Post de Roger Paredes<\/strong>, Unitat VIH i Grup de Gen\u00f2mica Microbiana, Institut de Recerca de la SIDA (IrsiCaixa), Hospital Germans Trias i Pujol<\/span><\/p>\n Imagineu-vos, per un moment, que en ple segle XXI, descobrim per primer cop que tenim un fetge. Imagineu que tota la medicina que s’ha fet fins ara hagu\u00e9s obviat aquest fet. Que les malalties metab\u00f2liques \u2014la diabetis, la dislip\u00e8mia, l’obesitat\u2014 o les malalties cardiovasculars s’haguessin estudiat sense tenir en compte aquest \u00f2rgan. Que els tractaments que tenim i les dietes que seguim no n’haguessin considerat l’enorme capacitat metab\u00f2lica. Una cosa semblant ha passat amb el \u00abredescobriment\u00bb recent de la microbiota.\u00a0<\/p>\n La import\u00e0ncia del que mengem i de com ho processem sobre la nostra salut \u00e9s ben coneguda des de l’antiguitat. Gaireb\u00e9 dos mil anys abans que Antonie van Leeuwenhoek<\/a> descobr\u00eds els bacteris en una gota d’aigua<\/a> del llac de Delft l’any 1673, Hip\u00f2crates<\/a> ja va afirmar que \u00abuna mala digesti\u00f3 \u00e9s l’arrel de tot mal\u00bb. El metge xin\u00e8s Ge Hong<\/a> que va viure a la Xina de la dinastia Dong Jin al segle IV, va ser el primer a deixar enregistrat l’efecte \u00abmiracul\u00f3s\u00bb de la \u00absopa groga\u00bb, \u00e9s a dir, el trasplantament de femtes de persones sanes a d’altres amb disenteria, \u00abper tornar a la vida persones properes a la mort\u00bb. El descobriment de bacteris intestinals que vivien en simbiosi amb nosaltres va permetre entendre’n la import\u00e0ncia cabdal en la digesti\u00f3 i producci\u00f3 de nutrients i, posteriorment, en el desenvolupament del sistema immunitari. La dificultat per classificar els bacteris dins dels antics regnes animal, vegetal i mineral de Carl von Linn\u00e9<\/a> va fer que inicialment es consideressin \u00abvegetals\u00bb i es desenvolup\u00e9s el terme \u00abflora\u00bb, que ha perdurat en l’imaginari col\u00b7lectiu fins als nostres dies.<\/p>\n La microbiota<\/strong> \u00e9s el conjunt de microorganismes<\/strong> (bacteris, fongs, virus i, possiblement, protozous en algunes \u00e0rees del planeta) que habiten el nostre organisme<\/strong>: pell, mucoses i possiblement alguns compartiments fins ara considerats est\u00e8rils, com ara la placenta o el pulm\u00f3. La microbiota exerceix una relaci\u00f3 de mutualisme amb nosaltres<\/strong>. Per aquest motiu, no es consideren microbiota els microbis que ens causen malalties o pat\u00f2gens, ni tampoc els g\u00e8rmens par\u00e0sits o que competeixen pels nostres recursos tr\u00f2fics.<\/p>\n La separaci\u00f3 entre microbiota normal i agents pat\u00f2gens \u00e9s ben clara<\/strong> en casos com el Plasmodium spp., agent causant de la mal\u00e0ria, el virus de la immunodefici\u00e8ncia humana (VIH)<\/a> i el Mycobacterium tuberculosis<\/a>. Alguns g\u00e8rmens<\/strong>, com Escherichia coli,<\/a> per\u00f2, poden conviure en estat d’equilibri amb nosaltres i tornar-se pat\u00f2gens en determinades situacions<\/strong>. A m\u00e9s, els bacteris tenen una gran facilitat per transmetre’s informaci\u00f3 gen\u00e8tica mitjan\u00e7ant l’intercanvi directe de fragments del seu ADN, gaireb\u00e9 com si s’intercanviessin cromos. A m\u00e9s, tot i que el microbioma de cada hoste \u00e9s diferent, diversos bacteris que trobem en els humans poden tamb\u00e9 conviure en altres esp\u00e8cies (aus, porcs i rosegadors), fins i tot en diferents mitjans no vius com els s\u00f2ls o les aig\u00fces. D’aqu\u00ed la gran facilitat amb qu\u00e8 gens de patogenicitat bacteriana o resist\u00e8ncia als antibi\u00f2tics es poden transmetre entre hostes diferents. Per aix\u00f2 podem adquirir resist\u00e8ncia a antibi\u00f2tics que mai hem pres si mengem determinats productes.\u00a0<\/p>\n Si b\u00e9 qualsevol part del cos que estigui en contacte amb l’exterior est\u00e0 ocupada per bacteris, \u00e9s a l’intest\u00ed<\/strong>, i sobretot al c\u00f2lon, on la massa bacteriana \u00e9s m\u00e9s gran. Aquest \u00e9s un aparell crucial per a la regulaci\u00f3 del sistema immunitari<\/strong>. El noranta per cent de les c\u00e8l\u00b7lules immunit\u00e0ries del cos hum\u00e0 es troben a l’intest\u00ed. Per tant, \u00e9s a la superf\u00edcie de la mucosa intestinal on els bacteris i el sistema immunitari es connecten, es comuniquen i s’equilibren entre ells.<\/p>\n En els darrers anys, hem descobert que moltes de les malalties que ens afecten<\/strong> (al\u00b7l\u00e8rgies, intoler\u00e0ncies aliment\u00e0ries, la malaltia inflamat\u00f2ria intestinal, la s\u00edndrome de l’intest\u00ed irritable, alguns c\u00e0ncers hematol\u00f2gics i el c\u00e0ncer de c\u00f2lon i, possiblement, la inflamaci\u00f3 cr\u00f2nica de la infecci\u00f3 per VIH) tenen a veure amb la p\u00e8rdua de l’equilibri entre microbiota i sistema immunitari<\/strong>. A m\u00e9s, la microbiota intestinal \u00e9s un \u00f2rgan amb capacitat metab\u00f2lica superior fins i tot a la del fetge. Estudis recents indiquen, per exemple, que la fosfatidilcolina i la L-carnitina que es troben a la carn vermella, la llet, els ous i el formatge, s\u00f3n metabolitzades per la microbiota per produir \u00f2xids de trimetilamina (TMAO) que afavoreixen el desenvolupament de la placa d’ateroma i incrementen el risc de patir malalties cardiovasculars greus com l’infart de miocardi i l’ictus cerebral.<\/p>\n L’explosi\u00f3 del microbioma en la darrera d\u00e8cada es deu al fet que, finalment, gr\u00e0cies als aven\u00e7os tecnol\u00f2gics en seq\u00fcenciaci\u00f3 i en bioinform\u00e0tica, la seq\u00fcenciaci\u00f3 massiva dels milers de bacteris que ens habiten ens permet saber quins s\u00f3n, quants s\u00f3n en cada moment i qu\u00e8 fan. En els propers anys, veurem l’aparici\u00f3 d’eines de diagnosi, classificaci\u00f3 i estratificaci\u00f3 del risc de diverses malalties basades en el microbioma intestinal, aix\u00ed com noves intervencions per modificar aquest microbioma o les seves funcions.<\/p>\n Aquests temes es van tractar al B\u00b7Debate \u00abThe human microbiome. Present status and future prospects\u00bb<\/a> (El microbioma hum\u00e0. Situaci\u00f3 actual i perspectives de futur), una iniciativa de Biocat<\/a> i l’Obra Social “la Caixa”<\/a>, que ha tingut l’objectiu d’aportar una primera definici\u00f3 de qu\u00e8 \u00e9s i com \u00e9s el microbioma intestinal hum\u00e0 saludable, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de quatre institucions de recerca locals: la Universitat de Vic \u2013 Universitat Central de Catalunya<\/a>, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR)<\/a>, l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa<\/a> i el Centre Nacional d’Investigacions Oncol\u00f2giques (CNIO)<\/a>.<\/p>\n Tant de bo aix\u00f2 ens faci m\u00e9s sans i faci que adquirim h\u00e0bits de vida m\u00e9s saludables, en definitiva, per continuar vivint vides lliures i dignes.\u00a0<\/p>\n M\u00e9s informaci\u00f3<\/strong><\/p>\n B\u00b7Debate \u00abThe human microbiome. Present status and future prospects\u00bb<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/EscherichiaColi_NIAID.jpg\")
<\/div>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/display-7.jpg\")
<\/div>\n