{"id":5618,"date":"2022-07-22T06:00:28","date_gmt":"2022-07-22T06:00:28","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?p=5618"},"modified":"2022-07-22T06:42:07","modified_gmt":"2022-07-22T06:42:07","slug":"nanoeines-per-desxifrar-els-secrets-del-cervell","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/nanoeines-per-desxifrar-els-secrets-del-cervell\/","title":{"rendered":"Nanoeines per desxifrar els secrets del cervell"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

El nostre cervell est\u00e0 format per m\u00e9s de 100.000 milions de neurones, tantes com estrelles hi ha a la nostra gal\u00e0xia. Tot i els aven\u00e7os cient\u00edfics de les \u00faltimes d\u00e8cades, tot just estem comen\u00e7ant a comprendre el nostre \u00f2rgan m\u00e9s complex, la nostra pr\u00f2pia gal\u00e0xia.\u00a0<\/span><\/p>\n

Aix\u00ed mateix, sabem molt poc sobre l\u2019origen de les nombroses malalties que poden afectar el cervell. Es calcula que a tot el m\u00f3n hi ha fins a mil milions de persones (aproximadament, una de cada sis) que pateixen algun trastorn cerebral, com la malaltia d\u2019Alzheimer, epil\u00e8psia o malalties mentals, entre d\u2019altres.<\/span><\/p>\n

Per comprendre en profunditat aquests trastorns, no n\u2019hi ha prou amb l\u2019estudi de les \u00e0rees i circuits del cervell que hi estan involucrats. Ens cal apropar-nos-hi molt m\u00e9s i escoltar les \u00abconverses\u00bb que tenen lloc entre les c\u00e8l\u00b7lules. Si podem arribar a saber qu\u00e8 passa a aquesta escala, obrirem la possibilitat de desenvolupar una gran quantitat de noves eines de diagn\u00f2stic i tractaments.<\/span><\/p>\n

Per aconseguir-ho, necessitem tecnologies noves que avui no existeixen: eines miniaturitzades que ens puguin dir com es comunica cada neurona individual amb les seves ve\u00efnes. Aquestes eines han de ser molt sensibles, estables, biocompatibles i, sobretot, excepcionalment petites. El problema \u00e9s que la sensibilitat tendeix a miniaturitzar els dispositius. Com pot superar aquesta dificultat la ci\u00e8ncia?<\/span><\/p>\n

Amb el suport de CaixaResearch, dos equips de recerca portuguesos han aprofitat les singulars propietats d\u2019alguns materials de carboni habituals. <\/span>Jana B. Nieder<\/span><\/a>, investigadora del <\/span>Laboratori Ib\u00e8ric Internacional de Nanotecnologia<\/span><\/a> (INL) de Portugal, est\u00e0 desenvolupant un nanosensor de diamant. <\/span>Pedro Alpuim<\/span><\/a>, tamb\u00e9 investigador de l\u2019INL, i Luis Jacinto, neurocient\u00edfic i neuroenginyer de l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 en Ci\u00e8ncies de la Vida i de la Salut (ICVS) de la <\/span>Universitat del Minho<\/span><\/a>, s\u00f3n respectivament el l\u00edder i un dels investigadors principals d\u2019un altre projecte de CaixaResearch l\u2019objectiu del qual \u00e9s desenvolupar una interf\u00edcie neuronal basada en el graf\u00e8, un material format per una sola capa d\u2019\u00e0toms de carboni.<\/span><\/p>\n

Diamants diminuts per desxifrar el cervell<\/b><\/p>\n

\u00abEl diamant est\u00e0 compost de carboni pur cristal\u00b7litzat. Si s\u2019elimina un \u00e0tom de carboni i se substitueix per un \u00e0tom diferent \u2014per exemple, nitrogen\u2014, es poden donar propietats \u00f2ptiques al diamant\u00bb, explica Nieder. Aquest diamant modificat emet un senyal de llum fluorescent espec\u00edfic que revela informaci\u00f3 precisa sobre el seu entorn, en concret la temperatura i el camp magn\u00e8tic.<\/span><\/p>\n

\"\"
\nJana B. Nieder, Laboratori Ib\u00e8ric Internacional de Nanotecnologia.\u00a0<\/span><\/em><\/p>\n

\u00abEns en vam adonar que aix\u00f2 podia ser realment \u00fatil per estudiar el cervell\u00bb, afegeix. \u00abLes neurones es comuniquen a trav\u00e9s de senyals el\u00e8ctrics i cada senyal el\u00e8ctric va acompanyat d\u2019un camp magn\u00e8tic. Si podem situar aquests diamants prou a la vora dels axons neuronals, en podrem captar els senyals magn\u00e8tics\u00bb. Basant-nos en aix\u00f2, Nieder i el seu equip estan desenvolupant plataformes de detecci\u00f3 basades en diamants que optimitzaran perqu\u00e8 identifiquin la firma magn\u00e8tica de la malaltia de Parkinson, la segona malaltia neurodegenerativa m\u00e9s freq\u00fcent del m\u00f3n. Per aix\u00f2, col\u00b7laboren amb Ramiro Almeida (Universitat d’Aveiro), expert en senyalitzaci\u00f3 neuronal, i amb Antonio Salgado i l\u2019equip de l\u2019ICVS (Universitat del Minho), que estan desenvolupant organoides cerebrals cultivats en laboratori: cultius tridimensionals de c\u00e8l\u00b7lules cerebrals que simulen les condicions naturals del cervell millor que els models bidimensionals. \u00abQuan el sensor t\u00e9 la capacitat de detectar la difer\u00e8ncia entre els organoides de cervell sa i amb malaltia de Parkinson, es pot utilitzar per comprovar si la funci\u00f3 neuronal millora despr\u00e9s d\u2019administrar un determinat tractament\u00bb, explica.<\/span><\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 de diagnosticar i desenvolupar possibles tractaments personalitzats per a la malaltia de Parkinson, la tecnologia tamb\u00e9 es podria utilitzar en altres afeccions cerebrals on es veuen afectats par\u00e0metres com els camps magn\u00e8tics i la temperatura intracel\u00b7lular. Per exemple, com que les c\u00e8l\u00b7lules cancer\u00edgenes presenten un augment de la temperatura, els nanosensors de diamant podrien ajudar a detectar tumors cerebrals amb una precisi\u00f3 extremament alta.<\/span><\/p>\n

Assolir noves sensibilitats amb el graf\u00e8<\/b><\/p>\n

El graf\u00e8 consisteix en una sola capa d\u2019\u00e0toms de carboni fortament units entre si. \u00c9s un material conegut des de fa molt de temps, ja que el grafit, el material utilitzat en els llapis, consta de capes de graf\u00e8 apilades. \u00abTot i que pot semblar incre\u00efble, les capes individuals de graf\u00e8 no es van a\u00efllar fins al 2004. Va ser un gran aven\u00e7, ja que ens va permetre aprofitar les extraordin\u00e0ries propietats f\u00edsiques d\u2019aquests flocs\u00bb, explica Alpuim.<\/span><\/p>\n

\"\"
\nPedro Alpuim, Laboratori Ib\u00e8ric Internacional de Nanotecnologia. Fotografia: Rui Oliveira.<\/span><\/em><\/p>\n

Per exemple, el graf\u00e8 \u00e9s un conductor excel\u00b7lent de la calor i l\u2019electricitat, extraordin\u00e0riament fort i qu\u00edmicament estable. Consta \u00fanicament d\u2019una superf\u00edcie i pot actuar a voltatges extremament baixos. A m\u00e9s, est\u00e0 disponible en abund\u00e0ncia i \u00e9s f\u00e0cil de fabricar.\u00a0<\/span><\/p>\n

En un context biol\u00f2gic, aquestes qualitats fan dels transistors de graf\u00e8 un candidat excel\u00b7lent per detectar els senyals de les neurones. \u00abCom que les neurones es comuniquen entre elles tant el\u00e8ctricament com qu\u00edmicament (a trav\u00e9s de neurotransmissors), pretenem construir una interf\u00edcie que pugui mesurar totes dues formes de comunicaci\u00f3 simult\u00e0niament\u00bb, explica Jacinto.<\/span><\/p>\n

La sinapsi, que \u00e9s el punt de contacte entre dues neurones, mesura nom\u00e9s 40 nan\u00f2metres d\u2019ample. Aqu\u00ed \u00e9s on s\u2019alliberen els neurotransmissors, com la dopamina i la serotonina. \u00abPer mesurar tot el que succeeix en aquest espai, necessitem sensors miniaturitzats que puguin detectar una petita quantitat de les mol\u00e8cules que travessaran aquest punt de comunicaci\u00f3\u00bb, afegeix.<\/span><\/p>\n

\"\"
\nLuis Jacinto, Universitat del Minho. Fotografia: Jo\u00e3o Dias.<\/span><\/em><\/p>\n

Les propietats del graf\u00e8 els permeten treballar a aquesta escala tan petita. El pas seg\u00fcent \u00e9s construir sondes que detectin espec\u00edficament uns tipus determinats de neurotransmissors. Per aix\u00f2, col\u00b7laboren amb Carlos Briones, del <\/span>Centre Espanyol d\u2019Astrobiologia<\/span><\/a> (CAB, CSIC-INTA), tamb\u00e9 investigador principal d\u2019aquest projecte. Ell i el seu equip construeixen apt\u00e0mers, seq\u00fc\u00e8ncies curtes d\u2019ADN o ARN que es poden dissenyar espec\u00edficament perqu\u00e8 reconeguin una determinada mol\u00e8cula. En aquest projecte elaboraran apt\u00e0mers sensibles als diferents tipus de neurotransmissors.<\/span><\/p>\n

A continuaci\u00f3, els transistors de graf\u00e8 es funcionalitzaran mitjan\u00e7ant els apt\u00e0mers, amb l\u2019objectiu de crear un dispositiu que pugui detectar selectivament diversos neurotransmissors a la vegada. En lloc d\u2019investigar un trastorn cerebral determinat, la seva idea \u00e9s desenvolupar una eina que permeti estudiar la funci\u00f3 cerebral en general, tant en estat sa com en pres\u00e8ncia de malaltia.<\/span><\/p>\n

Utilitzant la seva plataforma, ja han aconseguit detectar dopamina en les concentracions m\u00e9s baixes mai abans comunicades en la bibliografia cient\u00edfica. \u00abLa dopamina est\u00e0 involucrada en molts trastorns, com el Parkinson, l\u2019Alzheimer, l\u2019esquizofr\u00e8nia, el trastorn depressiu major i el trastorn per addicci\u00f3 a subst\u00e0ncies, entre d\u2019altres. La capacitat de mesurar concentracions molt petites d\u2019aquesta mol\u00e8cula obre moltes possibilitats en la detecci\u00f3 i el tractament preco\u00e7os d\u2019aquestes malalties\u00bb, conclou Jacinto.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

El nostre cervell est\u00e0 format per m\u00e9s de 100.000 milions de neurones, tantes com estrelles hi ha a la nostra gal\u00e0xia. Tot i els aven\u00e7os cient\u00edfics de les \u00faltimes d\u00e8cades, tot just estem comen\u00e7ant a comprendre el nostre \u00f2rgan m\u00e9s complex, la nostra pr\u00f2pia gal\u00e0xia.\u00a0<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, sabem molt poc sobre l\u2019origen de les nombroses malalties que poden afectar el cervell. Es calcula que a tot el m\u00f3n hi ha fins a mil milions de persones (aproximadament, una de cada sis) que pateixen algun trastorn cerebral, com la malaltia d\u2019Alzheimer, epil\u00e8psia o malalties mentals, entre d\u2019altres.<\/p>\n

Per comprendre en profunditat aquests trastorns, no n\u2019hi ha prou amb l\u2019estudi de les \u00e0rees i circuits del cervell que hi estan involucrats.<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[519],"tags":[],"class_list":["post-5618","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-investigacio"],"acf":[],"yoast_head":"\nNanoeines per desxifrar els secrets del cervell - Blog CaixaCi\u00e8ncia<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/nanoeines-per-desxifrar-els-secrets-del-cervell\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Nanoeines per desxifrar els secrets del cervell - Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El nostre cervell est\u00e0 format per m\u00e9s de 100.000 milions de neurones, tantes com estrelles hi ha a la nostra gal\u00e0xia. Tot i els aven\u00e7os cient\u00edfics de les \u00faltimes d\u00e8cades, tot just estem comen\u00e7ant a comprendre el nostre \u00f2rgan m\u00e9s complex, la nostra pr\u00f2pia gal\u00e0xia.\u00a0 Aix\u00ed mateix, sabem molt poc sobre l\u2019origen de les nombroses malalties que poden afectar el cervell. Es calcula que a tot el m\u00f3n hi ha fins a mil milions de persones (aproximadament, una de cada sis) que pateixen algun trastorn cerebral, com la malaltia d\u2019Alzheimer, epil\u00e8psia o malalties mentals, entre d\u2019altres. Per comprendre en profunditat aquests trastorns, no n\u2019hi ha prou amb l\u2019estudi de les \u00e0rees i circuits del cervell que hi estan involucrats.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/nanoeines-per-desxifrar-els-secrets-del-cervell\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2022-07-22T06:00:28+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2022-07-22T06:42:07+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/07\/DMCervell_CAT-1-300x169.jpg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Ubikmedia\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Ubikmedia\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"6 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/nanoeines-per-desxifrar-els-secrets-del-cervell\/\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/nanoeines-per-desxifrar-els-secrets-del-cervell\/\",\"name\":\"Nanoeines per desxifrar els secrets del cervell - Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/nanoeines-per-desxifrar-els-secrets-del-cervell\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/nanoeines-per-desxifrar-els-secrets-del-cervell\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/07\/DMCervell_CAT-1-300x169.jpg\",\"datePublished\":\"2022-07-22T06:00:28+00:00\",\"dateModified\":\"2022-07-22T06:42:07+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/nanoeines-per-desxifrar-els-secrets-del-cervell\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/nanoeines-per-desxifrar-els-secrets-del-cervell\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/07\/DMCervell_CAT-1-300x169.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/07\/DMCervell_CAT-1-300x169.jpg\"},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/\",\"name\":\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"description\":\"\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca\",\"name\":\"Ubikmedia\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Ubikmedia\"},\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/ubikmedia\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Nanoeines per desxifrar els secrets del cervell - Blog CaixaCi\u00e8ncia","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/nanoeines-per-desxifrar-els-secrets-del-cervell\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Nanoeines per desxifrar els secrets del cervell - Blog CaixaCi\u00e8ncia","og_description":"El nostre cervell est\u00e0 format per m\u00e9s de 100.000 milions de neurones, tantes com estrelles hi ha a la nostra gal\u00e0xia. Tot i els aven\u00e7os cient\u00edfics de les \u00faltimes d\u00e8cades, tot just estem comen\u00e7ant a comprendre el nostre \u00f2rgan m\u00e9s complex, la nostra pr\u00f2pia gal\u00e0xia.\u00a0 Aix\u00ed mateix, sabem molt poc sobre l\u2019origen de les nombroses malalties que poden afectar el cervell. Es calcula que a tot el m\u00f3n hi ha fins a mil milions de persones (aproximadament, una de cada sis) que pateixen algun trastorn cerebral, com la malaltia d\u2019Alzheimer, epil\u00e8psia o malalties mentals, entre d\u2019altres. Per comprendre en profunditat aquests trastorns, no n\u2019hi ha prou amb l\u2019estudi de les \u00e0rees i circuits del cervell que hi estan involucrats.","og_url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/nanoeines-per-desxifrar-els-secrets-del-cervell\/","og_site_name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","article_published_time":"2022-07-22T06:00:28+00:00","article_modified_time":"2022-07-22T06:42:07+00:00","og_image":[{"url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/07\/DMCervell_CAT-1-300x169.jpg","type":"","width":"","height":""}],"author":"Ubikmedia","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Ubikmedia","Temps estimat de lectura":"6 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/nanoeines-per-desxifrar-els-secrets-del-cervell\/","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/nanoeines-per-desxifrar-els-secrets-del-cervell\/","name":"Nanoeines per desxifrar els secrets del cervell - Blog CaixaCi\u00e8ncia","isPartOf":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/nanoeines-per-desxifrar-els-secrets-del-cervell\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/nanoeines-per-desxifrar-els-secrets-del-cervell\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/07\/DMCervell_CAT-1-300x169.jpg","datePublished":"2022-07-22T06:00:28+00:00","dateModified":"2022-07-22T06:42:07+00:00","author":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/nanoeines-per-desxifrar-els-secrets-del-cervell\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/nanoeines-per-desxifrar-els-secrets-del-cervell\/#primaryimage","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/07\/DMCervell_CAT-1-300x169.jpg","contentUrl":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/07\/DMCervell_CAT-1-300x169.jpg"},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/","name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","description":"","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca","name":"Ubikmedia","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g","caption":"Ubikmedia"},"url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/ubikmedia\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5618","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5618"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5618\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5629,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5618\/revisions\/5629"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5618"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5618"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5618"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}