![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/Card_Microbios_CAT.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Ja fa molt de temps que malalties com ara la pesta negra <\/span>\u2013<\/span>la pand\u00e8mia medieval que es va cobrar amb m\u00e9s de 30 milions de vides a Europa<\/span>\u2013<\/span> s\u2019associaven al contagi a trav\u00e9s dels denominats <\/span>miasmes<\/span><\/i> o <\/span>aire dolent<\/span><\/i>. Des de mitjans del segle <\/span>xix<\/span>, el progressiu descobriment del paper que desenvolupen els microorganismes en un gran nombre de malalties va desfermar una lluita sense quarter contra aquests pat\u00f2gens. I avui en dia continuem aprenent d\u2019ells, per b\u00e9 que per la idiosincr\u00e0sia que presenten encara constitueixen un dels grans reptes per a la salut global.<\/span><\/p>\n Al segle <\/span>xxi<\/span>, els pat\u00f2gens <\/span>\u2013<\/span>com s\u00f3n els virus i els bacteris<\/span>\u2013<\/span> formen part del nostre argot diari, i m\u00e9s en aquest \u00faltim any, en el qual hem viscut el devastador efecte d\u2019un d\u2019ells: el coronavirus SARS-CoV-2.<\/span><\/p>\n A hores d\u2019ara, gr\u00e0cies a les vacunes podem entreveure la llum al final del t\u00fanel d\u2019una nova pand\u00e8mia, per\u00f2 de fet hi ha moltes m\u00e9s malalties infeccioses que cal que controlem per assegurar un futur amb m\u00e9s salut, i de m\u00e9s qualitat, per a tothom. La sida, el Zika o la resist\u00e8ncia als antibi\u00f2tics, entre moltes altres q\u00fcestions, s\u00f3n la causa de mort de m\u00e9s de 9 milions de persones cada any.<\/span><\/p>\n Parlem amb quatre cient\u00edfics que lideren projectes <\/span>CaixaResearch<\/span><\/a>, el programa de Recerca i Salut de la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d, projectes amb els quals busquen noves vies per prevenir, diagnosticar i tractar diverses malalties infeccioses.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Innovaci\u00f3 per frenar la resist\u00e8ncia als antibi\u00f2tics<\/b><\/p>\n Els antibi\u00f2tics, entre altres f\u00e0rmacs antimicrobians, han estat un dels grans aven\u00e7os de l\u2019\u00faltim segle que ha contribu\u00eft a millorar la salut global. Tanmateix, l\u2019\u00fas indegut i abusiu d\u2019aquests f\u00e0rmacs est\u00e0 fent que una proporci\u00f3 creixent de microorganismes es torni resistent als tractaments.<\/span><\/p>\n \u201cQuan els antibi\u00f2tics no funcionen correctament, el sistema immunitari pot respondre de manera exagerada contra els pat\u00f2gens i fer mal els nostres \u00f2rgans, cosa que es coneix com a s\u00e8psia\u201d, explica Roberto de la Rica, l\u00edder del <\/span>Grup Multidisciplinari de S\u00e8psia<\/span> de la Fundaci\u00f3 Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Sanit\u00e0ria Illes Balears (IdISBa). \u201cAquesta resposta exagerada a les infeccions, les quals poden desencadenar tamb\u00e9 uns altres microorganismes, \u00e9s la causa de mort d\u2019un 20 % de la poblaci\u00f3 mundial. A Espanya \u00e9s la principal causa de mort hospital\u00e0ria i la condici\u00f3 m\u00e9s cara de tractar, at\u00e8s que demana cures intensives i allarga el temps d\u2019hospitalitzaci\u00f3\u201d, afegeix el doctor.<\/span><\/p>\n Aquest problema <\/span>\u2013<\/span>declarat per l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) com <\/span>una de les 10 amenaces principals de salut p\u00fablica a qu\u00e8 s\u2019enfronta la humanitat<\/span><\/a>\u2013<\/span> \u00e9s ara de tal magnitud que requereix m\u00e9s recerca i el desenvolupament d\u2019un nou arsenal d\u2019armes antimicrobianes. I aix\u00f2 \u00e9s precisament el que fa De la Rica i el seu equip a l\u2019IdISBa amb la prova de diagn\u00f2stic r\u00e0pid, <\/span>un projecte<\/span><\/a> CaixaResearch que ha quedat seleccionat a la <\/span>convocat\u00f2ria d\u2019innovaci\u00f3 Validate<\/span><\/a> i que parteix d\u2019abordar un cul-de-sac, o carrer\u00f3 sense sortida, en la recerca sobre l\u2019\u00fas d\u2019antibi\u00f2tics: \u201csi n\u2019abusem, els pat\u00f2gens es faran m\u00e9s resistents\u201d, aclareix De la Rica, \u201cper\u00f2 si no apliquem el tractament adequat a una infecci\u00f3, el pacient podria empitjorar molt, cosa que podria acabar requerint cures intensives com ara la ventilaci\u00f3 mec\u00e0nica\u201d. La prova sobre la qual treballen, que s\u2019anomena BioPaper, identifica el <\/span>Pseudomonas aeruginosa <\/span><\/i>\u2013<\/span>un dels pat\u00f2gens multiresistents m\u00e9s comuns<\/span>\u2013<\/span> en menys de 10 minuts. \u201cGr\u00e0cies a tot aix\u00f2 es podr\u00e0 afinar el primer tractament antibi\u00f2tic, que ara com ara \u00e9s totalment emp\u00edric, si considerem que no disposem de cap m\u00e8tode de detecci\u00f3 prou r\u00e0pid per guiar-lo i d\u2019aquesta manera poder reduir el risc de les resist\u00e8ncies\u201d, detalla.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Microalgues contra les infeccions sanit\u00e0ries<\/b><\/p>\n La resist\u00e8ncia als antimicrobians \u00e9s un dels reptes m\u00e9s importants pel que fa a les <\/span>infeccions associades a l\u2019assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria<\/b>, com s\u00f3n ara les que es contreuen durant operacions quir\u00fargiques. \u201cAquestes infeccions s\u00f3n un desafiament a escala mundial, perqu\u00e8 comporten un augment de la mortalitat i de la despesa per als sistemes sanitaris\u201d, explica Fabiola Costa, investigadora del grup <\/span>BioEngineered Surfaces<\/span><\/a> de l\u2019<\/span>Instituto Nacional De Engenharia Biom\u00e9dica<\/span><\/a> de Porto.<\/span><\/p>\n A trav\u00e9s d\u2019<\/span>AntiBioCoat<\/span><\/a>, un projecte d\u2019innovaci\u00f3 seleccionat a la <\/span>Convocat\u00f2ria CaixaResearch Validate<\/span><\/a>, la Dra. Costa desenvolupa un revestiment que repel\u00b7leix bacteris i fongs per a dispositius m\u00e8dics <\/span>\u2013<\/span>en aquest cas, cat\u00e8ters<\/span>\u2013<\/span> que evita la contaminaci\u00f3 i la conseg\u00fcent infecci\u00f3. A m\u00e9s, presenta una flamant tecnologia que es basa en un pol\u00edmer natural que produeix una microalga marina<\/span> (<\/span>Cyanothece sp<\/span><\/i>). \u201cA difer\u00e8ncia d\u2019altres dispositius m\u00e8dics recoberts amb antibi\u00f2tics o biocides, AntiBioCoat evita efica\u00e7ment les infeccions sense ser t\u00f2xic ni contribuir a la resist\u00e8ncia bacteriana\u201d, apunta Costa.<\/span><\/p>\n Tant De la Rica com Costa coincideixen en el fet que si volem derrotar els pat\u00f2gens resistents a m\u00faltiples f\u00e0rmacs, les noves tecnologies han d\u2019anar de la m\u00e0 de certs canvis sist\u00e8mics. \u201cCal que repensem el nostre estil de vida, la manera amb qu\u00e8 produ\u00efm els aliments i com tenim cura del medi ambient. Fins i tot el canvi clim\u00e0tic hi t\u00e9 un impacte important\u201d, diu Costa. \u201cL\u2019OMS ha pronosticat que, si no abordem el problema de la resist\u00e8ncia de manera oportuna, el 2050 tindrem m\u00e9s persones morint per malalties infeccioses que per c\u00e0ncer\u201d.<\/span><\/p>\n De la Rica afegeix que, si b\u00e9 de mecanismes de resist\u00e8ncia bacterians sempre n\u2019hi haur\u00e0, ja que \u00e9s un proc\u00e9s evolutiu, en el futur la medicina de precisi\u00f3 que s\u2019apliqui a malalties infeccioses far\u00e0 que les resist\u00e8ncies acabin sent m\u00e9s manejables. \u201cPer aix\u00f2 cal que puguem prescriure antibi\u00f2tics espec\u00edfics en funci\u00f3 del patogen, els mecanismes de resist\u00e8ncia i les caracter\u00edstiques de l\u2019hoste\u201d.<\/span><\/p>\n <\/p>\n La cura del VIH m\u00e9s a prop<\/i><\/b><\/p>\n Se sospita que el virus de la immunodefici\u00e8ncia humana (VIH) <\/span>va passar dels ximpanz\u00e9s als humans en algun moment de principis del segle <\/span>xx<\/span><\/a>. A la d\u00e8cada de 1980 havia arribat a proporcions epid\u00e8miques als Estats Units i el 1995, les complicacions de la s\u00edndrome d\u2019immunodefici\u00e8ncia adquirida (SIDA), condici\u00f3 causada pel VIH, eren la principal causa de mort en persones de 25 a 44 anys.<\/span><\/p>\n Ara, gr\u00e0cies a la ter\u00e0pia antiretroviral, les taxes de mortalitat han disminu\u00eft enormement en moltes parts del m\u00f3n, fins a tal punt que el VIH es considera, en gran mesura, una malaltia cr\u00f2nica. \u201cAvui en dia, els pacients amb VIH tenen gaireb\u00e9 la mateixa esperan\u00e7a de vida que la poblaci\u00f3 no infectada. Tot i aix\u00ed, han de prendre f\u00e0rmacs inevitablement tots els dies\u201d, afirma la investigadora Mar\u00eda Jos\u00e9 Buz\u00f3n, del <\/span>Vall d\u2019Hebron Institut de Recerca<\/span><\/a>. \u201cLa medicaci\u00f3 di\u00e0ria \u00e9s necess\u00e0ria, ja que el virus estableix reservoris als teixits de l\u2019organisme. Pot viure molts anys dins del cos sense que el sistema immunitari els reconegui com a elements perillosos. El tractament retroviral tampoc no aconsegueix eliminar-los, de manera que si el pacient es deixa de prendre la medicaci\u00f3 es torna a manifestar\u201d, precisa la investigadora.<\/span><\/p>\n Buz\u00f3n lidera <\/span>un projecte de salut<\/span><\/a>\u00a0CaixaResearch que t\u00e9 com a objectiu fer recerca sobre teixits espec\u00edfics <\/span>\u2013<\/span>els gastrointestinals, els del c\u00e8rvix, i les am\u00edgdales<\/span>\u2013<\/span> i esbrinar com s\u2019ho fa el virus per establir aquesta persist\u00e8ncia. \u201cEl m\u00e9s interessant \u00e9s que estudiarem tota la part del sistema immunol\u00f2gic, com reacciona i de quina manera podem incentivar aquesta resposta immunol\u00f2gica perqu\u00e8 aconsegueixi matar el virus als teixits\u201d, detalla la metgessa.<\/span><\/p>\n En aquest sentit, el reservori viral \u00e9s la barrera principal per poder curar la infecci\u00f3 pel VIH i el projecte de Buz\u00f3n fa un pas endavant per acabar reeixint. \u201c\u00c9s un projecte d\u2019all\u00f2 m\u00e9s ambici\u00f3s. Les t\u00e8cniques s\u00f3n molt cares, per la qual cosa si no tingu\u00e9ssim l\u2019ajuda CaixaResearch de la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d segurament no les podr\u00edem dur a terme\u201d, afirma Buz\u00f3n. Amb tot, sost\u00e9 que el VIH continua sent una malaltia mortal i devastadora en moltes zones del m\u00f3n, com ara \u00c0frica, i que els esfor\u00e7os tamb\u00e9 s\u2019han de centrar a garantir que aquests aven\u00e7os arribin a totes les parts del m\u00f3n.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Tractar el Zika abans del naixement<\/b><\/p>\n El virus del Zika va ser not\u00edcia entre el 2015 i el 2016 despr\u00e9s d\u2019un augment preocupant dels casos, especialment a l\u2019Am\u00e8rica Llatina. Tot just provoca s\u00edmptomes lleus similars als de la grip en la poblaci\u00f3 general, per\u00f2 quan les dones embarassades se\u2019n veuen afectades, els nadons poden n\u00e9ixer amb defectes de salut greus i cr\u00f2nics, com ara microcef\u00e0lia o trastorns neurocognitius. De fet, un de cada set nadons amb mares exposades al virus del Zika durant l\u2019embar\u00e0s <\/span>desenvolupen posteriorment problemes de salu<\/span><\/a>t<\/span>.<\/span><\/p>\n David Andreu, investigador de la <\/span>Universitat Pompeu Fabra<\/span><\/a> (UPF), va rebre <\/span>una ajuda en la convocat\u00f2ria de recerca en salu<\/span><\/a>t<\/span>, una ajuda amb la qual que est\u00e0 investigant noves rutes terap\u00e8utiques contra aquesta malaltia. \u201cLa ra\u00f3 que fa que aquest virus presenti efectes neurol\u00f2gics greus en infants acabats de n\u00e9ixer \u00e9s que pot travessar dues barreres del cos: la barrera placent\u00e0ria i l\u2019hematoencef\u00e0lica\u201d, explica. \u201cLa nostra aproximaci\u00f3 se centra a trobar maneres d\u2019administrar medicaments antivirals per fer front al Zika que siguin capa\u00e7os de penetrar les dues barreres\u201d.<\/span><\/p>\n Per aconseguir-ho, Andreu i el seu equip estan estudiant diversos agents que permetin introduir antivirals en el cervell del fetus, cosa que impedir\u00e0 la infecci\u00f3 i les defici\u00e8ncies neurol\u00f2giques que causa el Zika. \u201cAquesta tecnologia tamb\u00e9 tindria implicacions per a altres virus que afecten el cervell, i per aix\u00f2 \u00e9s fant\u00e0stic comptar amb el suport de CaixaResearch al nostre projecte\u201d, subratlla el metge.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Lli\u00e7ons de la COVID-19<\/i><\/b><\/p>\n L\u2019any 2020 ha estat, sens dubte, un desafiament per a tota la poblaci\u00f3. Tanmateix, tamb\u00e9 ha estat un any de cooperaci\u00f3 i de grans progressos cient\u00edfics. Preguntem als investigadors qu\u00e8 podem extreure de la pand\u00e8mia causada per la COVID-19 que ens permeti abordar altres reptes de les malalties infeccioses.<\/span><\/p>\n \u201cEspero que hagi posat en evid\u00e8ncia la necessitat d\u2019invertir en nous antibi\u00f2tics, antivirals, immunomoduladors i proves de diagn\u00f2stic abans que arribi la pand\u00e8mia seg\u00fcent\u201d, diu Roberto de la Rica.<\/span><\/p>\n David Andreu afirma que \u201cja hem tingut m\u00e9s d\u2019un ensurt els \u00faltims anys. Haur\u00edem d\u2019haver actuat m\u00e9s de pressa quan es van con\u00e8ixer els brots del SARS- CoV-1 el 2002 i el del MERS-CoV el 2012\u201d.<\/span><\/p>\n Per Mar\u00eda Buz\u00f3n, \u00e9s ben clar que no est\u00e0vem a punt per aquest cop. \u201cPens\u00e0vem que les pand\u00e8mies eren una cosa del passat, que estava tot controlat, i hem acabat veient que no en tenim ni idea, que cada virus \u00e9s diferent, que realment \u00e9s indispensable fer molta recerca b\u00e0sica\u201d, diu. \u201cAra, la recerca d\u2019anys enrere ens ha servit per desenvolupar les primeres vacunes en un temps r\u00e8cord que ning\u00fa no imaginava possible\u201d.<\/span><\/p>\n Fabiola Costa afegeix que aquesta pand\u00e8mia ens ha de recordar la import\u00e0ncia de mantenir ben alts els est\u00e0ndards d\u2019higiene. \u201cEncara que l\u2019<\/span>enemic<\/span><\/i> \u00e9s invisible per a l\u2019ull hum\u00e0, cal que siguem conscients que hi ha un l\u00edmit a tot all\u00f2 que el nostre sistema immunol\u00f2gic pot afrontar i, per tant, el poder de mitigar i prevenir problemes est\u00e0 literalment a les nostres mans.\u201d Finalment, Costa conclou que hem de ser conscients que la salut humana no \u00e9s independent de la salut dels animals i el medi ambient. \u201cCom que tots estem connectats, l\u2019acci\u00f3 d\u2019una persona tindr\u00e0 un impacte sobre les altres, ja que compartim els ecosistemes on vivim. Aix\u00f2 vol dir que ens haur\u00edem de centrar a millorar la salut del planeta i no tan sols la nostra\u201d.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ja fa molt de temps que malalties com ara la pesta negra \u2013la pand\u00e8mia medieval que es va cobrar amb m\u00e9s de 30 milions de vides a Europa\u2013 s\u2019associaven al contagi a trav\u00e9s dels denominats miasmes<\/i> o aire dolent<\/i>. Des de mitjans del segle xix, el progressiu descobriment del paper que desenvolupen els microorganismes en un gran nombre de malalties va desfermar una lluita sense quarter contra aquests pat\u00f2gens. I avui en dia continuem aprenent d\u2019ells, per b\u00e9 que per la idiosincr\u00e0sia que presenten encara constitueixen un dels grans reptes per a la salut global.<\/p>\n Al segle xxi, els pat\u00f2gens \u2013com s\u00f3n els virus i els bacteris\u2013 formen part del nostre argot diari,<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[519],"tags":[],"class_list":["post-4388","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-investigacio"],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/Roberto-de-la-Rica_post.jpg\")
\nRoberto de la Rica<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/Fabiola-Costa_post-scaled.jpg\")
\nFab\u00edola Costa<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/Maria-Buzon_post.jpg\")
\nMar\u00eda Buz\u00f3n<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/David-Andreu_post-3-1.jpg\")
\nDavid Andreu<\/p>\n<\/p>\n