Post de Milagros P\u00e9rez Oliva<\/strong>, periodista d’El Pa\u00eds i presentadora i moderadora del cicle Futur(s). <\/span><\/p>\n Qualsevol que tingui m\u00e9s de quaranta anys haur\u00e0 fet alguna vegada el c\u00e0lcul d’imaginar quina edat tindria i com seria la seva vida l’any 2000. Jo recordo haver imaginat el tomb del mil\u00b7lenni com una cosa molt, molt llunyana. Ja fa quinze anys que ho celebrem i ara em sembla tamb\u00e9 una data llunyana, per\u00f2 en el passat. Per\u00f2 necessitem posar fites al futur per poder-lo imaginar i mirar aix\u00ed de conquerir-lo. La propera \u00e9s el 2050. Com ser\u00e0 el m\u00f3n i la nostra vida quan arribem a la meitat del segle XXI? En les \u00faltimes setmanes he tingut l’oportunitat de submergir-me en l’interessant exercici de prospecci\u00f3 que ha estat el cicle Futur(s)<\/a>, organitzat per l’Ateneu Barcelon\u00e8<\/a>s i l’Obra Social “la Caixa”<\/a>. Desenvolupar\u00e9 al meu blog Cosas que importan<\/em><\/a> els detalls de les grans tend\u00e8ncies que s’albiren, per\u00f2 ara us exposar\u00e9 algunes de les idees transversals que es van repetir en els debats.<\/p>\n La primera \u00e9s que l’experi\u00e8ncia vital m\u00e9s comuna en les pr\u00f2ximes d\u00e8cades ser\u00e0 \u2014ja ho \u00e9s\u2014 la incertesa. Per\u00f2 no una incertesa derivada de la conjuntura econ\u00f2mica adversa, que pot canviar, sin\u00f3 de les transformacions profundes derivades del canvi d’\u00e8poca que vivim. Una les caracter\u00edstiques de la que ve ser\u00e0 l’acceleraci\u00f3 dels temps i dels processos, cosa que ja \u00e9s visible en molts \u00e0mbits. Internet permet el somni del cervell de cervells, \u00e9s a dir, un cervell col\u00b7lectiu interconnectat en temps real, el que per si mateix ja \u00e9s un factor extraordinari d’acceleraci\u00f3. Quan va comen\u00e7ar la seva carrera, l’investigador Manel Esteller<\/a> revisava les novetats de la seva \u00e0rea un cop a la setmana. Ara ho fa constantment. Treballar en xarxa obliga a qualsevol cient\u00edfic a situar-se en cada moment en el punt en qu\u00e8 es troba el que ha arribat m\u00e9s lluny. Aix\u00f2 fa que la frontera del coneixement s’expandeixi a gran velocitat.<\/p>\n Haurem d’adaptar-nos, doncs, a l’experi\u00e8ncia de canvi accelerat i aprendre a gestionar la complexitat en condicions d’incertesa, cosa que no ser\u00e0 f\u00e0cil venint d’una cultura que valora per sobre de tot la seguretat i que necessita anticipar-se i tenir-ho tot controlat. Aquesta mena de canvis ens descol\u00b7loquen. Per aix\u00f2 la nostra relaci\u00f3 amb el futur \u00e9s ara, com va apuntar el fil\u00f2sof Daniel Innerarity<\/a>, m\u00e9s de precauci\u00f3 que d’esperan\u00e7a.<\/p>\n El malestar per un futur que es percep incert \u00e9s transversal i afecta tant els joves com les generacions m\u00e9s grans. Despr\u00e9s d’haver experimentat l’ascensor social i haver lluitat per consolidar-lo, de sobte troben que moltes coses que donaven per certes han deixat de ser-ho. Entre elles, la idea que el progr\u00e9s \u00e9s una l\u00ednia sempre ascendent. Ara sabem que es pot retrocedir, per exemple en benestar i protecci\u00f3 social. I tamb\u00e9 s’ha ensorrat la creen\u00e7a que les conquestes socials eren irreversibles, ja que en un marc democr\u00e0tic sempre tindrien el suport de la majoria. Sobre aix\u00f2, l’economista Ant\u00f3n Costas<\/a> va deixar enlaire la paradoxa seg\u00fcent: si l’inter\u00e8s objectiu de la immensa majoria de la poblaci\u00f3 \u00e9s preservar aquestes conquestes i desenvolupar pol\u00edtiques beneficioses per al conjunt de la societat \u2014per exemple, les d’igualtat\u2014 com \u00e9s possible que, vivint en democr\u00e0cia, les decisions que prenen els governs electes siguin justament les que perjudiquen la majoria?<\/p>\n La relaci\u00f3 entre desigualtat i democr\u00e0cia va apar\u00e8ixer nombroses vegades. Les desigualtats socials ja creixien abans de la crisi, per\u00f2 aquesta les ha engrandit. S\u00f3n moltes les veus que alerten que la concentraci\u00f3 de riquesa per part d’unes minories cada vegada m\u00e9s redu\u00efdes i m\u00e9s poderoses soscava els fonaments mateixos de la democr\u00e0cia. Si el que importa a la immensa majoria ja no es decideix realment mitjan\u00e7ant les urnes, el que tindrem ser\u00e0 una democr\u00e0cia fict\u00edcia incapa\u00e7 d’atendre l’inter\u00e8s general.<\/p>\n Tamb\u00e9 la idea del creixement il\u00b7limitat est\u00e0 en q\u00fcesti\u00f3. Tenim capacitat per continuar creixent i, de fet, es considera segur que la tercera revoluci\u00f3 industrial augmentar\u00e0 molt la productivitat gr\u00e0cies a la robotitzaci\u00f3 dels processos productius i a la digitalitzaci\u00f3 de moltes tasques.<\/p>\n L’economista Jock Martin va estimar que el 2050 la productivitat es triplicar\u00e0 respecte al 2010. Per\u00f2 caldr\u00e0 menys for\u00e7a de treball, tot i que m\u00e9s qualificada, cosa que plantejar\u00e0 un nou dilema: si no hi ha feina per a tothom, qu\u00e8 distribu\u00efm, la feina o la riquesa? O no hi haur\u00e0 repartiment? En qualsevol cas, podem produir i consumir m\u00e9s per\u00f2, podr\u00e0 el planeta suportar un model de creixement com el que tenim? Molts economistes, entre ells Lurdes Bener\u00eda, pensen que no i que cal revisar els fonaments mateixos de la teoria econ\u00f2mica perqu\u00e8 porten impl\u00edcit un model que \u00e9s del tot insostenible.<\/p>\n Una darrera q\u00fcesti\u00f3: si ni l’economia ni la pol\u00edtica van ser capaces de preveure ni evitar una crisi que va comen\u00e7ar sent financera i localitzada als Estats Units i va acabar sent de tota l’economia i global, com podem confiar que els mateixos que van errar encertaran ara les receptes per superar-la? \u00c9s prudent deixar el nostre futur a les seves mans? Del que es deriva una altra q\u00fcesti\u00f3 transcendental: la necessitat d’una governan\u00e7a global. La major part dels problemes que hem d’afrontar d’aqu\u00ed al 2050 transcendeixen la capacitat de decisi\u00f3 de l’estat naci\u00f3 i requereixen mecanismes globals de decisi\u00f3 que no tenim. I aquesta \u00e9s, ara per ara, la mare de totes les incerteses.<\/p>\n Aquest post<\/a> s’ha publicat pr\u00e8viament el 28 desembre 2014 al blog Cosas que importan<\/a>, d’El Pa\u00eds<\/a>. I es publica conjuntament al web de l’Ateneu Barcelon\u00e8s<\/a> i al blog de CosmoCaixa<\/a>.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/Cicle_Futurs_1.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/Cicle_Futurs_2.jpg\")
<\/p>\n