{"id":3064,"date":"2014-02-24T00:00:00","date_gmt":"2014-02-24T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?p=3064"},"modified":"2020-05-06T11:04:40","modified_gmt":"2020-05-06T11:04:40","slug":"si-el-cervell-menganya-qui-soc-jo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/si-el-cervell-menganya-qui-soc-jo\/","title":{"rendered":"Si el cervell m’enganya, qui s\u00f3c jo?"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

\n

Post d’Ignacio Morgado. <\/strong>Catedr\u00e0tic de Psicobiologia a l’Institut de Neuroci\u00e8ncia de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB). Coordinador del curs \u00abCom percebem el m\u00f3n. Una exploraci\u00f3 de la ment i els sentits\u00bb (CosmoCaixa Barcelona, ??del 8 de maig al 5 de juny de 2013). Comissari de l’exposici\u00f3 \u00abIl\u00b7lusionisme: M\u00e0gia o Ci\u00e8ncia?\u00bb<\/a> (Pla\u00e7a de la Llibertat – Reus. Del 30 de gener fins al 13 de mar\u00e7 de 2014).<\/span><\/p>\n

\"\"<\/span>
Imatge: cervell hum\u00e0. Font: Visuals Unlimited<\/p>\n

No \u00e9s estrany sentir de vegades expressions com \u00abel meu cervell m’enganya\u00bb o \u00abel meu cervell sap qu\u00e8 decidir\u00e9 abans que jo prengui les decisions\u00bb. Per\u00f2 si ens expressem dient que el cervell ens enganya, potser sense adonar-nos pressuposem una cosa que en realitat no existeix. Perqu\u00e8, qui s\u00f3c jo, aleshores? La carcassa que queda quan s’extreu el cervell del meu cos? Siguem realistes, si analitzem la nostra pr\u00f2pia naturalesa ens adonem que, primer de tot, som el nostre cervell i la ment creada per ell. Per estrany que sembli, la ment \u00e9s el m\u00e9s propi i familiar que tenim, all\u00f2 amb qu\u00e8 cadasc\u00fa de nosaltres s’identifica m\u00e9s. El que no \u00e9s a la nostra ment \u00e9s com si no exist\u00eds per a nosaltres i si el cervell s’altera, la ment tamb\u00e9 ho fa. Encara que resulti paradoxal, l’\u00fanica manera que tenim de con\u00e8ixer el nostre cos \u00e9s mitjan\u00e7ant la pr\u00f2pia ment. \u00c9s a dir, gr\u00e0cies a la ment arribem al cos del qual ella dep\u00e8n, i no a l’inrev\u00e9s. Per aquesta ra\u00f3, si fos possible trasplantar el cervell d’un cos a un altre, el que en realitat far\u00edem no seria un trasplantament de cervell, sin\u00f3 un trasplantament de cos.<\/p>\n

D’altra banda, el que sentim conscientment en cada moment no \u00e9s el que passa al cervell, el processament mateix de la informaci\u00f3, sin\u00f3 nom\u00e9s les conclusions d’aquest. I la consci\u00e8ncia \u00e9s el resultat d’aquest processament, que, com \u00e9s l\u00f2gic, precedeix la consci\u00e8ncia en uns mil\u00b7lisegons, una cosa tan natural com que l’electricitat passi pel cable abans que s’encengui la bombeta.<\/p>\n

Una de les coses que fa el cervell \u00e9s que ens sentim ubicats al nostre propi cos. Quan ens desplacem d’un lloc a un altre la nostra ment viatja amb el nostre cos, tancada en ell, com si en fos una presonera permanent, eterna. No concebem com a natural que la nostra ment pogu\u00e9s sentir-se fora del nostre cos. Per\u00f2 aquesta percepci\u00f3 la crea el cervell sincronitzant el que veiem amb el que toquem i sentim al mateix temps al nostre cos.<\/p>\n

I, tot i que les sensacions i percepcions es generen al cervell, no \u00e9s all\u00e0 on les sentim, sin\u00f3 a la part del cos que \u00e9s estimulada. Si ens toquen en una m\u00e0, sentim el tacte en aquesta m\u00e0, i si ho fan a la cara, ho sentim a la cara, per\u00f2 en realitat s\u00f3n les parts de l’escor\u00e7a cerebral que reben la informaci\u00f3 de les mans i la cara les que originen aquestes sensacions. Una prova d’aix\u00f2 \u00e9s la s\u00edndrome cl\u00ednica coneguda com \u00abel membre fantasma\u00bb, que ocorre en pacients als quals se’ls ha amputat un bra\u00e7 o una cama i durant algun temps continuen manifestant que tenen sensacions de tacte o dolor en aquest membre que ja no tenen. I encara m\u00e9s sorprenent resulta l’observaci\u00f3 que alguns pacients que tenen danyat el cervell per\u00f2 no han sofert amputacions poden manifestar la pres\u00e8ncia de m\u00e9s de dues mans o dos peus, o fins i tot deixar de recon\u00e8ixer com a pr\u00f2pia una de les cames. Tot aix\u00f2 \u00e9s prova que s\u00f3n el cervell i la ment els que creen les sensacions i percepcions que tenim de nosaltres mateixos i del m\u00f3n, i fins i tot arriben a superar la realitat.<\/p>\n

M\u00e9s informaci\u00f3<\/strong><\/p>\n