![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/DMMicrobioma_CAT-1-300x169.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
\u00abEn molts aspectes, el cos hum\u00e0 s\u2019assembla m\u00e9s a un escull de corall que no pas a un organisme individual\u00bb, explica el Dr. Frederic Bushman<\/a>, catedr\u00e0tic de Microbiologia a la Universitat de Pennsilv\u00e0nia<\/a>. Com els acolorits ecosistemes subaqu\u00e0tics, som la llar de milers de milions de microorganismes que viuen en harmonia amb nosaltres. Anomenats conjuntament <\/span>microbioma hum\u00e0<\/span><\/i>, aquests microbis \u2014majorit\u00e0riament bacteris, virus i fongs\u2014 recobreixen les nostres cavitats oral i nasal, el nostre tracte digestiu i fins i tot la nostra pell.<\/span><\/p>\n Igual com les abelles obreres protegeixen el seu rusc, els nostres microbis duen a terme nombroses funcions que contribueixen a la nostra superviv\u00e8ncia, des de millorar la nostra digesti\u00f3 fins a protegir-nos contra els pat\u00f2gens invasors. Algunes esp\u00e8cies s\u00f3n tan importants que eliminar-les amb els antibi\u00f2tics ens pot deixar vulnerables davant d\u2019infeccions potencialment mortals.<\/span><\/p>\n A l\u2019altre extrem de l\u2019espectre hi trobem molts microorganismes que s\u2019associen a la mala salut. De fet, la major part de les malalties m\u00e9s mortals del m\u00f3n \u2014com les malalties cardiovasculars, el c\u00e0ncer, la diabetis i l\u2019obesitat\u2014 s\u2019han associat a una composici\u00f3 alterada del microbioma. En el cas de l\u2019obesitat, afecci\u00f3 relacionada amb el 8\u00a0% de les morts al m\u00f3n<\/a> el 2017, \u00abhi ha indicis que el microbioma podria estar com a m\u00ednim parcialment implicat en la malaltia\u00bb, assenyala la Dra. Mireia Vall\u00e8s-Colomer, investigadora postdoctoral en <\/span>metagen\u00f2mica computacional<\/span> a la Universitat de Trento<\/a>.<\/span><\/p>\n Aquesta informaci\u00f3 ens podria ajudar a desxifrar els secrets biol\u00f2gics que donen lloc a aquestes malalties, i fins i tot ens podrien arribar a ajudar a dissenyar tractaments m\u00e9s efectius dirigits al microbioma. Per desbloquejar aquest potencial, ens cal comprendre d\u2019on ve el nostre microbioma. <\/span>Com que la majoria dels bacteris que el formen s\u00f3n anaer\u00f2bics (\u00e9s a dir, moren en pres\u00e8ncia d’oxigen), molts no creixeran de manera eficient fora del cos hum\u00e0.<\/span> Cada vegada hi ha m\u00e9s evid\u00e8ncies que suggereixen que, en realitat, s\u00f3n les persones que ens envolten \u2014les nostres mares, les persones amb les quals compartim casa, i fins i tot els nostres ve\u00efns\u2014 les que m\u00e9s influeixen en la composici\u00f3 del nostre microbioma.<\/span><\/p>\n <\/p>\n El paper de la socialitzaci\u00f3<\/b><\/p>\n Un estudi del 2019<\/a> va descobrir que el 63\u00a0% del microbioma bacteri\u00e0 d\u2019un nounat es pot rastrejar fins a la microbiota intestinal de la seva mare, independentment de la via del part. Malgrat aix\u00f2, la transmissi\u00f3 de mares a fills, tamb\u00e9 anomenada<\/span> transmissi\u00f3 vertical<\/span><\/i>, nom\u00e9s \u00e9s una part de tot el conjunt. \u00abEn els beb\u00e8s, no detectem moltes de les esp\u00e8cies bacterianes que s\u00f3n habituals en els adults, de manera que les devem obtenir m\u00e9s tard\u00bb, explica Vall\u00e8s-Colomer.<\/span><\/p>\n Dra. Mireia Vall\u00e8s-Colomer. Investigadora postdoctoral en metagen\u00f2mica computacional a la Universitat de Trento.<\/span><\/i><\/p>\n Els adults que tenen un contacte estret tendeixen a compartir moltes soques bacterianes. Quan els microorganismes es propaguen entre persones que no s\u00f3n mare i fill, s\u2019anomena <\/span>transmissi\u00f3 horitzontal<\/span><\/i>. L\u2019objectiu de la investigaci\u00f3 de Vall\u00e8s-Colomer \u00e9s obtenir un coneixement m\u00e9s profund de totes dues vies de transmissi\u00f3 i el paper que tenen en la salut dels individus, les fam\u00edlies i les poblacions.<\/span><\/p>\n Ella i els seus col\u00b7legues han fet recentment l\u2019estudi m\u00e9s ampli i divers de la transmissi\u00f3 del microbioma fins al dia d\u2019avui, en el qual han avaluat la transmissi\u00f3 de m\u00e9s de 800 esp\u00e8cies microbianes en els microbiomes intestinal i oral de participants procedents de 20 pa\u00efsos diferents dels 5 continents. Han analitzat la transmissi\u00f3 vertical de mares a fills i la transmissi\u00f3 horitzontal entre bessons, individus que comparteixen habitatge i persones que viuen a la mateixa ciutat.<\/span><\/p>\n Han trobat evid\u00e8ncies d\u2019una extensa transmissi\u00f3 del microbioma, i han identificat patrons espec\u00edfics per a cada tipus de microbioma, relaci\u00f3 i estil de vida. \u00abSembla que les interaccions socials donen forma a la composici\u00f3 dels nostres microbiomes!\u00bb, diu Vall\u00e8s-Colomer. La implicaci\u00f3 d\u2019aquests descobriments \u00e9s enorme per a la ci\u00e8ncia m\u00e8dica. \u00ab\u00c9s possible que h\u00e0gim de reavaluar malalties que durant molt temps hem considerat no transmissibles i tenir en compte un component transmissible relacionat amb el microbioma\u00bb, afegeix.<\/span><\/p>\n Els investigadors tamb\u00e9 han calculat amb quina freq\u00fc\u00e8ncia s\u2019ha propagat cada esp\u00e8cie d\u2019un hoste a un altre. Resulta que els microbis que es transmeten amb m\u00e9s facilitat tamb\u00e9 s\u00f3n els que m\u00e9s desconeixem, cosa que posa de manifest la necessitat de continuar investigant en aquest \u00e0mbit. \u00c9s clar que les nostres xarxes socials s\u00f3n fonamentals per a la composici\u00f3 del nostre microbioma, fins al punt que fins i tot les mesures d\u2019a\u00efllament social per la COVID-19 sembla que n\u2019han alterat la diversitat<\/a>. \u00abEncara tenim moltes preguntes sense resposta sobre els mecanismes de la transmissi\u00f3 del microbioma persona a persona i sobre com afecta la nostra salut, tot i que la nostra investigaci\u00f3 ens ha aportat alguns indicis consistents\u00bb, afirma.<\/span><\/p>\n El microbioma pulmonar<\/b><\/p>\n Tot i que tenir <\/span>abund\u00e0ncia<\/span> de microbis diferents normalment \u00e9s fonamental per a la nostra salut, hi ha una excepci\u00f3 important, els pulmons. <\/span>\u00abAls nostres pulmons, un microbioma de baixa biomassa \u00e9s un signe de salut, i una gran quantitat de microbis tendeix a correlacionar-se amb la gravetat de la malaltia\u00bb<\/span>, explica el Dr. Bushman.<\/span><\/p>\n Dr. Frederic Bushman, catedr\u00e0tic de Microbiologia a la Universitat de Pennsilv\u00e0nia.<\/span><\/i><\/p>\n Normalment inhalem microbis a trav\u00e9s de la boca \u2014que cont\u00e9 la segona comunitat microbiana m\u00e9s important<\/a> del cos despr\u00e9s de l\u2019intest\u00ed\u2014, per\u00f2 els nostres pulmons disposen de molts mecanismes que els mantenen nets i sense bacteris. <\/span>Si un microorganisme supera l\u2019acte reflex de la tos o l’esternut, normalment \u00e9s expulsat pel mecanisme d’autoneteja de l’aparell respiratori.<\/span><\/p>\n No obstant aix\u00f2, quan una persona es posa malalta, sobretot a causa d\u2019una malaltia infecciosa respirat\u00f2ria, moltes esp\u00e8cies diferents de microorganismes tendeixen a colonitzar els pulmons, i no solament les esp\u00e8cies responsables de la infecci\u00f3 inicial. De fet, el nombre de bacteris trobats als pulmons de pacients amb una grip greu sol ser tan elevat que els metges sovint pensen que la malaltia he estat causada per un bacteri i no per un virus.<\/span><\/p>\n El microbioma pulmonar <\/span>nom\u00e9s apareix en abund\u00e0ncia<\/span> quan el sistema respiratori es troba greument afectat, per\u00f2 t\u00e9 el potencial de donar-nos informaci\u00f3 vital sobre els estats patol\u00f2gics. Els investigadors han estudiat les comunitats microbianes que proliferen durant una infecci\u00f3 gripal i han trobat que determinades signatures del microbioma pulmonar estan relacionades amb una millor o pitjor evoluci\u00f3 de la malaltia.<\/span><\/p>\n Durant la pand\u00e8mia, Bushman va comen\u00e7ar a estudiar aquest fenomen en la COVID-19. L\u2019investigador de la Universitat de Pennsilv\u00e0nia i els seus col\u00b7legues van fer un seguiment de pacients hospitalitzats amb COVID-19 de diferent gravetat i diferents evolucions. Van mesurar la pres\u00e8ncia d\u2019altres virus i bacteris als pulmons d\u2019aquests pacients per veure si podien descobrir alguna associaci\u00f3 amb la gravetat de la malaltia. Els resultats van indicar que, efectivament, hi ha una relaci\u00f3. De fet, van poder utilitzar la informaci\u00f3 que van recopilar sobre cada microbi per crear un model d\u2019aprenentatge autom\u00e0tic que podia indicar de manera precisa la gravetat de la malaltia, i si el pacient estava intubat o no.<\/span><\/p>\n Curiosament, fins i tot els virus inofensius que normalment es troben en els \u00e9ssers humans hi eren presents en grans quantitats en condicions adverses. La direcci\u00f3 causal d\u2019aquesta relaci\u00f3 encara no es coneix completament. \u00ab\u00c9s possible que el microbioma pulmonar causi una malaltia greu; que una malaltia greu alteri el microbioma pulmonar; o que hi hagi un tercer factor desconegut responsable de totes dues coses\u00bb, diu Bushman.<\/span><\/p>\n \u00abA mesura que sapiguem m\u00e9s coses d\u2019aquesta relaci\u00f3, serem capa\u00e7os de desenvolupar eines que puguin predir el pron\u00f2stic d\u2019un pacient basant-nos en la signatura del seu microbioma\u00bb, afegeix. Aix\u00f2 podria ajudar els metges a determinar de manera r\u00e0pida i precisa quins pacients necessiten intervencions m\u00e9s agressives. En el punt \u00e0lgid de la pand\u00e8mia, quan escassejaven els respiradors d\u2019emerg\u00e8ncia, aquest tipus d\u2019informaci\u00f3 hauria pogut salvat vides, ja que hauria estat possible dirigir atenci\u00f3 urgent als pacients que m\u00e9s la necessitaven.<\/span><\/p>\n L\u2019estudi del microbioma hum\u00e0 encara \u00e9s a les beceroles. Malgrat els descobriments fascinants que es fan en aquest camp cada dia, estem plens de microbis dels quals encara sabem molt poc: formes de vida que estan esperant per revelar-nos els seus secrets.<\/span><\/p>\n <\/p>\n ***<\/span><\/p>\n El Dr. Bushman i la Dra. Vall\u00e8s-Colomer s\u00f3n ponents a <\/span><\/i>The Barcelona Debates on the Human Microbiome 2022<\/span><\/i><\/a>, organitzat per IrsiCaixa amb el suport de la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d. La vuitena edici\u00f3 anual d\u2019aquesta confer\u00e8ncia, que se celebrar\u00e0 els dies 30 de juny i 1 de juliol a CosmoCaixa Barcelona, reunir\u00e0 experts de renom internacional per debatre sobre els \u00faltims descobriments en aquest camp. <\/span><\/i>Inscripcions\u00a0 aqu\u00ed<\/span><\/i><\/a>.<\/span><\/i><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00abEn molts aspectes, el cos hum\u00e0 s\u2019assembla m\u00e9s a un escull de corall que no pas a un organisme individual\u00bb, explica el Dr. Frederic Bushman<\/a>, catedr\u00e0tic de Microbiologia a la Universitat de Pennsilv\u00e0nia<\/a>. Com els acolorits ecosistemes subaqu\u00e0tics, som la llar de milers de milions de microorganismes que viuen en harmonia amb nosaltres. Anomenats conjuntament microbioma hum\u00e0<\/i>, aquests microbis \u2014majorit\u00e0riament bacteris, virus i fongs\u2014 recobreixen les nostres cavitats oral i nasal, el nostre tracte digestiu i fins i tot la nostra pell.<\/p>\n Igual com les abelles obreres protegeixen el seu rusc, els nostres microbis duen a terme nombroses funcions que contribueixen a la nostra superviv\u00e8ncia,<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[519],"tags":[],"class_list":["post-5511","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-investigacio"],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/Card_MireiaValles_CAT-300x169.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/Card_FredericBushman_CAT-300x169.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n