![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/05\/CNIO-FrontiersMeeting_2_CAT-300x169.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
La possibilitat de viure m\u00e9s temps i amb m\u00e9s bona salut \u00e9s un dels grans reptes de la medicina actual. Per\u00f2 entendre aquests processos \u00e9s una mica complex i exigeix la col\u00b7laboraci\u00f3 i el coneixement de molts \u00e0mbits de la biologia.<\/span><\/p>\n Per aix\u00f2, durant els dies 9 i 10 de maig, experts internacionals en la recerca sobre envelliment es van reunir en un nou <\/span>CNIO-CaixaResearch Frontiers Meeting<\/span><\/a>, el primer des del 2019, despr\u00e9s de la pausa provocada per la pand\u00e8mia de la COVID-19.<\/span><\/p>\n La trobada, organitzada per <\/span>Maria A. Blasco<\/b>, directora del CNIO i cap del Grup de Tel\u00f2mers i Telomerasa d\u2019aquest centre; <\/span>Alejo Efeyan<\/b>, cap del Grup de Metabolisme i Senyalitzaci\u00f3 Cel\u00b7lular del CNIO, i <\/span>Thomas Rando<\/b>, investigador de la Universitat de Standford (EUA), va reunir un total de <\/span>88 experts<\/b> en la presentaci\u00f3 de <\/span>22 pon\u00e8ncies<\/b> sobre especialitats relacionades amb <\/span>l\u2019envelliment i les malalties que s\u2019hi associen<\/b>.<\/span><\/p>\n \u00abL\u2019objectiu d\u2019aquestes trobades \u00e9s que hi assisteixin experts que, tot i que treballen en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019envelliment, fan investigacions a diferents nivells biol\u00f2gics, i que es generi d\u2019aquesta manera una interacci\u00f3 entre diferents disciplines, models de treball i metodologies\u00bb, indicava <\/span>Alejo Efeyan<\/b>. Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la qual el congr\u00e9s inclou experts en envelliment des dels punts de vista molecular, cel\u00b7lular i d\u2019organisme complet. \u00abAix\u00f2 permet tenir una visi\u00f3 global del proc\u00e9s d\u2019envelliment i crear sinergies entre diferents grups de recerca\u00bb, afegeix.<\/span><\/p>\n \u00abL\u2019envelliment \u00e9s l\u2019origen de la majoria de malalties que ens maten; nom\u00e9s si entenem perqu\u00e8 envellim serem capa\u00e7os de prevenir i de curar aquestes malalties, contra la majoria de les quals encara no hi ha tractaments efectius\u00bb, apuntava <\/span>Maria A. Blasco<\/b>, que va exposar els resultats m\u00e9s destacats del seu grup de recerca.<\/span><\/p>\n Precisament, <\/span>Blasco<\/b> va promoure a finals del 2020, juntament amb la tamb\u00e9 bi\u00f2loga molecular <\/span>F\u00e0tima Bosch<\/b>, de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB), la creaci\u00f3 d\u2019una empresa derivada (<\/span>spin off<\/span><\/i>), <\/span>Telomere Therapeutics<\/b>, que va ser fundada pel CNIO i la UAB amb inversions d\u2019Invivo Ventures i del Centre per al Desenvolupament Tecnol\u00f2gic Industrial (CDTI) \u2014\u00f2rgan d\u2019inversi\u00f3 en innovaci\u00f3 de l\u2019Estat espanyol\u2014, amb l\u2019objectiu de convertir aquests descobriments en tractaments per a malalties com la fibrosi pulmonar i la renal.<\/span><\/p>\n Entre els ponents hi havia tamb\u00e9 <\/span>Pura Mu\u00f1oz<\/b>, investigadora del Centre Nacional d\u2019Investigacions Cardiovasculars (CNIC) i de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, experta en regeneraci\u00f3 del teixit muscular guardonada amb el Premi Nacional Santiago Ram\u00f3n y Cajal d\u2019Investigaci\u00f3 en Biologia del 2021. La investigadora de la xarxa CaixaResearch va presentar els seus treballs sobre c\u00e8l\u00b7lules senescents del teixit muscular. \u00abLes c\u00e8l\u00b7lules senescents produeixen un microambient d\u2019inflamaci\u00f3, similar al que passa amb l\u2019edat, que dificulta la regeneraci\u00f3. Entendre b\u00e9 aquest proc\u00e9s ens pot permetre identificar f\u00e0rmacs que afavoreixin la regeneraci\u00f3 muscular davant les lesions\u00bb, va explicar.<\/span><\/p>\n Els mecanismes pels quals alguns mam\u00edfers viuen 200 anys<\/i><\/b><\/p>\n Alguns dels investigadors que van presentar els seus treballs en el congr\u00e9s tracten de comprendre els mecanismes que fan que altres esp\u00e8cies animals visquin des de molt pocs mesos fins als 200 anys. \u00abSi entenem els mecanismes que fan que algunes esp\u00e8cies de mam\u00edfers visquin m\u00e9s i evitin la malaltia, podrem desenvolupar f\u00e0rmacs que permetin als \u00e9ssers humans viure m\u00e9s i amb m\u00e9s bona salut\u00bb, explica <\/span>Vera Gorbunova<\/b>, de la Rochester University (Nova York, EUA), experta en l\u2019estudi dels mecanismes que afavoreixen una vida m\u00e9s llarga en diferents esp\u00e8cies de rosegadors o en la balena de Groenl\u00e0ndia, entre d\u2019altres. \u00abAquests animals viuen molts anys i s\u00f3n \u201cresistents\u201d a la malaltia. No generen c\u00e0ncer, per exemple\u00bb, va detallar aquesta investigadora.<\/span><\/p>\n En el proc\u00e9s d\u2019envelliment hi estan implicats m\u00faltiples factors com la parabiosi, en la qual el cient\u00edfic <\/span>Thomas Rando<\/b> \u00e9s un reconegut expert i sobre la qual va parlar en la seva pon\u00e8ncia, centrant-se principalment en la manera en qu\u00e8 la sang d\u2019individus joves regenera els teixits d\u2019individus vells.<\/span><\/p>\n D\u2019altra banda, <\/span>Jan H. J. Hoeijmakers<\/b>, de l\u2019Erasmus Medical Center de Rotterdam, expert en reparaci\u00f3 de l\u2019ADN i els seus efectes sobre l\u2019envelliment i les malalties associades, va presentar els seus treballs sobre aquests mecanismes en el desenvolupament de malalties neurodegeneratives.<\/span><\/p>\n Hoeijmakers<\/b> \u00e9s pioner en l\u2019aplicaci\u00f3 del dej\u00fa o la restricci\u00f3 cal\u00f2rica per endarrerir l\u2019envelliment i les malalties que s\u2019hi associen. Entendre les claus moleculars de la relaci\u00f3 entre la nutrici\u00f3, el metabolisme cel\u00b7lular i l\u2019envelliment \u00e9s la l\u00ednia de treball d\u2019altres ponents, entre els quals hi havia el mateix <\/span>Alejo Efeyan<\/b> (CNIO) i tamb\u00e9 <\/span>Brendan Manning<\/b> i <\/span>William B. Mair<\/b>, tots dos, investigadors a la Universitat de Harvard (EUA).<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 van participar en aquest congr\u00e9s els investigadors <\/span>Juan Carlos Izpis\u00faa<\/b>, del Salk Institute de San Diego (USA), i<\/span> Manuel Serrano<\/b>, de l\u2019Institut de Recerca Biom\u00e8dica de Barcelona (IRB), que van parlar de revertir l\u2019envelliment de diferents teixits amb els anomenats <\/span>factors de Yamanaka<\/span><\/i>.<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2022\/05\/CNIO-FrontiersMeeting_Grup_CAT-300x169.jpg\")
<\/p>\n\n