Post de Carme P\u00e9rez<\/strong>, Departament de Comunicaci\u00f3 del programa RecerCaixa<\/span><\/p>\n Com imaginem les ciutats del futur? I qu\u00e8 caldria fer per millorar-les? Com es pot aconseguir que siguin espais m\u00e9s participatius i impulsar-ne el desenvolupament sense perdre qualitat de vida? Es tracta d’una q\u00fcesti\u00f3 complexa que planteja molts interrogants i que requereix creativitat, treball interdisciplinari i la implicaci\u00f3 de la ciutadania. Per aquest motiu, el tema va ser objecte de reflexi\u00f3 el passat 5 de novembre en una taula rodona dins el cicle \u00abEls debats de RecerCaixa\u00bb. A la sessi\u00f3, moderada per Carles Capdevila, periodista i director del diari ARA, hi van participar tres investigadors del programa RecerCaixa: Joan Ramon Borrell, investigador del Grup de Recerca en Governs i Mercats de l’Institut de Recerca en Economia Aplicada (IREA-UB<\/a>), Pere Fuertes, sotsdirector de Recerca i Qualitat de l’Escola T\u00e8cnica Superior d’Arquitectura del Vall\u00e8s i membre del grup de recerca HABITAR-UPC<\/a>, i Zaida Mux\u00ed, professora d’urbanisme de l’Escola T\u00e8cnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i investigadora principal del projecte de rehabilitaci\u00f3 territorial Postsuburbia<\/a>. A m\u00e9s, tamb\u00e9 hi va participar Enric Coll, coordinador de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat<\/a>.<\/p>\n La gesti\u00f3 de les zones urbanes s’ha convertit en un dels desafiaments de desenvolupament m\u00e9s importants del segle XXI: actualment, el 54% de la poblaci\u00f3 mundial es concentra en nuclis urbans i, d’acord amb les \u00faltimes previsions<\/a> de Nacions Unides, \u00e9s una tend\u00e8ncia que continua creixent i que podria incrementar-se en 2.500 milions de persones l’any 2050, especialment en els pa\u00efsos d’\u00c0sia i \u00c0frica. Per\u00f2 quina \u00e9s la millor estrat\u00e8gia per impulsar aquest creixement de manera positiva?<\/p>\n Tal com es va fer pal\u00e8s en el debat, es tracta d’una q\u00fcesti\u00f3 que no pot resoldre nom\u00e9s l’Administraci\u00f3, ja que la configuraci\u00f3 i din\u00e0mica de cada ciutat dep\u00e8n de molts factors que s’escapen de l’\u00e0mbit de la gesti\u00f3 p\u00fablica i que s\u00f3n el resultat d’in\u00e8rcies internes i d’un pacte continu entre els diversos interessos en conflicte que conviuen en aquests espais. \u00abLes ciutats s\u00f3n el resultat d’una interacci\u00f3 cont\u00ednua entre decisions privades i p\u00fabliques. La seva configuraci\u00f3 \u00e9s el resultat de les prioritats que els habitants donen a aspectes diversos, com l’habitatge, la seguretat, el medi ambient o la mobilitat\u00bb, va apuntar l’economista Joan Ramon Borrell.<\/p>\n D’altra banda, el concepte de qualitat de vida \u00e9s relatiu i t\u00e9 un component de valoraci\u00f3 \u00a0subjectiva. La prova \u00e9s que hi ha molts r\u00e0nquings de \u00abciutats m\u00e9s habitables\u00bb i els resultats varien en funci\u00f3 dels criteris i par\u00e0metres avaluats. \u00abUna ciutat amb una alta renda per c\u00e0pita no \u00e9s sin\u00f2nim de riquesa ni de qualitat de vida si aquesta riquesa est\u00e0 distribu\u00efda de manera desigual\u00bb, va explicar Carles Capdevila. La qualitat de vida que ofereix una ciutat est\u00e0 relacionada amb les facilitats que brinda per a la gesti\u00f3 del temps, l’autonomia per \u00a0despla\u00e7ar-se, i la conciliaci\u00f3 de la vida personal i laboral, segons Zaida Mux\u00ed.<\/p>\n Altres aspectes importants a l’hora de definir el concepte de qualitat de vida estan vinculats a les interaccions socials que s’hi estableixen i l’\u00fas que els ciutadans fan dels espais p\u00fablics. En aquest sentit, l’investigador Pere Fuertes, que ha participat en el projecte RecerCaixa Rehabitar la casa, el carrer, la ciutat<\/a>, va destacar algunes iniciatives que ja s’han posat en marxa, com la creaci\u00f3 d’horts urbans, que afavoreixen la relaci\u00f3 entre els ve\u00efns, la creaci\u00f3 de xarxes socials i la transformaci\u00f3 dels baixos dels habitatges en espais on s’ofereixen tallers i activitats d’inter\u00e8s ciutad\u00e0, un fenomen que est\u00e0 guanyant terreny.<\/p>\n Les pol\u00edtiques actuals promouen, segons Enric Coll, un model de ciutat cada cop m\u00e9s autosuficient. Per\u00f2, amb tot, la majoria no es poden desvincular del seu territori ja que encara depenen, i molt, de l’entorn que les envolta pel que fa a la disponibilitat i la gesti\u00f3 dels recursos que necessiten.<\/p>\n Tamb\u00e9 es va destacar la necessitat de lluitar contra la segregaci\u00f3 urbana i els factors que afavoreixen les desigualtats socials dins de les ciutats, que poden influir en la salut i en l’esperan\u00e7a de vida dels seus habitants. Per exemple, en el cas de Barcelona, pel que fa als homes hi ha una difer\u00e8ncia d’esperan\u00e7a de vida de nou anys entre els ciutadans que viuen al districte de Sant Gervasi i els que viuen al districte del Raval.<\/p>\n Com a conclusi\u00f3, els ponents van coincidir en el fet que la gesti\u00f3 p\u00fablica no pot resoldre tots els problemes que afronten les grans urbs i que, per aix\u00f2, cal que els ciutadans assumeixin la seva coresponsabilitat, de manera que tots els actors implicats \u2014Administraci\u00f3, iniciativa privada i societat civil\u2014 hi puguin col\u00b7laborar, aportar propostes i participar activament en la definici\u00f3 del model de ciutat que volen crear i projectar en el futur.<\/p>\n \u00abEls debats de RecerCaixa\u00bb \u00e9s una iniciativa impulsada conjuntament per l’Associaci\u00f3 Catalana d’Universitats P\u00fabliques<\/a> (ACUP) i l’Obra Social “la Caixa”<\/a>. L’objectiu \u00e9s obrir un espai de di\u00e0leg amb la ciutadania per propiciar l’intercanvi d’opinions sobre temes que s\u00f3n objecte de recerca en el marc del programa RecerCaixa, aix\u00ed com proposar accions que contribueixin a aportar millores.<\/p>\n<\/p><\/div>\n <\/body><\/html><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<\/p>\n Post de Carme P\u00e9rez, Departament de Comunicaci\u00f3 del programa RecerCaixa<\/p>\n