{"id":3795,"date":"2020-06-26T09:16:11","date_gmt":"2020-06-26T09:16:11","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?p=3795"},"modified":"2020-09-22T12:10:44","modified_gmt":"2020-09-22T12:10:44","slug":"descobrint-els-secrets-dels-microorganismes-que-ens-habiten","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/descobrint-els-secrets-dels-microorganismes-que-ens-habiten\/","title":{"rendered":"Descobrint els secrets dels microorganismes que ens habiten"},"content":{"rendered":"<div class=\"post_content\">\n<p> Fa anys que sabem que les c\u00e8l\u00b7lules humanes conviuen amb una gran varietat de microorganismes al nostre cos, principalment a l\u2019aparell digestiu i la pell, per\u00f2 tamb\u00e9 als aparells reproductiu i respiratori.<\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"> <iframe loading=\"lazy\" allow=\"accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture\" allowfullscreen=\"\" frameborder=\"0\" height=\"400\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/-2IKZ4nkMOE\" width=\"320\"><\/iframe><\/p>\n<p> No obstant aix\u00f2, ha estat aquesta \u00faltima d\u00e8cada quan hem descobert el paper fonamental del conjunt d\u2019aquests \u00e9ssers microsc\u00f2pics \u2014el que es coneix com a <em>microbioma<\/em>\u2014 en la salut. Hem conversat amb dos experts en la mat\u00e8ria, Roger Paredes, investigador a IrsiCaixa i Bernat Oll\u00e9, cofundador i director general de la <em>start-up<\/em> Vedanta Biosciences, abd\u00f2s becaris de \u201dla Caixa\u201d, que ens expliquen qu\u00e8 se sap del microbioma i com pot revolucionar la nostra manera de prevenir i tractar moltes malalties.<\/p>\n<p> <strong>Amb el microbioma, contra el VIH<\/strong><\/p>\n<p> \u201cA l\u2019intest\u00ed, hi tenim milers d\u2019esp\u00e8cies, sobretot bacteris. La majoria no es poden cultivar al laboratori i, per tant, durant molt temps no ten\u00edem manera de con\u00e8ixer-los. Gr\u00e0cies a les noves t\u00e8cniques de seq\u00fcenciaci\u00f3 d\u2019ADN, en canvi, ara coneixem el 80 % d\u2019aquests microorganismes. Encara en queda un 20 % per catalogar, que s\u00f3n un misteri\u201d, ens explica <a href=\"https:\/\/www.becarislacaixa.net\/\/ca\/web\/guest\/becaris\/roger-paredes-deiros-B001671?doAsUserId=UVQVfRai%2BUuPvctNG2TvMw==?nav=true\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Roger Paredes<\/a>, que el 2004 va rebre una beca de la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d per continuar els estudis postdoctorals a la <a href=\"https:\/\/hms.harvard.edu\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Harvard Medical School<\/a>, a Boston (EUA). Actualment, \u00e9s investigador principal al grup de Gen\u00f2mica Microbiana d\u2019<a href=\"http:\/\/irsicaixa.es\/ca\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">IrsiCaixa<\/a>, on estudia el paper del microbioma intestinal en la patog\u00e8nesi de la infecci\u00f3 pel VIH i la inflamaci\u00f3 cr\u00f2nica.<\/p>\n<p> <img decoding=\"async\" alt=\"\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/RogerParedes.jpg\" style=\"width: 300px; height: 146px;\"><br \/> <span style=\"font-size:11px;\">Roger Paredes. Cr\u00e8dit: IrsiCaixa.<\/span><\/p>\n<p> El que s\u00ed que se sap \u00e9s que els microorganismes contribueixen a la nutrici\u00f3. \u201cEs creu que tenen una capacitat metab\u00f2lica superior a la del fetge. Imagina-t\u2019ho: \u00e9s com si hagu\u00e9ssim descobert un \u00f2rgan nou que du a terme molt\u00edssimes funcions diferents. Ara som a la fase de veure fins a quin punt afecta diferents processos fisiol\u00f2gics\u201d, apunta Paredes.<\/p>\n<p> Per\u00f2 la seva activitat no es redueix a all\u00f2 que passa en el sistema digestiu, sin\u00f3 que va molt m\u00e9s enll\u00e0. La immunitat humana, per exemple, est\u00e0 molt vinculada al microbioma. A l\u2019IrsiCaixa, Paredes estudia com aquests bacteris poden ajudar a millorar l\u2019efecte de vacunes per a pacients amb VIH i com poden, tamb\u00e9, modular els processos inflamatoris. \u201cEn situacions en qu\u00e8 hi ha una immunosupressi\u00f3, com una infecci\u00f3 per VIH o un c\u00e0ncer, el microbioma podria tenir el potencial d\u2019activar les defenses. D\u2019altra banda, en afeccions com l\u2019esclerosi m\u00faltiple o reaccions al\u00b7l\u00e8rgiques i autoimmunes, el que ens interessa \u00e9s precisament el contrari: desactivar una mica el sistema immunitari, frenar-lo\u201d.<\/p>\n<p> <img decoding=\"async\" alt=\"\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/Placa1.jpg\" style=\"width: 300px; height: 173px;\"><br \/> <span style=\"font-size:11px;\">Placa de Petri amb diferents col\u00f2nies de bacteris. Cr\u00e8dit: Bearwalk Cinema.<\/span><\/p>\n<p> Per modular les defenses a trav\u00e9s del microbioma, primer cal con\u00e8ixer b\u00e9 tots aquests microorganismes que ens habiten al cos. \u201cEn els anys vinents ens podrem fer una an\u00e0lisi de microbioma que ens permeti identificar quina probabilitat tenim de desenvolupar determinades malalties o de respondre millor o pitjor a diferents tractaments. Canvis en el microbioma es podrien relacionar amb la depressi\u00f3, la malaltia de Parkinson, la d\u2019Alzheimer\u2026 Som a l\u2019inici d\u2019una exploraci\u00f3 absolutament apassionant\u201d, conclou Paredes.<\/p>\n<p> <strong>F\u00e0rmacs per modular el microbioma<\/strong><\/p>\n<p> La <em>start-up<\/em> <a href=\"https:\/\/www.vedantabio.com\/\">Vedanta Biosciences<\/a> \u00e9s una de les primeres empreses dedicades a dissenyar f\u00e0rmacs que tinguin el microbioma com a diana terap\u00e8utica. El seu cofundador i director general, <a href=\"https:\/\/www.becarislacaixa.net\/\/ca\/web\/guest\/becaris\/bernat-olle-pocurull-B001097?doAsUserId=7Bc5G%2BghjWXs2MwIGpNDZQ==?nav=true\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Bernat Oll\u00e9<\/a>, \u00e9s enginyer qu\u00edmic i va obtenir el 2001 un ajut de la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d per fer un programa de doctorat i un MBA al Massachusetts Institute of Technology (<a href=\"http:\/\/www.mit.edu\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">MIT<\/a>), a Boston (EUA). Ens explica quin \u00e9s l\u2019estat actual en el disseny de tractaments d\u2019aquesta mena. \u201cActualment, ja som capa\u00e7os de modificar la composici\u00f3 del microbioma, tot i que d\u2019una manera encara poc dirigida. Es pot fer mitjan\u00e7ant els trasplantaments fecals.\u201d<\/p>\n<p> El cam\u00ed cap a nous f\u00e0rmacs, per\u00f2, acaba de comen\u00e7ar. \u201c\u00c9s possible que aqu\u00ed, als EUA, l\u2019Ag\u00e8ncia de Medicaments i Alimentaci\u00f3 (FDA) permeti aviat l\u2019\u00fas d\u2019un medicament per prevenir recurr\u00e8ncies de Clostridium difficile, un bacteri que produeix infeccions intestinals greus, de vegades letals, en pacients hospitalaris d\u2019edat avan\u00e7ada. L\u2019enfoc que se segueix en aquest f\u00e0rmac, i en d\u2019altres que estem dissenyant des de Vedanta, es basa a seleccionar consorcis de bacteris vius, \u00e9s a dir, associacions d\u2019esp\u00e8cies que interactuen entre si de manera beneficiosa per a tots ells, i introduir-ho oralment al pacient. Colonitzen l\u2019intest\u00ed, modifiquen el microbioma i el fan menys vulnerable a infeccions intestinals o a problemes inflamatoris\u201d.<\/p>\n<p> <img decoding=\"async\" alt=\"\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/BernatOlle.jpg\" style=\"width: 300px; height: 146px;\"><br \/> <span style=\"font-size:11px;\">Bernat Oll\u00e9. Cr\u00e8dit: Bearwalk Cinema.<\/span><\/p>\n<p> \u201cEn el futur, \u00e9s possible que malalties autoimmunes com la colitis ulcerosa o la malaltia de Crohn es puguin interceptar. Tamb\u00e9 la diabetis de tipus 1. I parlo d\u2019interceptar en comptes de prevenir perqu\u00e8 podrem identificar pacients aparentment sans que estiguin comen\u00e7ant a desenvolupar s\u00edmptomes subcl\u00ednics de la malaltia, abans que se\u2019ls diagnostiqui. D\u2019aquesta manera, es podria interceptar el problema en les primeres fases\u201d, explica l\u2019emprenedor.<\/p>\n<p> Oll\u00e9 creu que, en un futur no gaire lluny\u00e0, els metges tindran medicines basades en bacteris vius que derivaran del microbioma hum\u00e0. \u201cTradicionalment, la ind\u00fastria farmac\u00e8utica ha vist l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 com una col\u00b7lecci\u00f3 de dianes associades amb malalties, candidates a ser tractades amb f\u00e0rmacs espec\u00edfics. Els f\u00e0rmacs vinculats al microbioma ajudaran a canviar aquesta perspectiva: tractarem conjuntament el superorganisme que som en realitat, format per l\u2019hoste, \u00e9s a dir, l\u2019Homo sapiens, i els microbis que du amb ell, \u00e9s a dir, el microbioma\u201d.<\/p>\n<p> <img decoding=\"async\" alt=\"\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/Placa2.jpg\" style=\"width: 300px; height: 173px;\"><br \/> <span style=\"font-size:11px;\">Placa de Petri amb diferents col\u00f2nies de bacteris. Cr\u00e8dit: Bearwalk Cinema.<\/span><\/p>\n<p> \u201cLa idea que la salut de diferents comunitats d\u2019\u00e9ssers que viuen en un mateix ecosistema, como \u00e9s el nostre cos, pot estar molt interconnectada \u00e9s un concepte nou en medicina, per\u00f2 no \u00e9s nou a la natura\u201d, afegeix Oll\u00e9. \u201cPer exemple, les abelles, a trav\u00e9s de la pol\u00b7linitzaci\u00f3 de les plantes, contribueixen a fer que sobrevisquin. Despr\u00e9s aquestes mateixes plantes donen refugi als insectes, que, al seu torn, despr\u00e9s s\u00f3n menjats per altres esp\u00e8cies, com els ocells, etc\u00e8tera. Tots estan relacionats entre si. Si els passa res a les abelles, les esp\u00e8cies que les envolten tamb\u00e9 quedaran afectades.\u201d<\/p>\n<p> Aquesta interacci\u00f3 tamb\u00e9 implica el que mengem. \u201cA mesura que sapiguem m\u00e9s coses sobre les interaccions amb els ingredients de la nostra dieta, podrem predir millor quines combinacions d\u2019aliments i microbis s\u00f3n les millors per a la salut d\u2019una persona\u201d, opina. De tota manera, ens alerta que encara tenim lluny arribar a aquest nivell de comprensi\u00f3. \u201cDe moment, l\u2019\u00fanica cosa que podem dir \u00e9s que menjar plantes, riques en fibra, i aliments no processats \u00e9s una bona manera de mantenir una comunitat de bacteris sana a l\u2019intest\u00ed, per\u00f2 aix\u00f2 ho sabem de fa molt temps\u201d.<\/p>\n<\/p><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p> Fa anys que sabem que les c\u00e8l\u00b7lules humanes conviuen amb una gran varietat de microorganismes al nostre cos, principalment a l\u2019aparell digestiu i la pell, per\u00f2 tamb\u00e9 als aparells reproductiu i respiratori.<\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"> <iframe loading=\"lazy\" allow=\"accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture\" allowfullscreen=\"\" frameborder=\"0\" height=\"400\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/-2IKZ4nkMOE\" width=\"320\"><\/iframe><\/p>\n<p> No obstant aix\u00f2, ha estat aquesta \u00faltima d\u00e8cada quan hem descobert el paper fonamental del conjunt d\u2019aquests \u00e9ssers microsc\u00f2pics \u2014el que es coneix com a <em>microbioma<\/em>\u2014 en la salut. Hem conversat amb dos experts en la mat\u00e8ria, Roger Paredes, investigador a IrsiCaixa i Bernat Oll\u00e9, cofundador i director general de la <em>start-up<\/em> Vedanta Biosciences, abd\u00f2s becaris de \u201dla Caixa\u201d, que ens expliquen qu\u00e8 se sap del microbioma i com pot revolucionar la nostra manera de prevenir i tractar moltes malalties.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[519],"tags":[529,533,388,527,504,507],"class_list":["post-3795","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-investigacio","tag-dieta-ca","tag-infeccions","tag-malalties-neurodegeneratives","tag-microbioma-ca","tag-sida-ca","tag-vih-ca"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v24.7 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Descobrint els secrets dels microorganismes que ens habiten - Blog CaixaCi\u00e8ncia<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/descobrint-els-secrets-dels-microorganismes-que-ens-habiten\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Descobrint els secrets dels microorganismes que ens habiten - Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Fa anys que sabem que les c\u00e8l\u00b7lules humanes conviuen amb una gran varietat de microorganismes al nostre cos, principalment a l\u2019aparell digestiu i la pell, per\u00f2 tamb\u00e9 als aparells reproductiu i respiratori.  No obstant aix\u00f2, ha estat aquesta \u00faltima d\u00e8cada quan hem descobert el paper fonamental del conjunt d\u2019aquests \u00e9ssers microsc\u00f2pics \u2014el que es coneix com a microbioma\u2014 en la salut. Hem conversat amb dos experts en la mat\u00e8ria, Roger Paredes, investigador a IrsiCaixa i Bernat Oll\u00e9, cofundador i director general de la start-up Vedanta Biosciences, abd\u00f2s becaris de \u201dla Caixa\u201d, que ens expliquen qu\u00e8 se sap del microbioma i com pot revolucionar la nostra manera de prevenir i tractar moltes malalties.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/descobrint-els-secrets-dels-microorganismes-que-ens-habiten\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2020-06-26T09:16:11+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2020-09-22T12:10:44+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/RogerParedes.jpg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"La Caixa\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"La Caixa\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"6 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/descobrint-els-secrets-dels-microorganismes-que-ens-habiten\/\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/descobrint-els-secrets-dels-microorganismes-que-ens-habiten\/\",\"name\":\"Descobrint els secrets dels microorganismes que ens habiten - Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/descobrint-els-secrets-dels-microorganismes-que-ens-habiten\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/descobrint-els-secrets-dels-microorganismes-que-ens-habiten\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/RogerParedes.jpg\",\"datePublished\":\"2020-06-26T09:16:11+00:00\",\"dateModified\":\"2020-09-22T12:10:44+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/c4ed33a98e6581c876664e7035da245a\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/descobrint-els-secrets-dels-microorganismes-que-ens-habiten\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/descobrint-els-secrets-dels-microorganismes-que-ens-habiten\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/RogerParedes.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/RogerParedes.jpg\"},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/\",\"name\":\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"description\":\"\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/c4ed33a98e6581c876664e7035da245a\",\"name\":\"La Caixa\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/d49b93050814699a8c78e1e6223735d5?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/d49b93050814699a8c78e1e6223735d5?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"La Caixa\"},\"sameAs\":[\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\"],\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/caixaciencialamagnetica-net\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Descobrint els secrets dels microorganismes que ens habiten - Blog CaixaCi\u00e8ncia","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/descobrint-els-secrets-dels-microorganismes-que-ens-habiten\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Descobrint els secrets dels microorganismes que ens habiten - Blog CaixaCi\u00e8ncia","og_description":"Fa anys que sabem que les c\u00e8l\u00b7lules humanes conviuen amb una gran varietat de microorganismes al nostre cos, principalment a l\u2019aparell digestiu i la pell, per\u00f2 tamb\u00e9 als aparells reproductiu i respiratori.  No obstant aix\u00f2, ha estat aquesta \u00faltima d\u00e8cada quan hem descobert el paper fonamental del conjunt d\u2019aquests \u00e9ssers microsc\u00f2pics \u2014el que es coneix com a microbioma\u2014 en la salut. Hem conversat amb dos experts en la mat\u00e8ria, Roger Paredes, investigador a IrsiCaixa i Bernat Oll\u00e9, cofundador i director general de la start-up Vedanta Biosciences, abd\u00f2s becaris de \u201dla Caixa\u201d, que ens expliquen qu\u00e8 se sap del microbioma i com pot revolucionar la nostra manera de prevenir i tractar moltes malalties.","og_url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/descobrint-els-secrets-dels-microorganismes-que-ens-habiten\/","og_site_name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","article_published_time":"2020-06-26T09:16:11+00:00","article_modified_time":"2020-09-22T12:10:44+00:00","og_image":[{"url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/RogerParedes.jpg","type":"","width":"","height":""}],"author":"La Caixa","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"La Caixa","Temps estimat de lectura":"6 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/descobrint-els-secrets-dels-microorganismes-que-ens-habiten\/","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/descobrint-els-secrets-dels-microorganismes-que-ens-habiten\/","name":"Descobrint els secrets dels microorganismes que ens habiten - Blog CaixaCi\u00e8ncia","isPartOf":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/descobrint-els-secrets-dels-microorganismes-que-ens-habiten\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/descobrint-els-secrets-dels-microorganismes-que-ens-habiten\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/RogerParedes.jpg","datePublished":"2020-06-26T09:16:11+00:00","dateModified":"2020-09-22T12:10:44+00:00","author":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/c4ed33a98e6581c876664e7035da245a"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/descobrint-els-secrets-dels-microorganismes-que-ens-habiten\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/descobrint-els-secrets-dels-microorganismes-que-ens-habiten\/#primaryimage","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/RogerParedes.jpg","contentUrl":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/RogerParedes.jpg"},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/","name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","description":"","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/c4ed33a98e6581c876664e7035da245a","name":"La Caixa","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/d49b93050814699a8c78e1e6223735d5?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/d49b93050814699a8c78e1e6223735d5?s=96&d=mm&r=g","caption":"La Caixa"},"sameAs":["https:\/\/blog.caixaresearch.org"],"url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/caixaciencialamagnetica-net\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3795","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3795"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3795\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3796,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3795\/revisions\/3796"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3795"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3795"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3795"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}