\u00f3.\u00a0 Amb una inversi\u00f3 total de 23,1 milions d\u2019euros, aquests projectes desenvoluparan noves solucions en l\u2019\u00e0mbit de les malalties infeccioses (11 projectes), les neuroci\u00e8ncies (9 projectes), l\u2019oncologia, (8 projectes) i les malalties cardiovasculars i metab\u00f2liques relacionades (5 projectes).","og_url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/33-noves-solucions-per-al-futur-de-la-salut\/","og_site_name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","article_published_time":"2022-09-20T08:06:58+00:00","article_modified_time":"2022-09-20T09:55:40+00:00","og_image":[{"url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR22_Generals_Tuit2_CAT-1-300x157.jpg","type":"","width":"","height":""}],"author":"Ubikmedia","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Ubikmedia","Temps estimat de lectura":"39 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/33-noves-solucions-per-al-futur-de-la-salut\/","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/33-noves-solucions-per-al-futur-de-la-salut\/","name":"33 noves solucions per al futur de la salut - Blog CaixaCi\u00e8ncia","isPartOf":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/33-noves-solucions-per-al-futur-de-la-salut\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/33-noves-solucions-per-al-futur-de-la-salut\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR22_Generals_Tuit2_CAT-1-300x157.jpg","datePublished":"2022-09-20T08:06:58+00:00","dateModified":"2022-09-20T09:55:40+00:00","author":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/33-noves-solucions-per-al-futur-de-la-salut\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/33-noves-solucions-per-al-futur-de-la-salut\/#primaryimage","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR22_Generals_Tuit2_CAT-1-300x157.jpg","contentUrl":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/HR22_Generals_Tuit2_CAT-1-300x157.jpg"},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/","name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","description":"","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca","name":"Ubikmedia","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g","caption":"Ubikmedia"},"url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/ubikmedia\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5663","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5663"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5663\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5713,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5663\/revisions\/5713"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5663"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5663"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5663"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}