{"id":2335,"date":"2016-01-20T00:00:00","date_gmt":"2016-01-20T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?p=2335"},"modified":"2020-05-05T08:33:49","modified_gmt":"2020-05-05T08:33:49","slug":"el-canvi-climatic-te-molta-influencia-a-les-nostres-vides","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/el-canvi-climatic-te-molta-influencia-a-les-nostres-vides\/","title":{"rendered":"El canvi clim\u00e0tic t\u00e9 molta influ\u00e8ncia a les nostres vides"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

\n

Post per Ra\u00fcl Toran<\/strong>, vicepresident de l’Associaci\u00f3 Catalana de Comunicaci\u00f3 Cient\u00edfica (ACCC).<\/span><\/p>\n

El passat dijous 26 de novembre va tenir lloc el di\u00e0leg \u00abLa Cimera del Canvi Clim\u00e0tic a Par\u00eds: objectius i expectatives\u00bb <\/a>al Palau Macaya<\/a>. A la sessi\u00f3, que va estar moderada pel periodista cient\u00edfic Lluis Reales, es va parlar sobre les expectatives de possibles acords a la Cimera de Nacions Unides sobre el Canvi Clim\u00e0tic, COP 21.<\/p>\n

Durant dotze dies, quaranta mil delegats van prendre part en una reuni\u00f3 que es preveia crucial perqu\u00e8 havia de desembocar en un nou acord internacional sobre el clima. L’objectiu era mantenir l’escalfament global al llarg del segle per sota dels 2 \u00baC.<\/p>\n

\"\"<\/div>\n

En la trobada del 26 de novembre, Flavia Rosembuj Gonz\u00e1lez-Capitel, advocada del grup Banc Mundial i experta en canvi clim\u00e0tic i finan\u00e7ament sostenible, va aportar la visi\u00f3 econ\u00f2mica del debat. Josep Enric Llebot, f\u00edsic i secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, va parlar sobre la visi\u00f3 pol\u00edtica del canvi clim\u00e0tic i Josep Xercavins, professor del Departament de Mec\u00e0nica de Fluids de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya (UPC), es va centrar en la part cient\u00edfica del canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n

Jordi Portabella, bi\u00f2leg i director de l’\u00c0rea de Recerca i Coneixement de l’Obra Social “la Caixa”, va presentar la sessi\u00f3 i va indicar que \u00abel canvi clim\u00e0tic t\u00e9 molta influ\u00e8ncia a les nostres vides, i encara en tindr\u00e0 m\u00e9s en el futur. Hem plantejat la sessi\u00f3 per tal que tingui retorn amb les conclusions de la Cimera del Canvi Clim\u00e0tic a Par\u00eds. Pensem que tindr\u00e0 \u00e8xit perqu\u00e8 s’ha demanat als pa\u00efsos la seva proposta concreta de contribuci\u00f3 per tal de mitigar el canvi clim\u00e0tic. Aquesta forma participativa, amb la voluntat de Fran\u00e7a que sigui un \u00e8xit, es planteja des d’una \u00f2ptica esperan\u00e7adora. Ara per ara hi ha molt poca gent esc\u00e8ptica sobre el canvi clim\u00e0tic i els seus efectes mediambientals i socials\u00bb.<\/p>\n

La cimera va tenir lloc en el context d’un any, el 2015, que ha estat el m\u00e9s c\u00e0lid des que es tenen registres. Es preveia que seria molt dif\u00edcil anar m\u00e9s enll\u00e0 de les simples declaracions i s’hauria d’arribar a acords. L’objectiu era mantenir l’escalfament global per sota dels 2 \u00baC durant aquest segle. En aquest context, els pa\u00efsos rics hauran de pagar i els pa\u00efsos en vies de desenvolupament s’hauran de sotmetre a control per veure que les mesures que s’implementin siguin efectives.\u00a0<\/p>\n

Pobresa i canvi clim\u00e0tic<\/strong><\/p>\n

\u00abEl Banc Mundial \u00e9s un banc p\u00fablic, on els accionistes s\u00f3n els pa\u00efsos i l’objectiu del qual \u00e9s posar fi a la pobresa. Hem publicat un informe sobre la relaci\u00f3 directa entre canvi clim\u00e0tic i pobresa.<\/a> L’any 2030 hi haur\u00e0 cent milions m\u00e9s de persones pobres si no es mira de limitar el canvi clim\u00e0tic. Ser\u00e0 interessant veure com arribarem als 100.000 milions d’euros per a les mesures de mitigaci\u00f3 del canvi clim\u00e0tic. Ha estat molt important la creaci\u00f3 del fons xin\u00e8s, juntament amb el fons americ\u00e0, per al canvi clim\u00e0tic. La Xina passa aix\u00ed de ser pa\u00eds receptor a pa\u00eds donant. Encara est\u00e0 tot per definir: qui paga i qui rep els fons, i com es gestionen\u00bb, va reflexionar Rosembuj.<\/p>\n

\"\"<\/div>\n
Un moment del di\u00e0leg. Imatge: LaCaixaTV.<\/span><\/div>\n

\u00abEl Govern de Catalunya anir\u00e0 a la cimera ja que \u00e9s una bona oportunitat per parlar dels efectes del canvi clim\u00e0tic de les regions. La convenci\u00f3 de Rio va anar molt b\u00e9 per designar qui era pa\u00eds receptor i pa\u00eds donant. A la confer\u00e8ncia de Copenhaguen es va q\u00fcestionar molt el model fins a aquell moment. Segurament a Par\u00eds no s’arribar\u00e0 a una gran soluci\u00f3, per\u00f2 hi haur\u00e0 una inflexi\u00f3 en certs temes com ara la incorporaci\u00f3 de la Xina com a pa\u00eds donant i veure quin \u00e9s el comprom\u00eds dels pa\u00efsos per reduir les emissions\u00bb, va comentar Llebot.<\/p>\n

El protocol de Kyoto va posar unes fites que van quedar superades per les emissions l’any 2009. \u00abL’errada va ser no apostar per tecnologies m\u00e9s netes. Ara \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil actuar. La convenci\u00f3 encara no ha adoptat el sistema de presa de decisions i qualsevol pa\u00eds podria vetar la votaci\u00f3. Segons el dossier del PNUMA, la previsi\u00f3 d’augment de temperatura ser\u00e0 al voltant dels 3,5 \u00baC. Amb un augment de 3 \u00baC hi hauria conseq\u00fc\u00e8ncies dram\u00e0tiques. Pa\u00efsos com la Xina i l’\u00cdndia, que haurien de fer un esfor\u00e7 pel seu pes demogr\u00e0fic i econ\u00f2mic, no han dit que reduiran les emissions: han dit que reduiran la intensitat del paper del carb\u00f3 a la seva economia\u00bb, va explicar Xercavins.<\/p>\n

\u00abSembla que, ara per ara, un \u00fanic pa\u00eds no podr\u00e0 bloquejar una votaci\u00f3 guanyada quasi per unanimitat\u00bb, va especificar Portabella, qui va destacar el paper de les ciutats, que cada cop tenen m\u00e9s problemes de contaminaci\u00f3. I va continuar, \u00aba les properes d\u00e8cades augmentar\u00e0 la poblaci\u00f3 de les ciutats i amb aquest increment de pes seria f\u00e0cil traslladar solucions\u00bb.<\/p>\n

Mitigar els efectes del canvi clim\u00e0tic<\/strong><\/p>\n

Els ponents van estar d’acord en el fet que s’havia d’actuar. \u00abSi no ho fem, la temperatura global del planeta podria pujar fins a 7 \u00baC\u00bb, va explicar Llebot. Tamb\u00e9 van coincidir que ara era el moment \u00f2ptim per assolir els acords: l’evid\u00e8ncia cient\u00edfica \u00e9s clara i \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 social, pol\u00edtica, econ\u00f2mica i mediambiental.<\/p>\n