Segons l\u2019informe mundial sobre la mal\u00e0ria de l\u2019OMS<\/a>, el 2018 aquesta malaltia va afectar m\u00e9s de 200 milions de persones i va matar-ne m\u00e9s de 400.000. El 93 % dels infectats viuen a l\u2019\u00c0frica, i entre ells, els infants menors de 5 anys i les dones embarassades s\u00f3n les poblacions m\u00e9s vulnerables. A escala global, s\u2019estima que aproximadament la meitat de la poblaci\u00f3 mundial viu en risc de mal\u00e0ria.<\/p>\n Avui, Dia Mundial de la Mal\u00e0ria, parlem amb Alfred Cort\u00e9s, investigador ICREA al Programa de Mal\u00e0ria de l\u2019Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal<\/a>). Cort\u00e9s, que lidera un projecte seleccionat a la Convocat\u00f2ria de Recerca en Salut<\/a>\u00a02019 de la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d, est\u00e0 estudiant el cicle de vida de Plasmodium falciparum, l\u2019esp\u00e8cie responsable de la majoria de les manifestacions m\u00e9s greus de mal\u00e0ria. Amb ell hem parlat del seu projecte i d\u2019altres programes contra la mal\u00e0ria, com tamb\u00e9 sobre els efectes de la pand\u00e8mia de COVID-19 en la lluita contra aquesta malaltia.<\/p>\n L\u2019ISGlobal, un centre impulsat per la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d, \u00e9s un referent internacional en la recerca de la mal\u00e0ria, que desenvolupa en diferents fronts. Amb estudis epidemiol\u00f2gics, avalua el seu impacte en la salut i en l\u2019economia dels pa\u00efsos m\u00e9s afectats per poder millorar la prevenci\u00f3 i el diagn\u00f2stic. D\u2019altra banda, la seva recerca cl\u00ednica persegueix comprendre millor la biologia del Plasmodium, el par\u00e0sit unicel\u00b7lular que provoca la malaltia, com tamb\u00e9 la seva interacci\u00f3 amb l\u2019hoste i la resposta immunit\u00e0ria de les persones.<\/p>\n El Plasmodium falciparum es pot reproduir tant sexual com asexualment. Al torrent sanguini, la majoria d\u2019aquests par\u00e0sits es multipliquen asexualment. No obstant aix\u00f2, alguns d\u2019ells es converteixen a la forma sexual i s\u00f3n precisament aquests els que podran infectar el mosquit Anopheles que, posteriorment, ha de transmetre la malaltia a altres humans. Per aix\u00f2, Cort\u00e9s estudia el proc\u00e9s de conversi\u00f3 de la forma asexual a la sexual per, en un futur, evitar-ho i, d\u2019aquesta manera, frenar el contagi.<\/p>\n \u00bfQu\u00e8 han descobert sobre aquest canvi del par\u00e0sit asexual al sexual?<\/strong><\/p>\n El focus de la nostra recerca \u00e9s entendre a escala molecular la conversi\u00f3 sexual en els par\u00e0sits de la mal\u00e0ria. Els nostres resultats, alguns preliminars i altres ja publicats, ens permeten generar una hip\u00f2tesi sobre quin esdeveniment, a escala molecular, determina que el par\u00e0sit es converteixi a la forma sexual. Aquesta hip\u00f2tesi \u00e9s complexa i involucra molts elements: processos estoc\u00e0stics, canvis epigen\u00e8tics en la cromatina, els gens AP2-G i GDV-1, i un RNA no codificant. Com totes les hip\u00f2tesis, aquesta evoluciona en funci\u00f3 dels resultats que anem obtenint.<\/p>\n No sembla una tasca f\u00e0cil. Entenc que l\u2019objectiu final justifica els esfor\u00e7os, oi?<\/strong> <\/p>\n S\u00ed, \u00e9s clar. Esperem entendre com un par\u00e0sit que mata mig mili\u00f3 d\u2019humans cada any \u201cpren la decisi\u00f3\u201d m\u00e9s important en el seu cicle de vida: seguir multiplicant-se en el mateix hum\u00e0 o intentar transmetre\u2019s a un altre a trav\u00e9s d\u2019un mosquit! Aquesta \u201cdecisi\u00f3\u201d determina el balan\u00e7 entre s\u00edmptomes cl\u00ednics i transmissi\u00f3 de la malaltia.<\/p>\n Per a aquest estudi van crear una l\u00ednia de par\u00e0sits transg\u00e8nics que adquireixen fluoresc\u00e8ncia quan es converteixen a la fase sexual. Per a aix\u00f2, els van introduir el gen d\u2019una prote\u00efna fluorescent derivada d\u2019un corall mar\u00ed i la van associar a la seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un gen del Plasmodium que nom\u00e9s est\u00e0 actiu en les formes sexuals del par\u00e0sit.<\/strong><\/p>\n Efectivament. \u00c9s una eina molt habitual en els estudis de biologia molecular. Generem una soca transg\u00e8nica del par\u00e0sit marcant mol\u00e8cules amb aquesta \u201cetiqueta\u201d fluorescent. Aquesta soca en concret ens ha facilitat molt\u00edssim l\u2019estudi de la conversi\u00f3 sexual. Per exemple, ens ha perm\u00e8s determinar en quines condicions augmenta la taxa de conversi\u00f3, \u00e9s a dir, la quantitat de par\u00e0sits que passen de la fase asexual a la fase sexual. Aquest \u00e9s el moment en qu\u00e8, com d\u00e8iem, el par\u00e0sit \u201cdecideix\u201d transmetre i contagiar un altre hoste.<\/p>\n I ja sabem quina taxa fa possible la transmissi\u00f3?<\/strong><\/p>\n En condicions naturals, s\u2019estima que al voltant d\u2019un 1 %. O sigui, la majoria dels par\u00e0sits es continuen multiplicant de manera asexual a la sang i contribueixen a produir els s\u00edmptomes cl\u00ednics. Nom\u00e9s 1 de cada 100 es converteix en estadis que poden transmetre a un mosquit i despr\u00e9s a un altre hum\u00e0. S\u00f3n pocs, per\u00f2 important\u00edssims, perqu\u00e8 sense ells la mal\u00e0ria no es transmetria! A m\u00e9s, sabem que en certes condicions aquesta taxa podria ser m\u00e9s gran i, per tant, es podria accelerar la transmissi\u00f3. No obstant aix\u00f2, aix\u00f2 encara no est\u00e0 ben definit a causa de les dificultats per determinar la taxa de conversi\u00f3 en infeccions naturals.<\/p>\n \u00bfSe sap en quines condicions podria augmentar aquesta taxa de reproducci\u00f3 sexual?<\/strong><\/p>\n Altres investigadors han demostrat que l\u2019escassetat d\u2019un l\u00edpid habitual a la sang humana pot augmentar la conversi\u00f3 sexual. El par\u00e0sit, quan detecta aquesta escassetat en el seu hoste, inverteix m\u00e9s recursos a transmetre\u2019s a un altre hum\u00e0 via mosquit. Nosaltres fa poc hem vist que alguns f\u00e0rmacs que podrien matar el par\u00e0sit. Per\u00f2, a baixes concentracions, poden augmentar fins a cinc vegades la taxa de conversi\u00f3. \u00c9s a dir, amb aquests f\u00e0rmacs es pot curar el pacient, per\u00f2 en algunes condicions aquest tamb\u00e9 podria transmetre m\u00e9s la malaltia a altres persones.<\/p>\n Es poden desenvolupar f\u00e0rmacs que no produeixin aquest efecte?\u00a0\u00c9s a dir, que simplement impedeixin el pas a la fase sexual de Plasmodium i aix\u00ed la infecci\u00f3?<\/strong><\/p>\n Encara no estem a la fase de desenvolupar f\u00e0rmacs que interfereixin en el proc\u00e9s. Primer hem d\u2019entendre-ho millor per aix\u00ed per dissenyar l\u2019estrat\u00e8gia m\u00e9s adequada. A priori, els f\u00e0rmacs que alteren els estats epigen\u00e8tics dels gens, promovent que s\u2019activin o se silenci\u00efn, serien bons candidats.<\/p>\n El seu projecte va rebre un ajut de la convocat\u00f2ria en Salut 2019 de la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d. Fins a quin punt ha estat important aquest ajut per a la seva recerca?<\/strong><\/p>\n Aquest ajut ha estat clau. Sense suports d\u2019aquesta import\u00e0ncia \u00e9s molt dif\u00edcil tractar amb garanties un projecte per desxifrar un mecanisme tan complex. Aquest ajut ens permet contribuir a primer nivell a l\u2019escena internacional.<\/p>\n ISGlobal, el centre on treballa, est\u00e0 tamb\u00e9 desenvolupant altres estrat\u00e8gies terap\u00e8utiques per erradicar, a mitj\u00e0 o llarg termini, la mal\u00e0ria. Entre elles, ha col\u00b7laborat directament en el desenvolupament de la primera vacuna contra aquesta malaltia, la RTS, S.<\/strong><\/p>\n S\u00ed, des d\u2019ISGlobal i el CISM<\/a>\u00a0a Mo\u00e7ambic, amb el que tenim una llarga hist\u00f2ria de treball conjunt i estreta col\u00b7laboraci\u00f3, liderem alguns dels primers assajos cl\u00ednics de fase 2 que han demostrat que aquesta vacuna pot conferir protecci\u00f3 parcial contra la mal\u00e0ria en zones end\u00e8miques. Amb ells, tamb\u00e9 hem participat en un assaig cl\u00ednic de fase 3 que va involucrar nombrosos centres de recerca a l\u2019\u00c0frica i altres continents. A m\u00e9s, ISGlobal est\u00e0 investigant els mecanismes immunol\u00f2gics pels que aquesta vacuna protegeix alguns individus i no a altres. Aix\u00f2 pot ajudar a millorar-la.<\/p>\n \u00bfAconseguirem eradicar la mal\u00e0ria, o potser aquest objectiu est\u00e0 m\u00e9s lluny del que ens agradaria?<\/strong><\/p>\n Esperem que algun dia podrem erradicar la mal\u00e0ria, per\u00f2 segurament requerir\u00e0 eines que ara mateix no tenim. Una vacuna amb una efectivitat propera al 100 % ens permetria aconseguir-ho. I f\u00e0rmacs que confereixin protecci\u00f3 contra el par\u00e0sit durant un temps llarg, o evitin la seva transmissi\u00f3, tamb\u00e9 podrien ajudar molt\u00edssim.<\/p>\n Entenent millor la biologia del par\u00e0sit i les respostes immunol\u00f2giques podrem millorar el desenvolupament de nous f\u00e0rmacs i vacunes. Encara que tamb\u00e9 es podrien fer grans progressos cap a l\u2019erradicaci\u00f3 de la mal\u00e0ria d\u2019una manera conceptualment molt m\u00e9s simple, per\u00f2 pr\u00e0cticament m\u00e9s dif\u00edcil: millorant els sistemes de salut dels pa\u00efsos on \u00e9s end\u00e8mica.<\/p>\n La pand\u00e8mia de la COVID-19 a la qual ens enfrontem actualment pot afectar els programes d\u2019erradicaci\u00f3 de la mal\u00e0ria a l\u2019\u00c0frica?<\/strong><\/p>\n \u00c9s totalment l\u00f2gic que ara es dediquin molts recursos a combatre la COVID-19. Encara \u00e9s d\u2019hora per saber si aix\u00f2 anir\u00e0 associat a un augment dels fons totals destinats a recerca, o a una reducci\u00f3 dels fons dedicats a altres malalties. Lamentablement, temo que per a molts finan\u00e7adors l\u2019opci\u00f3 escollida ser\u00e0 la segona. Si \u00e9s el cas, sens dubte hi haur\u00e0 una repercussi\u00f3 negativa sobre la lluita contra malalties com la mal\u00e0ria.<\/p>\n I la pr\u00f2pia malaltia? Hi ha alguna evid\u00e8ncia que la COVID-19 o els aspectes socials de la pand\u00e8mia puguin provocar m\u00e9s morts per mal\u00e0ria?<\/strong><\/p>\n No conec cap estudi que indiqui una interacci\u00f3 directa entre els par\u00e0sits de la mal\u00e0ria i el virus causant de la COVID-19. No obstant aix\u00f2, qualsevol situaci\u00f3 que debiliti els ja fr\u00e0gils sistemes de salut dels pa\u00efsos on la mal\u00e0ria \u00e9s end\u00e8mica provocar\u00e0 una major mortalitat. Aix\u00f2 ja va passar amb la recent epid\u00e8mia del virus de l\u2019Ebola a l\u2019\u00c0frica occidental, on el col\u00b7lapse del sistema sanitari va resultar en un increment de la mortalitat per altres malalties.<\/p>\n A m\u00e9s, \u00e9s probable que en zones end\u00e8miques de mal\u00e0ria la COVID-19 afecti especialment el personal sanitari, com ha passat en pr\u00e0cticament tots els pa\u00efsos. Recordem que la mal\u00e0ria \u00e9s una malaltia curable; si el pacient rep el tractament adequat abans que es produeixin complicacions greus, en la immensa majoria dels casos es recupera sense seq\u00fceles. No obstant aix\u00f2, si el sistema sanitari est\u00e0 col\u00b7lapsat a causa de baixes de personal, molts casos de mal\u00e0ria no seran tractats a temps, amb el conseq\u00fcent risc de complicacions greus i fins i tot mort.<\/p>\n<\/p><\/div>\n <\/body><\/html><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<\/p>\n Segons l\u2019informe mundial sobre la mal\u00e0ria de l\u2019OMS<\/a>, el 2018 aquesta malaltia va afectar m\u00e9s de 200 milions de persones i va matar-ne m\u00e9s de 400.000. El 93 % dels infectats viuen a l\u2019\u00c0frica, i entre ells, els infants menors de 5 anys i les dones embarassades s\u00f3n les poblacions m\u00e9s vulnerables. A escala global, s\u2019estima que aproximadament la meitat de la poblaci\u00f3 mundial viu en risc de mal\u00e0ria.<\/p>\n Avui, Dia Mundial de la Mal\u00e0ria, parlem amb Alfred Cort\u00e9s, investigador ICREA al Programa de Mal\u00e0ria de l\u2019Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal<\/a>). Cort\u00e9s, que lidera un projecte seleccionat a la Convocat\u00f2ria de Recerca en Salut<\/a>\u00a02019 de la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d,<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3639,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[519],"tags":[346,508,504,375,505,506,507,510],"class_list":["post-3076","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-investigacio","tag-anticossos","tag-coronavirus-ca","tag-sida-ca","tag-sistema-immunitari","tag-sistema-inmune-ca","tag-vacuna-ca","tag-vih-ca","tag-virus-ca"],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/Card_Alfred_CAT.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/1.+gexp02+fluorescence.jpg\")
Par\u00e0sits de la mal\u00e0ria que expressen una prote\u00efna vermella fluorescent sota el control d\u2019un gen anomenat gexp02. S\u2019observen sota un microscopi de fluoresc\u00e8ncia. Cr\u00e8dit: Harvie Portugaliza. ISGlobal.<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/3.expresiC3B3ndeproteC3ADnaCLAG3eplasmodium2-1.jpg\")
Par\u00e0sits que tenen els mateixos gens per\u00f2 els expressen de manera diferent a causa de difer\u00e8ncies epigen\u00e8tiques, Cr\u00e8dit: Anastasia Pickford. ISGlobal.\u00a0<\/span><\/p>\n<\/p>\n