![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/Card_Envejecimiento_CAT.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
La poblaci\u00f3 mundial est\u00e0 envellint i envelleix a un ritme fren\u00e8tic. El 2017, la quantitat de persones m\u00e9s grans de 60 anys <\/span>va superar els<\/span><\/a> 960 milions i<\/span> s\u2019espera que arribi als 2.100 milions el 2050<\/span><\/a>. Si aquestes xifres es confirmessin, d\u2019aqu\u00ed a 30 anys 1 de cada 5 persones del m\u00f3n en tindr\u00e0 m\u00e9s de 60 i, en el cas d\u2019Europa, seran 1 de cada 3.<\/span><\/p>\n Vivim m\u00e9s anys gr\u00e0cies als aven\u00e7os en salut p\u00fablica i biomedicina, per\u00f2 no necess\u00e0riament vivim amb una bona salut. El c\u00e0ncer, les malalties cardiovasculars i les neurodegeneratives <\/span>creixen alhora que s\u2019incrementen els casos de persones que viuen m\u00e9s anys<\/span><\/a>. De resultes d\u2019aix\u00f2, tamb\u00e9 augmenta la situaci\u00f3 de sobrec\u00e0rrega als sistemes sanitaris i de les persones que les cuiden i les acompanyen. \u00c9s en aquest context que la investigaci\u00f3 de cient\u00edfics com Manuel Serrano, l\u00edder del grup <\/span>Cellular Plasticity and Disease de l\u2019IRB Barcelona<\/span><\/a>, e investigador de <\/span>ICREA<\/span><\/a>, pren tot el seu valor i potencial.<\/span><\/p>\n Amb el suport de la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d, Serrano i el seu equip investiguen les causes cel\u00b7lulars i moleculars de l\u2019envelliment i la relaci\u00f3 que hi ha amb les diverses malalties per tal de trobar noves dianes terap\u00e8utiques per poder-les prevenir i tractar. L\u2019objectiu, doncs, no \u00e9s nom\u00e9s viure m\u00e9s, sin\u00f3 fer-ho de forma independent i amb m\u00e9s qualitat de vida el m\u00e0xim temps possible.<\/span><\/p>\n <\/p>\n El deteriorament de les c\u00e8l\u00b7lules<\/b><\/p>\n Si b\u00e9 en certa manera podem dir que comencem a envellir des del moment mateix en qu\u00e8 naixem, no \u00e9s menys cert que no ho fem sempre al mateix ritme, i que l\u2019edat no \u00e9s l\u2019\u00fanic factor determinant. Qu\u00e8 es produeix exactament a nivell molecular quan envellim? \u201cEn general, hi ha un deteriorament progressiu que est\u00e0 impulsat per molts factors interns, com ara els errors aleatoris en els quals influeixen els nostres gens\u201d, explica Serrano. Aquestes mutacions es veuen agreujades per factors externs, com ara les infeccions virals o bacterianes, la ingesta excessiva de calories o l\u2019exposici\u00f3 a toxines com el tabac i l\u2019alcohol.<\/span><\/p>\n Quan estan massa deteriorades, les c\u00e8l\u00b7lules deixen de dividir-se i s\u00f3n incapaces de mantenir les funcions d\u2019una c\u00e8l\u00b7lula normal. S\u00f3n les denominades <\/span>c\u00e8l\u00b7lules senescents<\/i><\/b>. En individus joves i sans, aquestes c\u00e8l\u00b7lules s\u2019eliminen r\u00e0pidament, el que permet el funcionament normal dels teixits. Tanmateix, a mesura que envellim el nostre sistema immunol\u00f2gic esdev\u00e9 cada vegada menys eficient a l\u2019hora d\u2019eliminar-les. De fet, \u201cl\u2019envelliment del sistema immune \u00e9s un accelerador de l\u2019envelliment en general\u201d, apunta Serrano.<\/span><\/p>\n <\/p>\n A la ca\u00e7a de les c\u00e8l\u00b7lules \u201czombis\u201d<\/b><\/p>\n Cada cop hi ha m\u00e9s proves emp\u00edriques que aquestes c\u00e8l\u00b7lules, tamb\u00e9 anomenades <\/span>c\u00e8l\u00b7lules zombis<\/span><\/i>, estan darrere de diverses malalties, en particular les que <\/span>s\u2019associen amb l\u2019envelliment<\/b>,<\/span> com \u00e9s el cas del c\u00e0ncer<\/b>. \u201cDes de fa d\u00e8cades que se sap que els dolors tissulars cr\u00f2nics s\u00f3n un factor important de risc per a l\u2019aparici\u00f3 de tumors. Avui dia se sospita que la causa de tot aix\u00f2 \u00e9s la pres\u00e8ncia de c\u00e8l\u00b7lules senescents. Les c\u00e8l\u00b7lules senescents no s\u00f3n tumorals per\u00f2 secreten molts factors al seu entorn, alguns dels quals, denominats <\/span>factors mitog\u00e8nics<\/span><\/i>, tenen com a missi\u00f3 original que les c\u00e8l\u00b7lules sanes del voltant es divideixin i reparin el teixit. Aquesta funci\u00f3 positiva \u00e9s una arma de doble tall, at\u00e8s que pot ser l\u2019oportunitat per a que c\u00e8l\u00b7lules oncog\u00e8niques en un estat latent s\u2019activin\u201d, explica Serrano.<\/span><\/p>\n Com m\u00e9s c\u00e8l\u00b7lules senescents s\u2019acumulen al nostre organisme, m\u00e9s important \u00e9s el risc de contreure certes malalties. \u201cEn alguns teixits, com s\u00f3n el fetge, el rony\u00f3 o el teixit adip\u00f3s, aquesta mena de c\u00e8l\u00b7lules poden arribar a constituir fins al 5 % del conjunt de totes les c\u00e8l\u00b7lules en persones de m\u00e9s de 80 anys\u201d, afegeix Serrano. En persones joves se\u2019n poden acumular en un teixit concret, fet que pot causar malalties com ara la fibrosi pulmonar, la insufici\u00e8ncia renal cr\u00f2nica, l\u2019ateroesclerosi, l\u2019esteatosi hep\u00e0tica o les malalties neurodegeneratives. \u201cTotes aquestes malalties es poden considerar processos accelerats i focalitzats d\u2019envelliment en qu\u00e8 les c\u00e8l\u00b7lules senescents poden arribar a formar el 30-50 % de les c\u00e8l\u00b7lules del teixit afectat\u201d, remarca el doctor Serrano.<\/span><\/p>\n Serrano i el seu equip busquen noves vies terap\u00e8utiques que permetin purgar el cos d\u2019aquestes c\u00e8l\u00b7lules moribundes i facilitin que els teixits es regenerin. Gr\u00e0cies a la feina que duen a terme a l\u2019IRB de Barcelona, han desenvolupat diversos candidats per a aquest tipus de f\u00e0rmacs, anomenats <\/span>senol\u00edtics<\/span><\/i>, els quals han funcionat prou b\u00e9 en models animals amb malalties fibr\u00f2tiques. \u201cAra el nostre repte \u00e9s refinar aquests agents per poder-los aplicar amb grups cl\u00ednics i provar-los en pacients.\u201d<\/span><\/p>\n En un termini m\u00e9s llarg, la meta \u00e9s entendre en profunditat la biologia d\u2019aquestes c\u00e8l\u00b7lules i contribuir a millorar la salut i fer les malalties m\u00e9s suportables. \u201c\u00c9s un repte molt gran i per aix\u00f2 l\u2019ajuda de la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d ha estat absolutament fonamental\u201d, precisa. \u201cEns ha perm\u00e8s portar a la pr\u00e0ctica projectes ambiciosos, contractar excel\u00b7lents investigadors i participar en consorcis internacionals.\u201d<\/span><\/p>\n <\/p>\n Envelliment saludable<\/b><\/p>\n El futur d\u2019aquests f\u00e0rmacs es preveu molt prometedor, per\u00f2 Serrano tamb\u00e9 subratlla la import\u00e0ncia d\u2019uns bons h\u00e0bits per afavorir un envelliment saludable: una dieta equilibrada i sense excessos, l\u2019exercici f\u00edsic moderat i una vida social i afectiva rica. “De fet, gaireb\u00e9 tots sabem quins s\u00f3n els h\u00e0bits saludables. Els h\u00e0bits relacionats amb el menjar i l’exercici s’adquireixen sobretot en la inf\u00e0ncia i adolesc\u00e8ncia, i posteriorment s\u00f3n dif\u00edcils de canviar. Per aix\u00f2 \u00e9s fonamental l’educaci\u00f3 en h\u00e0bits de vida saludable des de la inf\u00e0ncia.”<\/span><\/p>\n I des d\u2019una perspectiva sanit\u00e0ria global, els par\u00e0metres a considerar s\u00f3n encara molts m\u00e9s, si tenim en compte que la longevitat i el creixement poblacional han provocat tamb\u00e9 l\u2019augment de la contaminaci\u00f3 i la destrucci\u00f3 ambientals. \u201cAquests problemes van molt m\u00e9s enll\u00e0 de la salut\u201d, conclou. \u201cSeria ideal que la salut o l\u2019envelliment saludable no fossin incompatibles amb un creixement equilibrat, sostenible i respectu\u00f3s amb el medi ambient.\u201d<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La poblaci\u00f3 mundial est\u00e0 envellint i envelleix a un ritme fren\u00e8tic. El 2017, la quantitat de persones m\u00e9s grans de 60 anys va superar els<\/a> 960 milions i s\u2019espera que arribi als 2.100 milions el 2050<\/a>. Si aquestes xifres es confirmessin, d\u2019aqu\u00ed a 30 anys 1 de cada 5 persones del m\u00f3n en tindr\u00e0 m\u00e9s de 60 i, en el cas d\u2019Europa, seran 1 de cada 3.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/ManuelSerrano_800x418.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n