Per \u00c0lex P\u00e9rez Jim\u00e9nez<\/strong>, \u00c0rea de Ci\u00e8ncia i Medi Ambient de l’Obra Social “la Caixa”. <\/span><\/p>\n L’activitat humana provoca la desaparici\u00f3 anual de milions d’hect\u00e0rees de selva tropical i, amb ella, desapareixen els \u00e9ssers vius que acull: la meitat de les esp\u00e8cies conegudes viuen als boscos tropicals. La selva amaz\u00f2nica, que no \u00e9s aliena a aquest desastre, ja ha perdut el 18% de la superf\u00edcie.<\/p>\n La selva amaz\u00f2nica<\/strong> abasta una extensi\u00f3 de cinc milions de quil\u00f2metres quadrats, dels quals 150.000 estan ocupats pels boscos inundats. En concret, l’Amaz\u00f2nia brasilera compr\u00e8n 70.000 quil\u00f2metres quadrats de bosc inundat, el 2% de la superf\u00edcie total. Els boscos inundats<\/strong> es formen despr\u00e9s de les pluges i el creixement conseg\u00fcent del cabal dels rius. Aquest creixement, que es repeteix regularment cada any, permet l’exist\u00e8ncia d’aquesta mena d’ecosistemes i l’adaptaci\u00f3 de les esp\u00e8cies vegetals, que passen part de l’any submergides.<\/p>\n Alguns d’aquests boscos estan negats prop de vuit mesos l’any i, a la part central de la conca, les crescudes s’estenen fins a vint quil\u00f2metres selva endins, cosa que arriba a causar un ascens del nivell d’aigua de fins a quinze metres en algunes regions.<\/p>\n Quaranta metres per sobre del terra hi ha el dosser o cobricel<\/a>, un mosaic de copes d’arbres suportades per enormes troncs. Encara que sembli incre\u00efble, aquest \u00e9s l’h\u00e0bitat m\u00e9s productiu i divers del planeta ja que el 40% de les esp\u00e8cies del m\u00f3n passen tota la vida entre aquestes branques. Els arbres del dosser s\u00f3n alts, per\u00f2 algunes esp\u00e8cies creixen encara m\u00e9s fins a sobrepassar-lo: s\u00f3n els anomenats arbres emergents, com la ceiba<\/a>, que poden arribar als seixanta metres i s\u00f3n els preferits per les \u00e0guiles harpies per construir el niu. A aquesta al\u00e7ada, els arbres no tenen compet\u00e8ncia d’altres per la llum, per\u00f2 queden exposats al vent que els fueteja durant les tempestes.<\/p>\n Les falgueres, els cactus, les brom\u00e8lies i les orqu\u00eddies s\u00f3n ep\u00edfits: plantes que creixen sobre d’altres. Les plantes ep\u00edfites<\/a> de la selva cobreixen les branques del dosser, cosa que els permet estar a prop de la llum. Tanmateix, han de resoldre el problema d’obtenir aigua i nutrients. Moltes esp\u00e8cies han desenvolupat maneres de retenir l’aigua a la fronda i acumular fulles caigudes al voltant de la base. Molts animals empren aquestes plantes com a amagatall o com a abeuradors, cosa que ajuda a suportar la diversitat del dosser. Algunes granotes, fins i tot, fan la posta a l’aigua acumulada entre les fulles.<\/p>\n Els arbres tenen fulles dissenyades per captar tanta llum solar com sigui possible. L’activitat fotosint\u00e8tica de la selva es d\u00f3na en aquesta zona, i el 90% de les esp\u00e8cies que l’habiten s\u00f3n insectes, els principals pol\u00b7linitzadors. Els arbres inverteixen al principi tota l’energia per cr\u00e9ixer fins a assolir l’al\u00e7ada que els permeti accedir a la llum. Posteriorment, destinen priorit\u00e0riament l’energia a produir flors, fruits i llavors. La llum que travessa el dosser \u00e9s captada per altres de menor al\u00e7ada. La majoria s\u00f3n palmeres i arbres prims adaptats a l’ombra, de manera que hi ha tota una organitzaci\u00f3 vertical. Aquesta diversitat d’h\u00e0bitats significa tamb\u00e9 diversitat d’esp\u00e8cies. Entre el dosser i el s\u00f2l es donen moltes difer\u00e8ncies microclim\u00e0tiques i prosperen diverses esp\u00e8cies de plantes adaptades a les condicions de cada estrat. L’heterogene\u00eftat vertical es tradueix, tamb\u00e9, en una \u00e0mplia diversitat animal, per aix\u00f2 no \u00e9s estrany trobar m\u00e9s mam\u00edfers arbor\u00edcoles, i moltes esp\u00e8cies passen tota la vida a una determinada altura sense competir pels recursos d’un altre estrat.<\/p>\n El s\u00f2l de la selva \u00e9s fosc, estable i extremadament humit. Nom\u00e9s hi arriba l’1% de la llum i els pobladors subsisteixen del que cau des de dalt, sigui un t\u00e8nue raig de llum, fulles mortes o fruita madura. Molts s\u00f3n descomponedors de les fulles. T\u00e8rmits, \u00e0cars, bacteris i fongs s’encarreguen de reciclar la mat\u00e8ria org\u00e0nica retornant els nutrients al s\u00f2l gaireb\u00e9 tan r\u00e0pid com hi arriben. Gr\u00e0cies al fet que la humitat i la temperatura s\u00f3n elevades, s\u00f3n capa\u00e7os de descompondre, en nom\u00e9s sis setmanes, la meitat de les fulles que cauen. Quan un arbre mor i cau, s’obre un can\u00f3 de llum, i \u00e9s el moment que moltes llavors esperaven per germinar.<\/p>\n En els primers cent\u00edmetres per sota de la superf\u00edcie del s\u00f2l de la selva hi ha molt pocs nutrients, per aix\u00f2 els arbres es veuen obligats a estendre les arrels per la superf\u00edcie. A m\u00e9s, estableixen relacions simbi\u00f2tiques amb uns fongs, anomenats micorizes, que passen els nutrients a l’arbre, i aquest els premia amb sucres sintetitzats a les fulles noves del dosser.<\/p>\n Al tr\u00f2pic, els fruits s\u00f3n un aliment abundant i relativament disponible durant tot l’any, cosa que explica el gran nombre d’animals frug\u00edvors. Els animals s\u00f3n uns dispersors de llavors excel\u00b7lents i anys de coevoluci\u00f3 amb les plantes han perm\u00e8s que aquestes elaborin fruits apetitosos amb qu\u00e8 atraure primats i aus, entre d’altres, que els ingereixen i, en despla\u00e7ar-se, dispersen les llavors intactes. \u00c9s el que es coneix com a zooc\u00f2ria. Un arbre fruiter paga un alt preu per utilitzar els animals com a dispersors: una quantitat estimable de llavors es perden.<\/p>\n Algunes plantes no inverteixen energia a produir fruits. Aix\u00ed, hi ha arbres del dosser i plantes enfiladisses o ep\u00edfites que prefereixen dispersar les llavors mitjan\u00e7ant l’aire o l’aigua. Si les llavors caiguessin per simple gravetat, es concentrarien totes al peu de la planta que les produeix, cosa que impediria que conquerissin nous territoris. Les llavors poden ser petites i deixar-se endur per la brisa, de vegades embolcallades en una mena de cot\u00f3, o tenir una o diverses \u00abales\u00bb que els permeten planar o descendir en un gir ca\u00f2tic que les allunyi del seu progenitor. De vegades cauen a l’aigua i la mateixa estructura que els permet volar els serveix per navegar, la qual cosa, en un lloc com la selva amaz\u00f2nica, no \u00e9s mala idea. Per a aix\u00f2, les llavors han de tenir una bona flotabilitat i una bona impermeabilitat. Moltes esp\u00e8cies del bosc inundat aprofiten la crescuda de les aig\u00fces per dispersar les llavors. Algunes combinen la navegaci\u00f3 amb altres modes de despla\u00e7ament, com ara aconseguir que se les mengin els peixos. Els principals consumidors de llavors al bosc inundat s\u00f3n els peixos i, per aix\u00f2, moltes esp\u00e8cies d’arbres fructifiquen en el per\u00edode d’inundaci\u00f3.<\/p>\n Si vols aprofundir en aquest tema, vine a con\u00e8ixer \u00abUna nova mirada al bosc inundat<\/a>\u00bb, la nova museografia associada al bosc inundat inaugurada amb motiu del 10\u00e8 aniversari de CosmoCaixa<\/a>. Podr\u00e0s descobrir m\u00e9s curiositats sobre la flora i la fauna a trav\u00e9s d’interactius i col\u00b7leccions de llavors, peixos i insectes, entre d’altres recursos.<\/p>\n<\/p><\/div>\n <\/body><\/html><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<\/p>\n Per \u00c0lex P\u00e9rez Jim\u00e9nez, \u00c0rea de Ci\u00e8ncia i Medi Ambient de l’Obra Social “la Caixa”. <\/p>\n L’activitat humana provoca la desaparici\u00f3 anual de milions d’hect\u00e0rees de selva tropical i, amb ella, desapareixen els \u00e9ssers vius que acull: la meitat de les esp\u00e8cies conegudes viuen als boscos tropicals. La selva amaz\u00f2nica, que no \u00e9s aliena a aquest desastre, ja ha perdut el 18% de la superf\u00edcie.<\/p>\n La selva amaz\u00f2nica abasta una extensi\u00f3 de cinc milions de quil\u00f2metres quadrats, dels quals 150.000 estan ocupats pels boscos inundats. En concret, l’Amaz\u00f2nia brasilera compr\u00e8n 70.000 quil\u00f2metres quadrats de bosc inundat, el 2% de la superf\u00edcie total. Els boscos inundats es formen despr\u00e9s de les pluges i el creixement conseg\u00fcent del cabal dels rius.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2794,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[520],"tags":[],"class_list":["post-2407","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-divulgacio-cientifica"],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/WP_20141224_10_19_34_Pro.jpg\")
<\/div>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/AGUTC38D20YNUEZDELBRASIL.jpg\")
<\/div>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/WP_20141224_10_09_13_Pro.jpg\")
<\/div>\n