Por Ra\u00fcl Toran<\/strong>, vicepresident de l’ACCC i redactor cient\u00edfic<\/p>\n A l’\u00faltima edici\u00f3 del\u00a0Campus Gutenberg<\/strong><\/a>, celebrada els passats 12 i 13 de setembre a Barcelona, \u200b\u200bhan tingut lloc diversos debats per tractar el present i el futur de la comunicaci\u00f3 cient\u00edfica. Als debats d’aquesta edici\u00f3, es va parlar dels r\u00e0nquings cient\u00edfics i l’excel\u00b7l\u00e8ncia cient\u00edfica, dels descobriments cient\u00edfics i la controv\u00e8rsia en investigaci\u00f3, de les innovacions en comunicaci\u00f3 i de la relaci\u00f3 entre l’educaci\u00f3 i els museus. Ens centrarem en aquest \u00faltim debat.<\/p>\n \u00abEls museus i les escoles es necessiten m\u00fatuament ja que tots dos s\u00f3n educaci\u00f3\u00bb, va afirmar Lina Ubero<\/strong>, cap de programes p\u00fablics del Nat-Museu de Ci\u00e8ncies Naturals \/ Museu Blau de Barcelona<\/a>. En el pla estrat\u00e8gic d’aquest equipament municipal es destaca que el museu ha de ser un espai educador. Per\u00f2, qu\u00e8 pot aportar aquest museu a l’escola? El Museu pot aportar bagatge cient\u00edfic, formaci\u00f3, recursos pedag\u00f2gics i espais diferents a l’aula. A m\u00e9s es disposa de temps per a activitats educatives. Tamb\u00e9 pot afavorir l’intercanvi dels projectes que poden desenvolupar-se a l’escola. Qu\u00e8 pot aportar l’escola al museu? Aquesta pot aportar reptes i ens ofereix un entorn social ric i divers. Des d’aquest museu treballen en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l’escola mitjan\u00e7ant projectes de llarga durada i crearan una comissi\u00f3 de mestres perqu\u00e8 siguin presents de manera estable al museu. Amb altres museus com el Parc de les Ci\u00e8ncies de Granada i el Museu de Ci\u00e8ncies Pr\u00edncep Felip de Val\u00e8ncia continuen apostant pel foment dels consells assessors infantils i impulsen els espais formatius per als mestres. Com a repte voldrien desenvolupar projectes conjunts entre diversos museus i escoles i disposar de professors a la plantilla dels museus de ci\u00e8ncies.<\/p>\n D’altra banda, Sebasti\u00e1n Cardenete<\/strong>, director del Centre de Ci\u00e8ncies Principia de M\u00e0laga<\/a>, va explicar que la idea de crear el museu va sorgir el 1994 i que durant aquest temps s’ha consolidat. La durada recomanada per visitar el museu \u00e9s de dues hores, ja que a partir d’aquest moment l’atenci\u00f3 dels estudiants baixa. Principia pret\u00e9n ser un recurs educatiu i oferir visites \u00aba la carta\u00bb sobre f\u00edsica, qu\u00edmica, etc. Tamb\u00e9 presta material i exposicions temporals, com la d’Einstein, Darwin i la teoria at\u00f2mica, entre altres. Aix\u00ed mateix, presta documentals cient\u00edfics procedents de la Biennal de Ronda<\/a>. Tamb\u00e9 recull material de laboratoris d’escoles que no el fan servir i el presten a altres escoles que s\u00ed que el volen utilitzar. A m\u00e9s, formen alumnes de magisteri, ofereixen cursos de formaci\u00f3 a professors i xerrades a escoles i organitzen escoles d’estiu.<\/p>\n L’objectiu de la posada en marxa del Museu de Matem\u00e0tiques de Catalunya (MMACA)<\/a> va ser ajudar les escoles en l’educaci\u00f3 no formal de les matem\u00e0tiques, segons va especificar Guido Ramellini<\/strong>, vicepresident del MMACA. Tamb\u00e9 va explicar que \u00abel MMACA \u00e9s tot menys un museu, funciona m\u00e9s com un taller lliure, en el qual les instruccions i les intervencions dels facilitadors es redueixen al m\u00ednim necessari\u00bb. La instal\u00b7laci\u00f3, ubicada a Cornell\u00e0 de Llobregat (Barcelona), disposa d’uns noranta m\u00f2duls en tres-cents metres quadrats i intenta evitar les din\u00e0miques i les maneres t\u00edpiques de les escoles. Els responsables volen que els alumnes apliquin l’observaci\u00f3, experimentin i reflexionin. \u00abL’aprenentatge comen\u00e7a amb les mans i arriba al cervell. Un cercle virtu\u00f3s per aprendre matem\u00e0tiques \u00e9s manipular materials, construir nous materials amb tallers col\u00b7laboratius i, finalment, construir conceptes\u00bb, va explicar el matem\u00e0tic, qui va emfatitzar que l’aspecte com\u00fa entre escola i museu \u00e9s el constructivisme. Al museu de ci\u00e8ncies es viuen experi\u00e8ncies: hi vas perqu\u00e8 et sorprenguin. A l’escola vius una experi\u00e8ncia col\u00b7lectiva, al museu busques una experi\u00e8ncia individual. Els museus, per tant, han de seduir.<\/p>\n Javier Hidalgo<\/strong>, responsable de programes de divulgaci\u00f3 i exposicions de ci\u00e8ncia de l’Obra Social “la Caixa”<\/a> va manifestar que \u00ables escoles i els museus de ci\u00e8ncia s\u00f3n institucions que haurien de ser independents per\u00f2 complement\u00e0ries. L’escola no hauria de visitar el museu, l’hauria de fer servir, igual que passa amb la platja, que no es visita, es fa servir, i per aix\u00f2 s’hi torna al llarg de l’any\u00bb. Per aquest motiu, s’ha d’innovar en museus i canviar les experi\u00e8ncies. S’ha d’analitzar qu\u00e8 treuen els alumnes de la seva experi\u00e8ncia al museu de ci\u00e8ncia. No obstant aix\u00f2, \u00ab\u00e9s dif\u00edcil innovar en formats: gr\u00e0cies a professors podem donar un gir a les activitats. Des d’Obra Social “la Caixa” volem fomentar les carreres cient\u00edfiques i tamb\u00e9 volem acostar els investigadors als estudiants, amb una interacci\u00f3 m\u00e9s directa entre l’investigador i els alumnes, en la qual l’investigador expliqui en primera persona i a trav\u00e9s d’un v\u00eddeo com es va interessar en ci\u00e8ncia\u00bb, va comentar Hidalgo. A CosmoCaixa s’ha creat, a partir de la metodologia Tinkering, una s\u00e8rie de laboratoris interactius, per a nens d’entre set i dotze anys. I ara es vol fer el mateix per\u00f2 per a nens d’entre tres i set anys, per\u00f2 no hi ha treballs duts a terme en aquesta franja d’edat. I, actualment, estem en un moment en qu\u00e8 el sistema educatiu est\u00e0 canviant i canviar\u00e0 encara m\u00e9s. \u00abNosaltres hem canviat la nostra metodologia i facilitem les activitats que poden treballar a classe. Hi ha professors que ja estan motivats, per\u00f2 hi ha d’altres als quals podem ajudar\u00bb, va concloure Hidalgo.<\/p>\n Qu\u00e8 \u00e9s el Campus Gutenberg?<\/strong><\/p>\n El Campus Gutenberg, que ha celebrat la seva sisena edici\u00f3, \u00e9s una escola d’estiu dedicada a la comunicaci\u00f3 i a la cultura cient\u00edfica. Aquesta iniciativa est\u00e0 impulsada pel M\u00e0ster de Comunicaci\u00f3 Cient\u00edfica, M\u00e8dica i Ambiental<\/a> i l’Obra Social “la Caixa”, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el Centre d’Estudis de Ci\u00e8ncia, Comunicaci\u00f3 i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF)<\/a> i l’Associaci\u00f3 Catalana de Comunicaci\u00f3 Cient\u00edfica (ACCC)<\/a>.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n<\/p><\/div>\n <\/body><\/html><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<\/p>\n Por Ra\u00fcl Toran, vicepresident de l’ACCC i redactor cient\u00edfic<\/p>\n ![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/cropped-Campus-Gutemberg-2016.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/campus-gutenberg.png\")
<\/p>\n<\/p>\n