![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/DMMicrobioma_CAT.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Molt bona part de les c\u00e8l\u00b7lules vives del teu cos, potser fins i tot la majoria, no et pertanyen gens ni mica. Estudis recents xifren en gaireb\u00e9 <\/span>40 bilions<\/span><\/a> els organismes unicel\u00b7lulars que ens habiten dins <\/span>\u2013<\/span>principalment bacteris, per\u00f2 tamb\u00e9 argues, fongs, virus i altres microbis.<\/span><\/p>\n Anomenats col\u00b7lectivament el <\/span>microbioma hum\u00e0<\/span><\/i>, la creixent evid\u00e8ncia cient\u00edfica indica que molts d\u2019aquests microorganismes, que han evolucionat amb nosaltres durant milions d\u2019anys, duen a terme funcions essencials per a la nostra superviv\u00e8ncia fins al punt que <\/span>se\u2019ls ha denominat <\/span>l\u2019\u00faltim \u00f2rgan hum\u00e0<\/span><\/i>.\u00a0<\/span><\/p>\n Tanmateix, sabem poques coses sobre la seva biodiversitat i el paper que ocupen a la nostra salut. Sabem que les esp\u00e8cies presents en el microbioma varien d\u2019una persona a una altra, com tamb\u00e9 varien en una mateixa persona al llarg de la vida. La pregunta \u00e9s la seg\u00fcent: podem aprofitar aquest ex\u00e8rcit de microorganismes per millorar la nostra salut i per fins i tot combatre malalties?<\/span><\/p>\n Avui, amb motiu del <\/span>Dia Mundial del Microbioma<\/span><\/a>, parlem amb quatre investigadors CaixaResearch que lideren diversos estudis per entendre m\u00e9s b\u00e9 el nostre microbioma.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Combatre el VIH<\/b><\/p>\n El virus de la immunodefici\u00e8ncia humana (VIH) va comen\u00e7ar a provocar epid\u00e8mies devastadores a finals del segle <\/span>xx<\/span>. L\u2019atac al sistema immunol\u00f2gic que el caracteritza pot causar si no es tracta la s\u00edndrome d\u2019immunodefici\u00e8ncia adquirida (SIDA). Per\u00f2 gr\u00e0cies al desenvolupament de la ter\u00e0pia antiretroviral, aquesta malaltia mortal \u00e9s a hores d\u2019ara una malaltia cr\u00f2nica en moltes parts del m\u00f3n.\u00a0<\/span><\/p>\n Reeixir a erradicar-la \u00e9s l\u2019objectiu principal d\u2019<\/span>IrsiCaixa<\/span><\/a>, un centre pioner impulsat per la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d que ha complert 25 anys de recerca multidisciplin\u00e0ria contra el VIH. Entre el seus projectes destaca el desenvolupament d\u2019una vacuna terap\u00e8utica que en assajos cl\u00ednics ha perm\u00e8s que a alguns pacients no els calgui sotmetre\u2019s a ter\u00e0pia antiretroviral di\u00e0ria per controlar la malaltia.<\/span><\/p>\n Alessandra Borgognone<\/span><\/a>, investigadora postdoctoral dins del grup de Gen\u00f2mica Microbiana d\u2019aquest centre, estudia per qu\u00e8 alguns pacients han resp\u00f2s millor a la vacuna que uns altres. I m\u00e9s espec\u00edficament, quin \u00e9s l\u2019efecte del microbioma \u00fanic de cada pacient en la resposta a la vacuna. \u201cPensem que era una bona idea obtenir mostres de femta per analitzar el microbioma intestinal, tenint en compte que assajos en altres estrat\u00e8gies d\u2019immunitzaci\u00f3 suggereixen una associaci\u00f3 entre la pres\u00e8ncia de determinats grups de bacteris amb una resposta m\u00e9s bona a la vacuna\u201d, explica la investigadora. Els primers resultats indiquen la pres\u00e8ncia d’uns patrons diferents en el microbioma intestinal de les persones que, despr\u00e9s de la vacuna, aconseguien controlar millor la c\u00e0rrega viral de VIH quan es retirava el tractament antiretroviral i les que no.<\/span><\/p>\n Per obtenir aquests perfils, es van analitzar el genoma i les prote\u00efnes de tots els microorganismes presents en els microbiomes de cada pacient per “identificar les comunitats microbianes en cada mostra, quines funcions realitzen i la seva interacci\u00f3 amb les c\u00e8l\u00b7lules de l’hoste”, assenyala Borgognone. Despr\u00e9s d\u2019aquest primer estudi, que publicar\u00e0 resultats d\u2019aqu\u00ed a poc temps, es t\u00e9 prevista una segona fase ampliant amb m\u00e9s participants l\u2019estudi cl\u00ednic.\u00a0<\/span><\/p>\n <\/p>\n El microbioma i l\u2019embar\u00e0s<\/b><\/p>\n Tradicionalment, es pensava que mentre el fetus era a l’\u00fater de la mare aquest creixia en un entorn lliure de g\u00e8rmens. Aix\u00ed doncs, la seva microbiota es desenvolupava al n\u00e9ixer, i per aix\u00f2 la manera amb el qual naixia jugava un paper determinant en la composici\u00f3 de la microbiota del nounat. Certs estudis que semblaven provar aquesta hip\u00f2tesi relacionaven el part per ces\u00e0ria amb un major risc d’al\u00b7l\u00e8rgies i altres afeccions, ja que els nadons no entren en contacte amb els bacteris immunoestimulants com ho farien a trav\u00e9s del part vaginal.<\/span><\/p>\n “Recentment, s’han observat una s\u00e8rie de microorganismes a la placenta, el cord\u00f3 umbilical i el l\u00edquid amni\u00f2tic”, explica la investigadora. “El que volem desxifrar \u00e9s la ruta que prenen per arribar al nad\u00f3 i quins efectes tenen”. Ara, gr\u00e0cies a estudis com els que est\u00e0 duent a terme la investigadora de <\/span>BCNatal<\/span><\/a> Francesca Crovetto, sabem que la microbiota del nad\u00f3 comen\u00e7a a formar-se molt abans del naixement, i sabem que l’ambient matern durant la vida fetal pot modificar la microbiota de la mare i potser despr\u00e9s del nounat.<\/span><\/p>\n Com a part de l’estudi IMPACT, que compta amb el suport de la Fundaci\u00f3 “la Caixa”, Crovetto i el seu equip estan investigant el paper que juga l’estil de vida durant l’embar\u00e0s en la conformaci\u00f3 de la microbiota materna i eventualment del nad\u00f3.<\/span><\/p>\n Els primers resultats preliminars assenyalen els beneficis d’una dieta mediterr\u00e0nia rica en nutrients. A m\u00e9s, i com a resposta a la COVID-19, tamb\u00e9 estudien a dones que van contraure SARS-CoV-2 durant l’embar\u00e0s i han vist que aix\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 efectes en la microbiota.<\/span><\/p>\n Actualment estan seguint el desenvolupament dels nadons d’aquestes dones per determinar els efectes en els seus microbiomes i la seva salut.<\/span><\/p>\n <\/p>\n L\u2019obesitat i diabetis de tipus 2<\/b><\/p>\n Si parlem de dieta i microbioma, no podem negligir-ne els possibles efectes pel que fa a l\u2019obesitat, la denominada <\/span>pand\u00e8mia silenciosa del segle XXI<\/span><\/a>,<\/span> que afecta uns 650 milions d\u2019adults per tot el m\u00f3n. M\u00e9s enll\u00e0 de consideracions est\u00e8tiques, les persones amb obesitat tenen fins a <\/span>80 vegades m\u00e9s de probabilitats de patir diabetis de tipus 2<\/span><\/a>.<\/span><\/p>\n En el laboratori de Sonia Fern\u00e1ndez a l\u2019<\/span>Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Sanit\u00e0ria Pere Virgili<\/span><\/a> (IISPV) i a l\u2019Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII, amb l\u2019<\/span>ajut de la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d<\/span><\/a>, investiguen com varia la microbiota intestinal entre persones amb obesitat o sense.<\/span><\/p>\n En els pacients obesos i aquells amb diabetis de tipus 2, hi ha nivells elevats de succinat, un metab\u00f2lit que \u00e9s produ\u00eft per les nostres c\u00e8l\u00b7lules per\u00f2 tamb\u00e9 pels bacteris presents en el nostre intest\u00ed. “Hem descobert que el succinat \u00e9s un indicador fiable de l’estat metab\u00f2lic del pacient que es pot utilitzar per exemple com a biomarcador de remissi\u00f3 de diabetis en el context de la cirurgia bari\u00e0trica”, explica Fern\u00e1ndez.<\/span><\/p>\n A m\u00e9s, les persones amb nivells elevats de succinat tamb\u00e9 tenen menys bacteris que el consumeixen. Per aix\u00f2, Fern\u00e1ndez i l\u2019equip que lidera volen fer augmentar la quantitat d\u2019aquests bacteris que consumeixen succinat com a possible ter\u00e0pia contra l\u2019obesitat. Fins ara, han dissenyat un probi\u00f2tic que fa precisament aix\u00f2, amb la qual cosa han aconseguit reduir la inflamaci\u00f3 en models d\u2019obesitat de ratolins.<\/span><\/p>\n <\/p>\n El microbioma i l\u2019apetit<\/b><\/p>\n Un altre investigador CaixaResearch, Carlos Vidal Ribeiro, de la <\/span>Champalimaud Foundation<\/span><\/a> a Portugal, indaga en les relacions entre el microbioma i la dieta. Per la seva banda, el focus de tot plegat s\u00f3n els bacteris que regulen l\u2019apetit.\u00a0<\/span><\/p>\n Va rebre <\/span>un ajut en la Convocat\u00f2ria d\u2019Investigaci\u00f3 en Salut de la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d<\/span><\/a> per estudiar els comportaments alimentaris de la mosca de la <\/span>Drosophila melanogaster<\/span><\/i>. M\u00e9s espec\u00edficament, per comprendre com certs bacteris intestinals poden canviar la gana, modulant els desitjos de mosques, per exemple, prote\u00efnes o sucre.<\/span><\/p>\n Encara que es desconeixen els mecanismes que condueixen a aquest canvi de comportament, Ribeiro i els seus col\u00b7legues sospiten que aquests bacteris generen i utilitzen metab\u00f2lits per comunicar-se entre l’intest\u00ed i el cervell i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, canviar el comportament.<\/span><\/p>\n A partir d’aqu\u00ed, encara queda un llarg cam\u00ed per rec\u00f3rrer per comprendre i predir els comportaments alimentaris humans. Per\u00f2 la investigaci\u00f3 de Ribeiro est\u00e0 establint les bases sobre les que algun dia podr\u00edem desenvolupar ter\u00e0pies basades en la microbiota per modular els comportaments relacionats amb l’alimentaci\u00f3.<\/span><\/p>\n <\/p>\n ***<\/span><\/p>\n El dilluns 28 de juny, els quatre investigadors exposaran els seus projectes CaixaResearch durant el <\/span><\/i>Simposi Sat\u00e8l\u00b7lit CaixaResearch-Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d: \u201cLa din\u00e0mica del microbioma en el metabolisme, el control de la vir\u00e8mia i la maternitat\u201d<\/span><\/i><\/a>.<\/span><\/i><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Alessandra_800_2.jpg\")
\nAlessandra Borgognone. IrsiCaixa.<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Francesca_800.jpg\")
\nFrancesca Crovetto. BCNatal.<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Sonia_2_800-1.jpg\")
\nSonia Fern\u00e1ndez. IISPV.<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Carlos_800.jpg\")
\nCarlos Vidal Ribeiro. Funda\u00e7\u00e3o Champalimaud.<\/span><\/p>\n<\/p>\n