Post de Carme P\u00e9rez<\/strong>, Departament de Comunicaci\u00f3 ACUP – Programa RecerCaixa<\/span><\/p>\n La diversitat funcional podria equiparar-se a la diversitat cultural o a la diversitat gen\u00e8tica. \u00c9s un fet que ens distingeix els uns dels altres, per\u00f2 que no ha de marcar difer\u00e8ncies. Sovint, per\u00f2, la discapacitat que presenten algunes persones, sigui motora, sensorial, f\u00edsica o intel\u00b7lectual, crea murs intangibles amb els altres, i els planteja dificultats per poder accedir a un lloc de treball, moure’s amb autonomia per l’espai p\u00fablic o, simplement, participar en moltes de les activitats que poden dur a terme la resta dels ciutadans. La ra\u00f3 \u00e9s que, malgrat el canvi de mentalitat, la legislaci\u00f3 vigent i la tasca que des de fa molts anys han desenvolupat i continuen desenvolupant moltes de les entitats i associacions que en reivindiquen els drets, a la pr\u00e0ctica encara es troben moltes barreres i prejudicis que en dificulten la plena inserci\u00f3 social i laboral.<\/p>\n \u00c9s cert que la situaci\u00f3 ha canviat molt\u00ac i per a millor\u00ac des de fa trenta o quaranta anys, per\u00f2 encara queda bastant cam\u00ed per rec\u00f3rrer. Aix\u00ed ho van constatar moltes de les persones que viuen di\u00e0riament amb aquesta realitat i que van participar en el debat \u00abViure amb discapacitat: un handicap per a la plena integraci\u00f3 social?\u00bb del cicle \u00abEls debats de RecerCaixa\u00bb<\/a>, que el passat dia 4 de febrer va reunir al Palau Macaya<\/a> investigadors, professionals, representants de l’Administraci\u00f3 i diverses associacions que treballen en aquest \u00e0mbit, aix\u00ed com p\u00fablic interessat, per fomentar el di\u00e0leg i fer propostes que contribueixin a millorar la inserci\u00f3, tant social com laboral, d’aquest col\u00b7lectiu.<\/p>\n Entre els aspectes que cal millorar, els assistents van destacar el problema de les barreres arquitect\u00f2niques, tant a casa com als espais p\u00fablics i, especialment, a les escoles. \u00abLa major part dels professors no tenen formaci\u00f3 per oferir suport a les persones amb necessitats especials i moltes aules no estan adaptades per ser-hi accessibles\u00bb, va explicar un professor de f\u00edsica que treballa com a voluntari en una entitat que d\u00f3na suport a les persones amb discapacitat intel\u00b7lectual. De fet, els mateixos professionals, com l’investigador i arquitecte Josep Roca, que lidera un projecte en aquest \u00e0mbit dins del programa RecerCaixa<\/a>, admeten que a les escoles d’ensenyament superior d’arquitectura l’assignatura d’accessibilitat era optativa i ara ni tan sols existeix, s’ha eliminat, i que ni els habitatges ni les ciutats estan dissenyades pensant en les necessitats de tots: \u00abencara hi ha molts edificis a Barcelona que no tenen ascensor i la majoria dels passadissos no deixen passar una cadira de rodes\u00bb, va indicar.<\/p>\n Una altra q\u00fcesti\u00f3 que va ser objecte de debat va ser la terminologia que es fa servir en aquest \u00e0mbit: \u00abMolts de nosaltres tenim un certificat de “discapacitat”, per\u00f2 no ens sentim com a tals, tots som diferents i tenim capacitats diferents. El que cal, doncs, \u00e9s posar en valor les capacitats de les persones en comptes d’assenyalar-ne les limitacions\u00bb, va indicar Ma. Pilar D\u00edaz L\u00f3pez, regidora de l’Ajuntament de Barcelona.<\/p>\n En l’\u00e0mbit del mercat de treball, els experts van denunciar la inefic\u00e0cia de les pol\u00edtiques d’inserci\u00f3 laboral vigents, que \u00abno serveixen de gaire\u00bb i van destacar, en canvi, el valor de la metodologia de treball amb suport que ofereixen les entitats i fundacions que treballen en aquest \u00e0mbit per aconseguir un lloc de treball per a aquestes persones. El problema han estat les retallades, que han redu\u00eft a menys de la meitat el suport econ\u00f2mic de l’Administraci\u00f3 a moltes d’aquestes fundacions i associacions i, per tant, el personal i la seva capacitat d’acci\u00f3. Segons fonts de la Fundaci\u00f3 Aura, el 2010 hi havia un pressupost d’11,5 milions d’euros a tot Catalunya per fomentar la inserci\u00f3 laboral, xifra que l’any 2014 es va reduir a 4,5 milions i aquest any \u00e9s de 2,3 milions.\u00a0<\/p>\n Comparativament, la crisi i l’atur han afectat m\u00e9s els treballadors que no tenen discapacitat respecte als que en tenen. No obstant aix\u00f2, la taxa d’ocupaci\u00f3 entre els primers \u00e9s molt m\u00e9s baixa: el 25% enfront del 60%. A m\u00e9s, a Catalunya, amb un percentatge de persones amb discapacitat del 5% de la poblaci\u00f3, s’estima que aquest \u00e9s m\u00e9s elevat, ja que en els pa\u00efsos m\u00e9s desenvolupats engloba tamb\u00e9 persones amb necessitats especials, ra\u00f3 per la qual es calcula que \u00e9s el 10% de la poblaci\u00f3.<\/p>\n El debat, que va ser moderat per la periodista de Televisi\u00f3 de Catalunya (TV3) Ariadna Oltra, va comptar com a ponents amb Xavier Borr\u00e0s, membre de l’Observatori de Drets de Discapacitat Intel\u00b7lectual de Catalunya; Gl\u00f2ria Canals, directora de la Fundaci\u00f3 Aura i presidenta de l’Associaci\u00f3 Catalana de Treball amb Suport (ACTAS), i els investigadors del programa RecerCaixa Josep Roca, director del Centre de Pol\u00edtica de S\u00f2l i Valoracions de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya (UPC), i Judit Vall, investigadora del Centre de Recerca d’Economia i Salut del Departament d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).<\/p>\n \u00abEls debats de RecerCaixa\u00bb, que \u00e9s una iniciativa impulsada conjuntament per l’Associaci\u00f3 Catalana d’Universitats P\u00fabliques (ACUP)<\/a> i l’Obra Social “la Caixa”<\/a>, t\u00e9 l’objectiu d’obrir un espai de di\u00e0leg amb la ciutadania per propiciar l’intercanvi d’opinions sobre temes que s\u00f3n objecte de recerca en el marc del programa RecerCaixa, aix\u00ed com proposar accions que contribueixin a aportar millores.<\/p>\n<\/p><\/div>\n <\/body><\/html><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<\/p>\n Post de Carme P\u00e9rez, Departament de Comunicaci\u00f3 ACUP – Programa RecerCaixa<\/p>\n La diversitat funcional podria equiparar-se a la diversitat cultural o a la diversitat gen\u00e8tica. \u00c9s un fet que ens distingeix els uns dels altres, per\u00f2 que no ha de marcar difer\u00e8ncies. Sovint, per\u00f2, la discapacitat que presenten algunes persones, sigui motora, sensorial, f\u00edsica o intel\u00b7lectual, crea murs intangibles amb els altres, i els planteja dificultats per poder accedir a un lloc de treball, moure’s amb autonomia per l’espai p\u00fablic o, simplement, participar en moltes de les activitats que poden dur a terme la resta dels ciutadans. La ra\u00f3 \u00e9s que, malgrat el canvi de mentalitat, la legislaci\u00f3 vigent i la tasca que des de fa molts anys han desenvolupat i continuen desenvolupant moltes de les entitats i associacions que en reivindiquen els drets,<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2844,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[519],"tags":[],"class_list":["post-2383","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-investigacio"],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/debat+discapacitat.jpg\")
<\/div>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/debatdiscapacitat28229.jpg\")
<\/div>\n