Post de Jordi J\u00falvez<\/strong>, investigador del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), centre aliat d’ISGlobal.<\/span><\/p>\n El cervell hum\u00e0 es desenvolupa durant un per\u00edode prolongat; la seva maduraci\u00f3 continua al llarg de l’adolesc\u00e8ncia i l’edat adulta. \u00c9s important estudiar les traject\u00f2ries de desenvolupament del cervell en mostres representatives de la poblaci\u00f3 general per comprendre com les exposicions i els factors d’estr\u00e8s afecten el desenvolupament del cervell hum\u00e0. Els entorns primerencs poden ser particularment importants per l’impacte que tenen en la salut mental, l’aprenentatge i el comportament en les societats humanes.\u00a0<\/p>\n Investigadors amb experi\u00e8ncia en epidemiologia ambiental, neuropsicologia, psiquiatria i neuroci\u00e8ncia cognitiva del desenvolupament es van reunir a Barcelona en un debat de dos dies de durada coorganitzat per B-Debate<\/a>, una iniciativa de Biocat<\/a> i de l’Obra Social “la Caixa”<\/a>, i pel Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL)<\/a>, centre aliat ISGlobal<\/a>. El debat es va centrar en la neuroimatge i en els enfocaments neuropsicol\u00f2gics per a l’avaluaci\u00f3 del cervell i la cognici\u00f3 en el desenvolupament t\u00edpic de nens i adolescents<\/a> i els reptes de l’avaluaci\u00f3 de l’exposici\u00f3 mediambiental per als estudis duts a terme en la poblaci\u00f3 general. L’objectiu final era generar un consens sobre la import\u00e0ncia dels estudis basats en la poblaci\u00f3 que integren la informaci\u00f3 en diversos nivells: molecular, de sistemes i poblacional. El debat va cobrir tres \u00e0rees estrat\u00e8giques: la contaminaci\u00f3 ambiental i la ci\u00e8ncia poblacional, les mesures de desenvolupament del cervell, i les recomanacions i conclusions futures. Recentment hem publicat un article cient\u00edfic a Neuroepidemiology en qu\u00e8 tract\u00e0vem \u00e0mpliament aquestes q\u00fcestions.<\/a><\/span><\/p>\n Contaminaci\u00f3 ambiental i ci\u00e8ncia de poblacions<\/strong><\/p>\n En estudis cl\u00ednics i epidemiol\u00f2gics s’han documentat prop de 214 productes qu\u00edmics amb propietats neurot\u00f2xiques, principalment en adults. Nom\u00e9s se n’han examinat adequadament dotze respecte als efectes que tenen sobre el desenvolupament del cervell hum\u00e0. Aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 la majoria dels altres productes qu\u00edmics no s’han explorat espec\u00edficament en les dones embarassades i els nens, o nom\u00e9s tenim dades limitades sobre l’exposici\u00f3 a aquests productes qu\u00edmics en l’\u00e0mbit poblacional. L’evid\u00e8ncia disponible en dotze subst\u00e0ncies suggereix que els impactes adversos sobre el desenvolupament del cervell poden oc\u00f3rrer en exposicions molt m\u00e9s baixes que les que afecten el cervell madur. No obstant aix\u00f2, la documentaci\u00f3 amb tota seguretat subestima el nombre real dels productes qu\u00edmics que afecten el desenvolupament neurol\u00f2gic. En conseq\u00fc\u00e8ncia, hi ha una necessitat de desenvolupar m\u00e8todes de detecci\u00f3 que es validin amb dades epidemiol\u00f2giques quant a la predicci\u00f3 de neurotoxicitat. S’ha plantejat la hip\u00f2tesi que molts productes qu\u00edmics neurot\u00f2xics no provats podrien ser responsables d’una \u00abpand\u00e8mia silenciosa\u00bb, en la qual les exposicions primerenques a aquests productes estiguin causant m\u00faltiples trastorns del desenvolupament neurol\u00f2gic, amb un cost anual de milers de milions d’euros. Hi ha problemes similars en relaci\u00f3 amb els mesuraments d’exposici\u00f3 per a altres productes qu\u00edmics ambientals, com ara els compostos org\u00e0nics persistents, inclosos els compostos org\u00e0nics clorats i bromats, o els disruptors endocrins, com ara els ftalats i els fenols, que s\u00f3n barreges de compostos diversos altament correlacionats.\u00a0<\/p>\n Mesures de desenvolupament del cervell<\/strong><\/p>\n Les mesures longitudinals del desenvolupament cerebral, tant neuropsicol\u00f2giques com de neuroimatge, proporcionen una visi\u00f3 de les traject\u00f2ries t\u00edpiques per poder avaluar el possible impacte dels entorns f\u00edsics i socials adversos. La resson\u00e0ncia magn\u00e8tica (RM) multimodal \u00e9s una t\u00e8cnica no invasiva i proporciona informaci\u00f3 detallada sobre l’estructura i la funci\u00f3 del cervell. Per exemple, un estudi recent de resson\u00e0ncia magn\u00e8tica ha identificat una associaci\u00f3 entre l’exposici\u00f3 prenatal a contaminants de l’aire i el desenvolupament del cervell de la mat\u00e8ria blanca, la cognici\u00f3 i el comportament. De la mateixa manera, les proves neuropsicol\u00f2giques computeritzades dutes a terme repetidament en el temps han demostrat una associaci\u00f3 entre el desenvolupament cerebral i la contaminaci\u00f3 de l’aire en els nens en edat escolar.\u00a0<\/p>\n Recomanacions futures i conclusions<\/strong><\/p>\n Un dels reptes cient\u00edfics emergents m\u00e9s importants en mat\u00e8ria de salut p\u00fablica en l’\u00e0mbit mundial \u00e9s l’estudi del medi ambient i el desenvolupament del cervell. Per abordar-lo necessitem eines amb les millors t\u00e8cniques de mesurament, tant de les exposicions ambientals com dels seus efectes en el cervell, per proporcionar els coneixements necessaris per a futurs assajos d’intervenci\u00f3\/prevenci\u00f3 en un context global. Estem d’acord en la necessitat d’\u00abharmonitzaci\u00f3\u00bb general de mesuraments neuropsicol\u00f2gics i d’imatge. No obstant aix\u00f2, hem d’anar m\u00e9s enll\u00e0 d’avaluar funcions cognitives b\u00e0siques per comprendre millor la vulnerabilitat del cervell en desenvolupament, i m\u00e9s ara que tenim nous coneixements sobre la sensibilitat i la validesa de les proves neuropsicol\u00f2giques i m\u00e8todes neuropsicol\u00f2gics, neurofisiol\u00f2gics i d’imatge millors i menys costosos.<\/p>\n Avui dia, hi ha prou experi\u00e8ncia cient\u00edfica i tecnol\u00f2gica disponible per consensuar m\u00e8todes d’avaluaci\u00f3 comuns en la construcci\u00f3 de consorcis globals. En el futur, podrem beneficiar-nos m\u00e9s de la utilitzaci\u00f3 de tecnologies noves i m\u00e9s barates, no tan sols de les t\u00e8cniques de programari que milloren la imatge i el processament de dades, sin\u00f3 tamb\u00e9 d’instruments d’electroencefalografia m\u00e9s lleugers i port\u00e0tils, tamb\u00e9 a causa de l’expansi\u00f3 de l’\u00fas dels tel\u00e8fons intel\u00b7ligents i les tecnologies de microsensors de mesurament, per exemple, per mesurar alhora l’exposici\u00f3 a la contaminaci\u00f3 de l’aire d’un nen, l’activitat f\u00edsica i el funcionament cognitiu.<\/p>\n Si volem entendre el desenvolupament del cervell i els seus determinants en tota la seva diversitat, cal esfor\u00e7ar-se per assolir est\u00e0ndards globals per avaluar i caracteritzar la maduraci\u00f3 normal del cervell. L’assoliment d’un consens sobre enfocaments d’avaluaci\u00f3 \u00f2ptima milloraria la col\u00b7laboraci\u00f3 entre els estudis duts a terme en entorns ling\u00fc\u00edstics, culturals i econ\u00f2mics diversos. \u00c9s crucial incloure experts en neuropsicologia, neuroimatge, neuroci\u00e8ncia cognitiva del desenvolupament, epidemiologia ambiental i ci\u00e8ncies d’exposici\u00f3 en els consorcis internacionals que avaluen la c\u00e0rrega mundial de la salut.<\/p>\n M\u00e9s informaci\u00f3:<\/strong><\/p>\n B-DEBATE: Environment and Child Brain Development. The Challenges in the Global Context<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/Image_bdebate_creal_2014.jpg\")
<\/div>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/bdebate_creal_2014_poster_final.jpg\")
<\/div>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/Foto_Jordi_JC3BAlvez.jpg\")
<\/div>\n