{"id":2323,"date":"2016-03-23T00:00:00","date_gmt":"2016-03-23T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?p=2323"},"modified":"2020-05-05T08:33:44","modified_gmt":"2020-05-05T08:33:44","slug":"a-olduvai-hi-havia-una-gran-quantitat-dhominids-perque-hi-havia-moltes-fonts-daigua-potable","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/a-olduvai-hi-havia-una-gran-quantitat-dhominids-perque-hi-havia-moltes-fonts-daigua-potable\/","title":{"rendered":"\u00abA Olduvai hi havia una gran quantitat d&#8217;hom\u00ednids perqu\u00e8 hi havia moltes fonts d&#8217;aigua potable\u00bb"},"content":{"rendered":"<p><html><body><\/p>\n<div class=\"post_content\">\n<p style=\"text-align: justify;\"> <img decoding=\"async\" alt=\"\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/bressol_img_ca_ES.jpg\" style=\"width: 400px; height: 148px;\"\/><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"> <span style=\"line-height: 1.4;\">Entrevista a <strong>Enrique Baquedano<\/strong>, director del Museu Arqueol\u00f2gic Regional de la Comunitat de Madrid. Juntament amb Manuel Dom\u00ednguez Rodrigo, professor de Prehist\u00f2ria a la Universitat Complutense de Madrid (UCM), \u00e9s codirector de l&#8217;Institut d&#8217;Evoluci\u00f3 Humana a l&#8217;\u00c0frica (IDEA). I tots dos s\u00f3n comissaris de l&#8217;<a href=\"http:\/\/agenda.obrasocial.lacaixa.es\/ca\/-\/la-cuna-de-la-humanidad\" rel=\"noopener noreferrer\" target=\"_blank\">exposici\u00f3 \u00abEl bressol de la humanitat\u00bb<\/a>, que es va inaugurar a <a href=\"http:\/\/obrasocial.lacaixa.es\/nuestroscentros\/cosmocaixabarcelona\/cosmocaixabarcelona_ca.html\" rel=\"noopener noreferrer\" target=\"_blank\">CosmoCaixa<\/a> el 9 de mar\u00e7.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"> <strong>Com es va comen\u00e7ar a interessar per la recerca en arqueologia i evoluci\u00f3 humana? I per les excavacions a l&#8217;\u00c0frica?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"> Quan era un nen, a la meva ciutat natal, S\u00f2ria, no hi havia gaire coses a fer. Tanmateix, hi havia el <a href=\"http:\/\/www.museoscastillayleon.jcyl.es\/web\/jcyl\/MuseoSoria\/es\/Plantilla66y33\/1258120722178\/_\/_\/_\" rel=\"noopener noreferrer\" target=\"_blank\">Museu Numant\u00ed.<\/a> Tenia un familiar que m&#8217;hi duia cada diumenge quan tenia cinc o sis anys, i em dedicava a copiar les pintures de les cer\u00e0miques celtib\u00e8riques. I en relaci\u00f3 amb l&#8217;evoluci\u00f3 humana, ja de petit havia conegut al mateix Museu Numant\u00ed figures com els antrop\u00f2legs Emiliano Aguirre i Clark Howell, que anaven a S\u00f2ria pels jaciments propers de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Yacimientos_de_Torralba_y_Ambrona\" rel=\"noopener noreferrer\" target=\"_blank\">Torralba i Ambrona<\/a>. D&#8217;una banda, el meu inter\u00e8s en aquesta q\u00fcesti\u00f3 va sorgir gr\u00e0cies a un professor de filosofia que vaig tenir al batxillerat, el 1973, que ens preguntava sobre l&#8217;origen de l&#8217;home i tot all\u00f2 que aleshores no se sabia sobre l&#8217;evoluci\u00f3, quan era una q\u00fcesti\u00f3 molt poc estesa a Espanya. I, de l&#8217;altra, per les meves primeres lectures d&#8217;alguns llibres com <em><a href=\"http:\/\/www.iberlibro.com\/buscar-libro\/titulo\/hacia-el-desvelamiento-del-origen-del-hombre\/autor\/lsb-leakey-vm-goodall\/\" rel=\"noopener noreferrer\" target=\"_blank\">Hacia el desvelamiento del origen del hombre, de Louis Leaky<\/a><\/em> de l&#8217;editorial Aguilar, que era un llibre que explicava els descobriments paleontol\u00f2gics i em va causar una gran impressi\u00f3. Aix\u00f2 va fer que m&#8217;interess\u00e9s per l&#8217;evoluci\u00f3 humana. El meu inter\u00e8s per \u00c0frica sorgeix de la meva primera excavaci\u00f3 a Egipte a quart de carrera, el 1978, i la meva segona excavaci\u00f3 al Sudan a cinqu\u00e8 de carrera. Des d&#8217;aleshores hi he continuat treballant. Per\u00f2 la meva vinculaci\u00f3 amb Olduvai (Tanz\u00e0nia) va sorgir perqu\u00e8 el meu soci, Manuel Dom\u00ednguez Rodrigo, que fa molt m\u00e9s temps que jo que treballa a l&#8217;\u00c0frica, em va convidar a incorporar-me al seu projecte a Olduvai, quan ell ja feia diversos anys que treballava en aquesta zona de Tanz\u00e0nia, en un jaciment que es diu Peninj, al costat del llac Natron. Aquest \u00e9s tamb\u00e9 un jaciment molt important, encara que no tan destacat com els d&#8217;Olduvai Gorge.<\/p>\n<p> <iframe loading=\"lazy\" allowfullscreen=\"\" frameborder=\"0\" height=\"214\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/rOxhlQvB-e0\" width=\"400\"><\/iframe> <\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"> <strong>Qu\u00e8 trobar\u00e0 el visitant que vingui a veure l&#8217;exposici\u00f3 \u00abEl bressol de la humanitat\u00bb que s&#8217;acull a CosmoCaixa?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"> Hi trobar\u00e0 la hist\u00f2ria dels descobriments de l&#8217;evoluci\u00f3 humana al continent afric\u00e0. I com que tot ve de l&#8217;\u00c0frica, hi trobar\u00e0 el primer representant del g\u00e8nere Homo, que \u00e9s l&#8217;Homo habilis, fins als primers sapiens, que s\u00f3n els que coneixem com a sapiens arcaics, i que, al seu torn, deriven filogen\u00e8ticament d&#8217;una esp\u00e8cie clau en l&#8217;evoluci\u00f3 humana que \u00e9s l&#8217;Homo erectus, que a l&#8217;\u00c0frica es coneix com a Homo ergaster.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"> <strong>Com s&#8217;estructura l&#8217;exposici\u00f3? Quines peces destacaria d&#8217;entre les dues-centes que hi ha exposades?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"> L&#8217;exposici\u00f3 s&#8217;articula al voltant de quatre m\u00f2duls o quatre unitats: la primera abasta el m\u00f3n dels australopitecs; la unitat dos abasta el m\u00f3n dels habilins o Homo habilis i el m\u00f3n de la cultura olduvaiana; la unitat tercera es dedica a la cultura de l&#8217;Homo ergaster o erectus i del tecnocomplex acheuli\u00e0 (ind\u00fastria l\u00edtica); i, finalment, els Homo sapiens arcaics, que tecnol\u00f2gicament es corresponen amb la cultura de l&#8217;edat de pedra mitjana i l&#8217;edat de pedra tardana (MSA i LSA, per les sigles en angl\u00e8s).<\/p>\n<div style=\"text-align: justify;\"> <img decoding=\"async\" alt=\"\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/Lacunadelahumanidad_es_ES23885823032.jpg\" style=\"width: 400px; height: 300px;\"\/><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"> <span style=\"font-size: 11px; line-height: 1.4;\">L&#8217;equip Olduvai 20013 excavant \u00a9 Javier Trueba \/ Madrid Scientific Films<\/span><\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\"> <strong>Quines troballes ressaltaria del jaciment d&#8217;Olduvai?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"> A la gola d&#8217;Olduvai hi ha molts jaciments. El nostre equip n&#8217;ha descobert alguns. A cada jaciment es produeixen molts milers de troballes perqu\u00e8 la prehist\u00f2ria es construeix com un mosaic on cada prehistoriador va col\u00b7locant les tessel\u00b7les, com un puzle on anem col\u00b7locant peces i hi ha vegades en qu\u00e8 el que aparentment \u00e9s una petita tessel\u00b7la t\u00e9 una funci\u00f3 clau en la comprensi\u00f3 de la totalitat d&#8217;aquest puzle. Els nostres descobriments s&#8217;han produ\u00eft en diversos jaciments i se&#8217;n podrien destacar coses diferents de cadascun. Per exemple, per qu\u00e8 hi ha tanta quantitat d&#8217;hom\u00ednids en un lloc aparentment tan inh\u00f2spit com era Olduvai? Hem descobert recentment que el motiu \u00e9s que hi havia for\u00e7a fonts d&#8217;aigua potable. Aquest \u00e9s un descobriment extraordin\u00e0riament transcendental. O tamb\u00e9 haver descobert que els primers Homo habilis no tan sols eren carronyaires, sin\u00f3 tamb\u00e9 grans ca\u00e7adors. I, tanmateix, l&#8217;Homo ergaster era ca\u00e7ador, per\u00f2 continuava sent carronyaire. Aquests descobriments en relaci\u00f3 amb el comportament dels primers hom\u00ednids \u00e9s molt important. No obstant aix\u00f2, el descobriment m\u00e9s cridaner de tots \u00e9s la troballa d&#8217;un esquelet parcial associat d&#8217;un Paranthropus boisei, l&#8217;esquelet postcranial que pr\u00e0cticament no es coneixia. Tamb\u00e9 vam publicar el passat estiu a Nature Communications el descobriment d&#8217;una falange d&#8217;un hom\u00ednid for\u00e7a evolucionat, probablement un Homo ergaster, de fa 1,9 milions d&#8217;anys, la qual cosa \u00e9s sorprenentment aviat, i m\u00e9s en el context de la cultura olduvaiana, que complica les coses des del punt de vista de la interpretaci\u00f3 de l&#8217;evoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica dels hom\u00ednids. I, finalment, la publicaci\u00f3 aquest estiu del descobriment de l&#8217;acheuli\u00e0 m\u00e9s antic de la humanitat, de fa 1,7 milions d&#8217;anys.<\/p>\n<div style=\"text-align: justify;\"> <img decoding=\"async\" alt=\"\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/Baquedano.jpg\" style=\"width: 400px; height: 400px;\"\/><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"> <span style=\"font-size: 11px; line-height: 1.4;\">Enrique Baquedano al Museu CosmoCaixa (Barcelona). Fotografia: Ra\u00fcl Toran.<\/span><\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\"> <strong>Com reflecteix l&#8217;exposici\u00f3 l&#8217;evoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica dels hom\u00ednids?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"> Essencialment \u00e9s un cont\u00ednuum en qu\u00e8 es produeixen grans descobriments i aportacions tecnol\u00f2giques en moments molt determinats. Passem de la utilitzaci\u00f3 d&#8217;instruments que pr\u00e0cticament no s&#8217;han tallat al m\u00f3n dels cantells tallats, que coneixem com a ind\u00fastria olduvaiana. La gran revoluci\u00f3 en la tecnologia, tan important com el neol\u00edtic i molt m\u00e9s important que la revoluci\u00f3 industrial o la revoluci\u00f3 inform\u00e0tica, \u00e9s el descobriment del que coneixem com a cultura acheuliana o tecnocomplex acheuli\u00e0, on s&#8217;aprofiten instruments i es talla la pedra per obtenir eines com el bifa\u00e7, el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fenedor\" rel=\"noopener noreferrer\" target=\"_blank\">fenedor<\/a> i els pics tri\u00e8drics, que s\u00f3n peces excepcionals, d&#8217;una gran polival\u00e8ncia i que ajuden molt els humans a dominar l&#8217;entorn.<\/p>\n<p> <iframe loading=\"lazy\" allowfullscreen=\"\" frameborder=\"0\" height=\"214\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/MKUJHINdvZI\" width=\"400\"><\/iframe> <\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"> <strong>Com eren i es relacionaven els hom\u00ednids fa uns dos o tres milions d&#8217;anys? Vivien en grups nombrosos?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"> La nostra interpretaci\u00f3 \u00e9s que no eren grups gaire nombrosos. Tamb\u00e9 dep\u00e8n de l&#8217;esp\u00e8cie. Hi havia esp\u00e8cies que tenien grups m\u00e9s nombrosos que d&#8217;altres. Per\u00f2, en general, l&#8217;home, com tots els simis, no formava grups molt nombrosos. Sobretot els habilins, que constitu\u00efen grups de no m\u00e9s de vint o trenta individus. I els ergaster, una cosa semblant. No ser\u00e0 fins als sapiens moderns que veurem grups que superen la trentena d&#8217;individus en cadascun dels clans.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"> <strong>Qu\u00e8 ens podria dir sobre els animals que convivien amb aquests hom\u00ednids i dels quals s&#8217;alimentaven?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"> Els hom\u00ednids tenien una actitud ca\u00e7adora i carronyaire. I eren presa dels grans f\u00e8lids i, en algunes ocasions, tamb\u00e9 dels saures (els cocodrils), i eren al seu torn grans ca\u00e7adors d&#8217;herb\u00edvors i, principalment, d&#8217;antilopins. Tenim documentat que el que m\u00e9s ca\u00e7aven eren dues esp\u00e8cies d&#8217;ant\u00edlop, per\u00f2 tamb\u00e9 grans gir\u00e0fids, com els xivateris o les mateixes girafes. I menjaven la carronya d&#8217;una esp\u00e8cie anomenada Pelorovis, que s\u00f3n b\u00fafals d&#8217;una mida impressionant i als quals suposem que no serien capa\u00e7os de ca\u00e7ar.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"> <strong>Sabem si els neandertals eren capa\u00e7os de parlar?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"> Aquesta exposici\u00f3 no tracta dels neandertals, ja que no vivien a \u00c0frica, sin\u00f3 en Europa i part d&#8217;\u00c0sia, i aquesta exposici\u00f3 se centra exclusivament en el continent afric\u00e0. Per\u00f2 puc dir que, com que les paraules no fossilitzen, no ho sabem. No obstant aix\u00f2, interpretem a trav\u00e9s de les seves restes culturals que no tan sols tenien un llenguatge, sin\u00f3 un llenguatge molt complex. S\u00f3c dels que pensen que tenien un comportament i una capacitat intel\u00b7lectual per al m\u00f3n simb\u00f2lic for\u00e7a elevada.<\/p>\n<p> <iframe loading=\"lazy\" allowfullscreen=\"\" frameborder=\"0\" height=\"214\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/ad-YlV_MBvA\" width=\"400\"><\/iframe> <\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"> <strong>A l&#8217;exposici\u00f3 podem veure il\u00b7lustracions de Mauricio Ant\u00f3n i recreacions audiovisuals, com el v\u00eddeo de Javier Trueba. Quins altres recursos muse\u00edstics s&#8217;han utilitzat per acostar-nos a la recerca en evoluci\u00f3 humana?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"> Efectivament, les il\u00b7lustracions de Mauricio Ant\u00f3n s\u00f3n excepcionals i s&#8217;han presentat d&#8217;una manera que ens acosta molt a la realitat. S\u00f3n retroil\u00b7luminacions sobre seda, que realment s\u00f3n molt impactants. El v\u00eddeo de Javier Trueba, que ha estat rodant directament diverses campanyes amb nosaltres, \u00e9s francament una meravella. Tothom ens diu que el v\u00eddeo \u00e9s molt atractiu. A m\u00e9s, presentem motlles directes de les peces, la major part d&#8217;aquestes s\u00f3n originals. Cal destacar que totes les peces d&#8217;ind\u00fastria l\u00edtica i fauna s\u00f3n originals. Tamb\u00e9 presentem els originals dels f\u00f2ssils humans que hem descobert, cosa que \u00e9s absolutament infreq\u00fcent. Per\u00f2 a m\u00e9s, mostrem motlles i esc\u00e0ners fets directament sobre les peces originals, i presentem un motlle sobre les petjades de Laetoli, que \u00e9s l&#8217;\u00fanic motlle que hi ha fet de l&#8217;original.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"> <strong>Qu\u00e8 ha estat el m\u00e9s complex de muntar una exposici\u00f3 com aquesta?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"> Des del punt de vista organitzatiu, el m\u00e9s complicat ha estat portar les peces i, des del punt de vista cient\u00edfic, fer les reconstruccions. En les il\u00b7lustracions s&#8217;arrisca molt. El treball que ha fet Mauricio Ant\u00f3n ha estat fant\u00e0stic. En fer la il\u00b7lustraci\u00f3 els cient\u00edfics hem d&#8217;oferir moltes respostes perqu\u00e8 l&#8217;il\u00b7lustrador cient\u00edfic recre\u00ef el paisatge, la fauna, la flora i el comportament d&#8217;aquests hom\u00ednids, a m\u00e9s de la seva pres\u00e8ncia, de la seva anatomia i la seva morfologia. Aquesta part podria ser la m\u00e9s f\u00e0cil per\u00f2 recrear el comportament, els animals de qu\u00e8 s&#8217;envolta i l&#8217;entorn en qu\u00e8 es troba requereix molta informaci\u00f3 i ha estat el m\u00e9s complex.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"> <strong>Finalment, qu\u00e8 \u00e9s el m\u00e9s important de descobrir f\u00f2ssils com els que heu descobert?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"> En el meu cas, fer aquest tipus de descobriments m&#8217;allibera d&#8217;anar amb corbata per la vida.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"> <strong>M\u00e9s informaci\u00f3:<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"> <a href=\"http:\/\/agenda.obrasocial.lacaixa.es\/ca\/-\/la-cuna-de-la-humanidad\" rel=\"noopener noreferrer\" target=\"_blank\">Exposici\u00f3: \u00abEl bressol de la humanitat. Els nostres primers passos\u00bb<\/a><\/p>\n<\/p><\/div>\n<p><\/body><\/html><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"> <img decoding=\"async\" alt=\"\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/bressol_img_ca_ES.jpg\" style=\"width: 400px; height: 148px;\"\/><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"> Entrevista a Enrique Baquedano, director del Museu Arqueol\u00f2gic Regional de la Comunitat de Madrid. Juntament amb Manuel Dom\u00ednguez Rodrigo, professor de Prehist\u00f2ria a la Universitat Complutense de Madrid (UCM), \u00e9s codirector de l&#8217;Institut d&#8217;Evoluci\u00f3 Humana a l&#8217;\u00c0frica (IDEA). I tots dos s\u00f3n comissaris de l&#8217;<a href=\"http:\/\/agenda.obrasocial.lacaixa.es\/ca\/-\/la-cuna-de-la-humanidad\" rel=\"noopener noreferrer\" target=\"_blank\">exposici\u00f3 \u00abEl bressol de la humanitat\u00bb<\/a>, que es va inaugurar a <a href=\"http:\/\/obrasocial.lacaixa.es\/nuestroscentros\/cosmocaixabarcelona\/cosmocaixabarcelona_ca.html\" rel=\"noopener noreferrer\" target=\"_blank\">CosmoCaixa<\/a> el 9 de mar\u00e7.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"> Com es va comen\u00e7ar a interessar per la recerca en arqueologia i evoluci\u00f3 humana? I per les excavacions a l&#8217;\u00c0frica?<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"> Quan era un nen, a la meva ciutat natal, S\u00f2ria, no hi havia gaire coses a fer. Tanmateix, hi havia el <a href=\"http:\/\/www.museoscastillayleon.jcyl.es\/web\/jcyl\/MuseoSoria\/es\/Plantilla66y33\/1258120722178\/_\/_\/_\" rel=\"noopener noreferrer\" target=\"_blank\">Museu Numant\u00ed.<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2824,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[520],"tags":[],"class_list":["post-2323","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-divulgacio-cientifica"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v24.7 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>\u00abA Olduvai hi havia una gran quantitat d&#039;hom\u00ednids perqu\u00e8 hi havia moltes fonts d&#039;aigua potable\u00bb - Blog CaixaCi\u00e8ncia<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/a-olduvai-hi-havia-una-gran-quantitat-dhominids-perque-hi-havia-moltes-fonts-daigua-potable\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"\u00abA Olduvai hi havia una gran quantitat d&#039;hom\u00ednids perqu\u00e8 hi havia moltes fonts d&#039;aigua potable\u00bb - Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Entrevista a Enrique Baquedano, director del Museu Arqueol\u00f2gic Regional de la Comunitat de Madrid. Juntament amb Manuel Dom\u00ednguez Rodrigo, professor de Prehist\u00f2ria a la Universitat Complutense de Madrid (UCM), \u00e9s codirector de l&#8217;Institut d&#8217;Evoluci\u00f3 Humana a l&#8217;\u00c0frica (IDEA). I tots dos s\u00f3n comissaris de l&#8217;exposici\u00f3 \u00abEl bressol de la humanitat\u00bb, que es va inaugurar a CosmoCaixa el 9 de mar\u00e7. Com es va comen\u00e7ar a interessar per la recerca en arqueologia i evoluci\u00f3 humana? I per les excavacions a l&#8217;\u00c0frica? Quan era un nen, a la meva ciutat natal, S\u00f2ria, no hi havia gaire coses a fer. Tanmateix, hi havia el Museu Numant\u00ed.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/a-olduvai-hi-havia-una-gran-quantitat-dhominids-perque-hi-havia-moltes-fonts-daigua-potable\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2016-03-23T00:00:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2020-05-05T08:33:44+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/bressol_img_ca_ES.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"400\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"148\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"La Caixa\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"La Caixa\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/a-olduvai-hi-havia-una-gran-quantitat-dhominids-perque-hi-havia-moltes-fonts-daigua-potable\/\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/a-olduvai-hi-havia-una-gran-quantitat-dhominids-perque-hi-havia-moltes-fonts-daigua-potable\/\",\"name\":\"\u00abA Olduvai hi havia una gran quantitat d'hom\u00ednids perqu\u00e8 hi havia moltes fonts d'aigua potable\u00bb - Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/a-olduvai-hi-havia-una-gran-quantitat-dhominids-perque-hi-havia-moltes-fonts-daigua-potable\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/a-olduvai-hi-havia-una-gran-quantitat-dhominids-perque-hi-havia-moltes-fonts-daigua-potable\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/bressol_img_ca_ES.jpg\",\"datePublished\":\"2016-03-23T00:00:00+00:00\",\"dateModified\":\"2020-05-05T08:33:44+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/c4ed33a98e6581c876664e7035da245a\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/a-olduvai-hi-havia-una-gran-quantitat-dhominids-perque-hi-havia-moltes-fonts-daigua-potable\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/a-olduvai-hi-havia-una-gran-quantitat-dhominids-perque-hi-havia-moltes-fonts-daigua-potable\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/bressol_img_ca_ES.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/bressol_img_ca_ES.jpg\",\"width\":400,\"height\":148},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/\",\"name\":\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"description\":\"\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/c4ed33a98e6581c876664e7035da245a\",\"name\":\"La Caixa\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/d49b93050814699a8c78e1e6223735d5?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/d49b93050814699a8c78e1e6223735d5?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"La Caixa\"},\"sameAs\":[\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\"],\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/caixaciencialamagnetica-net\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"\u00abA Olduvai hi havia una gran quantitat d'hom\u00ednids perqu\u00e8 hi havia moltes fonts d'aigua potable\u00bb - Blog CaixaCi\u00e8ncia","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/a-olduvai-hi-havia-una-gran-quantitat-dhominids-perque-hi-havia-moltes-fonts-daigua-potable\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"\u00abA Olduvai hi havia una gran quantitat d'hom\u00ednids perqu\u00e8 hi havia moltes fonts d'aigua potable\u00bb - Blog CaixaCi\u00e8ncia","og_description":"Entrevista a Enrique Baquedano, director del Museu Arqueol\u00f2gic Regional de la Comunitat de Madrid. Juntament amb Manuel Dom\u00ednguez Rodrigo, professor de Prehist\u00f2ria a la Universitat Complutense de Madrid (UCM), \u00e9s codirector de l&#8217;Institut d&#8217;Evoluci\u00f3 Humana a l&#8217;\u00c0frica (IDEA). I tots dos s\u00f3n comissaris de l&#8217;exposici\u00f3 \u00abEl bressol de la humanitat\u00bb, que es va inaugurar a CosmoCaixa el 9 de mar\u00e7. Com es va comen\u00e7ar a interessar per la recerca en arqueologia i evoluci\u00f3 humana? I per les excavacions a l&#8217;\u00c0frica? Quan era un nen, a la meva ciutat natal, S\u00f2ria, no hi havia gaire coses a fer. Tanmateix, hi havia el Museu Numant\u00ed.","og_url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/a-olduvai-hi-havia-una-gran-quantitat-dhominids-perque-hi-havia-moltes-fonts-daigua-potable\/","og_site_name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","article_published_time":"2016-03-23T00:00:00+00:00","article_modified_time":"2020-05-05T08:33:44+00:00","og_image":[{"width":400,"height":148,"url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/bressol_img_ca_ES.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"La Caixa","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"La Caixa","Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/a-olduvai-hi-havia-una-gran-quantitat-dhominids-perque-hi-havia-moltes-fonts-daigua-potable\/","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/a-olduvai-hi-havia-una-gran-quantitat-dhominids-perque-hi-havia-moltes-fonts-daigua-potable\/","name":"\u00abA Olduvai hi havia una gran quantitat d'hom\u00ednids perqu\u00e8 hi havia moltes fonts d'aigua potable\u00bb - Blog CaixaCi\u00e8ncia","isPartOf":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/a-olduvai-hi-havia-una-gran-quantitat-dhominids-perque-hi-havia-moltes-fonts-daigua-potable\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/a-olduvai-hi-havia-una-gran-quantitat-dhominids-perque-hi-havia-moltes-fonts-daigua-potable\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/bressol_img_ca_ES.jpg","datePublished":"2016-03-23T00:00:00+00:00","dateModified":"2020-05-05T08:33:44+00:00","author":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/c4ed33a98e6581c876664e7035da245a"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/a-olduvai-hi-havia-una-gran-quantitat-dhominids-perque-hi-havia-moltes-fonts-daigua-potable\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/a-olduvai-hi-havia-una-gran-quantitat-dhominids-perque-hi-havia-moltes-fonts-daigua-potable\/#primaryimage","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/bressol_img_ca_ES.jpg","contentUrl":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/bressol_img_ca_ES.jpg","width":400,"height":148},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/","name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","description":"","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/c4ed33a98e6581c876664e7035da245a","name":"La Caixa","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/d49b93050814699a8c78e1e6223735d5?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/d49b93050814699a8c78e1e6223735d5?s=96&d=mm&r=g","caption":"La Caixa"},"sameAs":["https:\/\/blog.caixaresearch.org"],"url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/caixaciencialamagnetica-net\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2323","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2323"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2323\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3562,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2323\/revisions\/3562"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2824"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2323"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2323"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2323"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}